Les 10 del matí i 12 minuts.
Aquí estem, en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara us ho dèiem, fa moment en el sumari del programa,
avui una de les nostres convidades és Teresa Pallarès.
Des de la setmana passada, oficialment,
és la nova subdelegada del Govern Central a la província de Tarragona.
Teresa Pallarès ha estat durant cinc anys
en regidora de promoció, comerç i turisme a l'Ajuntament de Reus.
També va ocupar durant uns mesos
la direcció dels serveis territorials de comerç i turisme
de la Generalitat al camp de Tarragona.
Té 44 anys, és llicenciada en Ciències de l'Educació,
mestre de professió i, com dèiem, des de la setmana passada,
tot i que ja treballa en el càrrec des de fa uns quants dies,
és, com dèiem, la nova representant del Govern de l'Estat
aquí a la demarcació de Tarragona.
Senyora Teresa Pallarès, bon dia.
Hola, què tal, bon dia.
Bon dia i benvinguda al matí de Tarragona Ràdio.
Com afronta a nivell personal aquest nou repte professional i polític alhora?
Sí, de fet, és un repte professional i polític, com dieu, no?
Bé, en aquest moment, doncs, amb molta responsabilitat,
amb il·lusió també, eh?
Perquè arribar a un lloc així t'ho has de prendre amb moltes ganes i amb molta il·lusió
perquè has d'estar molt preparat per afrontar i per gestionar el conflicte,
bàsicament, i sobretot estar preparat per absorbir moltíssima, moltíssima informació.
Una feina, creu més aviat, tècnica, de gestió o molt política, també,
tenint en compte que és representant d'un govern,
en aquest cas del Govern Socialista de l'Estat espanyol aquí a Tarragona?
Bàsicament és una tasca, jo crec que és bàsicament una tasca de gestió, eh?
A ningú se li escapa, evidentment, que és una representació d'un càrrec,
aviam, certament polític, perquè estàs en representació d'un govern d'un determinat color,
òbviament, però diguem que no ets un càrrec electe, per dir-ho d'alguna manera, no?
Per tant, la tasca és una tasca de gestió, és una tasca que permet dur a terme
o ser, diguem, el canal de comunicació amb Madrid per a l'execució de projectes molt importants
i d'inversions molt importants en el territori.
Per tant, jo prefereixo enfocar-ho com una tasca de gestió, que puguem treballar,
que puguem encaussar tots els temes que hi ha en aquest territori,
de la mà, evidentment, de les administracions properes,
bàsicament dels alcaldes, que són els que tenen l'interès, no?
També del govern de la Generalitat, és molt important la coordinació amb ells
i, doncs, de la mà de tots els diputats, que realment són els que fan la tasca,
també, a nivell legislatiu a Madrid.
De l'Ajuntament de Reus a la subdelegació del govern central a Tarragona,
què suposa a nivell polític per Teresa Pallarés aquest canvi?
Bé, això suposo que d'aquí uns anys ja ho podrem saber, no?
Ara, en aquests moments, és un repte, és un repte personal, no?
La tasca és molt diferent, la definició del lloc és molt diferent
i, per tant, bé, quan un està en el món polític, doncs, has de prendre decisions, no?
I jo crec que això és una forma de convenciment, de mirar endavant,
de treballar per un projecte polític
i aquest projecte, evidentment, és un projecte que a mi m'agrada i per això hi estic.
Sensació de vertigen aquests dies?
Sí, molt vertigen.
I es mareja?
Encara no, encara no.
Ho controlo, ho porto controlat.
No vull dir que algun dia sigui una miqueta més carregat que un altre
i que aquesta sensació pugui, en certs moments, agobiar-me, no?
Però he de dir que dins de la subdelegació hi ha un bon equip,
hi ha un equip d'assessors que estem ara acabant, evidentment, de conformar, de construir
i tota la gent, de moment, que he conegut fins ara,
perquè també he de dir que no els he pogut conèixer tots,
pinta bé.
Jo crec que treballarem molt amb equip i crec que això és important també pel projecte.
Deia, senyora Paiarès, que aquests són dies d'assumir i de rebre molta informació
per posar-se al dia de moltes de les qüestions que són competència de l'Estat aquí a la demarcació de Tarragona,
però s'ha marcat ja una prioritat, una primera cosa que per importància o per qüestió de temps,
de temporalitat, li agradaria poder afrontar, doncs això, en un període breu de temps?
Bàsicament, per arribar a aquest punt, em falta un dels objectius que ens hem marcat en aquest moment,
que és recollir tota aquesta informació de primera mà amb els alcaldes i amb els representants institucionals,
per veure, jo crec que hi ha tants temes, és que n'hi ha tantíssims, que és gairebé impossible fer-ho tota l'hora,
has d'anar prioritzant, però aquesta priorització no l'hem de fer nosaltres sols, és un tema de territori,
recollir les inquietuds més importants i aquestes són a les que hem d'anar a sac per això, no?
A ningú se li escapa que en aquest moment, i com a prioritari el territori, és el tema de les infraestructures,
jo crec que és un tema importantíssim, però n'hi ha moltíssims, i segurament cada alcalde,
cada ajuntament, cada territori tindrà aquells temes que voldrà, doncs, donar-hi una pinzellada, no?
En aquest moment, com et dic, recollir aquesta informació és important,
però a ningú se li escapa que la prioritat, ara d'entrada, és la definició de les infraestructures,
estem en un moment dolç per fer això.
Portem cinc minuts d'entrevista, ja s'ha dit allà unes quantes vegades ajuntaments i alcaldes,
es nota que potser que ve d'un ajuntament,
o és que realment el que vol prioritzar molt és la relació amb les altres institucions
i considerar bàsiques les bones relacions de la subdelegació amb els consistoris?
És bàsic, jo crec que això és bàsic.
Realment, les diferents institucions, tant el govern de la Generalitat com els alcaldes dels municipis,
estem treballant pel territori, o sigui, no tenim interessos contraposats.
Tothom vol el millor pel seu territori.
Per tant, cadascú des del seu àmbit de competències ha de veure de prioritzar
on pot posar més èmfasi, amb els temes que pot posar més èmfasi,
per tirar endavant projectes que optimitzin aquesta capacitat de treball de tots plegats
i tirin endavant projectes del territori.
No té sentit que un alcalde, per exemple, vagi perseguint un determinat projecte
i que el territori, o com a estat, allò no hi donem importància.
Vull dir, hem de recollir aquesta sensibilitat.
Si realment es valora que aquesta sensibilitat en pot ser una altra,
doncs jo crec que s'ha d'intentar convèncer amb arguments.
Ara parlarem, de seguida parlarem des de la nostra perspectiva estrictament local,
sobretot de les relacions que pot haver-hi entre la subdelegació del govern
i l'Ajuntament de Tarragona i les qüestions pendents
que s'han de negociar en el futur.
Però, abans que res, una de les qüestions també prioritàries
que ha d'afrontar la nova subdelegada del govern
és el traspàs de competències en matèria de seguretat
de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil als Mossos d'Esquadra.
Recordem que l'1 de novembre, d'aquí pocs mesos,
arribarà el desplegament dels Mossos amb competències
en matèria de seguretat ciutadana.
Com creu que serà aquest traspàs?
Creu que les coses que s'han fet fins ara s'han fet prou bé,
que s'estan planificant prou bé, correctament,
aquest traspàs d'unes determines competències d'unes forces,
les de seguretat de l'Estat a les de la Policia Catalana?
Bé, nosaltres, la veritat és que som el darrer territori de Catalunya
en el qual es produeix el desplegament del cos de Mossos d'Esquadra,
per tant, n'hem de saber més,
hem d'aprendre de l'experiència dels altres,
i crec que això és important.
Per una banda, han sigut els últims i ens ha costat més,
però, evidentment, també podem gaudir de l'experiència acumulada
que aquests processos s'han dut a terme amb altres territoris.
Jo crec que serà un desplegament tranquil.
pel que he pogut viure durant aquests dies,
que l'entrada a la subdelegació va ser just
en el tema de la vaga de transportistes,
i que, per tant, va ser molt manifest tot el tema de seguretat ciutadana,
hi va haver coordinació entre tots els diferents coses,
tant de Guàrdia Civil com Policia Nacional,
com els Mossos, com les policies locals.
Jo crec que aquesta ha de ser la filosofia.
cadascú, des del seu àmbit de competències,
tal com quedaran definides ara,
ha de treballar amb aquells aspectes que els són de la seva competència,
òbviament,
però ha d'haver uns marges per la cooperació,
pel treball, diguem, conjunt.
Perquè hi ha situacions d'emergència
en què aquí no s'hi val dir
jo no hi soc perquè això no és competència meva.
Ens podem trobar amb situacions en les quals tothom ha d'estar preparat,
i això no pot ser d'un dia per l'altre quan hi ha una emergència,
sinó que ha d'haver una dinàmica de treball
i una dinàmica de relació i de comunicació.
Això ho he dit en diverses ocasions,
inclús en presència del delegat del govern,
i penso que aquest ha de ser una mica la manera
d'afrontar, diguem, aquest canvi i aquesta planificació.
Jo crec que tothom té molt clar
que aquest desplegament s'anirà fent de forma paulatina, tranquil·lament,
assumint cadascú les competències, evidentment,
que li són assignades,
i, evidentment, els cossos i forces de l'Estat
continuaran exercint tasques molt importants al territori,
en aquest cas des d'un punt de vista d'especialitzacions
molt més concretes,
però que, evidentment, són tasques, jo crec,
molt importants i que continuaran fent
amb la mateixa responsabilitat
i amb la mateixa il·lusió que han estat fent fins ara.
I el fill d'això últim que diu,
de les feines que tindran més especialitzades
els forços i cossos de seguretat de l'Estat,
el nombre d'efectius, bàsicament, seran els mateixos que els que hi ha ara?
o realment hi haurà una disminució en el conjunt de la província?
Aviam.
Evidentment, si tot el que és la part de seguretat ciutadana
no l'han de fer ells,
és possible que hi hagi una reducció,
evidentment, perquè hi ha una tasca
que passaran a no exercir.
El que passa és que tenim nous reptes
i tenim, per exemple,
un creixement importantíssim al port,
tenim una expectativa brutal
a desenvolupar amb el pla director de l'aeroport,
per tant, són punts en els quals hi ha una sèrie d'efectius
que, evidentment, s'hauran de reestructurar, diguem-ne.
I després, també es preveu
que amb les diferents especialitats
es pugui acabar de moldejar cada una d'aquestes especialitats
amb un nombre d'efectius, diguem,
més aproximat a la realitat que farà falta
perquè realment s'hi hauran de dedicar
d'una altra manera, evidentment.
Llavors, jo, de moment,
no puc parlar encara de números,
de números d'efectius.
Jo crec que es produiran certs reagrupaments,
com s'han produït en altres zones,
però que això, evidentment,
que pot comportar una baixa,
però, bàsicament, és una reestructuració
de l'actual plantilla dels dos cossos.
I pel que fa als equipaments,
a les instal·lacions que actualment tenen
la Policia Nacional i la Guàrdia Civil
a les grans ciutats,
a les grans localitats de la demarcació,
es mantindran bàsicament totes,
algunes desapareixeran perquè no caldran,
sobretot des del punt de vista de Tarragona
i també d'arreus,
les dues grans ciutats de la demarcació.
Quina és la previsió pel que fa a això?
Els equipaments actuals
que ocupen la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
Home, en principi,
pel que fa a Policia Nacional,
aquí a Tarragona s'està fent...
diguem, s'està treballant
perquè hi hagi diferents,
com us deia,
les especialitats aquestes que deien,
i és possible que hi hagi alguns punts
en els quals hi hagi, diguem, els comandaments
i després es puguin repartir
certes especialitats en diferents llocs.
Jo soc partidària
que hem de continuar tenint
una presència i un equilibri territorial
de les forces de l'Estat.
Soc partidària.
Després veurem com queda dibuixat el tema,
però em costaria pensar
que Tortosa es quedés
sense un espai o una ubicació
i Reus, evidentment,
a més a més,
sabeu que a la comissaria de Reus
s'estan fent unes obres d'ampliació,
sobretot pel tema administratiu,
tot el tema d'expedició
d'ADNIs i documents.
Per tant, jo crec que s'anirà mantenint
en funció de les diferents modalitats
i especialitats que es duran a terme.
I en quant a la Guàrdia Civil,
sabeu que també s'estan tirant endavant
les obres de la nova comandància,
també aquí a Tarragona,
i després algunes casernes
d'algunes localitats,
evidentment, s'aniran, diguem, reconvertint.
Però jo crec,
vaja, seré partidària en el seu moment
de contemplar molt
que hi hagi un equilibri territorial,
tot i que aquests cossos,
diguem que no pel fet d'estar estàtics en un lloc,
vol dir que prestin un servei determinat
i no el puguin prestar amb mobilitat,
perquè realment també hauran de fer,
diguem,
hauran de fer recorreguts pel territori.
Parlen encara de Seguretat Ciutadana,
avui 1 de juliol comencen a desplegar-se
els reforços d'estiu.
De fet, vostè dissabte ja va participar
en un acte de presentació d'aquests reforços.
Quin ha de ser el seu objectiu?
Estaran desplegats especialment
per alguns punts determinats de la costa,
perquè potser és on hi ha més volum
de persones en aquests mesos
de temporada alta turística?
Bé, a veure, realment,
hi ha un històric,
o sigui, en guany no és una operació estiu aïllada,
d'altres,
hi ha un històric, hi ha unes dades,
per tant, han planificat exactament
quins són, diguem, els serveis previsibles,
per dir-ho d'alguna manera, no?
On sabem que tenim problemes
o on sabem que són aquells espais
en els quals hi ha d'haver una atenció,
diguem, diferenciada,
o unes operacions diferenciades, no?
A ningú se li escapa
que l'increment del turisme a la costa,
evidentment que provoca certes distorsions
que durant l'any possiblement no estan tan acusades,
però també hem de dir
que avui en dia aquest turisme
també té una rellevància important
en zones d'interior,
es produeixen també altres fets
en zones d'interior
que en cap moment,
en cap moment,
està pensat que es descuidin.
Aquest és un tema
que també hem parlat amb diferents alcaldes,
que s'està planificant
amb l'àmbit territorial,
atenent amb aquells punts estratègics
que per l'històric
dels fets que s'han produït any rere any
es preveu que hi pugui haver
una especial intervenció,
però, òbviament,
se'n s'ha d'escuidar cap altra part.
O sigui, no pel fet
d'anar a vestir un sant
en despullarem un altre.
No és pas aquesta la dinàmica
que pensem dur a terme.
Deixem les qüestions relacionades
amb la seguretat ciutadana.
Ara, de seguida,
parlarem sobre la pallarèix d'infraestructures,
però permetim també
un parell de qüestions relacionades
amb equipaments,
amb edificis,
que són de l'administració
de l'estat aquí a la ciutat de Tarragona.
Un, de ben emblemàtic,
és l'edifici de l'INYS,
de l'Institut Nacional
de la Seguretat Social,
que ha estat anys i anys en obres
i que vostè tindrà,
doncs això,
acaba d'arribar
i podrà inaugurar.
Aviat ja,
i sobretot pel que fa
a l'interès dels usuaris,
dels oients,
podran anar a fer ja
les gestions aviat
a aquest edifici de la Rambla Nova?
Molt aviat,
molt aviat.
El trasllat,
no sé si no s'ha produït ja,
però s'està a punt de produir
a partir de finals de mes de juliol
i es preveu fer,
evidentment,
la inauguració oficial
d'aquest espai,
que estem mirant
que puguin vindre personalitats,
en aquest cas,
al ministre,
per poder lligar
que vingui a inaugurar-li
i que, en tot cas,
estem encantats
que un espai com aquest
i en un lloc com estarà,
doncs,
tingui aquesta proximitat,
diguem,
als ciutadans.
Estarà operatiu,
per tant,
després de vacances,
per dir d'alguna manera.
Bàsicament.
A partir de setembre.
Bàsicament,
a partir de setembre,
diguem que serà ja
el ple desplegament
de l'espai.
Al costat
de l'emblemàtic edifici
de l'Inns,
hi ha un edifici
que està buit,
però que també és de l'Estat,
que és el Banc d'Espanya,
del qual s'està negociant
des de fa temps.
Ho ha fet
el subdelegat anterior,
Joan Maria Balló,
ho va fer
amb representants
de l'equip de govern anterior
de l'Ajuntament de Tarragona
i també amb l'actual.
Un llarg procés.
Com estan les coses?
Damunt la taula.
Les portarem...
Jo crec que són
unes negociacions
que s'han de portar
amb una discreció
discreció escrupolosa
perquè ens consta
que, evidentment,
aquest és un tema
important
per la ciutat de Tarragona,
és un tema
que es valora
molt positivament
per part de la ciutadania
i que, per tant,
tindrem tota la sensibilitat
que calgui tenir
al respecte.
Però són unes negociacions
que s'han d'anar portant,
s'han d'anar desenvolupant
a Madrid
i a veure
què podem fer
per ajudar
aquest territori.
En aquest punt estem.
El govern central
necessita
més espais,
necessita ampliar
les seves instal·lacions
actuals per donar
millor servei
als ciutadans,
que és la teoria
d'alguna manera
o l'argument
que va utilitzar
el seu predecessó
en els últims anys?
Totes les administracions
per donar un bon servei
necessiten un espai.
No només
per donar un bon servei
car als ciutadans
que també
evidentment
aquesta és la funció
sinó també
tenir espais dignes
pels propis funcionaris
que estan duent a terme
les tasques
de gestió
que realment
a vegades
no estan prou valorades.
I jo crec
que dignificar
els espais
és important
per tota administració
i nosaltres
no en som
en absolut
una excepció.
Treballem
perquè això
sigui d'aquesta manera.
De les negociacions
al Banc d'Espanya
es planteja
algun termini
de temps
per intentar arribar
a un acord
amb l'Ajuntament?
No diré pas
cap termini,
no seré tan llançada
encara.
Us asseguro
que m'encantaria
poder-ho fer
però tot el seu temps.
L'edifici
i acabo
amb el tema
del Banc d'Espanya
l'edifici
està
amb una certa
degradació
perquè no se'n fa ús
des de fa uns quants anys.
És un tema
preocupant
i que mirarà
de resoldre
amb alguna actuació
en fi
immediata
o urgent
o el que cal
ara primer
és acabar
de negociar
el seu ús futur?
Ho hem de fer
de forma paral·lela.
No es pot fer
una cosa
sense pensar
amb l'altre.
És un tema
en el qual
hi estem treballant.
Infraestructura,
senyora Pallarès,
acaba d'arribar
el càrrec.
Suposo que
aquests dies
s'està informant
de tot el calendari
de les obres
que s'estan fent
o de les que s'han de fer.
Però al voltant
de Tarragona
tenim obres
importantíssimes.
La variant
de la 340
que va des de la Mora
fins al centre
de la ciutat.
Tenim l'inici
de l'autovia
de Montblanc,
del primer procés
de l'autovia
de Montblanc
i també tenim
un projecte
de reforma
de Port
fins al centre
de la ciutat.
En la seva primera impressió
quan ha arribat
a la subdelegació
del govern,
quina sensació
està tenint
de l'estat actual
d'aquests projectes?
Home,
que és,
jo crec que és
un moment dolç
pel que fa
a les inversions
de l'estat
en infraestructures
en aquesta zona.
Per tant,
tirar endavant
tot això
és un repte important.
Jo crec que
el fet
que hi hagi
totes aquestes inversions,
totes aquestes obres
és que en el seu moment
evidentment,
com tots sabem,
les obres comporten
certes molèsties
als ciutadans,
però que realment
és un moment important
pel que fa
al desenvolupament
d'aquestes infraestructures.
Ens hem deixat
també el tercer carril
de l'autopista
que també aquest estiu
esperem
que pugui alleugerir
i diguem
que el plaç
de les obres,
que amb això
estem ara també,
de poder acabar
de definir
aquest darrer plaç
perquè aquest estiu
sigui també tranquil,
però que totes aquestes obres
evidentment
ens deixaran
un dibuix
del territori
jo crec que important,
perquè quan estem parlant
d'infraestructures
no estem parlant
de l'avui,
estem parlant
que en un futur
tinguem un territori
molt competitiu
gràcies a tota aquesta
articulació
d'infraestructures.
Lligat a això
amb el tema ferroviari
ja és,
jo crec que,
el sumum
del que podem demanar
com a territori
amb un plantejament
econòmic,
jo crec,
a 20 o 25 anys vista.
abans de dir
que les infraestructures
serien segurament
la prioritat
la central
d'aquest mandat
que acaba de començar,
n'hi ha algun projecte
que especialment
consideri prioritari
a banda dels
que hem ara esmentat
i que si fa no fa
ja estan
o en obres
o projectats
i que per tant
es faran,
hi ha alguna altra cosa
que cregui
que és fonamental
en tema viari
o ferroviari
o fins i tot
aeroportuari
perquè també tenim
el tema
de l'aeroport de Reus?
També tenim
el tema
de l'aeroport de Reus.
Jo crec que tots,
o sigui,
s'ha de mimar
i s'ha de contemplar
cada un d'ells
en quant a l'impacte
que suposa
no tant
com a infraestructura
aïllada
sinó que les infraestructures
tenen sentit
en el moment
en què
s'emplacen
dintre d'un conjunt
i hi ha una interconexió
entre unes i altres.
Per tant,
no es pot descuidar
en cap moment
qualsevol
d'aquestes obres
perquè totes
tenen sentit
sobretot
quan les posem en conjunt
a sobre del mapa,
a sobre del territori.
Jo crec que aquest és important.
Aquí hi ha d'haver
una coordinació
jo crec també
molt intensa
amb PTOP,
amb la Generalitat
per després
desenvolupar
altres projectes
que faran també
d'interconexió
d'aquestes vies estatals.
Per tant,
jo crec que aquí
tenim molta feina a fer
i tenim moltes hores
a dissenyar,
a tirar endavant
aquests projectes
i sobretot
a tindre tots
molt clar
com a territori
què volem prioritzar
i que volem
començar a tirar endavant
una cosa darrere l'altra
però sense descuidar el conjunt.
Ho deixem aquí.
Aquesta ha estat
la primera entrevista
a Tarragona Ràdio
amb la nova sobdelegada
del Govern central
a Tarragona,
Teresa Pallarés.
Ens ha servit
per repassar
de manera general
alguns temes
i està assumint
evidentment
tota la informació
relacionada
amb qüestions
infraestructures
o altres
que són competència
de l'estat de Tarragona.
Així que temps
tindrem més endavant
d'aprofundir
amb més detall
sobre algunes
d'aquestes qüestions,
sobre algun d'aquests temes
que són actualitat
a la nostra ciutat
i a les nostres comarques.
Senyora Teresa Pallarés,
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Bona feina,
que li vagi molt bé,
que sigui un èxit
i, en fi,
fins la propera entrevista.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.