Quatre minuts seran un quart de dues del migdia.
Ja ho saben vostès que ens acompanyen habitualment,
per cert, gràcies per fer-ho,
que ens agrada tocar una miqueta de cada cosa.
Hem dedicat bona part del programa avui, l'hora anterior,
a alguns aspectes relacionats amb la tradició,
però apostem també per l'avantguarda
i més aquests dies que a la ciutat de Tarragona
estem amatents i tenim l'oportunitat
d'acostar-nos a les noves formes
i als nous camins que pren la fotografia
en tots els seus àmbits.
Ahir s'inaugurava l'escan la manifestació fotogràfica
que ve a ser hereva de la primavera fotogràfica.
A Tarragona, com dèiem, es donen cita a noms importants
a consegrants de molt de la fotografia,
però també allò que s'anomena valors emergents.
Nous valors fotogràfics que exposen des d'ahir
al moll de costa de la ciutat de Tarragona
sota el títol genèric de talent latent.
Està Jordi Sorinyac al port amb Ja Maria Bertran
i amb uns quants convidats.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia, Jolanda. Com estem?
Estàs al tingladu número...
Estem al refugi del moll de costa.
Això mateix.
D'acord, perquè la gent s'acabi de situar
que moltes vegades fins i tot els propis tarragonins
ens fem un embolic entre tingladus i refugis.
Sí, després acabes caminant més del compte,
però això és bo, eh?
Sí, per evitar...
Bueno, ja està bé, no?
I a més al costat de Boralmar encara més.
Perquè la gent s'estitui on es feien fins fa uns anys
les arrebetlles de Carnaval, d'acord?
Ah, molt bé.
El refugi més gran.
Jo crec que aquesta és una referència...
Sí, tot el que sigui festa és referència important, eh?
Ja, el Jordi Bertran no ho podria corroborar
sense cap tipus de problema.
Estem en aquesta exposició, per cert, magnífica,
fa patxoc i no ho diem per cada bé,
i estem acompanyats de tres dels artistes,
tres d'aquests joves creadors amb talent latent.
Ara parlarem amb ells si estan d'acord amb aquesta denominació.
La part, diguem-ne, oficial, finalment no intervindran.
Ens han acompanyat, però diuen que millor que parlin els artistes,
que són ells avui els protagonistes.
Però vaja, per acabar de situar-nos,
ja ho va explicar l'altre dia Yolanda, la Mariona Fernández,
la directora executiva de l'ESCAN.
L'objectiu d'aquesta exposició és precisament donar un impuls
a aquest festival ESCAN.
Es pretén, doncs, això.
S'ha fet un concurs, una convocatòria oberta.
S'hi han presentat vora 200 creadors d'arreu del món,
joves creadors, perquè exposessin els seus treballs fotogràfics
i se n'han seleccionat una quinzena d'arreu del món.
N'hi ha catalans, n'hi ha de l'estat espanyol,
n'hi ha d'Europa, n'hi ha d'altres llocs del món.
I els treballs, les obres d'aquests 15 creadors,
doncs, estan en aquest refugi del Moll de Costa.
Es preveu, ja ho hem comentat,
que aquesta edició de l'ESCAN és un número zero, eh, podrien dir,
però es preveu que, si el festival agafa l'embranzida
que es vol que agafi, siguin precisament aquests joves creadors,
aquests, i els que puguin venir en edicions successives,
les que agafin el gran pres, el gran protagonisme d'aquest ESCAN.
Saludem, si us sembla, els nostres convidats.
Una d'elles és la Carla Bereà.
Carla, bon dia, buenos dies.
Muy buenos días.
La Carla és de Mèxic, d'acord.
Saludem també l'Aleix Prademunt.
Aleix, bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
L'Aleix és d'aquí, és de casa nostra.
Sí, català.
I el Nico Baumgarten, Nico, bon dia.
Hola, bon dia.
El Nico, ell és alemany, parla casellà molt fluït
i a més a més entén el català,
o sigui que fa uns anys que ens viu a Barcelona
i no tindrem cap tipus de problema per comunicar-nos amb ells.
Ara volem fer un recorregut,
volem comentar amb els propis artistes,
amb els propis creadors la seva obra,
però no sé, com veieu, com veieu aquesta iniciativa,
el festival en conjunto, este festival ESCAN,
i aquesta proposta de donar una salida a joves creadors com vosaltres.
Carla, què te parece?
És maravillós i estic molt agraïda.
Crec que és una gran proposta i tots els treballs són estupents.
Estic molt emocionada.
L'Eix.
Bé, molt content també.
Com a català que estàs aquí a Catalunya
és interessant que hi hagi propostes com aquestes,
ajudant gent d'aquí i de fora,
gent nova que està intentant poder ensenyar els seus treballs i tot això,
em sembla molt bé.
A més la proposta és superformal,
molt ben construïda i molt content també.
perquè, Nico, pels que no som especialistes en el món de la fotografia,
suposo que per joves creadors
és difícil trobar una plataforma com aquesta, no?
Un festival, un festival que encara no té prestigi
perquè és la primera edició,
però que es pretén que en tingui
amb un gran suport econòmic i de material.
Suposo que és difícil per joves creadors com vosaltres
poder trobar llocs per fer difusió de la vostra obra.
Sí, doncs sí, que per mi ha sigut una oportunitat molt gran.
jo crec que també soy uno de los que exponen aquí
que tengo menos recorrido artístico
y bueno, para mí es la primera vez que expongo así
a un nivel más grande
y bueno, soy súper agradecido, claro.
Estem endavant, comencem aquest recorregut
i ens trobem ja d'entrada amb les fotografies de l'Aleix.
L'Aleix ens proposa parlar, visualitzar imatges del culte,
però no entenem culte amb el sentit estricte de culte religiós,
sinó que a l'Aleix ens proposes anar una miqueta més enllà, no?
Sí, de fet és el culte una mica tot plegat, no?
A les ganes que tenim de rendir culte als llocs
on tothom va parlar del que la gent parla,
identificar-nos amb el que la gent s'identifica.
O sigui, una mica el culte, com tu dius,
no és religió, sinó polític, social, paisatgístic, temàtic, romàntic...
O sigui, una mica tot, un calaix de sastre.
Hi ha moltes fotografies, escena en un dels costats d'aquest refugi,
hi ha moltes fotografies de mítings polítics.
Què és el que us crida l'atenció?
De grans mítings, estem parlant de recintes plens i plens de gent
amb els líders de la tribuna principal.
Què és el que més et crida l'atenció d'aquest tipus d'actes?
Les fotografies són del Bruno, sí?
Em crida l'atenció que estan presenciant una situació política
que genera una mica un...
no diria un desengany, sinó que una mica un desapego.
I ell ho reflecteix molt bé, una massa brutal aquí.
És com un xou.
Veig que està fent unes imatges que representen un xou més
com un xou televisiu o cinematogràfic, gairebé Hollywood.
Les imatges són d'una altra dels artistes del Bruno,
però també en certa manera sí que es produeix culte, no?
En actes d'aquest tipus, culte el líder polit.
I la nació, no? El fet de la devoció per la nació,
que també tinc en algunes de les meves fotos
que apareixen com banderes i símbols.
I que sí, hi ha un paralelisme, està molt bé compartir paret amb ell.
Deixem que els seus companys facin de crítics.
No sé si ho tenís ganes de fer de críticos.
La hora d'Alesh, aquestes propostes sobre el culte,
què os pareixen, Carla?
Ja sé que estan molt bé, però què més?
O vosaltres què entendés de fotografia?
Bueno, a mi me parece que és un projecte interesante
i m'agradaria que fos més globalitzat.
M'agradaria que fos més globalitzat.
M'agradaria que veure a lo mejor fotos de China, de México,
de tots aquests llocs en què la política és molt parecida
i ser un poc més globalitzat en la crítica, no ser tan local.
A mi me parece muy interesante ese trabajo,
como es, para mi, esas fotos las veo también un poco
como lo que está a la izquierda y a la derecha del encuadre
que coge una postal, ¿no?
Que te muestra un poco también, bueno, muchas veces son sitios
muy reconocidos, muy turísticos, muy visitados,
pero que la ley, supongo, que te intenta enseñar
pues la otra facheta de esto, ¿no?
En plan, sin...
No sé, yo lo veo como una...
también una irónica muy sutil, ¿sabes?
Que no hace nada más que ir a esos sitios
y fotografiar lo que está a la vuelta de estos sitios
tan conocidos y tan visitados
y ya el simple hacer esto, pues, captura para mí una...
Sí, el culto de una manera muy sutil
y también muy graciosa.
No et queixaràs, eh, Aleix?
No, sí, sí.
Han deixat bé, eh?
Un exemple, eh, per a muestra un boton, com diuen.
Som, per exemple, a Egipte, d'Odocho,
aquí tenim la imatge d'una de les piràmides
i en lloc de la típica, el que deia ara el Nico, no?,
la postal de la piràmide,
tu et fixes, per exemple, doncs, amb l'aparcament, no?,
d'Odocho, que es tracta que és indret?
Sí, sí, a veure, tot plegat sorgeix de...
els darrers 3-4 anys he estat viatjant contínuament, no?
I sempre, doncs, quan he passat per Egipte,
parlant d'aquesta imatge...
Anem avançant, si us sembla, i així,
mentre sant anem contemplant...
Sí, l'últim dia que vaig estar a Egipte
vaig anar a les piràmides, no?
I una cosa del que em va sorprendre
és que les piràmides acabaven siguent
un barri més de la ciutat, no?
O sigui, la ciutat estava just al darrere
enganxada a les piràmides
i nosaltres ens ensenyen la imatge
que hi ha de les piràmides i del desert al fons, no?
I una mica era com donar-li la volta, anar a l'altre costat
i mirar les piràmides enganxades a la ciutat
i tots els autobusos, o sigui, una mica desmitificar
aquest lloc que ens donen, no?,
dels llocs més visitats i famosos, no?
Nosaltres tenim un repte,
que és que hem de parlar de fotografia,
d'un mitjà en què òbviament no podem veure res
que és la ràdio, però intentem descriure
estem davant d'una imatge en què es veu
un paisatge força desèrtic
i veiem una gran creu cristiana
d'un color blau cel
on és aquest lloc? Perquè no se'ns indica
suposo que per voluntat pròpia
i què és el que ens vols explicar?
Bé, això és a la Patagònia
gairebé terra del foc
i Argentina té, com molts llocs de Llatinoamèrica
una devoció a la religió brutal
i una identificació amb els símbols
i les creus, la verge, no?
I justament això és a dalt d'una muntanya
no sé, que vaig estar avui una hora per pujar
i es veu tota la vall
una pampa d'aquestes de la Patagònia
una isolació increïble
però allà estava omnipresent la verge
i aquestes coses a mi em sobten
o sigui, a un lloc on no hi ha res
hi ha una creu
culte, fins i tot
a l'altra punta del món
al final de la Patagònia
si us sembla, continuem avançant
per aquest recorregut
podríem veure ara les obres
d'en Nico Baumgarten
perquè, Nico, tu ens proposes
desplaçar-nos fins a la ciutat
a Alemanya de Hilligendam
no sé si ho hem dit bé
més o menys, vinga, abans
anem per satisfets
perquè aquesta ciutat va acollir
l'any passat una cimera del G8
la reunió dels màxims mandataris
dels grups dels països
més importants del món
ja saben que aquestes cimeres
últimament van acompanyades també
de moltes protestes
de grups contestataris
com va anar aquest retrat, Nico?
Bueno, per a mi
l'important era
bueno, jo me considero anticapitalista
i sempre he fet part
de les protestes
contra els grups
contra diverses altres coses també
i per a mi
la representació mediàtica
és molt marcada
pels periodistes
que fem malament
vinga, va, critiqua'ns
dóna'ns caña
Bueno, lo típico que se ve
de los G8
y yo tengo amigos
que también lo hacen
más de esta manera
pues que igual van al G8
documentarlo
que tienen sus
no sé cuántos móviles
no sé cuántos coches
y siempre conectado
y siempre intentando ir
al sitio donde está
lo espectacular
donde hay las hostias
donde hay las peleas
y todo esto
pues justamente eso
no era mi intención
mi intención era
participar
de la resistencia
de ponerme yo
en la calle también
a bloquear
el G8
y haciendo esto
pues de mientras
hacer este reportaje
¿Tú crees que las teves fotografías
podrían haber sido publicadas
en diaris de la época
o que los periodistas
y los medios de comunicación
no las hubieran comprado?
No, igual alguna otra
creo que sí
y por cierto
también hay alguna foto
que yo en algún periódico
he visto fotos parecidas
pero no han podido salir
en ningún periódico más actual
porque yo soy muy lento
en cuestiones de la edición
del trabajo
entonces
y tampoco
tampoco era mi interés
de meterme en la prensa diaria
y esas cosas
sinó
Per cert, un dubte
de carácter tècnic
las seves fotografías
son d'entrada
en blanc i negra
Nico
pero vosaltres
feu servir càmera digital
o encara sou dels romántics
que aneu
amb el sistema tradicional
la Carla riu
i no sé per qué
¿por qué ríes, Carla?
amb càmera digital
o sistema tradicional
del de toda la vida?
Yo prefiero la análoga
y veo que a Nico
también le gusta
bastante más la análoga
y veo su grano
y es muy buena la calidad
de sus fotos
gracias a que es romántica
y tiene toda esta profundidad de campo
creo que los digitales
hace que las cosas se vean más planas
uso de las dos
pero me gustan más las análogas
y mi trabajo es con análogo
Aleix
també
també
treballo
i a més
últimament
i els dos darrers anys
només treballo en placa
o sigui
un negatiu
de 4x5 pulsades
enorme
que em trenca l'esquena
del pes que té la càmera
però encara no sé
perquè estic amb l'analògic
la càmera digital impedeix
hi ha una barrera tecnològica
que impedeix
fer algun tipus
de fotografies
a veure
a mi personalment
utilitzo l'analògic
per la manera de treballar
també pel resultat
perquè encara confio més
en el resultat
de l'analògic
però és la manera de treballar
molt més relaxada
molt més pausada
i contemplativa
del que vas a fer
el digital és com
molt compulsiu
la càmera enganxa de l'ull
és com
em posa nerviós
anem fatal de temps
vamos fatal de tiempo
Carla
y no me gustaría
terminar esta conexión
sin visitar tu obra
que por cierto
avui
els lectors del diari
estar reunint
segurament
em podran veure
algunes imatges
que realment
soptan una mica
tu tema ha sido
guardaespaldas
Carla
guardaespaldas
de Guatemala
i vemos
docenas de personajes
de la calle
vestidos
normalmente
con rifles
con distintas armas
esas personas
són guardaespaldas
que van
por la calle
tranquilamente
por Guatemala
sí
bueno
los que ves en trajes
son como de ciudad
y los que ves
más o menos
con t-shirts
y gorras
como del Real Madrid
no
Real Madrid
y esos son
como de finca
ellos
si tú te ves
las armas
también puedes ver
como el tipo
de clase social
que son
y si tienen
riqueza
o no
sus patrones
y son personajes
habituales
en el paisaje
de Guatemala
sí
bueno
los ves
como protegiendo
adentro de un coche
o cuidando la finca
o el café
o cualquier cosa
que tenga
por medio dinero
es tónico
de que personajes
armados
te miren
directamente
a la cara
intimida mucho
impacta bastante
¿no?
sí
pero
te acabas
acostumbrando
también
yo creo que
el ser humano
tiene una capacidad
muy grande
de acostumbrarse
a lo que sea
¿por qué
te llamaban
la atención
estos personajes
Carla?
pues porque
creo que es interesante
como verlos
en un fondo blanco
y que el fondo
de atrás
no te quita
la atención
sino que te enfoques
en el sujeto
y realmente
sea el sujeto
el que te lleve
a una historia
en algunas ocasiones
puedes ver un poquito
del fondo
y creo que también
eso te hace
como imaginarte
un poco más
la Leija
anava dient
ja per acabar
la Leija
anava dient
que sí
que sí
amb el cap
estás d'acord
veig que t'agrada
¿no?
també
sí
m'agrada molt
i a més
estic molt d'acord
amb això
que hi ha
aquests espais
que desapareix
al fons blanc
i que et quedes
allà com mirant
al darrere a veure què hi ha
o unes ulleres de sol
que intentes mirar
el paisatge del darrere
intentes saber més
d'on està
el guardaespatlles
doncs
Jolanda
ja ho podeu comprar
estava escoltant
molt atentament
i aquesta tarda
mateixa
em penso que ja aniré
tenim uns dies
no fa falta
anar-hi aquesta tarda
tenim encara uns dos dies
doncs mira
ara
fins a l'11 de maig
està oberta
aquesta exposició
el refugi
del moll de costa
hi ha les obres
de 15 creadors
catalans
espanyols
d'altres llocs
d'Europa
que participen
en aquesta exposició
talent latent
home
més que latent
ja podríem dir
talent emergent
perquè
com es podrà comprovar
qui vingui
ja està perfectament
a marxa
i a l'abast de tothom
doncs moltíssimes gràcies
Jordi Sorinyac
i naturalment
els teus convidats
moltes gràcies
fins ara
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies