És una exposició que prové d'una col·lecció particular, no?, d'un senyor de Tarragona que es veu que té autèntiques meravelles a casa seva.
Sí, sí. Bé, l'exposició està muntada tota a partir de la col·lecció, en aquest cas, del senyor Xavier Gabaldà,
que té una col·lecció extraordinària de tot tipus de material que ens parla del món del ferrocari,
i el material ferroviari de tota mena, que la veritat és que quan arribes a casa seva,
doncs et quedes molt, molt sorprès que pugui tenir tot allò.
En uns baixos d'una casa de poble, en aquest cas, ell està ubicat a Constantí i ho té tot allà, doncs, guardat com pot, no?
Que parlem de material que prové alguns d'aquests elements del segle XIX, finals del XIX, no?,
pràcticament des del moment que s'instaura el ferrocarril aquí a Catalunya.
Sí, sí.
Tenim material des de les últimes dècades del segle XIX, als anys 80, als anys 90, fins als anys 70 del segle XX,
que és el moment en què deixen de funcionar definitivament les màquines o les locomotores de vapor.
Per cert, que jo tinc, he llegit concretament al diari El Punt, declaracions del senyor Gabaldà,
que diu, home, aquella màquina que hi ha davant de l'Associació d'Amics del Ferrocarril,
que s'està fent mal bé, a veure si algú fa alguna cosa, no?
Sí, sí, ell té una obsessió, una sana obsessió, crec jo,
per intentar recuperar o donar valor a un patrimoni que en gran mesura està oblidat, no?
Clar, quan t'enfrontes amb una exposició com aquesta, et pot donar una primera sensació de dir,
bueno, aquest senyor el que té a casa seva són ferros, són ferros vells i tot tipus de materials que no serveixen per res.
Però bé, després te'n vas adonant que aquests suposats ferros et poden explicar realment moltes històries
i et poden ensenyar quin ha estat una miqueta l'evolució del món del ferrocarril al nostre país.
D'entrada, jo tinc entès que ja et pots fer amb un bitllet d'aquests antics de cartró,
d'aquells que quan tu anaves a comprar el bitllet per agafar el tren, doncs te'l donaven llet.
Té bitllets fins i tot, no?
Sí, té absolutament de tot. Té des de material molt petit, com per exemple els bitllets,
que segurament és el material més petit que té, fins a un compartiment d'un vagó de segona classe,
d'un tren, en aquest cas, d'un vagó de la sèrie 5.000 de Renfe, és a dir que té...
En 50, això, eh?
Sí, sí, sí.
En 50, absolutament.
Sí, sí, estem parlant dels anys 50, que després va ser un tipus de tren o un tipus de vagó
i després va continuar fent servir, però sí, sí. Té absolutament tot tipus de material.
Tu t'has assegut en aquest vagó, en aquest banc?
Sí, jo m'hi he assegut.
I has assegut a l'AVE?
No, a l'AVE no hi he assegut jo.
No has assegut?
No, no.
Bé, però has assegut a qualsevol tren actual. Deu haver-hi una gran diferència, no?
Sí, sí.
El cols et deu quedar en aquest dels anys 50. Si has assegut un momentet o què?
Sí, però no, encara està... Encara és prou...
Potser algun coixinet?
Sí, sí, sí, és amb coixí. La veritat és que és bastant confortable.
també... Bé, són els passatgers de segona que ja tenien certa categoria.
Ja hi havia un nivell allà, eh?
Una certa categoria.
Home, no cal tirar tan enrere, però fa uns anys, ara que parlàvem de l'AVE,
es feia allò al Madrid Costa Brava, que molts oients segur que l'han agafat alguna vegada,
que t'hi podies estar 12, 14 hores, en un vagó de tren per fer aquests 600 i escaig quilòmetres, no?
Sí, sí, sí.
Vull dir que la memòria en el món del ferrocarril.
Hi ha un banc de sala d'espera.
També, sí, sí.
Explica'ns una miqueta, a veure, com has organitzat tu que ets el comissari de l'exposió?
Deies, no, algú pot pensar que tot allò són ferros.
Jo entro a la sala d'exposicions i què és el primer que em trobo?
A veure, el que vam intentar és fer un recorregut, com diu l'exposició, un recorregut sentimental,
és a dir, abocar una miqueta el record de... sobretot de la gent que m'ha viscut
i fer aconseguir, doncs, descobrir aquest món per la gent que no m'ha viscut, entre els quals jo m'incloc.
Aquests seients del vagó d'Escai, que eren o vermells o blau, tu no l'has vist, no?
Jo això no ho he vist, és a dir, clar.
Doncs quina sort que estic.
Jo, l'exposició és, bé, fins als anys 70 del segle XX, jo soc de l'any 78,
amb la qual cosa jo trens de vapor ja no n'hi he vist.
Però bé, també m'ha servit per descobrir un món que, certament apassionant,
i un món molt desconegut per mi.
Sobre l'exposició, doncs, el que hem intentat fer és abocar una miqueta aquest viatge
i hem intentat defugir de discursos de caràcter històric, historicistes,
no hem volgut fer un anàlisi exhaustiu de...
Un trajecte romàntic, no?
...sinó buscar un trajecte romàntic en què la gent es pugui sentir identificada.
i hem dividit, en aquest cas, l'exposició en cinc àmbits
i comença l'exposició entrant en una suposada estació de ferrocarril,
entrant per aquest vestíbul de l'estació en el qual et trobaries la taquilla,
podries comprar els teus bitllets, consultar els horaris, seure a les sales d'espera,
en aquest cas, també dividides per categories, és a dir, sales de primera, sales de segona...
Ara també hi ha sala VIP, eh?
Ara també tenim sala VIP, sí, sí, en el món de l'AVE,
doncs, és intentar recuperar aquest espai.
A partir d'aquí, hi hauria un segon àmbit, que és...
Ens parla una miqueta del personal que treballava a les estacions.
Cap d'estació, no?
És el present a l'exposició.
Formamentalment el cap d'estació, que seria el màxim responsable de les estacions,
també altres documents que ens parlen de personal, del món ferroviari en general.
Després passaríem ja al que seria l'andana, és a dir, el moment d'esperar el tren,
i tenim, per exemple, un rellotge d'andana fantàstic,
la campana, que en moltes estacions hi ha, o pràcticament totes ha desaparegut,
i elements típics, en aquest cas, de l'andana.
I a partir d'aquí ja ens traslladem a la via,
que seria, ja tenim tota una sèrie de material de ferrocarril,
des de trossos de via, travesses, senyals diverses per trens,
és a dir, tot tipus de material ja propi del món del tren,
i finalment ens traslladem ja a l'últim àmbit,
que és, podríem dir que pugem al tren i comencem el nostre viatge,
en el qual podem trobar, entre altres, aquest tros o aquest compartiment
de vagaó que parlàvem anteriorment.
Són en total 128 peces?
Sí, aproximadament.
Jo crec que n'hi ha alguna més, perquè també tenim molts documents petits,
però sí, estem parlant de més d'un centenar de peces.
I totes són d'aquesta col·lecció particular?
Sí, sí, tot és absolutament del Xavier.
Vam estar pensant de si posàvem algun element més extern,
algun recurs fotogràfic extern que poguéssim treure d'algun altre lloc,
però després vam veure que la col·lecció, en aquest cas,
del Xavier Gavaldà era prou interessant com per intentar-ho concentrar tot
amb les seves peces i també donar valor una miqueta
del que ell ha estat recollint durant molts i molts anys.
Ha sigut tot un treball, tota una passió,
que ell ha anat acumulant tota aquesta sèrie d'objectes
i també és, en gran mesura, fer-li un homenatge
i mostrar aquest agraïment envers d'ell.
En aquest sentit, el Xavier Gavaldà, per aconseguir aquesta col·lecció,
la devia començar molt aviat, no?
Molt jove.
Estava vinculat al món del tren.
No, ell no té cap vinculació amb el món del ferrocarril.
Ell sempre explica que la gent que ha treballat amb el món del ferrocarril,
els ferroviaris, després, quan es jubilen, no estan per històries
i l'últim que volen és pensar en el món del tren, no?
I en aquest cas, ell és totalment forani d'aquest món.
I el passa que és un apassionat.
Ell explica que la seva il·lusió de petit era tenir un tren elèctric.
aquest tren elèctric no va arribar mai i va tenir, a partir d'aquí,
una passió, va aconseguir, o un ferroviari li va regalar un fanal de màquina de tren,
quan encara era molt jove, i a partir d'aquí va començar la seva dèria
per començar a col·leccionar coses del món del ferrocarril.
Clar, tu ets el comissari de l'exposició i ell és el propietari d'aquesta col·lecció.
Segur que heu passat moltes hores parlant.
Sí, sí, unes quantes.
I a ell li agradaria molt poder trobar algun lloc, algun indret a la ciutat de Tarragona
on es pogués fer una exposició permanent de tot aquest material,
que clar, per molta cura que tingui, si ho tens en un magatzem, es pot fer malbé, no?
Sí, sí. Ell hi té, dintre dels mitjans que té ell,
que estem parlant que ho té ell tot ubicat en uns baixos d'una casa de poble,
d'una casa de Constantí, dintre de les possibilitats ho té molt ben posat
i molt conservat amb molta estima.
Clar, ell, la seva intenció, o el que també li agradaria,
és que això, hi hagués alguna institució pública,
que se'n pogués fer càrrec i es pogués mostrar al públic
d'una forma permanent i donar-li el valor que creiem que es mereix, no?
És a dir, moltes vegades donem valor al patrimoni,
donem valor, tenim aquí patrimoni romà, a Tarragona, per exemple,
i li donem moltíssim valor i, òbviament, no.
Però no és exclusiu, no? No és exclusiu.
Exacte, i no seré jo qui li tregui aquest valor,
però bé, a vegades et planteges, no?
Què és, o a quins objectes, o a quins edificis, o a quines obres d'art
li hem de donar valor i a quines no, no?
Bé, és intentar reivindicar també aquest patrimoni,
que és un patrimoni que potser, perquè és molt recent encara,
no l'hem valoritzat, i, bé, forma part també de la nostra història,
de la història industrial del nostre país,
de la història del transport,
i, per tant, doncs, és interessant també de conservar.
Home, i allò que es definia com un trajecte romàntic ho és,
perquè a quants amics, quantes experiències,
quantes històries no s'haurà viscut en un vagó de tren,
quan un viatge podia durar 24 i fins i tot 48 hores,
té quelcom especial, escenari de novel·les, de llibres,
de la pròpia vida de moltes persones.
El tren és el tren, els d'abans, el ferrocarril,
com es deia abans, amb aquestes màquines de vapor.
Obriu portes al públic en general, avui, aquest vespre, a les 8, no?
Sí, sí, sí, qui vulgui estar convidat a la inauguració,
ja el rebrem amb moltíssima estima.
Comprarem el bitllet, tot i que ens el regalen, em penso.
L'entrada és lliure i gratuïta, com sempre, a Caixa Tarragona.
I una altra cosa, Jordi, fins quan la podem visitar?
Fins a l'1 de març.
Molt bé, tenim dies, i aquestes festes de Nadal és una bona proposta.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, bon dia.
Gràcies a vosaltres.
I bon viatge. Adéu-siau.