I ara que arriben les festes, dolces festes de fi d'any,
sortirà l'home dels nassos, amb tants nassos com dies l'any.
I ara que arriben les festes...
L'home dels nassos, un personatge que sembla mentida.
Ja tenim tots com a molt interioritzat
i que endemà ha de sortir pels carrers de la ciutat.
Enguany és una data molt especial.
L'home dels nassos, el que tots coneixem, fa 40 anys,
entra en la quarantena i no ho fa com a molts quarentons i quarentones en crisi,
sinó tot el contrari, amb molta energia i molt ben acompanyat.
Ens acompanya al matí de Tarragona Ràdio, en aquest cas, Joana Virgili.
Ella és la filla de Joan Virgili Besora, creador d'aquesta figura,
i ho va fer l'any 1968.
La Joana Virgili, moltes persones que ens acompanyen,
segur que l'identifiquen amb el camp d'aprenentatge de Tarragona.
Joana, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ara comentava amb la Joana, mentre sortia la publicitat,
que per ella, en general per tots també,
però per ella li ha de fer una il·lusió realment especial,
perquè aquesta figura ha estat amagada durant 40 anys,
en un armari, a més a més.
Sí, el senyor Eixendri va ser que, després de la creació,
però el senyor Alexandre Eixendri va ser qui l'ha cuidat durant 40 anys,
en un armari que va quedar una mica tapiat, bueno, tapiat del tot,
per tal de salvaguardar aquest nen de l'home dels nassos,
que demà tots tindreu l'oportunitat de veure,
que realment fa un metro i mig de llargada,
però ben bona, amb un gran nas i esplèndid, i molt bonic.
És un nen ja fermós, eh?, crescudet.
Sí, però amb la cara de nadó, una cara dolça, unes manetes,
és a dir, jo penso que el Vicenç Tortosa i Biosca va saber fer una gran obra,
perquè li ha donat aquesta dolçura, aquest sentiment d'un nen petit,
però també sapiguent-li donar la caricatura de l'home dels nassos grotesc,
traduïda en un bebè, en un nadó, en un infant,
i que fa que sigui una cosa molt bonica.
Val valorar la gran tasca que ha fet Alexandre Eixendri,
que ha deixat un nen de l'home dels nassos espectacular i molt i molt bonic.
Tenim moltíssimes ganes de veure'l, no hi ha dubte,
però tirem una miqueta enrere,
perquè l'home dels nassos és un personatge que el dia 31 surt a diferents indrets de Catalunya,
però, aviam, no és per posar-nos-ho fan usos,
però, de fet, va ser el teu pare,
qui d'alguna manera va recuperar la figura,
i, de fet, moltes poblacions catalanes s'han emmirallat en aquest home dels nassos de Tarragona,
del Joan Virgili, perdona.
Sí, sí, sí.
És a dir, el costumari català parla de diferents homes dels nassos,
però fixar-te'n que el costumari català surt en l'any 1982,
i en el primer volum parla de l'home dels nassos de Barcelona
que associa amb una carota que hi ha a l'orga de la catedral,
però que està allà.
Parla d'un home dels nassos imaginari de Girona
que, per poder-lo veure,
has de portar una camisa verda mullada i un paraigua a la mà,
però ningú havia sabut,
i de les comarques tarragonines ni en parla el costumari català,
quan era una de les tradicions també més arraigades aquí,
i ningú fins a aquell moment l'havia sabut materialitzar.
I ell, recordant aquesta infantesa de Vilallonga que es deia la canalla,
ves a la plaça que avui a les 12 surt l'home dels nassos,
i tots esperaven que sortigués aquest home amb 365 nassos,
i, clar, passat un rato,
eren la riota dels més grans en què deien
que et pensaves que tenia que vindre,
que no veus que era una broma, etc.
I ell, recordant això,
va ser quan li va demanar a Vicenç Tortosa i Biosca
de poder materialitzar aquesta figura de l'home dels nassos,
grotesca, gran...
Va ser una iniciativa personal, Joana.
Total, total.
Recordant aquest fet de Vilallonga i aquesta il·lusió,
jo penso que el meu pare era molt vital,
amb una gran il·lusió,
i sempre tenia ganes de fer coses.
És a dir, sempre tenia coses per fer,
i, bueno, suposo que aquest era un record
que ell el va portar a traslladar l'alegria a tota la canalla.
Va encarregar aquest artista, com deies,
l'elaboració del que és la figura de l'home dels nassos,
no només, diguem-ne, la intenció,
sinó també la idea de com havia de ser,
de quina havia de ser la seva fesomia.
Sí, sí.
El teu pare ho tenia claríssim?
Tenia claríssim un gros nas,
un barret molt gran,
ple de llunes i estrelles,
que simbolitzessin que també havia passat la nit,
una camisa,
un jaquer,
ell volia que anés en jaquer,
uns pantalons,
unes grans sabates amb savella,
tenia que ser amb savella,
i, a més a més, un gros paraigua a la mà.
És a dir, ell tenia la idea,
i, a més a més, els colors,
és a dir, el barret tenia que ser vermell,
el pantalón tenia que ser verd,
és a dir, bueno, jo penso que es van entendre molt bé
amb Vicenç Tortós i Biosca
perquè s'ho van passar bé.
És a dir, d'alguna manera,
jo recordo, era molt petita,
les converses entre l'un i l'altre,
que ho farem així, que ho farem ja,
i li va passar, doncs, tots els esbossos,
i ell un cop va tindre els esbossos,
dels quals avui ne surt un al diari,
que, a més a més,
hi ha una part,
ell ha escrit encara amb la seva lletra,
diu, el que han triat és aquest,
llavors ja va passar a l'Ajuntament,
l'Ajuntament també va recollir
amb molt bon criteri la idea,
i es va poder materialitzar.
De fet, el teu pare era un bon coneixedor
i amant de les tradicions
i la cultura popular del país.
Parlem de l'home dels nasos,
però podríem desplegar
tot un aparador d'aquells elements
tradicionals imbrincats
amb el territori i la nostra cultura
que el van acompanyar sempre.
Sempre el van acompanyar, sí.
Ell va estimar,
per sobre de tot,
en unes èpoques dures,
com tots sabem,
les sardanes,
és a dir,
va fer tocar la Santa Espina
en un moment en què estava
totalment prohibit,
va vindre a cantar
el cant de la senyera,
me'n recordo l'Orfeó Català,
la catedral de Tarragona,
i realment després me deia
bueno, tu no t'espantis,
eh, si passa alguna cosa.
Bueno, ja et preparava, no?
Sí.
Casa Castellarnau
també va ser una de les altres
seves grans passions,
és a dir,
doncs també recordo que
bueno, moltes, moltes coses.
Teníem aquest home dels nassos
i clar, també jo m'imagino
que s'havia de crear
tota una escenografia
en el teixit urbà.
s'havia de presentar en societat
perquè acostumats a no tenir-ho
de forma real
s'havia de,
i d'això tu ja entens mons,
de fer pedagogia
perquè assumíssim
aquesta figura com a pròpia.
Sí, sí.
Ell va pensar
que bueno,
que el dia 1 de gener
del 1968
podria arribar
acompanyat
d'aquelles dues gans cigonyes
que els que tinguin la meva edat
la recordaran,
que havia portat
els nans,
el tonet i la toneta
allà a la plaça
de toros de Tarragona,
encara que aquelles cigonyes
hi eren
i ell pensava
que aprofitant
aquestes dues grans cigonyes
podrien portar
el nadó del nen
de l'home dels nassos
el dia 1.
Llavors,
una vegada
passat l'any,
doncs el dia 31
tornaria a sortir
convertit ja
en un home
fet,
gran
i corpulent,
no?,
com és l'actual
home dels nassos.
El dia 1
el nen,
pels motius
se suposa que
típicament econòmics,
no va poder sortir.
Allò que encara
sovint és
que no hi ha pressupost,
no?
Ah, exacte,
exacte,
sí,
desgraciadament,
per segons
i a vegades
per aquestes coses
més festives
per la pròpia ciutat
i que són les que ens porten,
però bueno,
no hi havia
en aquell moment
pressupost
i no va sortir
el nen
de l'home dels nassos
i llavors ja va sortir
l'home dels nassos.
Però es van crear
físicament,
simultàniament,
totes dues figures?
Sí,
primer es va crear
el nen de l'home dels nassos,
primer el nen,
va ser tot un episodi
perquè és una figura gran
i demà tindreu
l'oportunitat
de veure-la.
Té la cara
d'un infant
i d'un nadó
molt dolça,
molt bonica,
amb l'expressió
de les mans,
però té el nas
grotesc
com li correspon
el nen de l'home dels nassos.
i aquesta figura
va arribar
a Tarragona
cap al desembre
de 1967
en el fet
que havia de sortir
el dia 1
i després,
una vegada
va haver arribat
aquesta figura,
llavors es van posar
a treballar
amb la de l'home dels nassos
que coneixem avui,
típicament
com si fos
un cap gros.
Què passa
en aquell moment
que tenim
les dues figures?
Un any que acaba,
un altre que comença,
deies,
per falta de pressupost
no es podien assumir
les dues sortides
i aleshores
es pren una decisió,
no?
Es pren una decisió
d'emparadar
aquest nen
de l'home dels nassos,
de deixar la llip
per salvar-lo,
és a dir,
el senyor Eixendri
és el que té
aquesta idea.
El francès Virgili,
el germà del meu pare,
el va retratar
i també va ajudar
a emparadar-lo
i ara,
passats aquests 40 anys,
tant el francès
o el nebota,
ara hi ha,
i el senyor Eixendri
van recuperar
aquesta figura
del nen
de l'home dels nassos
pensant
que 40 anys
era una data important.
No s'ha mogut
d'aquest armari
en 40 anys?
d'aquest armari.
Té uns 40 anys
d'orillos, eh?
Molt d'orillos,
tancat amb l'armari,
però molt bonic
i el senyor Eixendri
l'ha restaurat
perquè,
doncs,
bueno,
havia quedat,
vulguis que no,
destrossat
en el sentit
del pas dels anys,
és a dir,
de tot i que no es bellugui,
doncs,
d'alguna manera
malmetre,
i el senyor Eixendri
l'ha recuperat,
la comissió de reix
l'ha recuperat
i l'ha estimat molt
i el senyor
Francesc Virgili,
com tots coneixem,
el Tito,
en aquest cas,
doncs,
ha fet totes les fotografies
i ha sigut també
una miqueta
l'ànima
de la recuperació.
Algú pot pensar
que aquí a Tarragona
cada cop que fem una passa
intentem vincular-ho
amb el nostre passat romà,
però en aquest cas,
diguem-ne que
es va inspirar
en un antecedent romà,
en un Déu romà,
no?
Sí,
el Déu Janus,
és a dir,
el Déu Janus,
que,
com tots sabeu,
doncs,
en la seca tarragonina romana
hi havia les monedes
que encara avui
en podem trobar
originals
en el museu
i reproduccions
i també
en la catedral
de Tarragona
el tenim representat
tant en el mensari,
en el claustre,
com en la capella
de Santa Tecla,
llavors ell ho vincula
també
amb aquest home dels nassos
amb un home adult
que ja deixa l'any
que seria
l'home dels nassos
que coneixem tradicionalment
i el nen
amb la cara
jovenívola,
infantil
que mira
cap a aquest proper any.
Un que despedeix
l'any vell
dient-nos adéu
que tot ha passat
i l'altre
que el rep
amb esperança,
amb alegria,
amb jovenesa
per afrontar
un any ple de joia.
Aquesta figura
del nen dels nassos
existeix
a altres llocs
de Catalunya?
No.
És que,
vaja,
jo no n'havia sentit
a parlar
ni tan sols
d'aquí,
fins que no
ho vau
treure
a la llum pública.
Serà també
una primícia
i bueno,
espero que passi
com l'home dels nassos,
que ens copiïn.
Estaria molt bé.
És a dir,
seria lo mako.
Penso que és una
de les coses
que quan la gent
copia
vol dir que ha agradat,
que és una cosa
que realment val la pena
i que llavors
s'escampa
com a tradició
de l'anestat.
Clar,
Joana,
ha de sortir demà
i jo m'imagino
que s'ha hagut
de pensar
una escenografia,
una manera
d'explicar-ho.
Com s'ha planificat
la sortida
d'anar amb dues figures?
Això pràcticament
ni jo
gairebé ho sé
perquè és la comissió
de reis,
en aquest cas
els que ho han muntat.
Però sortiran
el mateix dia junts?
Sortiran el mateix dia junts,
sortiran en el mateix
carruatge junts,
saps que hi ha el xerret,
és a dir,
ja per primera vegada
va sortir amb el xerret
de Torredembarra
i ara és un xerret
de Reus
que se'ls hi deix
i sortiran
tots dos junts
amb aquesta ideologia
de mirar el passat
i enfrontar el futur.
on el deixarem
el nen dels nassos?
M'ho tornarem a tancar a l'armari,
no?
Jo penso que no,
jo crec que seria molt maco
de deixar-lo
a la casa de la festa,
que seria una cosa
que seria molt bonic
per tots els infants
de Tarragona
que tenen l'oportunitat
de veure l'àliga
o de veure qualsevol
de les figures
del seguici
poder veure també
el nen de l'home dels nassos.
Però això serà decisió
de la comissió de festes
i els que ho decidiran
i els que diran
on ha d'anar.
Abans jo,
a conversar amb Jordi Sorinyac
que confessava públicament
que ja em sentia
una mica injusteta
perquè quan era petita
intentava veure
els 365 nassos
i deies
i deus
no,
és que no té
365 nassos
i clar,
el Jordi m'ha consolat
dient
escolta,
això ens ha passat a tots.
Sí, sí.
Que no és que tu
doncs tinguessis
alguna mancança intel·lectual
sinó que realment
esperàvem veure
els 365 nassos, eh?
Sí, sí,
els 365 nassos
i grossos a més a més
tenien que ser grossos, no?
Sí, sí.
I t'imaginaves com
tenia que ser
i, bueno,
amb la idea
i amb juvenil
anaves cap allà
amb aquella esperança
que fins i tot
eren els altres
que no s'hi havien fixat
i que tu
acabaries veient
els 365 nassos
però doncs
només n'hi havia un
i en aquest cas
afortunadament
ben gros.
Comentàvem
aquesta fesomia
de nen
però que també
té aquesta cosa
d'estracanada, no?
Típica
de l'home dels nassos.
El cos també
o el que representa
realment un nadó
com és?
Ens pots fer una mica
de descripció?
És que estem molt
encuriosits
d'aquesta figura.
És un nadó
un nadó
amb la panxeta
típica
del nadó.
Aquell nadó
que el tens
i a vegades
pots posar
el braçol
i que aixeca
les cametes
i que vol jugar
amb tu
i que t'estira
les manetes.
Jo diria
que és una figura
molt viva
que és una figura
molt actual
molt d'aquell nadó
que a vegades
la mare el vol agafar
i tendre
que et dona
aquell sentit
de
no sé
que et desperta
l'esperit
de mare.
No és una figura
estàtica
ni grotesca
ni que senzillament
representi
un nas gros.
No,
és una figura
amb la seva panxeta
les seves cuixetes
les cametes
que belluga
que tira amunt
que és molt viva
molt mòbil.
Jo penso
que us agradarà molt.
Home,
el que està clar
és que
quedarà ja
integrat
en la nostra festa
i l'orgull
que deus sentir
i que demà
hi seràs
lògicament
com serem tots
per veure'l
l'orgull
i l'alegria
que deus sentir
per aquest fet.
Joana.
Sí,
sento una alegria
molt gran
pel meu pare
i també
pel gran record
que ha deixat
i també
pel gran acolliment
que ha estat
pel senyor
Jordi Cortar
és a dir
el president
de la Cavalgata
de Reis
pel senyor
Jordi Bertran
per la Comissió
de Cultura
per la Comissió
de la Cavalgata
de Reis
que ha sigut
com una presentació
unànima
que tothom
s'ha afegit
a la festa
que tothom
l'ha agafat
amb aquesta alegria
i amb aquestes ganes
de despertar
un fet
que fins ara
havia quedat
allí
o no l'oblit
i això també
és molt maco
per una filla
veure el gran record
que ha deixat
el teu pare.
Ja veu,
en el pas del temps
no esborra les coses.
40 anys en un armari
i ara torna
a estar d'actualitat
i a integrar-se
a la nostra vida
aquestes dues figures
simbòliques
una acomiadarà
aquest any
que ja deixem enrere
l'altra el començarà
i com que és un nadó
que arriba ple d'energia
segur que
ens deixarà alguna cosa
justament
d'aquesta característica
energia
i molta alegria
per l'any que ve
que és el que et desitgem
Joana
moltíssimes gràcies
i enhorabona
a vosaltres
adeu-siau
bon dia
adeu-siau