Hola Jordi, bon dia. Efectivament, em trobo aquí al Pati de Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona,
un espai que des d'ahir dimarts 9 de desembre acull al Pla d'Ordenació Urbana Municipal
aquest document que s'aprova per unanimitat al plenari del 21 de novembre.
Ara, a partir d'aquest document, inicia una nova etapa,
entra en exposició pública de nou i els ciutadans podran tornar a consultar-lo,
tindran accés i també podran tindre un nou període per presentar alegacions si així cal.
Per parlar de tot plegat, tinc aquí al meu costat el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Xavier Terrés.
Senyor Terrés, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal? Com estem?
Molt bé, estem aquí, com dèiem, en aquest Pati de Jaume I,
que per dir-ho d'alguna manera s'ha convertit com una mena d'estudi d'arquitectura o d'urbanisme
en què els ciutadans, ara sí, després de tenir aquest compromís de l'Ajuntament ja al juny,
ja poden tenir també accés al document.
Sí, efectivament, és un fet en l'àmbit de l'exposició pública que hem de complir.
No és un fet que l'Ajuntament vulgui per voluntat seva fer-ho,
sinó que la llei t'obliga a fer-ho i a més t'obliga a fer-ho en aquestes condicions
que tenim avui aquí, en aquest pati tan il·lustre del nostre Ajuntament,
on amb els diferents planos que tenim que penjar
i la diferenta documentació que tenim que ensenyar als ciutadans,
als interessats i als afectats,
en tot moment posarem a disposició dels mateixos
amb la mida que la llei i que la normativa ens permet.
Jo ara em poso en la seva pell perquè després de tants mesos de treball
una mica deu ser satisfaccional que deu sentir en arribar entre aquí en aquest espai
i veure la feina feta de tants mesos aquí exposada i a l'abast de tothom.
Doncs molt, i possiblement no és el que toca,
però fins i tot és una mica emocionant, no?
Perquè a més a més, com s'exhibeix, perquè és una exhibició, és una exposició,
doncs a l'exposició estem acostumats a veure-les dintre del que és a l'àmbit més
de les disciplines artístiques, no?
Però això de l'urbanisme, això de l'arquitectura, com deies tu,
té també aquest aspecte, no?
I com en definitiva el que fem no només és enginyeria, no només és urbanisme,
sinó també una mica de disseny i dibuixem, doncs té, diguéssim, aquest aspecte, no?
I bé, és una obra, és una petita obra en conjunt, exposada,
que realment no només aquest tinent d'alcalde, sinó tota la gent que ha estat darrere,
el consistori en ple, els serveis tècnics, doncs ens alegra molt veure-ho d'aquesta manera,
té una presència molt agradable, no?
Estem aquí donant una mica de passeig aquí a l'exposició del POUM.
Una mica, expliqui'ns què és el que pot veure el ciutadà, no?,
en aquests planells que hi ha aquí instal·lats, diferents planells que tenim.
Sí, bé, sobretot veureu uns planells generals,
que nosaltres, doncs, en tot moment els nomenem plànols d'informació,
on exposem tot el que és el terme municipal de Tarragona,
i on també hem volgut, sobretot presentar en aquests planells generals,
el que era la situació del POUM anterior, o de l'aprovació anterior,
que era la tercera revisió, i el POUM que nosaltres hem aprovat aquest 21 de novembre.
Per què? Perquè la gent pugui situar-se i comparar.
Són planells d'ordenació on tècnicament tenen noms molt concrets,
per exemple, podreu veure planells en què estem ara davant, no?,
de sistemes que són nosaltres, doncs, dibuixem els diferents, doncs, usos
que els àmbits, les zones, les finques, els polígons, els plans urbanístics de Tarragona
adquireixen, no?, des de, per exemple, el costaner, el portuari heliogràfic,
el ferroviari, el viari, els espais lliures,
abans el que està al costat d'aquest, en el que estem ara,
doncs, és el que exemplifica tota la zona verda.
bé, i sobretot comparant-la amb l'aprovació inicial anterior i que bé que tota la gent
pugui veure quin és el canvi.
Perquè suposo que sobretot és això, no?, es vol donar, fer palès, no?,
aquestes diferències molt notables que ja ho han anat expressant els darrers mesos
mentre s'ha anat treballant el nou document respecte a l'anterior,
que es va aprovar també inicialment en l'anterior mandat.
Sí, és això i també és no única i exclusivament per marcar la diferència,
que efectivament, després de com dius molt bé, no?,
de tot els dies, les hores, els minuts i els segons, doncs, dient i remancant-les,
doncs, també és per ubicar el ciutadà, no?,
el ciutadà ha d'estar en el màxim plenament informat,
perquè bé, s'entén que és un procediment que afecta molt directament
drets molt concrets, no?, de les persones i efectivament ha d'haver veure
en el màxim possible, doncs, la notorietat del canvi molt ben presentada.
He de dir que és un àmbit, un llenguatge, una tècnica,
aquesta de l'urbanisme, complexa de per si.
Per tant, és molt important el dibuix, és molt important el dibuix,
però efectivament també la visualitat de tot, no?,
i per això tenim que extramar el que és la claretat de tot.
Seguim passejant per aquí a aquesta, aquí a l'exposició del Pati Jaume I,
veiem també que hi va d'entrar diferents persones que suposo interessades
també en consultar el document, ara mateix tenim davant d'un dels planells
i hi ha diferents persones que ho estan consultant.
Sí, es tracta d'això, és l'acció que es pretén és aquesta,
que podem ara mateix observar, no?, uns ciutadans o uns interessats
que estan en tot moment mirant, alguns, i deuen tindre alguns coneixements,
com per exemple els que estem veient ara que ja...
Uns quants, perquè jo m'he ficat davant del planell i no entenia res,
o sigui, realment...
Vèiem que ja, bueno, es tracta també d'això, no?,
d'aquest corollari diferent de persones, doncs, que hi vinguin,
però hi ha molta gent que ja sap en tot moment tractar, no?,
en aquesta matèria, ja venen directament tots els exposats a buscar,
concretament aquesta gent, doncs, està a buscar el que és, bueno,
la diferenciació de sol, no?, el sol, ja sabeu que té
una classificació general, el sol urbà, el sol urbanitzable
i no urbanitzable, doncs, la gent, precisament, en aquest grupet
que estaven mirant ara, doncs, anaven a buscar aquest perquè és molt important,
no?, saber com han quedat, bueno, si representen o tenen coneixement
d'alguna zona, d'alguna finca, d'algun terreny, d'alguna casa,
d'algun habitatge, doncs, en quin estat ha quedat és un dels canvis
que, precisament, el dia del plenari, aquest tinent d'alcalde,
quan es va aprovar, va defensar, no?, que hi havia hagut canvi en aquest règim,
amb el que exemplifica aquest planell, i que per això s'havia motivat
una altra aprovació inicial, no?, aquest és, ho podríem trobar,
per exemple, en aquests panells que estem ara visitant, no?
Ara, abans de trobar-me amb vostè, també he parlat amb alguns ciutadans
que estaven per aquí, doncs, una mica consultant els diferents planells,
comentaven que bé, o sigui, troben molt bé que es pugui visitar,
que estigui públic el document, el que comentaven és que, clar,
recorden que és un primer pas, encara que té un llarg recorregut aquest document,
expliqui-nos una mica de detall, i ens com, quin és el camí que ha de recorrer encara?
Sí, a veure, estem amb l'aprovació inicial, que és el que hem fet ara,
i, efectivament, em va molt bé que estiguem aquí davant d'aquesta exposició,
perquè realment el que es pretén és això, no?, fer la presentació.
Qualsevol obra, des d'un llibre, vinga, anem a seguir a l'àmbit de la literatura.
Té, com diuen els clàssics, no?, la presentació, el nus i el desenllaç, no?
Estem amb la presentació. La presentació és molt important perquè és on, més o menys,
has de definir no només l'àmbit, el lloc on s'ha de desenvolupar aquesta història, no imaginària,
sinó sobretot els personatges. És aquí, no?, quan ho hem definit i és aquí quan donem a la ciutadania
la presentació de tots, no? A partir d'aquí, doncs, ells mateixos podran participar en tota aquesta història
i segueixo amb el símil o amb la metàfora i, per tant, hem de tindre molt clar
amb qui podran jugar, a qui podran fer, doncs, modificar hàbits, a qui no
i, sobretot, què és l'autor, què és on vol d'entrada anar a parar.
L'autor som l'Ajuntament, clar, no?
Per on vol anar a parar, però que, en certa mida, deixem escriure molts capítols als ciutadans
i per això els hi fem aquesta presentació, no?
És la primera part. Després anirem a una segona fase, que és l'aprovació provisional,
a una aprovació provisional, evidentment, doncs, avançarem molt més
i, possiblement, amb molt més de detall, és a dir, ja tenim d'anar baixant una mica
el que és, doncs, el detall, el detall de cada zona, el detall de, possiblement,
si és possible, cada carrer, cada, doncs, plaça, cada jardí, cada zona verda,
això serà entre aquesta aprovació inicial i la provisional.
I després d'aquesta provisional, el que tenim que fer una vegada aprovada
és portar-la al nostre mestre, al professor, no?,
que és la Generalitat de Catalunya, no mestre perquè ens ha donat classe,
sinó perquè ens tenim que examinar.
Anem a dir-ho d'una altra manera, al nostre tribunal, no?,
que és la Generalitat de Catalunya, a través de la Comissió Provincial d'Urbanisme
de la Generalitat, que té competències per dir el que està bé, el que no està bé,
el que potser s'ha d'esmenar o retocar una mica, i, bueno, una vegada, doncs,
tinguem això corregit, anem a dir-ho així, doncs, nosaltres ho tindrem que esmenar,
bé manifestar si no estem d'acord, i, finalment, doncs, arribar, doncs,
amb un document presentable, no?, per poder-se aprovar.
Posteriorment, tornar a l'Ajuntament, fem aquestes correccions,
i llavors ja és quan ho enviem al Consell de Política Territorial,
que en el moment, doncs, encapçali aquesta conselleria,
perquè ens ho aprovi, i nosaltres fer l'aprovació final aquí a l'Ajuntament,
i ja tindrem pla general aprovat, finalment.
Vaja, tot un perible, perquè estem encara, com veia,
en la presentació del planejament de la història, no?
Bé, també, recordàvem que s'havia aprovat per unanimitat
en el plenari del dia 21, es va assolir el consens polític,
també el consens ciutadans s'ha anat demostrant així,
el que passa que ara encara es poden presentar al·legacions
durant aquest temps que estarà en exposició pública,
els ciutadans podran encara dir la seva.
Sí, sí, efectivament.
Aquí hi ha obert un període d'al·legacions, després de consultar,
jo el que recomanaria, com és lògic i normal,
i crec que ho farà tothom, no?, és vindre a veure la documentació,
a partir d'aquí, doncs, que treguin les seves conclusions,
els que han vist, doncs, acceptades les seves al·legacions,
ja les tenen reflectades en la documentació,
ja no necessitarien més que demanar la corresponent fitxa
o la corresponent documentació on hi surti,
i els que no, doncs, efectivament,
tindran que continuar elegant o bé donat el que ja hem aprovat,
que algunes coses, o millor parcialment, sí que les hem acceptat,
doncs, assumir-les i continuar en el que sigui possible,
doncs, bueno, no, demanant-ho.
És molt important, com veieu, és un procediment aquest
de l'urbanisme molt participatiu i molt transparent, no?,
no és una cosa que puguem, que no, que puguem demena,
doncs, fer única i exclusivament els que governem,
aspecte que nosaltres, des d'aquest govern,
crec que ha quedat palès, no només per aquest tinent d'alcalde,
sinó el mateix alcalde, ha volgut, doncs, potenciar moltíssim
i, efectivament, exprimir al màxim que, bueno,
que el pom, que un ple general era dels ciutadans
i és aquesta la prova, no?
Mentre estàvem xerrant, estem fent el recorregut,
estem a punt d'arribar, diguéssim, al final,
ens trobem davant del mapa de Tarragona sencer,
tot complet, molt gran i molt detallat.
Una mica així, grans trets.
Senyor Terres, com podríem definir la Tarragona del futur
que s'ha dibuixat en aquest nou plat d'ordenació urbana?
Home, la Tarragona del futur és una Tarragona molt verda, eh?
És una Tarragona molt verda, té un alt requisit verd
que jo crec que si aquesta ciutat la presentéssim,
si hi hagués algun concurs d'aquestos,
de veure quina és la ciutat més verda,
jo crec que trauríem una bona posició.
I després és una ciutat, la de Tarragona,
que finalment acabarem cosint, efectivament,
com vaig iniciar el meu Parlament el dia del plenari,
Tarragona és una ciutat de per si difícil,
és una situació que té unes afectacions per la ubicació en l'estat
entre una mena de serralada, no?
Una serralada de Sant Simplici, el Guriguri,
el que és el mar Mediterrani, el que és la indústria
i, sobretot, el que és la consolidació d'uns barris dispersos
que fan que l'urbanisme sigui difícil i que s'hagi de completar.
El més important en aquesta qüestió, diguéssim, de farciment
era que ho sigui, en aquest planell ho veiem,
en aquest planell per fi el que aconseguirem
és que la ciutat estigui connectada a través de carrers,
a través de barris, que és el que fa més amable
i el que fa la comunicació més productiva en tots els àmbits
i que, efectivament, molta gent dels barris
ja comencin a dir que no van a Tarragona a passejar,
sinó que van al centre o que van a la plaça tal
o que van al carrer tal que està situat al centre.
I que la gent del centre també, que no diguin única i exclusivament
que se'n van fora de Tarragona, que van barris,
sinó que van al carrer tal, de tal lloc.
Això és una qüestió que tenim molt inoculada nosaltres
i que hem de finalitzar per aconseguir.
I, per altra banda, el que també podem veure en aquest plano general
és com el sistema aviari també s'assolirà d'una manera troncal,
no únicament horitzontal.
Tarragona tenia un problema i és que s'entrava pels costats,
per dir-ho d'una manera, sinó que per fi ara el que podrem aconseguir
a través del desenvolupament de molts sectorets,
que existeixi una introducció a la ciutat troncal
i que sigui més fàcil arribar a certs punts de la ciutat,
per exemple, a la zona de Llevant,
que si venies de la zona de Ponent o de la zona centre,
doncs eren més costos d'arribar si no anaves paral·lelament a la costa.
Això és el que és important.
I després també veurem unes grans zones d'equipament,
unes zones d'equipament que el que han de fer és cohesionar
l'activitat de la ciutadania i que estan en un repartiment estratègic
i que, a més a més, es veuran augmentat amb el que serà després,
posteriorment, cada sector, que cada sector de desenvolupament urbanístic,
ha de tindre la seva bossa d'equipament
i, sobretot, la seva bossa de vivenda o d'habitatge de protecció oficial,
també molt dispersa, també molt bé estructurada
i que crec que fa la Tarragona aquesta que teníem en ment de 185.000 habitants,
que sí, que efectivament, doncs, no hem volgut passar
ni hem volgut arribar als 200 o 210.000,
com possiblement, doncs, l'anterior aprovació sí que pregonaven.
Nosaltres entenem que la ciutat,
una ciutat intermitja amb els valors que té a Tarragona
i les condicions de vida són aquestes que veiem en aquest plano
i és aquí on ens hem volgut quedar,
que crec que l'únic que ha de fer és augmentar la qualitat de vida.
Doncs, Xavier Terrés, Tinent d'Alcalde d'Urbanisme,
moltes gràcies per atendre's
i un feliç desenvolupament i final d'aquest document
d'Ordenació Urbana Municipal.
Moltes gràcies, esperem.
De moment, els passos han sigut molt durs,
he de dir que és veritat
i que la gent de Tarragona ha estat patint molt.
L'àrea d'Urbanisme, el Tinent d'Alcalde,
amb una història en ple, també,
però la veritat és que la votació,
amb consens, i vull remarcar,
i amb això vull agrair,
i sempre ho agrairé als diferents grups municipals
de l'Ajuntament de Tarragona,
va ser un èxit.
Pel que es veu, fins i tot, és un èxit històric.
Jo aquestes coses me les van dir,
però no les tenia en ment,
perquè jo volia que tirés endavant,
i esperem que aquesta exposició
i la finalització de la mateixa
doni també un bon resultat
per tota la ciutat de Tarragona.
Gràcies a vosaltres pel passeig.
Així ho esperem, vagi bé. Gràcies.
Doncs bé, Jordi, ja ho has sentit,
aquest és el que dona de si una mica
aquesta exposició pública
del Pla d'Urbanació Urbana Municipal.
Ho hem recorregut amb el tinent d'Alcalde d'Urbanisme,
Xavier Terrés.
Així és tot el que us podem explicar des d'aquí,
del Pauti Jaume I, de l'Ajuntament de Tarragona.
Bon dia.