Les 11 del matí i 10 minuts,
seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio,
ara ja obrint la cinquena hora del programa.
Ja sabeu que cada divendres, aquesta hora,
tenim una cita habitual amb els nens i nenes
de diferents escoles de la ciutat que participen
a l'espai i l'aventura de la vida.
Però, en fi, avui és divendres de pont,
avui és divendres de festa,
pràcticament tots els centres educatius,
així que avui els nens i les nenes fan festa
i també bona part dels seus pares, per cert.
En fi, de totes maneres, l'aventura de la vida
tornarà el proper divendres, aquesta hora.
De totes maneres, no hem volgut renunciar a parlar
de qüestions relacionades amb el món educatiu
en un matí de divendres com aquest.
I tenint en compte, a més, que el proper dilluns
tenim una previsió prou destacada,
i és que comença el període de preinscripció
de cara al curs vinent a les escoles
bressol municipals, a les llars d'infants.
Així que aquest és un tema, aquest i d'altres temes,
que abordarem en els propers minuts
amb el regidor responsable de l'àrea d'ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona,
el senyor Joan Saneuges.
Senyor Saneuges, bon dia.
Bon dia.
Com dèiem, el proper dilluns comença
aquest període de preinscripció.
Quines són les característiques,
les dades globals que té l'Ajuntament de Tarragona
pel que fa a l'oferta de places
de cara al curs vinent en aquestes llars d'infants municipals?
Molt bé.
El període de presentació de sol·licituds
per les llars d'infants municipals
comença el proper dilluns, el dia 5,
i és fins al dia 16 de maig que es poden presentar.
A partir d'aquí hi ha un calendari,
que és la publicació de les relacions
baremades ja de les sol·licituds,
que això serà el 22 de maig,
i d'entre el 23, 26 i 27 de maig
ja sortiran aquestes relacions publicades.
I a partir del 30, perquè hi hagi reclamacions,
perquè hi pugui haver el període de reclamacions,
i a partir del 30 ja sortirà la llista definitiva.
I després ja el període de matriculació
començaria el 9 i i durerà i fins al 13 de juny.
En quant a les places que s'oferten,
les llars municipals,
en total hi ha 533 places.
No totes s'oferten,
perquè lògicament hi ha alumnes
d'un any, dos anys i quasi tres anys,
i per tant les places realment ofertades
són 335 places.
Aquesta és l'oferta que hi ha aquest any
de places a les llars d'influents municipals.
Amb aquestes xifres,
el regidor d'ensenyament
se sent mínimament satisfet
de l'oferta de places públiques
de llars d'infants,
o les considera totalment insuficients?
Insuficients.
Jo no em sento satisfet
que només el municipi pugui,
el municipi i la Junta,
ben en aquest cas,
oferir aquestes 330 i pico places,
perquè sabem que la demanda
és molt més gran.
I amb això estem treballant,
en poder ampliar aquesta oferta
de places municipals
pel proper any,
perquè això no ens torni a passar
que dint alumnes fora
de les places que estan demanant els pares,
perquè sabem que
aquest és un problema greu pels pares,
perquè lògicament
molts dels pares treballen
pare i mare,
o la parella que sigui,
i per tant és un problema greu
i que nosaltres creiem que,
ja sabem que no és una educació obligatòria,
però sí que és un servei educatiu
que els pares de la nostra ciutat
es mereixen rebre.
Podem preveure,
o tenen previst els tècnics
de l'àrea municipal d'ensenyament,
preveure el nombre de sol·licituds
aproximadament,
que poden rebre en els propers dies?
A veure,
el nombre de sol·licituds
aproximadament se'n poden rebre,
si és com l'any passat,
és molt probable que sigui una xifra semblant,
se'n poden rebre
1.500, 1.600 sol·licituds.
Això vol dir un nombre...
Sí, però aquí tindríem
que afegir també
l'oferta privada que hi ha.
Són les 335
que ofereix l'Ajuntament,
per entendre'ls,
però aquí tindríem que afegir.
Per tant, entre les dues
cobriran una part,
però per supost
que no tota la demanda que hi hagi.
Recordem per aquells pares
que potser per primera vegada
tinguin aquesta preocupació,
que és la d'inscriure
el seu nen o nenen molt petits
en una escola bressol municipal.
Expliquem una mica
i recordem
quina és l'oferta
per llars infants,
és a dir,
quines llars infants,
quines escoles bressol
té l'Ajuntament de Tarragona
repartides per diferents punts
de la ciutat
i que estan en marxa ara
i que estaran, per tant,
també en funcionament
a principis del curs vinent.
Molt bé,
són l'escola
de la llar d'infants
del Miracle,
situada
d'estar al Col·legi del Miracle,
després l'escola
de la llar d'infants
del Ninot,
que està a Camp Clar,
a la zona de Camp Clar,
la Taronja,
que també està a la zona de Camp Clar,
el Serrallo,
que lògicament està al Serrallo,
la de la Rebassada,
que està a la vall
de la Rebassada,
la llar d'infants
de Sant París-en-Pau,
al barri de Sant París-en-Pau,
la llar d'infants
de Sant Salvador
i la llar d'infants
de Bona Vista,
que li diem de Bona Vista,
però que,
en realitat,
està a la carretera
de València,
al barri del Pilar.
Aquestes són
les llar d'infants.
N'hi haurà alguna novetat,
si no al principi
del curs vinent,
si al llarg del curs
2008-2009,
pel que fa
a nous equipaments
de guarderies?
Bé,
la primera
que probablement
podrem posar en marxa
serà la que està
al costat
del col·legi
del César August.
Ja s'han fet
les races
per comprovar
que no hi ha
restes romà...
Bueno,
restes arqueològiques.
De moment,
fins al dimecres
d'aquesta setmana
no havia sortit res,
per tant,
s'entén
que podrem
començar
la construcció
i amb una mica
de sort,
jo crec que
a començaments
del curs 2009,
començaments
o bé a l'estiu
o inclús
al setembre del 2009,
aquesta ja la tindrem
en marxa.
Un altre
que també pot
estar en marxa
serà
una segona llar
d'infants
a la zona
de Sant Pereixampau,
al costat
del col·legi
Marcelo i Domingo.
Aquesta també
és molt probable
que al setembre del 2009
la puguem posar en marxa.
D'altres,
en aquest moment
no ho puc assegurar
perquè hi ha diversos
temes
urbanístics
al mig
i no ho podem assegurar,
però aquestes dues
tota probabilitat
al setembre del 2009
estarà en marxa.
Després ja,
en fi,
suposo que està en el capítol
aquest d'interrogants
i el tema
de les clarisses
de la llar d'infants
del carrer Ramón i Cajal,
que recordem
hi havia ja un projecte,
vostè ja fa unes setmanes
en una altra entrevista
en aquest programa
ens va comentar
que aquest projecte
s'hauria de modificar
a causa de les restes
que s'hi havien trobat.
Com està aquest projecte?
està aturat,
s'ha de començar
de zero, no?
S'ha de començar
de zero.
El problema és que
s'ha de començar
de zero
en un espai
que és limitat.
Estem fent
també les races,
en aquests moments
avui ja estan treballant
precisament
i depèn
de si surten
restes arqueològiques
o no,
es podrà fer la llar.
Fent un nou projecte,
iniciant-ho de nou,
perquè el lloc
on hauria d'anar
és on han sortit
les restes
i lògicament
allí la Generalitat
ens ha dit
que damunt d'allí
i no hi podem construir.
Si ara
no surten restes,
doncs, bueno,
iniciarem
altra vegada
el procés.
Si surten restes,
molt probablement
abandonarem
el projecte
en aquella zona.
Clar,
i s'hauria de buscar
un lloc alternatiu.
Un lloc alternatiu.
Per tant,
el procés,
malauradament,
va per llarg.
Sí,
no podem assegurar
absolutament res
de quan...
o sigui,
no podem assegurar
ni tan sols
si es farà
o no es farà.
I pel que fa
a altres llars
infantils
a mig termini,
més enllà
de les que comentàvem
fa un moment,
més enllà de...
Quines previsions hi ha?
Probablement
una a la Mora,
un tema
d'un solar
que tenim sèdit
allí
amb una associació
que fins al 2009,
si no hi han construït res,
ens el hem de tornar.
Nosaltres esperem
que ens el tornin abans
i els hi hem reclamat
aquest solar
perquè ens el tornin
allí a poder construir una.
I una altra,
segonament,
a la zona
de la plaça
primer de maig
de Torreforta.
Aquestes,
bueno,
no puc dir,
no puc donar dates
de quan les posem en marxa,
però són dos projectes
que, bueno,
que poden tirar
endavant
fàcilment,
no?
I una tercera,
perdó,
una tercera
de les de mig termini
fora a la zona
de la floresta.
La zona de la floresta.
Aquestes són les previsions
més a llarg termini
pel que fa a les llars infants,
el que,
com dèiem al principi,
l'entrevista el que compta
és el tema
de la preinscripció
de cara al curs vinent,
que és el més imminent
i el que més pot interessar
els pares.
Qualsevol parella,
qualsevol persona
interessada en el tema,
on pot trobar
més informació,
ha d'anar directament
a l'escola Bersol
que li interessi?
pot anar a l'escola Bersol
el que li interessi
o bé pot anar
a l'oficina municipal
d'escolarització,
als dos llocs,
als dos llocs,
el que sí que només
es pot presentar
una sola sol·licitud.
Si es presenta
més d'una sol·licitud,
llavors passes
al final
de la llista.
I recordem
que el període
va del proper dilluns,
dia 5,
al dia 16 de maig.
Aquest és el període
per presentar
les sol·licituds.
Tot això ja pensant
en el curs vinent,
en el curs 2008-2009.
Abans, però,
que s'acabi aquest curs,
que ara ja entrem
en la recta final,
queden pràcticament
dos mesos
en tots els centres educatius
per l'activitat
del present curs,
abans que s'acabi
aquest curs
hi ha un parell
de qüestions
que des de l'àrea
municipal d'ensenyament
es volen posar en marxa
com si fóssim
proves experimentals,
proves pilot.
Una és la de la targeta
gratuïta del bus escolar,
la targeta
que permet
als estudiants
poder tenir
el transport públic gratuït.
Quines són
les primeres dades
pel que fa
als nois i noies
que es poden veure
beneficiats
per aquesta targeta?
Molt bé,
això és una prova pilot
que serà aquest mes
de maig
i mes de juny
i es farà
amb els alumnes
de cinquè
i sisè de primària.
El curs
2008-2009
serà tota primària
i molt probablement
el primer curs
de l'ESO
perquè lògicament
si els de sisè
d'aquest any
els hi donarem
la targeta ara
no els hi treurem
l'any que ve.
Bé,
estem estudiant
perquè hem vist
que és bastant lògic.
I pel curs
de 2010-2011
llavors
entraran també
els alumnes
de l'ESO.
En aquests moments
gràcies a la col·laboració
dels centres
de la nostra ciutat
han fet ja
la recollida
de totes les sol·licituds
dels alumnes
de cinquè
i sisè.
En falten alguns
perquè, bueno,
per problemes administratius
no els ho hem pogut entregar
però, bueno,
que al llarg
d'aquesta setmana
ho tindrem.
Molts dels alumnes
ja han rebut
ja la targeta
de transport
per als escolars
i, doncs,
segurament un dia
de la setmana que ve
doncs
es farà efectiu
poder utilitzar
aquestes targetes
de transport escolar.
En aquests moments
les que ja tenim segures
que ja tenim la demanda
a falta d'una sèrie
de centres
que encara ens falten
per demanar
són aproximadament
entre
unes 400-450.
Amb els centres
que ens falten
encara perquè ens
transmetin
les sol·licituds
i poder-los fer
les targetes
arribarem entre
els 500-50
o 600 alumnes
que ho hagin demanat.
De cinquè
i sisè
de primària.
Exacte.
Ratifiquem aquestes dades.
Serien com a molt
uns 600 alumnes.
Creuen que tenint en compte
que són 600 nois i noies
que han demanat
aquesta targeta
que realment els 600
o pràcticament els 600
els utilitzaran
a l'autobús gratuït,
a l'autobús
per traslladar-se
pel centre educatiu?
Jo crec que
la gran majoria
sí que l'utilitzarà.
De totes maneres
aquí
la targeta de transport
per als escolars
és que tenen
quatre viatges
i sabem
també
que lògicament
la immensa majoria
la immensa majoria
es queden
als menjadors
escolars.
La targeta
està pensada
per matí,
migdia,
cap a casa,
tornar de casa
al centre.
La immensa majoria
en aquesta hora
no la utilitzarà.
Quan la poden utilitzar?
La poden utilitzar
a partir
que surtin
a les 5 de la tarda
per anar a fer esports,
per anar a fer el que sigui.
Per tant,
serà molt variat
l'horari
d'utilització.
N'hi haurà un
que serà
entre 8 i 9 del matí
que és probable
que l'utilitzin
molts alumnes
al mateix temps
i a partir
de les 5 de la tarda
serà ja molt diversificat
i al migdia
poca utilització
hi haurà.
La targeta,
com deia vostè,
es podrà començar a utilitzar
a partir d'un dia
de la setmana vinent
que ja s'anunciarà.
Ja s'anunciarà,
sí.
Quan tinguem
tots els centres
ens hagin fet arribar
les sol·licituds.
I quan s'acabin
aquests dos mesos
de prova pilot
també faran
una mica de balanç
i en funció
de com hagi funcionat
canviaran una mica
els seus objectius
de cara al curs vinent?
Sí,
podríem variar
horaris
perquè ara
la poden utilitzar
de les 8 del matí
fins a les 8 de la nit.
Per tant,
això
podria variar,
podríem ampliar
una mica més
al matí
o retrasar
un mes
a la nit
ja ho veuríem.
Farem una evaluació
conjuntament
amb els serveis
de l'Ajuntament,
els centres
i les associacions
de pares.
Farem una evaluació
del tema.
Una altra prova pilot,
aquesta ja s'ha posat
en marxa
fa ben pocs dies,
és que afecta
les instal·lacions esportives
de diferents centres educatius,
de moment són 5,
és una prova pilot
que han posat en marxa
l'àrea municipal
d'ensenyament
i també l'àrea d'esports
per facilitar
precisament
l'ús
d'aquestes instal·lacions
més enllà
dels escolars,
més enllà dels alumnes.
Què pretenen
amb aquesta iniciativa?
Bé,
aquesta iniciativa
volem que
la societat
tarragonina,
els tarragonins,
utilitzin
unes instal·lacions
que té el municipi
i que fins ara
no estaven utilitzades
o no estaven utilitzades
òptimament,
podríem dir,
perquè lògicament
fins a les 5 de la tarda
aquestes instal·lacions
estaven utilitzades
de 5 a 6
o a 6 i mitja
les utilitzaven
les associacions de pares
perquè feien
les seves activitats,
però a partir
de les 6 i mitja
com a molt 7
fins a les 9
de la nit
allò
estava tancant,
no utilitzava ningú
i per tant
és posar
unes instal·lacions
esportives
en aquest cas
escolars
a l'abast
de qualsevol
ciutadà
de Tarragona.
Això ho han fet
en 5 centres?
En 5 centres,
una prova pilota
a veure com va
aquests 5 centres
estan dotats
de vigilància
durant aquest temps
i també
d'un monitoratge.
Monitoratge
no tant
com per
ensenyar
esports
i tal
sinó
per organitzar
les persones
que vagin
al centre
a utilitzar
aquestes instal·lacions.
A més de l'horari
del vespre
també s'utilitzen
els dissabtes?
Sí,
els dissabtes
tot el dia,
matí i tarda
i els diumenges
a la tarda.
Això també
a finals
de juny
farem també
una evolució
i veurem
les modificacions
pertinents
que creiem.
Ja ens han arribat
algunes sugerències
que si els diumenges
a la tarda
no és tan necessari
com els diumenges
a l'altre
ja ho estudiarem.
Al regidor
d'Ensemén
ja li han arribat
alguns comentaris
d'algunes valoracions
als propis centres
o en fi
de la gent
que hi participa
en la iniciativa
s'està utilitzant
encara no?
Sí,
l'utilització
és força alta
els primers dies
no els coneixia massa
però després
sí que s'han anat
utilitzant
i bueno
hi han arribat
sugerències
i que
a finals
de juny
farem
una sessió
d'avaluació
i de seguiment
sobre el tema
i bueno
modificarem
el que creiem convenient
el que es vegi convenient
i molt probablement
no totes les zones
de la ciutat
tenen les mateixes
característiques
d'horaris
podríem dir
de menjars
o de lo que sigui
llavors
jo ho farem
bastant personalitzat
amb els diferents centres
i bueno
aquests centres
obrim
el dissabte al matí
el dissabte a la tarda
el millor no
o el diumenge al matí
el diumenge a la tarda
personalitzarem
la intenció seria
però que el curs vinent
es poguessin obrir
totes les instal·lacions
esportives
escolars disponibles
no
el curs vinent no
a veure
ara fem la prova pilot
veurem si el curs que ve
a l'any que ve
això va per pressupostos
veurem si a l'any que ve
doncs
obrim més centres
encara
molt bé
són iniciatives
com deien
que s'han posat en marxa
o que s'han de posar en marxa
aquest mes de maig
en la recta final
d'aquest curs
avui
aprofitant aquesta entrevista
al regidor d'ensenyament
Joan Sanuixes
li volem preguntar també
per un viatge
que ha fet
en els últims dies
al Brasil
concretament a la ciutat
de Sao Paulo
on ha participat
en el congrés
de l'Associació Internacional
de Ciutats Educadores
un congrés
que com el seu nom indica
aplega
a un munt de ciutats
dels cinc continents
que es consideren
ciutats educadores
senyor Sanuixes
que han anat a fer
Tarragona
en aquest congrés
escoltar bàsicament
en què consisteix
una trobada
d'aquestes característiques
jo com a prèvia
et diria que
això d'un congrés
abans del congrés
hi ha molta feina
no vas al congrés
sense haver fet
abans la feina
hi ha una feina propera
que és la que fa
la ciutat
que és el nomenament
dels responsables
de l'Ajuntament
als Consells Escolars
després constituir
el Consell Escolar Municipal
i després
obrir la ciutat
cap a altres àmbits
des del punt de vista educatiu
entre ells
per exemple
un dels que hem fet
ha sigut
íntegrams
com a ciutat
al Consell Escolar Territorial
del Camp de Tarragona
un altre
que ha estat
posant-nos
a la permanent
de la Federació
de Municipis de Catalunya
l'altre ja
i aquesta ja
directament
lligat
amb el tema
de ciutats educadores
integrants
i assistir a les reunions
de la RCE
que és la Reta Espanyola
de Ciutades Educadores
i per tant
hi ha hagut
tot un treball
hi ha hagut
tot un treball abans
i la culminació
d'aquest treball
ha sigut
la culminació
una meta
d'aquest treball
ha sigut
arribar al Congrés
aquest
amb el Congrés
aquest
nosaltres
hem anat
lògicament
a escoltar
però també
exposar les nostres
experiències
i hem exposat
precisament
aquestes dues
que acabem de parlar
abans
la d'obrir els centres
a la ciutadania
que hem vist
que és una cosa
molt estesa
moltíssimes
de les ciutats
educadores
ho estan fent
i altres
també ho estan
posant en marxa
com nosaltres
el que no és tan
no és tan habitual
no és tan habitual
i no hem sentit
massa experiències
és el tema
del bus escolar
això
no hi ha estat
llavors
ha sigut una
sembla que
hem iniciat
alguna cosa
en aquest Congrés
s'ha celebrat
a Sao Paulo
perquè la gent
que ens escolti
entengui una mica
la magnitud
de la trobada
quantes ciutats
han participat?
hi han participat
aproximadament
unes 150 ciutats
de tot el món
de tot el món
dels 5 continents
dels 5 continents
moltes d'elles
d'Espanya
i de Catalunya
i bueno
les ciutats
han anat
esposant
una sèrie
en total
hem esposat
doncs així
com a
90 experiències
de totes
les ciutats
aquestes
no totes
les hem pogut sentir
nosaltres
n'hem dos persones
i lògicament
no hem pogut estar totes
però sí
un bon gruix
nosaltres hem pogut
escoltar
les experiències
que han hagut
a les altres ciutats
i bueno
sempre n'aprens
i ho pots aplicar aquí
i quina és la conclusió
que entreu el regidor
d'ensenyament
de Tarragona
comparada
amb les ciutats
de l'entorn
del nostre país
o d'altres països
del món
que s'han trobat
en aquesta cita
de Sao Paulo
jo crec que nosaltres
ens hem de comparar
amb el món
que vivim
amb el món occidental
i no ens podem comparar
per exemple
amb Sud-amèrica
o amb Àfrica
i tal
bé
nosaltres
ens queda encara
un llarg camí
per recórrer
perquè
la ciutat educadora
és aquella ciutat
que educa
i això
ens ha fet veure
que la nostra ciutat
estem al camí
estem començant
el camí
que això sigui
una ciutat educadora
i per tant
doncs
podem dir que
no és que estem
a la cua
però sí que
només estem iniciant
el camí
i totes les experiències
que hem vist
com a ciutat educadora
des dels mercats
passant
per la via pública
passant
pels parcs
etc.
doncs
encara ens queda
un bon camí
per fer
perquè aquí és una ciutat educadora
i per tant
quin és el camí
cap a una d'anar a Tarragona
en aquest sentit
doncs això
avançant en el concepte
de ciutat educadora
hi ha un
hi ha un dit africà
que diu que per
educar una persona
fa falta
tota la tribu
molt bé
doncs
d'això es tracta
que la ciutat
eduqui
a les persones
que viuen amb ell
no només
els alumnes
que estan al centre
sinó
tota la ciutat
i per tant
doncs
hem de posar
les coses
fàcils
des dels poders públics
perquè
les persones
que viuen a la ciutat
doncs
agafin aquest compromís
aquest compromís
amb la ciutat
i aquest compromís
es reparteixi
per tota la societat
exemples
per exemple
ens van explicar
una experiència
sobre el trànsit
una experiència
sobre el trànsit
d'una ciutat
sudamericana
crec que era
hi ha persones
que no saben conduir
no condueixen
d'una manera
podien dir adient
i bé
van aconseguir
que la ciutat
aquella
a través de
en comptes
de guàrdies urbanos
a través de mimos
que posaven
als carrers
doncs
fessin
que les persones
que anaven
amb vehicles
doncs
respectessin
les senyals
o puixessin
a les borreres
no parquessin
i tal
això fora un exemple
de ciutat educadora
vull dir
educar no és sancionar
sinó ensenyar
i aquesta
fora un exemple
de ciutat educadora
un concepte
de ciutat educadora
que va més enllà
evidentment
de les escoles
dels nens i nenes
sinó que afecta
a tota la societat
a tota la ciutadania
tota la ciutadania
que al mateix temps
aprèn i ensenya
en matèria interna
de l'Ajuntament
i de la pròpia ciutat
com a ciutat educadora
tenen coses per fer
en els propers mesos
s'han fet trobades
congressos
reunions
de tota mena
quines són les previsions
de cara al futur
de cara a l'any vinent
a veure
nosaltres
ara
estem mirant
totes les
totes les realitzacions
de tipus urbanístic
que s'estan fent
a la ciutat
per
poder
influir
en que
les realitzacions
urbanístiques
siguin educadores
per exemple
el mercat
que estem fent
doncs mirarem
que això sigui
un mercat
educador
que vol dir això
doncs
que
tot el que hi hagi
dins del mercat
estigui ben explicat
que la gent
pugui aprendre
que sàpiguin
les normes
que hi tenen que haver
etcètera
etcètera
etcètera
això lògicament
com he dit abans
s'aprèn i s'ensenya
vull dir això
per una part
hem d'aprendre
el que ens diuen
els paradis
i per l'altra part
nosaltres també
hem d'anar
tot el que
es ha de fer
perquè el mercat
sigui un mercat
educador
en aquest cas
en fi
hi ha un llarg camí
per recórrer
i per tant
ja ho anirem explicant
de moment
volíem deixar constància
de la presència
de Tarragona
a través del seu regidor
el regidor d'ensenyament
Joan Sanojas
la presència
i la participació
en aquest congrés
en aquesta trobada
de l'Associació
Internacional
de Ciutats Educadores
que es va fer ara
fa pocs dies
a la ciutat brasileña
de Sao Paulo
així acabem
aquest repàs
a l'actualitat
en matèria educativa
hem comentat diverses
qüestions d'interès
així acabem
com dèiem
aquesta entrevista
amb el regidor
senyor Sanojas
senyor Sanojas
moltes gràcies
i que vagi molt bé
fins la propera
moltes gràcies
bon dia