Carles de Montoliu, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Del primer cicle, aquell de musicals castells avui,
com ha crescut tot el tema dels castells a Catalunya, no?
Sí, sí, ja fa el 19 cicle,
o sigui, quasi 20 anys que ho fem ja.
És que jo recordo que va començar molt tímidament
alguns castells, algun concert,
i ara ja, bé, és una cosa extraordinària.
20 i tantos, 24,
i encara tenim més en llista d'espera per l'any que ve,
que els ajuntaments, sobretot, que tenen castells,
ens truquen per posar-los el dia de la festa major,
fer la música als castells aquell dia,
llavors, a vegades tenim 600 persones,
tot això fa que la gent sàpiga que hi ha castells a Catalunya
i que no sols hem venit a França, a Alemanya, a Inglaterra,
sinó que aquí podíem fer unes rutes de castells,
per tot l'any, i a través de la música,
doncs ells venen con la canalla a escoltar la música
i també és un art interessant,
però després tornen a veure el castell
i això no es permet que els castells s'han restaurat
gràcies a la música
i han fet els camins per arribar als castells, etc.
O sigui que tot això ha anat molt bé.
Aquesta incorporació ha estat possible també
perquè, mica en mica, castells que tenien problemes
pel seu manteniment,
que alguns estaven en un deteriorament notable,
s'han anat incorporant a programes de rehabilitació,
diferents tipus de polítiques patrimonials
que s'han dut a terme, no?
Exacte, exactament.
Això és el que...
Sí, perquè les autoritats,
quan s'enteren que hi ha gent que interessa,
són els primers en ajudar a restaurar aquests castells,
que es poden restaurar com fons de...
a vegades de l'Ajuntament,
a vegades del Consell Comarcal,
a vegades de la Diputació o de la Generalitat,
inclús de Madrid,
a vegades ha arribat l'1% cultural de Madrid,
que hi ha bastants castells catalans que ho tenen.
Aquí el problema és que els privats
no poden tenir diners públics,
això han de fer i buscar temes diferents,
però els que són públics, que són d'Ajuntaments,
són molt fàcils de demanar subvencions públiques
per arreglar-los.
Encara n'hi ha molts de privats, no?
Sí.
No, i els mateixos privats s'han animat.
Jo mateix, el meu, que és privat monçonís,
ja tenim 20.000 visitants a l'any
i vivim dintre i diu, com ho feu?
Doncs res, hi ha uns dies i un horari fixo
que poden venir i aquells dies
els propietaris marxen a un altre poble,
a un altre puesto,
els deixen visitar tranquil·lament
i després a l'estiu no, a l'estiu com?
Jo mateix tinc tota la família,
doncs no deixo entrar.
però tot l'hivern que estem sols la dona i jo,
doncs no es va bé,
no fa gràcia que es visite,
la gent és molt culta,
hi ha sempre una guia esperant,
dura una horeta
i la gent marxa contentíssima.
Entenc que vostè ara,
vostè viu de natural al seu castell,
que està a la Noguera, si no m'equivoco, no?
Exacte,
a la Noguera,
a prop de Granum i Balaguer,
una mica,
hi ha la carretera que va d'Andorra a Madrid,
vull dir,
que va a l'estació,
agafa,
tots els que passen,
passen davant del castell,
que està exactament artesa de segre.
Sí, sí,
jo l'estic veient a través d'internet
una fotografia així panoràmica del seu castell,
i escolti,
és un castell-castell, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè a vegades el castell és una torre,
un tros de muralla,
i després s'ha de guantar,
el seu és un castell-castell,
estic francament admirada del seu castell,
on vostè hi viu.
Sí, perquè a més té l'avantatge
que no ha canviat de mans,
sempre he estat a la mateixa família,
durant 800 anys,
tenim tots els documents,
els testaments,
sempre en català o en llatí,
i molts els posem a la paret
perquè la gent els vegi,
i a llavors,
clar,
quan un castell és vent,
els propis nens porten tots els documents,
però el nostre és tot allà dintre,
i el que vol consultar,
el deixem consultar.
i el castell és molt gran
perquè a llavors tot el poble
es refugiava dintre
quan hi havia una invasió,
i els soldats que a la torre de l'homenatge
eren gent que es tornaven,
pagesos que es tornaven del poble
i cuidaven el castell,
i d'allà hi ha tota la zona
que té el propietari del castell,
el baró,
té drets jurisdiccionals,
vull dir que era una mica
el president del govern de la zona aquella,
i totes aquestes temes les agrada a la gent,
que se les expliqui.
i els castells,
a més del tema històric i arquitectònic,
i també té el tema nobiliari,
que per els escuts se sap que se va fer un castell.
I en el cas del seu castell,
de la baronia d'Albi,
de quant data?
Bueno,
el Montsonís estan junts
per un matrimoni que es va fer,
Montsonís de Novera,
i l'Albi,
l'Albi Vinaixa,
la gent quan passa per l'autopista
lo veu,
allí és les Garrigues,
i allà,
aquell data del moment
que els cristians arriben allà,
1118,
Ramon Berenguer III,
quan feia la conquesta de les Garrigues,
i casi de Lleida,
que Lleida lo va fer el seu fill,
Ramon Berenguer IV,
però ell primer domina tota aquella zona
i posa un baró al castell,
que era un castell moro,
però que després ja se lo van reformar
pa que estigui cómodo el baró
i van començar a fer-lo
com una residencia.
i aquell era magnífic,
era de los millors de Catalunya,
el Cadell de l'Albi,
el que passa és que l'any 1835
la guerra de los carlins
lo incendien,
llavors aquell castell ja queda...
Ara lo estem una altra vegada restaurant.
Ah, sí?
I quina part estan restaurant?
Bueno, hi ha obres
i hi ha un projecte
precisament del 1% cultural de Madrid
que han donat de moment un milió d'euros,
i bueno,
ja comencem a arreglar-lo.
Però sempre conservant,
com era abans,
les pedres que estan per terra
se'ls tornen a posar al puesto.
Bueno,
tema de paciència.
Clar, clar.
Digui'm una cosa,
una miqueta personal,
no gaire,
com es viu en un castell tot l'any?
Bueno...
Ja sé que em dirà que home a qualsevol altre lloc,
però no m'ho crec.
No, no, no.
No, no.
El que es viu és d'una manera més històrica,
perquè, esclar,
cada moment veus un històric,
i dorms,
doncs dorms normal,
però a l'habitació,
a vegades t'hi ha 6 metres d'alçada,
i uns tapisos flamencs,
que quan te despertes
veus aquests tapisos,
veus la història.
O si és una vida una mica diferent,
sobretot el que li agrada a la història.
El que no agrada a la història
les molesta una mica tanta història.
I en altres castells,
sobretot de caràcter privat,
que s'han venut
i que en lloc de passar a mans de les institucions
han passat a empreses privades,
doncs que aprofiten aquest espai
per organitzar casaments
o actes d'una certa solemnitat.
Això també pot ser una sortida,
per la conservació del patrimoni.
Sí, sí.
No, nosaltres apoyem tot.
La Fundació Castells Cultura
s'aprofita molt.
Els castells públics
que fan bodes,
que fan museus dintre,
i l'encostés és que no caiguin.
A vegades,
això per la ruta de castells,
va bé que estiguin en peu
i que s'expliqui l'història.
A França posen ninots, inclús,
vestits de Napoleònia,
i això no m'agrada, veus?
França,
quan lo representen tant com una obra de teatre,
jo crec que treuen gràcia al castell.
Sí, a Escòcia també tenen tendència, no?,
de posar com a ninos
que representen que està allà la família
asseguda en un sillón,
és com una mica d'angúnia, no?
Sí, sí.
A mi no m'agrada això.
I fantasmes, que en tenim aquí, als castells?
Aquí no tenim fantasmes, als castells.
El que passa és que és un altre tema.
Primer, hi ha molta història
i no fa falta inventar...
No cal inventar fantasmes.
No.
Però una altra cosa és que les pares són tan amples,
hi ha pares de 3 metres i tal,
quan estàs dita,
a vegades notes una influència estranya
de que ha passat alguna cosa, ja.
Però no és una fantasme,
és una mica d'impressions
que cada cuté quan està allà.
Carles de Montolí,
on guany s'han incorporat nous castells
al cicle de música, oi?
Sí.
I també de les Balears, també de la Franja.
Tinc entès que la cosa va més enllà.
Sí.
I d'Aragón ja tenim mequinensa, també,
que parla en català, però és aragonès.
Saps?
Que jo, quan dono el discurso
que sempre presento al concert,
jo, com era mequinensa,
vaig començar en castellà,
dic, no, aquí parlem català.
Ostres, mireu, sent fantàstic.
I després a Palma ja, a Eivissa,
i a Menorca també.
Aquest any Menorca no ha volgut.
L'any passat,
vam portar el cigala
i va ser un exitàs.
Però ara, aquest any,
tenim Bellverg,
el castell de Bellverg,
i en Eivissa,
el castell d'Eivissa,
que sempre tenim
una zona dedicada a nosaltres.
I els nous,
doncs això és Talric,
que aquest any comença,
centrat en el nostre sistema.
Santa Pau,
que és molt bonic el castell,
que ja ho vam fer un any,
i des de Calonge,
aquest també fa anys,
a la Costa Brava,
que lo fem.
És tot Catalunya, eh?
Sí, sí.
Ardeny de Lleida,
el famós de los Templers,
també lo fem.
El que procurem fer,
posant-nos d'acord amb l'alcalde,
moltes vegades,
com és festa major,
l'alcalde diu,
aquí no se paga,
gratuït,
millor.
I a vegades,
doncs es paga 3 euros.
És un preu simbòlic,
realment.
Sí,
que l'alcalde vol recuperar,
perquè l'alcalde sempre posa una,
no posa tot el preu del concert,
però posa una quantitat
per ajudar-nos,
i nosaltres posem la diferència,
gràcies a les sponsors que tenim,
que tenim sponsors públics i privats,
doncs anem tirant,
d'acord?
Clar.
I la gent està contenta,
perquè a través de música
s'enteren de la història del castell.
Aquell dia se la donem molt extractada,
però tornen un dia,
comptem si los visiten bé,
saps?
A Tarragona,
aquesta setmana en tenim dos,
un al castell de Milmanda,
a Vimbodí Poblet,
amb el trio Mediterrani,
i aquest dimecres,
al castell de Tamarit,
Ignasi Terraza Trio,
Pierrick Pedrón i Ramon Fossat,
i parlarem amb l'Ignasi Terraza
d'aquí uns moments,
generalment són programes
basats en música clàssica,
orquestra de cambra i jazz.
Exacto.
És que cada poble,
o cada castell,
ens demana temes diferents.
Si los estamos,
los que se son jóvenes,
si volen jazz,
nosaltres, clàssic.
Hi ha també temes d'habaner,
habaneres no,
però temes hispanoamericanes,
músiques de tota...
Això no ens donem cap interès,
el que vulguin,
saps?
Tamarit és molt interessant
perquè està el castell de Tamarit
al costat,
sempre ve també la marquesa de Tamarit,
la propietària del castell,
i també expliquem una mica
la història d'aquest castell
i això fa molts anys
que ja ho fem de Tamarit.
I ve molta gent de Tarragona,
està ple sempre.
M'està ple perquè, a més,
és un espai meravellós
al costat del mar,
després hi ha la copeta de cava,
aquella cosa de detall
que vulguis que no,
també és molt agradable,
amb aquells jardins magnífics
que té el castell de Tamarit.
I després l'altre és Milmanda,
que també el Miguel Torres,
personalment,
el propietari dels sellers,
ve el personalment
i ens dona el vi de Milmanda,
que és un vi molt bo.
A tothom que es vol quedar,
després del concert,
les fa provar el vi del castell.
Vaja, que atractius no en falten
per visitar els castells aquest estiu
amb la música
o qualsevol època de l'any
perquè fan rutes,
perquè fan ja tota una xarxa
de turisme rural
per acostar-nos
i a la zona dels castells de Catalunya.
Per tant, des de la Fundació
Castells Culturals de Catalunya,
Déu n'hi do la feina
que s'ha fet
en aquests últims 20 anys.
I ho hem pogut comprovar,
aquesta evolució,
perquè si fa o no fa,
cada any hem tingut l'oportunitat
de conversar,
com avui mateix
amb Carlos de Montoli
o el baró d'Albi.
Que passin un molt bon estiu
al seu castell.
Gràcies a tu.
I fins l'any que ve,
si no hi ha novetat.
Com?
Fins l'any que ve,
si no hi ha novetat, eh?
No, treballem tot l'any
per l'any que ve,
per començar.
Bueno,
entre mig fem
un premi que donem
que es diu
Catalunya Nostra,
perquè jo soc membre
d'Espanya Nostra
i Europa Nostra,
doncs hem fet
Catalunya Nostra.
Llavors,
donem un premi
al millor castell públic,
que ha millorat més,
i al privat.
Dos premis donem.
El seu l'ha rebut
algun any?
Com?
El seu castell
ho ha rebut
algun any?
encara no?
Jo no ho vull.
Jo no ho vull
perquè sóc part
interessada.
També té raó,
és veritat.
Fora lleig, eh?
Fora lleig.
Molt bé,
Carles Montolí,
ovaró del vi.
Gràcies,
molt bon dia.
Adéu-siau,
adéu-siau.
Adéu-siau.