Per a vosaltres, el més important, ara per ara,
què seria respecte a aquest pàrquing de Jaume I?
A veure, ara el més important són buscar solucions
al problema de pàrquing.
Un dels compromisos que van treure de l'Ajuntament
és el solventar, el perfecte van tindre
els veïns del perímetre del pàrquing Jaume I,
de les seves vivendes,
el poder, mentre es posi en funcionament
el nou pàrquing, o no intel·ligent o tonto,
com dient nosaltres, buscar alternatives
per poder aparcar tants comerciants com veïns
mentre es triga aquests dos o tres anys.
I, a més a més, el de portar-se a l'Antoni
que ja es posi en funcionament,
que ja es comença a fer el projecte
que ja estava fet, però si s'ha de retocar
o s'ha de modificar,
que aquest aparcament ja sigui una realitat
perquè entre 150 places
no és suficient, especialment per a la gent
que vindrà de fora i que vingui amb comoditat
per visitar aquest indret que estigui orgullós
i que vinguin, i a part, és el cor de Tarragona,
és el que a tothom li agrada,
el més bonic d'aquesta ciutat
i que vinguin amb comoditat,
que puguin tenir aquest aparcament
sense dificultat de poder entrar,
donar voltes.
En un moment estan dintre el pàrquing
de portar-se a l'Antoni
i s'estalvien un món de mar de caps.
Recordem que aquest projecte
el que fa referència a Gabriel Alcoi
és un projecte de pàrquing
del portal cap enfora, de Sant Antoni,
on hi ha la Diputació, l'edifici,
des d'allà fent-se pràcticament l'hostal del Sol
en aquest terreny.
És a dir, és un antiprojecte
que ells volen que es recuperi,
un antiprojecte que, si no vaig equivocat, Gabriel,
ja es va gestar en aquella època
en què es va fer el pàrquing
de la Passa de la Font.
És a dir, ja parlem de fa alguns anys.
Exactament, eren dos projectes.
un que es va fer, que era rendible,
i aquest se va deixar la pela a la pela
i no es va fer.
Actualment, a qualsevol indret de Tarragona
calen, fan falta, a plaça d'aparcament.
Especialment, aquí a la Pararta,
que tenim gent que no ven a visitar
de qualsevol indret o d'Espanya
o de ja, ja con el patrimoni que és mundial
de venen a qualsevol lloc.
És un lloc molt visitat.
Cal, aquest pàrquing cal especialment
perquè no entri dintre
ni tinguin aquestes molèsties.
I no sé la capacitat que tindrà,
però me sembla que és, no sé,
si són 800, 1.000, no sé,
i això els tècnics ho diran.
Són moltes places, eh?
D'una veu, 800, aquí estem parlant
d'unes 350 places, no?
Les que seran en un futur,
quan aquest pàrquing funcioni,
són moltes menys de les que havia previstes inicialment,
quan el projecte era totalment automàtic.
Et sembla, Gabriel, que escoltem
algun dels veïns amb els que hem pogut parlar
quan hem arribat aquí,
al pàrquing de Jaume I,
els hem preguntat als veïns que anaven passant,
tenim, crec, quatre testimonis,
els anirem escoltant a mesura que anem conversant
amb en Gabriel Coi, que ens expliquen
bé què pensen ells sobre aquesta qüestió,
sobre el pàrquing de Jaume I.
Hi ha algun d'aquests veïns que han seguit tot el procés
i fins i tot aquest primer veïn que escoltarem ara,
ell va arribar a sol·licitar una plaça d'aquest pàrquing,
finalment, però, diu que va vendre el cotxe
i que va desistir. Escoltem-ho.
Este parque, este parque ha pasado casi un robo localio,
perquè hi havia un pressupuesto
y después no le interesaba,
y había otro, otro arquitecto,
y lo ha quitado ya,
y se han ido a los cuartos que le ha dado la gana,
y este no en dejaron uno.
Dijo el alcalde
de que iba a hacer un parque aquí en el marcón del Mediterráneo,
y después,
yo no sé remates de esto y cómo va a ser.
¿Cree usted que va a funcionar al final esto?
Yo no sé, esto no funciona,
esto no funcionará.
Tú lo verás, yo no lo veo funcionar este parque,
porque esto se ve que
metieron en el coche del alcalde
al principio, seguro me han dicho,
y daba vuelta y no salía.
Del anterior alcalde, no ha hablado usted,
del anterior alcalde, no ha nadado.
Sí, no, del Vallesteros no,
el otro, el otro, el que se ha llevado
todas las paseatas aquí.
Hombre, porque usted era un partidario de esto.
Y no puede decir otra cosa,
nada más que el parque está,
lo dejará inútil.
Hombre, inútil, no.
Lo dejará un montón de millones
que lo ha pagado todo el barrio.
El pueblo lo ha pagado,
no lo ha pagado el del Estado.
Lo ha puesto al alentamiento.
Doncs és l'opinió d'un veí
que passava per aquí.
Li han preguntat,
i això és on ens ha dit,
aquesta persona es tenia encarregada
a una plaça de parque
i finalment va decidir,
es va vendre el cotxe
i va optar per una altra qüestió.
Gabriel, si tornem a reemprendre
el fil de la conversa,
dèiem la possibilitat
d'habilitar aquest antic projecte
del parque d'aquí fora,
del passeig de Sant Antoni,
però també, a més a més,
reivindiqueu aquests petits desperfectes
que hi ha en alguns d'aquests edificis
que estem aquí,
que veiem aquí al darrere,
d'aquesta U d'aquí,
per entendre'ns,
que conforme l'antic escorxador
i els edificis del voltant.
Abans em veies que hi ha,
clar, persones,
algunes de les que són persones grans,
que no tenen,
que viuen amb la pensió,
vull dir que no tenen gaire ingressos
i que, clar,
que per ells reparar algun d'aquests petits desperfectes
suposa un dispendi considerable,
no?,
quan creieu que se n'hauria de fer càrrec,
diguéssim,
doncs,
l'empresa que els ha ocasionat,
diguéssim,
no?
Exactament.
Aún hi ha vivendes
que encara no han solventat aquest problema.
Per què?
Perquè les pensions que tenen
són molt justetes.
Un altre és que sí que l'han solventat
i segur que tindran rebuts
i se farà càrrec de l'Ajuntament.
després jo demanarà responsabilitat
a qui en sigui,
però el que interessa ara
són solucionar problemes
i realment
la gent que més ha patit
aquests problemes
que és al voltant
del Jaume,
del perímetre del pàrquing,
el Jaume I.
Era una de les qüestions més humanes
que nosaltres
vam comentar
i que
i que se tenia que fer
perquè
a veure,
moltes vegades
nosaltres
no, no, no,
parlem més
amb el cor
que amb el cap
i l'alcald
i això
ho vam entendre.
També
el de buscar
les solucions
per poder aparcar
els veïns.
Ja no hem de patir més
de buscar,
no buscar plaça
o trobar
joc
per deixar-lo.
Llavors,
aquest compromís
de fer zones verdes
que en aquesta quincena...
No m'ho expliquis,
no m'ho expliquis
això de les zones verdes,
escoltem un altre testimoni,
si et sembla,
i després reprenem el fil
d'això de les zones verdes
i en parlem.
Escoltem un altre testimoni
que hem pogut
copsar aquí al carrer
davant del pàrquing
de Jaume I.
No sé el que poden fer,
però és una obra
que ha costat molt d'així
i no sé si treuran
gaire rendiment.
Em sembla que...
La plaça està bé,
però el pàrquing
em sembla que...
Vostè creu que això
funcionarà algun dia?
No ho sé,
perquè des que vaig vindre aquí,
que fa cinc anys,
van treballar sempre aquí
i no sé si funcionarà mai.
Si vostè l'ha vist sempre
en obres, no, aquest pàrquing?
Sempre.
Sempre l'he vist en obres.
Se'n recorda el forat
que hi havia aquí, no?
Sí.
Abans hi havia un col·legi aquí.
Això sí que ho havia vist abans.
Molt bé, gràcies.
És un altre testimoni
d'una veïna, en aquest cas,
d'aquí de la zona,
Gabriel,
que ja recordava aquest temps,
aquest període de temps
en què es va fer el forat,
aquest immens forat
que hi ha aquí sota,
que ara potser qui vingui de nou
o qui no sigui de la ciutat
no ho recordarà,
però aquí hem de...
imaginant-se aquest forat
que hi havia,
que es va haver d'escavar
en roca viva pràcticament
i que a més a més
va ser un dels factors
de terminança
perquè s'allargués molt l'obra,
no sé si també va condicionar
que s'incrementés el preu,
però va ser una dificultat
afegida, no, diguéssim,
aquest gran forat
que es va fer aquí al pàrquing?
no sé, no sé,
no sé,
no sé,
em sembla que va ser
un gran forat,
una gran bestiesa.
A veure,
jo penso que
a les suficients tècniques
que n'hi havia
o que es van implicar
en aquest projecte,
s'ho tenen cap a pensar bé.
la qüestió és que,
la qüestió no,
la realitat és aquesta,
que comencem de nou,
que comencem de nou,
comencem que tot i sol
s'ha de buidar
i s'ha de tornar a invertir.
A veure,
una de les propostes
que vam dir nosaltres a la Carta
és que, a veure,
això s'ha acabat,
això s'ha acabat,
si s'ha de buidar tot
i s'ha de tornar a invertir,
a aprofitar-lo,
a aprofitar-lo,
per dir-ho,
el més humanament possible,
a ras de terra tot
i aquí,
quan tot s'ha acabat,
perquè l'impacte
entre el rectorat,
la plaça que a dalt
no va gaire a ningú,
posa moltes dificultats
i després,
el que implica
un parquing dintre
d'un nucli antic
i més si se vol fer
per atonar la Pararta.
A veure,
aquesta era una
de les propostes nostres.
El que estava ben clar
és que no s'entendria
la inversió
que s'ha fet aquí
recuperar
econòmicament
alguns diners.
Per què?
Perquè els diners
són de tots els tarragonins.
Recordem 21 milions d'euros,
si no em falla la memòria,
7 vegades més
del Parabís inicialment,
no?
No, no,
21, no,
26 i mig.
26 i mig.
I més,
en teoria,
segons el pressupost
que hi ha ara
serà de 5.
Ara.
Ara,
en casa.
La proposta
de fer-ho,
diguéssim,
convencional,
no intel·ligent,
no?
No, no,
tonto,
a mi m'agrada dir tonto.
En teoria,
ara,
segons el projecte
que va fer aquesta empresa,
són 5 milions.
Si s'hi tingués
que fer ara,
si s'hi tingués
que fer ara,
si s'hi fa l'any que ve,
quan seran?
Es sembla que escoltem,
Gabriel,
un altre testimoni,
que a més a més,
ella ens comentava,
crec que és aquest,
si no em falla la memòria,
que aquí a Tarragona
ja hi ha algun pàrquing
d'aquests funcionant,
un pàrquing,
no dels tontos,
dels intel·ligents.
Escoltem aquest testimoni.
Que algú s'ha,
que algú s'ha columpiat molt,
no?
S'han gastat unes peles
d'una manera molt gratuïta,
sense,
no he hagut el control
que hi ha hagut d'haver,
vaig a resumir.
Llavors sembla que ara
la cosa no és viable,
m'estranya,
però sembla que no ho és,
però aquí segueix
convenint molt un pàrquing,
per tant s'ha de fer
qualsevol cosa
per adaptar-la.
I mentrestant?
Mentrestant què?
Mentrestant res,
no es pot fer res més,
no es pot improvisar
o una cosa així en cap lloc.
La solució definitiva,
el que deia el diari,
és correcte,
el passatge sanatori
que és on hauria hagut d'estar.
El que passa que això,
jo,
si es pogués rescatar
l'opció informàtica,
l'opció,
diguem,
automatitzada,
crec que encara es fora temps
de rescatar-la així,
només hi caben 200,
només hi caben 200.
Però abans de fotre més obra,
jo faria això,
aprofitar el que hi ha.
i que vostè,
com és que aquest no ha funcionat mai
o no pot funcionar,
aparentment,
som una auditoria
i en canvi d'altres llocs
sí que estan funcionant,
diguéssim.
Jo vaig estrenar
el primer pàrquing automatitzat
a Suïssa
potser fa 30 o 35 anys,
això és un tema
sub...
Vaja,
completament,
això funciona perfectament.
Te'n recordo?
En tenim un a l'edifici
de la Càmera de Comerç,
no sé si ho sabeu,
de la Cru,
a la Mana,
que va perfectament.
Veiem els inconvenients
que tenen aquests parcs
i són una mica talents,
però res més.
Això pot funcionar.
I aquí què creus que ha passat?
Bueno,
parlaven d'una tecnologia
cara i poc eficient,
no?
Sembla...
Això no el puc opinar.
No el puc opinar
perquè no ho sé,
però sembla que l'empresa
que ho havia de fer
no es va veure en cort a fer-ho,
perquè d'haver firmat el contracte
va ser fallida
i els que ho han intentat després
no se n'han sortit.
Però això,
és un tema...
A veure,
hi ha poca gent al món
capaç de fer-ho.
Això ho fa la Cru,
de la Mania,
una societat potentíssima,
i llavors ells fan els pàrquings aquests,
tots els que conec jo
són de la Cru.
Per tant,
aquest,
un invent nou,
teníem els números
però no funciona.