Ens acompanya Enric Ceritjol de l'Associació Projecte Fènix.
Enric, bon dia.
Bon dia.
Benvingut a Reis Fabregat del grup Nemesi.
Reis, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda a César Pozinha de la Legió Primera Germànica.
César, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir.
Josep Maria Rota, vicepresident de Taleia.
Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
D'aquí uns momentets ens posarem en contacte amb Carme González,
que representa el grup dels cinc narradors
que duen a terme també les narracions,
en diferència en llocs de la ciutat,
narracions mitològiques que ens acosten també a aquest passat romà.
Val a dir que hi ha una altra de les entitats
que la reconstrucció l'han basat en l'àmbit teatral,
es tracta de l'aula de teatre de la Universitat Rovira i Virgili,
que des de l'any 2001, i coordinats per Zàlata,
van iniciar tota una investigació al voltant de les farses atalanes,
van fer diferents representacions,
continuen treballant-hi.
No han pogut venir, però per raons...
No ens han portat una noteta de la mama,
però vaja, no podíem venir i no volíem,
de totes maneres, que passés de sapercebuda
el seu treball.
Jo aquí tinc com una mena de currículum,
de cadascuna de les entitats,
allò l'any que vau néixer,
aquest any quantes persones configuren la vostra entitat...
Tot això ho tenim aquí,
si cal i anirà sortint.
Però potser el que ens faria més gràcia a tots
és que ens expliquéssiu en quin moment
quan apareix això que es diu Tarracoviva,
que ningú sabia ben bé què era,
quan us plantegeu un grup de persones,
crear un grup de reconstrucció històrica
i, posteriorment,
quins són els àmbits que trieu i per què.
A veure, qui comença?
Explica per què.
Vinga, Enric, t'ha tocat.
M'ha tocat? Per què?
Perquè l'exèrcic sempre té més força i més poder.
No, no, no, no, no.
No, primer, jo sempre dic,
ho faig una mica en broma,
primer perquè el futbol m'avorreix
i la tele m'deprimeix, no?
I què feies abans de Tarracoviva?
Doncs escoltava la ràdio.
Ha mirat-ho, t'ho agraï moltíssim.
Això ho dic una miqueta en broma per grans.
Com és que t'han posat amb això?
Home, aquesta és una broma.
La cosa neix quan volem fer la candidatura,
comencem a ajudar a fer la candidatura
a Tarragona Patrimoni de la Humanitat,
es plantegen moltes coses
per aconseguir la candidatura i la nominació
i una de les coses que vam plantejar
va ser fer un festival de divulgació.
No era un festival de divulgació,
aleshores volíem fer alguna cosa
per divulgar el patrimoni de la ciutat.
Bàsicament perquè la gent de Tarragona
coneixés el patrimoni de la ciutat.
I mirant exemples de com ho feien
perquè un que em planteja coses noves
el primer que fa és mirar a veure què fan els altres.
I el que vam fer és
vam agafar la maleteta i el cotxe
i es van patejar les Espanyes,
que dèiem nosaltres,
i després mitja Europa
per veure què és el que fèiem por ahí,
per veure què fèiem per divulgar el patrimoni.
i vam veure dos estils diferents d'intent de divulgar el patrimoni,
en aquest cas arqueològic i històric.
I un era el festiu Lolailo,
és a dir, el de casetes i vermuts i tapetes...
Calamar és a la romana.
I Calamar és a la romana.
I això, i festes i orgies, pseudorgies...
Peplum, molt de Peplum.
O falses orgies.
Molt de Peplum.
Això bàsicament a les Espanyes,
n'hi havia quasi res així.
I després vam trobar fora també,
a Itàlia també bastant això,
bastant Peplum,
però després a Alemanya i a Inglaterra
vam trobar uns festivals
que eren,
van començar llavors diferents,
innovadors,
que ja portaven anys funcionant,
que era el de la reconstrucció.
Estàvem grups de Renagment,
Living History,
que feien reconstruir elements del passat,
de la història antiga,
per reexplicar-la,
encara que no sigués el mateix model.
D'aquí va néixer la idea
de començar a fer el grup.
El meu germà ha de fer el festival
i nosaltres ha de fer el grup.
Bàsicament és que les dues coses
van parelles,
sempre amb la intenció
que anés creixent.
I jo sempre dic
que el més gran éxit de Tarragó Viva,
el primer és que la ciutat de Tarragona
se l'ha fet seu
i que em sembla que és un festival...
Bueno, en aquesta vida
no hi ha res consolidat,
perquè em sembla que el mur de Berlín
també va caure,
vull dir que també pot caure Tarragó Viva.
Però em sembla que està bastant consolidat
i que em sembla que tothom a la ciutat
més o menys ja se l'ha fet seu,
que és un festival que...
Això és un dels grans èxit.
I l'altre,
que sempre m'agrada a dir a mi,
des del fet que hagin sortit
ja quasi més de la meitat
de la producció de Tarragó Viva
es fan els grups d'aquí.
Llavors aquest és el gran èxit de Tarragó Viva.
I se'n s'acaba en el funclorisme.
I que cada any...
Era un perill, no?
Hi ha grups que...
No cada any nous grups,
però sí cada any
els grups de Tarragona fan més coses
i sempre hi creixen tots els grups,
no un sol, sinó tots.
Jo crec que aquests dos elements
són els més importants.
Aquests i que al final
també Tarragó Viva ha aconseguit
alguna cosa que molts no havien aconseguit
fins ara,
que era que el patrimoni
sigui una miqueta de tots
i tothom l'entengui.
Perquè a vegades pensen
que la gent ha que tindre cura
de coses que no en tenen
i si no s'entén no es té cura.
Quan s'entenen les coses
se tenen cura.
Vull dir, patrimoni,
molta gent de Tarragona
no tenia ni idea
ni què era el CIRN
ni què era l'amfiteatre
i les runes arqueològiques
eren això, runes.
i ara hi ha una consciència
bastant, entre altres coses
per Tarragó Viva
entre altres tasques també
no solament per Tarragó Viva
però sí que nosaltres hem notat
que quan expliques a la gent
què era en aquella zona
què significa aquest passat
i se'n fa seu
llavors tenen més un interès
molt més gran pel seu passat
se l'estimen més bé
i per tant també s'estimen més la ciutat.
També trobo més
que també és una manera
de fer tarragonisme
és un tarragonisme tranquil
però també molt potent
i a llarg plaç.
Heu fet demostracions
d'agrimensura
recreació de la pompa
triunfalis enguany
proposeu
preneu part de dos espectacles
en parlarem
coincidint amb aquest
desè aniversari
Reis
Némesi
també
Baterà
a veure
a tenir
1999
gairebé
amb Tarragó Viva
i com va anar
allò de dir
també una miqueta
com explicava l'Enric
no?
Sí
de fet
nosaltres el que som
és una empresa
som una empresa d'arqueològia
i també
ens dediquem a la reconstrucció
històrica
i sobretot
evidentment
nascuts a partir
de Tarragó Viva
on encarreguem
del que és
la dinamització
del recinte
del fòrum
de la colònia
i al llarg
de tots aquests anys
hem fet
moltíssimes activitats
visites
tallers
heu casat
heu jutjat
heu enterrat
heu venut
de tot
una mica
per què
vau triar
aquests
aspectes
de la vida
quotidiana
i no pas altres
perquè teníeu més informació
perquè veieu que potser
era el que més podria
treure el públic
perquè estava més
rituals de pas
no sé
sí
potser també
jo trobo que
ens ha influït
el fet
que estiguem al fòrum
és a dir
estem
en un espai públic
al centre
de la ciutat
en època romana
és a dir
era també
una mica normal
que triéssem
aspectes
de vida quotidiana
de vida diària
que feien los romans
que es feia aquí a Tarraco
fa dos mil anys
també ha sigut una mica
el lloc
el que mos ha conduït
clar
aquí prenen part
que això ja en parlarem
moltes persones
que després de deu anys
han anat creixent
jo suposo que han anat
assumint altres papers
no?
quan fèieu aquestes
escenes de reconstrucció
sí
ara penso
el primer nador
que teòricament
vau
presentar en societat
doncs ja deu fer
no sé
de venedor
a lo millor
jo què sé
després de deu anys
no?
no evidentment
hi ha molta gent
que era molt joveneta
i que ara ja han crescut
i que sí
continuen?
ja estaran alguns dents?
continuen?
no dic que els petits
sinó en conjunt
la majoria de persones
de l'empresa?
a veure
hi ha gent que no
i hi ha molta gent
que sí
que des de fa uns anys
hi ha bastants anys
són totalment fidels
i esperen
moltíssimes ganes
estar a Tarraco Viva
perquè és una cosa
que porta molta feina
se treballa molt
però també la disfrutem
la veritat és que sí
enguany presentaré un espectacle
que està estretament relacionat
amb un dels aspectes
que crida molt a la gent
i sobretot a la canalla
que és el tema dels gladiadors
no?
sí
en parlarem també
Josep Maria Tàleia
també us vau dedicar
a reproduir
doncs
aspectes
de la vida quotidiana
no?
sí
perquè
vam pensar
d'entrada
que l'àmbit civil
potser estava menys
treballat
que l'àmbit militar
evidentment
també és menys
espectacular
no?
i
també et podia donar
més joc
sobretot
intentant
donar a conèixer
que el cap i la fil
que som nosaltres
avui en dia
som romans
de l'any 2000
i que el que fem
i el que diem
i com anem
i com vestim
i com mengem
i com actuem
i com pensem
doncs
segueix sent
ho fem tot
perquè som romans
del segle XXI
però també vam voler
desmarcar-nos una miqueta
i buscar
buscar camins
camins diferents
per exemple
nosaltres
molta de la gent
del grup
i en aquest cas
jo en concret
veníem
del camp del teatre
llavors
per nosaltres
des del començament
també va ser
va ser un objectiu
el del teatre grecolletí
doncs per exemple
nosaltres
com a grup
de teatre
hem participat
als festivals
de teatre grecolletí
que es fan
al camp de Marta
a Tarragona
i altres llocs
també hem actuat
i vam voler
també buscar
uns àmbits diferents
com per exemple
podrien ser
relacionats tots
amb la vida
amb la vida
quotidiana
un és
per exemple
la medicina
i l'altre
és la música
i em sembla
que en el cas
de la música
sí que som
com a mínim
capdavanters
tampoc no voldria dir
que som únics
ni exclusius
però com a mínim
que jo sàpiga
em sembla que sí
dins del que és
Tarracoviva
Tarragona
i fins i tot
m'atreviria a dir
que Espanya
el fet que
molts de vosaltres
també vingueu
de l'àmbit educatiu
va provocar que
reproduïssiu
un dia a l'escola
sí
vam fer també
un dia a l'escola
vam fer un dia a l'escola
però no
vam fer altres coses
també
vam representar
un divorci
i guany
fem un espectacle
de màgia
i de bruixeria
però
a nosaltres
ens dona la casualitat
que
som un grup
format per persones
que provenim
de diferents àmbits
de la pedagogia
també alguns
de l'arqueologia
altres
de la filologia
altres
de la música
de la medicina
i això ens dona
possibilitats
de poder
trepitjar
diversos terrenys
d'una forma
més o menys
ferma
César
l'aspecte
diguem-ne
militar
del món romà
quan de mal
ha fet Hollywood
ha suposat
realment
mostrar una cara
molt diferent
del que podien ser
les legions romanes
els adults
però també els petits
no?
Sí
nosaltres
bueno
una mica
la història
de l'Egeprima
germànica
que són
els més jovenes
del que estem
aquí ara mateix
del 2005
tinc jo aquí apuntat
nosaltres
molts dels
integrants
d'aquest grup
abans
estàvem
amb
Enric
Ceritxol
però és que teníem
una diversitat
de criteris
perquè a nosaltres
ens agradava
abarcar
altres èpoques
el grup
d'Enric Ceritxol
l'Egeo VII
Gemina
recrea
una unitat militar
de períodi
Flavi
aproximadament
nosaltres
volíem
abarcar
l'exèrcit
d'abans
de la Tarda
de la República
i també
de després
d'època
baix imperial
per això
vam crear
l'Egeo Prima
germànica
i
mostrem
una mica
l'evolució
fins a aquest any
era la nostra
principal línia
d'actuació
aquest any
tenim una línia
d'actuació
molt
novedosa
que ens va venir
proposada
pel Magistre
Ceritxol
per la direcció
de Tàrraco
Viva
és el tema
de tots els camins
porten a Tàrraco
i a cursos públicos
venies al servei
de correus
que aquí intervenia
també l'exèrcit
evidentment
l'exèrcit
no només
tenia
la seva funció
militar pròpia
d'atac
i defensa
sinó que
feia
moltes
de les qüestions
administratives
les portava
directament
de l'exèrcit
com pugui ser
això
els cursos públicos
el sistema
de correus
o fins i tot
l'emmagatzematge
d'informació
etcètera
després de 10 anys
quan sortiu
sobretot parlo
dels militars
dels soldats
encara hi ha qui
us assenyala
i diu
mira els armats
o ja ha passat això
a la història
jo una mica de tot
però poc
és que jo a vegades
ho he sentit
al Tàrraco
mira els armats
diu
no són els armats
són soldats romans
no s'hi enfadem gaire
tampoc
no té més
és una anècdota
el que passa
que nosaltres
el que hem vist
és que
que estic
tindent cura
on te fas les coses
no pots fer
qualsevol cosa
amb qualsevol banda
llavors això
ens ha ensenyat
sempre dic
que molt intel·ligents
no som al menys jo
però que abans
de bufetars
vas a proger
i si estàs
en un mal lloc
doncs
posa un exemple
clar
si fas una demostració
militar
en una plaça del poble
o la plaça de la ciutat
més populosa
d'una ciutat
te trobes amb el risc
que hi hagi la gent
i et faci aquestes brometes
però el problema
no és aquesta gent
aquesta gent
no tens d'estar
tu és on no tens d'estar
estàs en un lloc equivocat
clar
el problema ets tu
no ells
ells estan prenent el vermut
ells estan de jarana
ets tu el que creies
llavors
hem tingut sempre molta cura
cada vegada exigim més
quan anem per alguns llocs
de veure on t'ho fem
les coses
per tant
si us fixeu a Tarracoviva
si per exemple
alguns actes
els féssim a la plaça de la font
d'allà millor tindríem 15.000 persones
fàcilment
o 6.000 o 7.000
és igual
allò i
æxit
i s'ha renunciat
amb això
s'ha renunciat
perquè no toca fer-ho allà
llavors
el que té que tindrà cura
una miqueta
on se fan les coses
si les coses
les fas on t'adoc
això
es desmineix bastant
aquesta part
folclòrica
pastoril
que en dic jo
desapareix bastant
i llavors
la immensa majoria
de gent
aprecia la diferència
aprecia que allò
és una intent
de divulgació
també he de dir
amb el militar
que abans he sortit
des d'aquesta
recubriu
el militar
sembla que sigui
el que es fa més
i és el que es fa menys
militar i el gladiador
crida molt l'atenció
des de primer
recubriu
el militar
recostió militar
em sembla que
aquest any
hi ha 200 i escaig actes
em sembla que només
n'hi ha 30
d'actes
però és més aparent
segurament
és més aparent
entre cometres
perquè és més nombrós
coincideix
amb un company
de talaia
nosaltres per exemple
particularment
el grup
no sé per què
nosaltres fem
més coses civils
que militars
nosaltres tenim
diversos formats
que diem formats
per dir-ho d'alguna manera
i el militar
és el més petit
no és el més gant
ja fem més coses
més civils
els formats més gants
són els civils
i que agrada
afortunadament
per nosaltres
que ens agrada més
ens demanen
més coses civils
clar però Roma
era un imperi
i conqueria
però la lesió
no és l'hàgic
per explicar
l'imperi romano
sempre que dà
amb les explicacions
per això
les lesions
van ser una part
important
d'aquest imperi
evidentment
però també
perquè no eren
les lesions
100% militars
i també militars
i amb el César
coincidirem
que els militars
romans
les lesions romanes
s'abraven molt poc
bàsicament
el que feien
era en pic i pala
treballava molt
feien carreteres
ponts
aqueductes
feien totes aquestes
obres públiques
les feien els militars
i arrassegaran colons
i famílies
un exèrcit
molt desmilitaritzat
i molt civilitzat
en aquest aspecte
però a part
el que explica Roma
el que realment explica
l'imperi romà
no és això
no hi ha cap imperi
que s'aguanti per la força
no n'hi ha cap
ni en tota la història
n'hi ha hagut cap
nosaltres ens haurà d'explicar
el que
quals són
els que són
els nostres orígens socials
que he dit abans el company
que Roma
ara fa dos minuts
som romans
del segle XXI
això
que ha dit el company
que a vegades pot semblar
una frase
una miqueta rimbombant
però no ho és
és veritat
per què?
perquè els orígens
són molt forts
és una societat molt avançada
molt ben estructurada
molt ben organitzada
amb molts serveis públics
la primera vegada a l'història
de la humanitat
que un imperi
un estat
pensa en serveis públics
per a tothom
això és Roma
Roma és això
Roma és civilització
Roma és ordre
Roma és benestar
i nosaltres per això
ens agrada més explicar això
perquè això sí que explica
l'imperi romà
l'exèrcit va ser una part important
però ni de bon tros
la més important
ni de bon tros
el servei de correus
segur que funcionava millor
que el d'ara
això sí, no?
César?
Fossibilment
Qui es dedicava?
Qui s'ocupava
del servei de correus?
L'exèrcit?
El servei de correus
no era exactament igual
que el que puguis ser
avui en dia
era una cosa més pública
que no pas privada
si tu volies
mandar una carta
a la teva àvia
que estava a Mèrit Augusta
possiblement
havies de confiar
més en un mercader
que portés
alguna mercaderia
a aquesta ciutat
i que te fes
arribar la carta
el que és
el cursus públic
públicus
el servei
de l'Estat
era més
per missatges
administratius
oficials
És curiós
Em permeteu
que saludi
la Carme González
la tenim a l'altre costat
del fil telefònic
Carme, bon dia
Bon dia
La Carme pertany
al grup de narradors
tarragonins
que també
estan ja
des de l'any 2004
cinc persones
amb les narracions
mitològiques
anant doncs
recreant
tot aquella
explicant
el que era
la vida de Roma
però a través de narracions
que té la seva cosa
i en guany
l'heu donat
a l'erotisme
no?
Li hem donat a l'erotisme
No, no
vosaltres no heu estat
els que li heu donat
a l'erotisme
Heu estat uns altres
No som els que fem
les lectures
Doncs vosaltres
quines lectures feu
i així ja ho aclarim
de l'encomençament
Per aclarir el tema
no fem cap lectura
sinó que fem
una narració oral
no elegim cap text
sinó que fem
narracions orals
de mitologia
romana
i per conseqüència grega
perquè comparteixen
els mateixos déus
i fem
a casa Castellarrau
a la sala noble
on expliquem
els fescos
que hi ha
en el sostre
que estan plens
de moltes històries
mitològiques
i després
de les muralles
on hi ha
tres punts
on s'explica
el mite
de César August
que no era cap veu
però així
s'ho esperava
ell que ho fos
i el mite
de la lloba
capitulina
i la vida
i obra
de la de
de Minerva
això és el que fem nosaltres
adapteu aquestes narracions
aquesta manera d'explicar
no llegit
d'explicar
narració oral
narració oral
però adaptat
en funció
que estem en un festival
de reconstrucció
en funció del públic
que teniu en cada moment
vosaltres que esteu acostumats
a fer narracions
davant de públic infantil
adult i de tot tipus
molt bé
fem això
una adaptació
sempre recolzats
amb algun element
històric
i de patrimoni
en aquest cas
doncs
a Muralles
tenim les escultures
i a la Casa Noble
òbviament
el sostre magnífic
que tenen
a Casa Castellarnau
i si intentem
adreçar-ho
encara que
l'activitat
que fem
a Casa Castellarnau
és més adreçada
potser
al públic familiar
perquè
no hem de perdre
la vista
que la mitologia
és dura
hi ha molta sang
i hi ha
episodus
una mica forts
diguéssim
i vols dir que
si no diguéssiu
els episodis forts
tindríeu encara més públic
públic
de quin tipus
infantil
ui
ui
els nens
explica'ls-hi segons
què avui dia
no
a veure
la mitologia
està molt bé
per exemple
per als adolescents
i als adults
encara que
l'activitat
que fem
a Muralles
sí que venen nens
i l'aguanten
perfectament
però
és això
cal recordar
que la mitologia
té molt de marro
i molta tela
com tota la vida
segurament
i en l'actualitat
també
perquè ve que l'escrius
jugant amb aquelles
playstation
són uns jocs
de tallar colls
d'esbodellar gent
dic no sé
aquesta preocupació
que tenim pels nens
els nens
els nens
que no escoltin
segons les coses
i després es deixen jugar
amb playstation
amb uns jocs
terribles
d'esbodellament
i no sé quin problema
hi ha
amb explicar als nens
els mites dels déus grecs
que encara altres coses
i em sembla que ho comentaves amb mi
era una mica l'aspiració
del que volien fer els mortals
no deixen de ser somnis dels mortals
per formar-te'n divinitats
no, no, a veure
jo no tinc cap problema
jo estic d'acord amb tu
que els nens
avui dia
estan més avançats
que altres
a la sang
i a coses molt més fortes
però cal avisar
perquè te pots trobar
el pare
que no sé
en quin món viu
i que...
Entenem que preventivament
per estalviar-vos
determinats problemes
doncs val la pena
posar un límit
no, Carme?
Deuen anar una...
Clar, perquè el que no pots dir
si aquell home
li van tallar el coll
es li va donar una bufetada
no, li van tallar el coll
i deixem-ho així
que s'entén perfectament
i si hi ha històries de banyes
i de...
i molt eròtiques
i molt agressives
són així
l'ambit un dia
Això és universal, eh?
Intemporal
Això que acabes d'explicar
per cert
que vam tenir
em van parlar aquí a la ràdio
ho vam comentar amb el Magí
la setmana passada
un conferenciant
que va portar
un professor de Granada
va parlar de la vida sexual
quotidiana dels romans
i no sé qui deia
l'altre dia
si els grups
de reconstrucció històrica
us plantejaríeu
fer una reconstrucció
d'aquest aspecte
que no hi és
a Tarracoviva
això que no hi has
jo ho dius tu
jo no ho he vist
diguem-ne que no està
al programa oficial
ah, d'acord
jo no ho he vist
jo no ho he vist
no està al programa oficial
però que jo sàpiga
les activitats sexuals
que no s'han aturat mai
per Tarracoviva
jo si no ho sap la mama
sí
si ho sap la mama
llavors ja no
és a dir
que no pot estar
en el programa oficial
però si no està
al programa oficial
cap problema
i si no
ho podem plantejar
pel Festival de Cinema Eròtic
en un moment donat
també doncs
portar la romanitat
també a aquests àmbits
escolteu una cosa
abans parlàveu
de tothom
està parlant
i jo diria
que gairebé tothom
sempre hi ha alguna excepció
parla bé
de Tarracoviva
en general
tota la ciutat
s'hi ha bucat
però és que també
la fidelitat
amb la qual
heu dut a terme
el treball de reconstrucció
històrica
perquè no es convertís
en una fira folclòrica
ha estat probablement
una de les bases
vull dir que
el públic
quan es parla del públic
sembla que el públic
s'ho mengi tot
i el públic
com deia aquell
no és tonto
i la gent sap valorar
les coses
vull dir
anar a veure
un espectacle
de romans
pots anar a qualsevol lloc
a qualsevol circ
per entendre's
però anar a veure
i sobretot
des del punt de vista
de les famílies
dels pares
que saben d'aquelló
que els crios
aprenguin
a la història
d'una manera
plaent
d'una manera
molt visual
per tant
jo m'imagino
que heu estat
tots molt estrictes
i aquí hi ha una fanyada
la Carme
que la tenim al telèfon
i després fem
una ronda de la taula
d'acord?
Sí
hem estat molt estrictes
i a més
és el que dius tu
el públic no és tonto
el públic ja sap
el que va a veure
el que espera
venen molt informats
molts cops
te preguntan
te comenten
veus que
que firmen
amb el cap
o sigui
que realment
estan molt preparats
i que
que realment
les activitats
que ofereix per a Coviva
són fidents
i que se mantinguin
així per molt temps
que no caigui
en el festival
folclòric
i de Carnaval
a aquestes alçades
probablement
això
sigui difícil
que passi
no?
Sí
ara
avui en dia
ja
és això
que tu dius
la gent sap perfectament
el que va a veure
potser fa uns anys
la gent sí que venien
i venien una mica reticents
perquè pensaven
ui això
que ara m'explicaran
aquí una cosa
i serà un rotllo
i després la gent
notaves un agraïment
i una alegria
i de dir
oi això que has explicat
ha sigut interessantíssim
m'ha agradat molt
perquè no ho sabíem
n'he enterat
de moltes coses
ha sigut molt distret
perquè
clar
en realitat
podríem vindre a ser
una mica
conferències dinamitzades
és a dir
tot el que expliquem
surt de les fonts clàssiques
surt de llibres d'historiadors
surt de l'arqueologia
i tot això
ha explicat
d'una manera
dinàmica
visual
i la gent
realment
jo crec que
a tothom
o quasi a tothom
li agrada
i ho disfruta
perquè hi ha una aposta
en escena
a un vestuari
que s'ha de reproduir
el més fidelment possible
no?
César
per exemple
vosaltres
a l'hora de
sí
en aquest sentit
jo
vull contar
una petita anècdota
és que ara mateix
com sabeu
s'està excavant
el mercat central
per part de la
directora
la Ima Teixell
em va treure
unes peces metàl·liques
em va venir un dia
i em va preguntar
mira César
no sabràs què és això
no?
era una petita civella
i casualment
jo en aquest moment
estava fent
la reconstrucció
de tots els arnessos
que porta el cavall
a sobre
i portava
a la butxaca
portava una d'aquestes civelles
que era pràcticament
igual a la que m'estava
mostrant
però
de dos mil anys
més endavant
i vau trobar la prova
real
és a dir
la prova del cotó
del cotafluix
és a dir
és cert
ho estàvem fent bé
aquesta peça era igual
he de dir
que molts dels grups
a part d'adquirir
artesans
el material
ens deixen moltes hores
a la fabricació
de material
és a dir
ho encarregueu
a persones especialitzades
en aquests temes
també tenim producció pròpia
i aquí vull destacar una mica
la currada
que es va pegar
enric Ceritxol
fent les tendes
de pell de cabra
que va suposar
un munt d'hores
amb la finalitat
que fos
el més estricte
i més semblant
possible
la realitat
vau haver de fer
les tendes
enric
allò
a cosir i tot
jo el que volia
retomar una miqueta
una cosa
que m'has dit
perquè
una miqueta
no sóc el director
ni d'això
el meu germà és el director
jo més a més
el que dic jo
però des de començament
una miqueta
hi he rimat a l'ombro
que diuen
i tinc que dir
que el més difícil
de Recoviu
ha estat el concepte
i continua estant
però ha sigut
la qüestió més difícil
del festival de Recoviu
ha estat el concepte
la més dura
o sigui
el treure els diners
el treure la financiació
el treure
el recolzament
tot això
també ha estat dur
però el més difícil
ha estat
mantindre el concepte
el concepte
que des del començament
quan parlàvem
amb un germà
abans de fer
la Recoviu
que vam tindre clar
que no tenia
que ser una festa
i per tant
quan algú
gent riu massa
ja no ens agrada gaire
i a més a més
una altra qüestió
molt important
que vam dir
hem de fer
un festival
que expliqui
que l'important
sigui la divulgació
llançant la reconstrucció
la reconstrucció
al 100%
no pot
és gairebé impossible
això
desenganyem-nos
perquè reconstruir
al 100%
significa
un esforç titànic
i per fer una taula
doncs tindríem
per fer una taula
senzilla taula de fusta
si la poguessis reconstruir
tal qual
ho feien els romans
doncs és un any o dos
de feina
millor aprofitar els esforços
per la divulgació
no no
es té que ser
el més seriós
i el més acurat possible
a veure
si ho pots fer
una cosa de ferro
que era metàl·lica
que era de ferro
fas la de ferro
no la facis de plàstic
nosaltres el que diem
aquest criteri
té que preveldre
sobre fer les coses
de plàstic
per exemple
si el pots fer de ferro
fas la de ferro
però el motiu principal
no és per nosaltres
el festival Tarragó
per nosaltres
potser
però per Tarragó
puc dir que
l'obsessió
és la divulgació
la divulgació
seriosa
amb un mitjà
diferent
innovador
que és el de la reconstrucció
de la recreació
però continua sent
la concepte bàsica
és la divulgació
del passat
de la història romana
amb una eina nova
que és la de la recreació
a la reconstrucció
aquest és el concepte important
i aquesta ha estat
la gran batalla
de Tarragó
aquesta i el públic
el públic perquè
la gent confon èxit
amb quantitat
i això és un error
gravíssim
gravíssim
gravíssim
i a Tarragó
des de començament
sempre vam plantejar
això
una miqueta
per la nostra part
la primera
edició de Tarragó
jo crec que venien
van vindre
el 5%
de la gent
que ve ara
que me'n recordo
perfectament
la gent que veia
veia la demostració
militar dels anglesos
200 persones
el dia que més va haver
va ser 200
ara n'hi ha 1.000
2.000 persones
a l'amfiteatre
els primers gladiadors
no eren l'amfiteatre
ho fèiem al Camp de Mar
hi havia 50 o 60 persones
hi havia l'espectacle
de gladiadors
doncs en aquells moments
que nosaltres
veiem allò
que hi havia
un espectacle
un poc
poc espectadors
ja veiem
que allò
teníem molt clar
que allò
que correria la veu
no?
això ho teníem claríssim
nosaltres vam dir
això creixerà
això és el primer any
però això creixerà
perquè hi ha demanda
d'aquest producte
però el que es va preocupar molt
és guiar l'oferta
cap a un públic indeterminat
perquè és com
jo sempre dic
la sanitat
no és per a tothom
la sanitat
és per a qui la necessita
o sigui
no tothom té dret a la sanitat
aquest xip
de que ah
com que ho paguem
i és meu
doncs va
ni que no estigui malament
si està sa
no tens dret a la sanitat
o sigui
no és un dret universal
amb el tema
del públic de recubre
passa el mateix
no és per a tothom
el festival de recubre
és per a qui li interessa
i aquí pot cabre a tothom
si a tothom li interessa
però el que no li interessa
no fa res
perquè si vols a tothom
el que aconsegueix
és que et vingui tothom
i què passa?
llavors passa
el que deies tu abans
grups per a les militars
grups que no saben què fer
i els doni igual
ballar a Savillanes
o anar al Rocío
o anar a veure no sé què
que veure un festival de recubre
i què ocasiones amb això?
un col·lapse
grans festivals
perquè això també tenim experiències
sobretot el meu germà
el meu germà va estar organitzant 3 anys
el festival de fi de teatre
al carrer de Tàrrega
i també hem estat
una miqueta
hem tret
un miquel mas
amb el festival de teatre de Vinyó
un gran festival de teatre mundial
també hi hem tret el mas
també m'ha pres
i què els hi passa?
se'ls ha menjat
perquè no va només
la gent que li interessa
el teatre
a veure
una ciutat
té que tenir una capacitat
i un festival té una capacitat
i no és il·limitada
i si te passes
d'aquesta capacitat
t'equivoques
perquè llavors
el que crea
són molts inconvenients
i per exemple
aquesta ciutat
té una capacitat màxima
per acollir gent
però això com ho evites?
que no només
no vagi la gent
per una gent determinada
que és el que hem estat fent
sí però
ara es dona
un producte determinat
per una gent determinada
i va molta gent
t'ha diria molt clar
nosaltres vam fer
nosaltres perquè ningú
s'adongui per l'audit
no és el nostre grup
amb un determinat any
vam fer una cosa
que va funcionar molt bé
jo diria molt d'èxit
però no ens va agradar
perquè fèiem massa espectacle
el que vam fer
va ser
treure més espectacle
i fer més divulgació
vam agafar
allò que era molt més divertit
no va ser tan divertit
però era molt més didàctic
fent aquest criteri
amb aquest criteri
vas orientant el públic
i no dic que no sigui divertit
però repeteixo
no té que ser per tothom
té que ser per tothom
que n'interessi el tema
jo sempre dic
que per exemple
a mi que no me busquin
amb un creuer al carip
perquè jo per platges
en tinc aquí
no aniré mai
jo el que em molesta a mi
que hi hagi gent
que van a veure les piràmides
i tant se li dóm a veure
les piràmides d'Egipte
que està al carip
perquè és el que somint
està en un casino
i que afortunadament
aquest món
té que haver espai
per tothom
però no tothom
té que estar al mateix lloc
això és com el senyor
que va al casino
i diu
quin soroll
quin munt de gent
doncs no hi vagis
exacte
és això
a mi no viuràs mai
en un casino
perquè no m'interessa
per res
però jo trobo molt bé
que la gent vagi al casino
però són el mateix
els festivals
i a les ciutats són el mateix
Tarragona
té una capacitat
si perdem aquesta perspectiva
podem tindre
un problema greu
com a Tàrrega
o com a Pamplona
tu parles amb un Pamplonica
i diguis
les festes de Sant Fermín
veuràs el que te diran
la majoria
la majoria fuig
de Pamplona
fuig en van
perquè els ha col·lapsat
i això és un perill
que t'ocorrem ara
José Maria
creus que no s'ha de
que s'ha de sacrificar
una petita part d'espectacle
per poder ser
més selectiu
amb el públic
jo penso que un dels grans mèrits
de Tarragó Viva
i per tant
no parlo per mi
parlo per tothom
començant per l'organització
i després els altres
qui ajudem a fer-ho
és que hem educat el públic
és a dir
el públic
ara després de quants anys
ja el tenim educat
la gent que ve
ja sap què ve a veure
i això és molt important
clar
per altra banda
m'ho miro també
des de l'altre punt de vista
és a dir
ells són els nostres clients
i per tant
l'obligació
és tenir el client content
i a mi em sembla que
qui més qui menys
jo pot creure que tothom
el que fem
ho fem pensant en el públic
no només amb nosaltres mateixos
i per tant
tots
intentem buscar la manera
de deixar el client satisfet
és a dir
que la gent surti contenta
de totes les activitats
que es fan
i que
que t'agraeixin
el que han après
el que els ha agradat
el bé que són passat
les ganes que tenen
de tornar-te a veure
i a mi em sembla
que aquesta és la filosofia
que ha de dominar
clar
evidentment
les persones en general
cada vegada
tenen menys ganes
d'escoltar coses
i més ganes
de veure coses
això és evident
veure coses
sense haver escoltat res abans
en el món aquest
de la reconstrucció històrica
és molt difícil
i es tracta
de buscar
aquest equilibri
i la prova està
no parlo ara
de programes
de televisió
parlo per exemple
de documentals
del National Geographic
es fan dramatitzats
també ja
vull dir
i per explicar
les piràmides d'Egipte
doncs ha de sortir
un senyor disfressat
de faraó
llavors vull dir
i això
no ho fa Telecinco
ni la Nòria
ho fa el National Geographic
a mi em sembla
que aquesta idea
de la reconstrucció
dramatitzada
és el camí
ha de seguir per aquí
i es tracta
de buscar l'equilibri
entre el que ha de ser
la informació
que pot ser
doncs feta
en forma de conferència
en forma de PowerPoint
en forma del que sigui
amb una persona
amb dues persones
com sigui
i després diguéssim
la dramatització
al cap i la fi
la gent
el que vol veure
és
les imatges
estic pensant
per exemple
nosaltres
amb la conferència
que fem
de la música
el taller sobre la música romana
a la gent
li interessa moltíssim
saber totes aquestes coses
sobre la música
però al cap i la fi
sobretot el que li agrada
és sentir com sonaven
aquells instruments
llavors no fem cap concert
nosaltres
de la mateixa manera
que quan fem
una reconstrucció històrica
sobre
sobre la màgia
o sobre la bruxeria
no fem cap obra de teatre
però al cap i la fi
la gent
després de la informació
que ha rebut
el que li agrada
és veure
la dramatització
és a dir
la representació
figurada
d'aquelles escenes
de la vida romana
i em sembla a mi
que això és el que fa
que aquest públic
diguéssim
que ara ja el tenim educat
a més a més
el tenim content
amb la qual cosa
diguéssim
ens garantim la clientela
no sé
què em penseu
César Reyes
sobre aquesta qüestió
penso que en això
estarem tots molt
molt d'acord
és a dir
lo important
és un bon producte
cada grup
en la seva línia
i si ja està
l'activitat està pensada
està estudiada
has estat temps
a les biblioteques
t'has informat
o has meditat
i has interioritzat
la informació
després és molt fàcil
entén-me
molt fàcil
sembla molt fàcil
fer-ho arribar
a la gent
és a dir
després arriba un punt
que tu coneixes
bastant bé
tot del que estàs parlant
i trobes
estos misans
és a dir
a través d'un gest
a través d'una persona
que li dona un objecte
ensenyant al públic
algun material
és a dir
també
el vestuari
nosaltres en guany
per exemple
el vestuari
n'hi tenim molt de nou
ens hem basat sobretot
en les estàtues del Prado
i tenim uns vestits
que no ens haguéssim pogut imaginar mai
que poguessin arribar
a ser tan bonics
perquè clar
per exemple
el vestuari
mires les pel·lícules
mires
i sempre
en el cas de les dones
se'n van una mica
cap a coses
que a nosaltres
no ens semblen
gaire romanes
i realment
després mirant
hem vist que hi ha coses
que poden ser molt decoratives
i
vosaltres també
heu après moltíssim
en aquesta tasca
no César
heu après molt
vosaltres també
com a professionals
molts de vosaltres
d'aquest camp
del món antic
no?
el nostre grup
per exemple
per la nostra experiència
a nosaltres
ens agrada molt
mostrar el procés
també de com
s'arriba a fer
aquestes reconstruccions
no?
mostrar les peces originals
perquè això ajuda
que la gent
vegi
que no
que no ens inventem res
no?
després
n'hi ha unes
condicionants
com ha explicat
l'Enric
tractem de
representar-les
el millor possible
amb els mitjans
que tenim
actualment
Carme
ets aquí?
sí
pobra
això de que estiguis
al telèfon
però que som molts
i hem d'anar fent
la ronda
clar
és un moment
estava escoltant
que en el nostre cas
és totalment
el contrari
nosaltres no
no anem vestits
de romans
no tenim cap projecte
de reconstrucció
de cap element
i aportem
l'altra part
la part de la paraula
la part de
de fer arribar
a tota la gent
històries
que encara que estem
en el món
de la imatge
i de l'audiovisual
doncs
a tothom
ens agrada
que ens expliquin històries
i sobretot
relacionar-les
moltes vegades
amb aspectes
i amb paraules
que les utilitzem
algun dia
i que no saben
l'origen
i que a la gent
els agrada moltíssim
conèixer
i estar
molt
atent
molt atenta
a tot el que
s'hi expliques
i estic molt d'acord
amb això
que sí
que s'ha de
recolzar molt
la part visual
però
sense perdre
també
la paraula
el fet
d'escoltar
i que t'expliquin
històries
ja pràcticament
penso que volies dir
una cosa
que a veure
tornant a lo que dèiem
abans
de la clientela
i del públic
la base
de l'èxit
de Tarracoviva
és la qualitat
la gent
ja ho ha vist
que els que ens hi dediquem
i perdoneu
no som quatre
xetxarel·los
la gent ha vist
que aquí hi ha una qualitat
hi ha una formació
hi ha una recerca
hi ha un treball
hi ha un esforç
hi ha una professionalitat
llavors la gent
això ja ho ha vist
que aquí no són quatre
embolicats amb un llençol
hi ha una cosa
deia l'Enric
home
aquesta ciutat
té una cabuda
té un límit
i els grups
de reconstrucció històrica
també tenen un límit
poden sorgir-ne més
ara fent un paral·lelisme
el seguís i de sentar
que diria
escolta prou
que si ara no hi cabrà
vull dir
com és
amb el tema
de
deixa'm dir una cosa
a la Carme
Carme
quan m'hi diuen
això de l'imatge
i la paraula
que una imatge
val per la primera paraula
sempre em nego
rotundament amb això
una imatge
val per una imatge
una paraula
val per una paraula
hi ha coses
que amb una imatge
es diuen bé
però hi ha coses
que amb una paraula
es diuen millor
i una de les coses
que ho demostra
és aquest a casa
és la ràdio
que havia de desaparèixer
els mitjans de comunicació
la ràdio
me'n recordo
fa 30 anys
tothom
els grans
desapareixerà
la ràdio
mai ha estat
tan forta
com ara
la paraula
continua sent
molt poderosa
per tant
les imatges
són poderoses
però les paraules
també
cap complexe
de cap tipus
que no hi ha
al revés
i a més
t'ha de dir una cosa
perquè també
has escoltat molt
no feu reconstruir
evidentment
però sí
feu divulgació
que és el més important
a Terracó
i és meravellós
jo escoltant
totes les
el que expliqueu
a casa
aquesta llarnau
mentre que hi ha
el llil fresc
d'aquells pintats
és una autèntica delícia
vull dir
és un luxe
un luxe
tindre
explicacions
d'aquesta manera
que feu vosaltres
és un autèntic luxe
i una felicitat tremenda
vull dir
la gent que us escolta
surten contents feliços
i diria jo
no contents feliços
doneu felicitat
és que ja és una marca
narradors tarragonins
és una marca ja
a mi m'encau la baba
vull dir
de veritat
igual que l'altre dia
vaig parlar amb la Montserrat
l'errat
ostres
i acabo parlem
Montserrat
jo he escoltat
d'enreaccions
pel Montserrat
i jo
és que és un autèntic luxe
vull dir
que t'expliquin una història
i te l'expliquin
ben explicada
amb un temps bé
amb una veu acurada
ostres
és de veritat
no sé
potser l'estic fent
utilitzant la paraula
com nosaltres utilitzem
si la transmetem
correctament
el que fem
és ajudar la gent
a veure
a veure la imatge
que no existeix
però un nen
digue-li un nen
per mirar una pel·lícula
explicar-li una història
clar
que si tothom
s'enganxa
se t'enganxa a tu
a l'explicació teva
bueno hi caben més grups o no?
hi caben moltes més coses
sí?
moltes més
però moltes més
moltes més
hi caben
perquè explicar
tot un imperi
i després
és d'una manera
a ritus de pas
al mercat
al menjar
a l'exercici
a tot el tema marítim
per favor
i nosaltres
que tenim
el por
mira
vés donant idees
tot el tema comercial
les rutes
totes les relacions comercials
com s'enganyen
que és un món apesonant
també
apesonant
clar
tenim el teatre
la música
ara deies
això del tema marítim
què més?
després fem una llifta
fem un inventari
de veure què queda
queda moltíssim
jo penso que queda moltíssim
i l'espai dona per més
i les jornades
gent en condicions
com deies tu abans
que s'animes a crear
nous grups
jo penso que sí
i més és que
dona per tot
clar
sigui millorant
jo crec que la sort
també és que una mica
els grups existents
els portem
francament bé
entre nosaltres
no com en altres activitats
que sembla que n'hi hagi més
violència
seria la paraula
competició
competició
sí
competició
competició
és més
suau
això és un signe
d'intel·ligència
al que sempre es vulgui sumar
i no per restar
perquè això
al final
tothom hi surt guanyant
vull dir que
aquest és un aspecte també
i més coneixent
el tarannà d'aquesta ciutat
que digueu que esteu bé
i en harmonia
i germano
això permet una col·laboració
doncs encara millor
jo no penso dir
els actes ara
perquè jo crec
que era més profitós
que parlessiu vosaltres
per això
aquesta casa
i a través d'altres mitjans
la pròpia plana web
de Terraco Viva
que l'altre ja comentàvem
que és una plana
molt ben pensada
molt pràctica
molt còmoda
i molt utilitària
i des d'aquesta casa
ja saben que els anem informant
hi ha moltíssimes novetats
en guany
a fruit del treball
d'aquests grups
que avui ens han acompanyat
i de moltes altres persones
Enric, Enreix, Josep, Fésar, Carme
moltíssimes gràcies
de veritat
i ens anirem veient
en aquesta Roma rigorosa
amb la qual ens retrobarem
aquests dies
gràcies Carme
per atendre la nostra trucada
molt bon dia
i enhorabona
gràcies a vosaltres
moltes gràcies a vosaltres
també de veritat
per venir a la ràdio
bon dia
bon dia
disposat
Gràcies