Me'n sent davant d'un pessebre espectacular, eh?
Realment, d'entrada sobte una miqueta el fet de convertir l'edifici tradicional del mercat central
en la seu d'aquesta pessebre, un pessebre espectacular,
que havia avalat pel títol, diuen, de ser un dels pessebres més grans d'Europa
i per unes xifres, doncs, la veritat, força espectaculars.
Un pessebre que ocupa en total 300 metres quadrats,
en el qual hi ha prop de 1.200 figures
i que en total són necessaris prop de 20 trailers
per poder dur a terme tot el procés de muntatge.
Les xifres són espectaculars i el pessebre, ara que tenim l'oportunitat de veure'l,
encara ho és més.
I encara és més espectacular perquè, si tenim en compte les explicacions del seu responsable,
el senyor Ramon Temerit.
Senyor Ramon, què tal com estem?
Molt, bon dia.
Hem de dir que aquest pessebre és una iniciativa de l'Obre Social de Bancaja,
una entitat financera del país València
i un pessebre que ja ha visitat diferents ciutats arreu de l'estat espanyol
des de fa uns anys, però és un pessebre, senyor Tamerit,
que ha tardat sis anys en gestar-se.
D'on va sorgir la idea i com ha estat tot aquest procés?
La idea va néixer en una parròquia, de veure un pessebre molt bonic.
Aleshores, en Bancaja tenia una comissió d'emplears de festa de reixos
i volien fer alguna cosa que quedarà per a sempre.
I alguna cosa que poguera veure-ho tant religiosament,
com artísticament, com culturalment.
Està feta de pensar perquè tot el món pugui veure-ho.
Però a partir d'aquí hi ha un pas de fer una cosa bonica
fins a fer un dels pessebres més grans a Europa,
aquí hi ha un treball molt important.
Sí, això està basat en que agarrem el verenista,
com hem fet un estudi,
i està basat en 52 llibres de la vida de Jesús,
de persones catòliques com anòstiques,
per veure què època, la vestimenta, el temps,
tot com estava relacionat amb el seu...
Això ha costat 3 anys d'estudis i 3 anys per a realitzar-ho.
Han dividit vostès el pessebre en 4 passatges,
en 3... i ara en diferents etapes.
En quines etapes les ha dividit concretament?
Sí, està dividit en Nazaret, Belén i Eixipte.
I estem just ara a l'inici del que seria el recorregut.
De fet, nosaltres ens hem saltat una primera etapa,
perquè hem de dir que la gent,
el que ha de fer és apuntar-se o fer cuo,
si no pot apuntar-se, demanar hora, d'acord?
I llavors, en primer terme el que veu és un documental,
un vídeo en què s'explica tot aquest procés de muntatge.
Això es tarda unes 3 setmanes, 3-4 setmanes,
en acondicionar l'espai, en aquesta ocasió al Mercat Central de Tarragona,
i després 3 setmanes més per fer tot el procés de muntatge
d'una obra certament monumental.
Nosaltres el documental ens l'hem passat,
ja estem pròpiament a l'interior del pessebre,
i estem a Nazaret, on es produeix l'anunciació,
i estem davant d'una reconstrucció molt i molt fidedigna
amb múltiples detalls.
Ens assenyava ara vostè, Ramon,
que, per exemple, hi havia uns valls que teníem a port,
aquí teníem una culebra,
les finestres algunes il·luminades.
Està cuidat fins al més mínim detall?
Sí, sí, està cuidat al màxim.
Està des de les casulles, les més usades,
on està més escrit el llibre d'Euteronomi,
en l'esport dels hebreus.
Està buscat tot al màxim.
L'empadonament, quan el César
diu que cada un té conèix de la seva tribu a empadonar-se.
ho diríem que cada comunitat.
Està cuidat al màxim.
La cova és idènticament la cova de la Verge
en l'anunciació, la mateixa que n'hi ha avui dia encara en Nazaret.
Hem de dir que les figures són autèntiques obres d'art.
Realment hi ha algunes que tenen petites escultures,
petites obres d'art,
i vostès van recórrer els millors professionals de cada camp.
Sí, i el millor en aquell moment...
Estàvem a fer-ho a Barcelona, en Castells,
que era el millor que n'hi havia.
però l'home era molt major i entonces va a fer
José Luis Mayo de Madrid.
Però són unes obres d'art,
perquè a més les 180 de primera línia
són fetes a Palillo,
és professionalment per a este Belén,
i tenen de 35 centímetres d'altitud.
I les últimes tenen 2 centímetres,
per donar-li profunditat a la imatge.
Aquí juga també amb la perspectiva,
perquè quants metres d'ample fa el Pessebre?
9,80 d'ample per 32,50.
32,50 de llarg, perquè es fessin una miqueta a la idea,
i gairebé 10 metres d'ample.
Continuem avançant per aquest recorregut,
estem veient aquesta escena de l'empadronament,
estem veient aquesta escena de l'anunciació,
un dels moments clau, sense que mena de dubte,
de qualsevol Pessebre,
amb una Verge Maria, òbviament, molt sorpresa.
Insistim, Jolanda, que les figures, doncs,
realment són força espectaculars,
i aquí podem veure l'interior d'aquesta cova,
amb gallines, fins i tot amb peces de vaixella,
tot feta de fang,
rememorant fidelment com podia ser una cova d'aquella època.
Exactament, perquè normalment ells vivien sempre en el carrer,
a la llum de la naturalera del dia.
I això a les dits de la casa
és quan ells tenien per a cobijar-se,
però el més sempre estaven fent tota la vida
i la feien en el carrer.
Un petit detall, hi ha una font, un canal,
que fa, podria dir, de transició entre el que és la zona de Nazaret
i la zona de Batlem, ara hi entrarem,
i fins i tot podem veure que comença a ascendre's una miqueta,
com si fos aquella moda de la Fontana i Trevi,
en què la gent deixa bones monedres.
Dóna bona sort, senyor Ramon?
Doncs això ho diuen, i per això la gent ho fa.
Vaja, vostè que si passa aquí moltes hores,
en té molta de bona sort.
Normalment, jo he tingut, gràcies a Déu,
he tingut molta sort,
però a més, tots aquests diners que la gent tira,
i això, més a part, el donatiu que vulguem donar
és tot per a Càrites de Tarragona,
perquè crec que avui dia en l'actualitat fa molta falta.
Aquest canal que comentàvem
ens permet per fer la transició
entre Nazaret i Batlem
i podem veure canvis, com podem veure aquestes transicions?
Entre una cosa com el terra, per exemple.
Aquí, quan arribem a Batlem,
el terra és completament diferent,
tenim un empadrat, tenim una canalització.
Per què aquest canvi?
Doncs perquè allò és una aldea de 28 cases
i això és una ciutat d'unes 200 cases.
Llavors ja tenia el carrer empedrats,
tenia el canterillat
i, a més, està a 8 quilòmetres de Jerusalén,
en el qual, diguem que avui dia
seria una ciutat dormitori.
Ja té una categoria superior a l'anterior.
Aquí, en aquesta zona Batlem,
presideix aquesta part central del Passebre,
un castell, una fortificació, certament espectacular.
Sí, era la entrada de la ciutat
i així celebrava un pago,
un tribut que havien de fer els que manaven al César.
I així està que, fins a l'any 60, en Espanya,
tots els ajuntaments cobraven l'impost
que seria consumo filato
i tot el món havia de pagar impostos
que portaven minxar a la ciutat.
I així tenim representat les guàrdies
que no deixin passar si no paguen
i l'escrivà que està replegant els diners.
Aquí ho tenim, el portal, els guàrdies d'escrivà
i aquí no entra ningú si no paga, podríem dir,
una mena de diva primitiu.
Aquí tenim a Batlem
diferents mostres d'oficis típics de l'època.
Exactament.
Així tenim el fort, tenim la fareria,
tenim una venda de teles,
tenim el ferrer que està treballant
i un xiquet que està jugant a un xoc del molí
que per nosaltres seria el tres enratlla.
I també a fons veiem uns romans
que estan jugant a un altre joc típic de l'època,
en aquesta ocasió dels romans,
que era el joc dels aus.
Exactament.
Ens crida molt el tema dels arbres, la vegetació,
no sobre les arbres naturals.
Vostè em parlava ara que les fulles,
aquest arbre en concret tenia milers de fulles
trucalades amb alumini.
Això és una feina de bojo.
Sí, sí, després pintar-los.
Perquè així s'ha respectat el màxim, el mig ambient,
sobretot el més important que n'hi ha
és el fet de llautor i de plom.
Anem avançant, si li sembla, cap a la cova del naixement,
sense dubte la peça més important de qualsevol pessebre,
d'aquest i qualsevol.
I en sobte, per exemple, diferents canvis.
Normalment, Jolanda, en un pessebre tenim la imatge del bou i la mula
en posició jeràtica, molts expectants.
Aquí, per exemple, tenim un dels animals que està, Ramon,
en una posició molt informal. Per què?
Sí, el burro s'ha tombat i no és que s'ha caigut.
El burro s'ha tombat perquè quan entra a la quadra
i li lleven els arrels,
el que vol és expandir-se i estar a gust.
I és quan se revolca per terra.
I ens comentava abans, també, Ramon,
que Sant Josep i la Verge Maria
no estan pròpiament dins del que és l'interior de la cova,
sinó que estan una mica més per fora.
Per què?
Perquè la llei hebrea diu que on parís una dona
és un post impur hasta que aparegui el rabí i el purifique.
I ells estan a la part de fora
esperant que vingui el rabí a purificar el terreno
on ha parit la dona.
No falten, òbviament, tampoc, els reis mags,
els tres reis d'Orients,
que arriben carregats de regals.
Aquí s'ha permès, entre cometes,
la llicència d'incorporar algun regal més modern.
Res de videoconsoles, eh?
Sinó nines d'aquestes, podríem dir,
de mitjans del segle XX.
També tenim aquí un aqueducte.
Insistim, cuidant molt fins a l'últim detall.
I aquí es nota, suposo,
aquest procés de documentació de tres anys
al qual abans n'han fet de referència, no?
Efectivament.
S'ha cuidat al màxim tot el que hi havia en aquella època.
Hem de dir, per cert,
que nosaltres estem fent aquest recorregut
a l'interior del Passebre,
però que els visitants normalment el veuen d'una altra manera,
perquè després de la visita tenen un temps
per fixar-se pel seu compte en els detalls
que més els interessin,
però abans es proposa com una mena d'audiovisual
que els proporciona algunes d'aquestes explicacions
que ens està proporcionant a de vostè.
Sí, exactament.
Va fent-se un espectacle
en què se va ponent tot el procés
de Nassaret, Berén i Aixipte,
en tots els punts determinants de la vida de Jesús.
I mentre arribem a Egipte,
hem de dir que, de moment, aquest cap de setmana,
que és quan s'ha inaugurat aquest Passebre,
ja ha estat un èxit
i hi ha hagut moments en què hi ha hagut
més d'una hora i mitja de cua.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, en el carrer.
O sigui, així passen 180 persones cada mitja hora.
I ahir, el diumenge i el dissabte,
hi havia dues hores de cola en el carrer.
De nit, això ho fa, ens comentàvem,
fèiem aquest matí broma,
que és com gairebé una atracció de Port Aventura
o una cosa d'aquestes.
Doncs hem de tenir en compte
que es pot reservar hora amb antelació.
Aquí dius, escolti'm, no,
tal dia a la tarda,
doncs vinc jo i em reservo hora.
Arribem a la part d'Egipte,
una part, òbviament, molt més rica,
perquè hem de dir que, a l'antiguitat,
la cultura egípcia era una de les més avançades
i de les més riques del món.
Tenim aquí, per exemple,
una rèplica del temple d'Ostiris de Philae,
tenim una rèplica d'una de les set meravelles
de l'antiguitat,
al far de l'Alexandria.
Tenim aquí el temple de Massala,
que és certament espectacular.
S'obten els mosaics, les pintures fetes de mà,
em comentava, senyor Tamarí.
Sí, és una escallola,
una placa d'escallola,
mil·limetrà i pintada en pincells de pèl
i a mà, cada trosset pintaet,
en un xaval ho va fer de 18 anys
i després resulta que, com a anecdòtic,
no pugui entrar a la via sarts.
I la part d'Egipte, per cert,
que és la que menys vegades està representada
en els pessebres i menys recollida,
segurament, en la història,
és la que representa la fugida,
fruit de la percussió de rei Herodes,
podríem explicar-ho.
Exactament, el tenim Josep i Maria
en un xiquet molt més gran
i està a baix d'unes palmeres,
on estan fugint cap a Egipte,
on ell fa la vida
fins que Herodes desapareix
per poder tornar una altra vegada
a Nassaret i a Belén.
Doncs, aquest és, podríem dir,
vaja, ens hem saltat moltes coses.
Ja ens ho imaginem,
perquè aquestes dimensions
és difícil resumir-les
en un quart d'hora només,
però, a veure,
pel que heu explicat és extraordinari,
no només visualment,
sinó per tota la documentació
que s'ha hagut de mirar
abans de donar-li aquesta fidelitat.
I hem de tenir en compte
que absolutament tot,
les figures,
la recreació,
les muntanyes,
tot s'ha fet a mà.
S'ha fet, a més a més,
afortunadament,
doncs, aquí es nota
que hi ha calé,
si parlem amb plata,
doncs, que s'han pogut disposar
de tots els mitjans.
És realment espectacular.
Aquí a Tarragona tenim la sort
de veure,
ja ho sabem,
jo l'han de pessebres
interessants,
l'exposició de diorames
de l'Associació Pessebrista,
el pessebre de xiquet de Tarragona,
i aquest,
sense cap mena de dubte,
doncs,
segurament aporta fins i tot
un granet més.
Per cert, Jordi,
dues qüestions només.
D'una banda,
què s'experimenta
entrant al mercat central de Tarragona?
Doncs, la veritat,
és una miqueta xocant,
perquè, clar,
ara feia gairebé
un anyet i mig,
dos anys que no hi entràvem.
I, d'entrada,
a més a més,
hi ha el pessebre,
però està a tots els voltants,
està tot envoltat
d'unes parets,
d'acord?
O sigui que,
sembla com si siguéssim
en un edifici nou
perquè veus només la coberta,
que està força neta,
però les parets,
allò que estan més arruïnoses,
doncs,
òbviament,
no ho veiem.
I, vaja,
sembla una mica
com si començéssim
a fer una mica una idea
de com pot ser
aquest edifici
d'aquí a un futur
mitjà o llarg.
Això ja seria un altre tema.
Et deia dos,
l'altre és recordar
com ho hem de fer
per demanar hora
per anar a visitar el pessebre.
a dir,
senyor Ramon,
què hem de fer?
Si hem de visitar el pessebre
i no volem fer cua,
com ens ho hem de fer?
Poden entrar en Belém,
bancaja,
i automàticament
ahir poden ja reservar
en el DNI,
poden reservar les entrades.
Per internet,
fins i tot?
Per internet,
sí, sí, sí.
I a tirar el dia i l'hora
per poder vindre
quan vostès vulguin.
I si no ens venim aquí,
també,
a l'entrada principal del mercat,
demanem dia i hora
i també ens apuntaran.
Efectivament.
Senyor Tamarit,
moltes gràcies
per ensenyar-nos avui
aquest pessebre
en directe
al matí de Tarragona Ràdio.
Felicitats per la feina feta.
Després de Tarragona
encara volten més enguany?
No, enguany ja,
des de la CIA
l'any que ve
a una altra ciutat.
Senyor Tamarit,
moltes gràcies novament,
felicitats
i fins la propera.
Moltes gràcies a vostès.