.
Josep Estivill, bon dia.
Molt bon dia.
Ja t'hi trobes, no?, a l'Equador, a la Serralada, aquesta en plena Amazònia?
Ja m'hi trobo, ja m'hi trobo.
Ja t'hi trobes, tot i que per tu, home.
És extraordinari perquè cada aventura que empreneu des de l'Associació d'Espeliologia de Tarragona,
malgrat l'experiència que teniu, és una aventura.
La darrera aventura a l'Amèrica Llatina va ser a Bolívia, si no ho recordo malament.
Correctament, a Bolívia.
Van ser quatre anys dedicats completament a Bolívia en tots els aspectes,
arqueològic, biològic, antropològic i espelògic, que és el que a nosaltres ens importa.
Clar, ara aneu a l'Equador, concretament a la Serralada de Cotucú.
Cotucú.
Això una mica situa-nos, perquè l'Amazònia és molt gran, ja sabem que hi ha bastant molts països.
Sí, la Serralada de Cotucú es troba a l'orient, en aquest cas d'Equador, i frontera amb Perú.
És una serralada d'una alçada de 2.700 metres, hi viuen dos tribus, el Xuar i l'Axuar.
És un compendi de barrancs, és un compendi de rierols i rius bastant grans,
i a partir d'aquí és intentar averiguar qui podem trobar dintre aquesta malla vegetal que és la selva.
Clar, perquè descobrir, descobrir, jo crec que està tot descobert, perquè el planeta té molts anys
i per tant algú o altre, segur que hi van anar alguna vegada aquestes cavitats,
però diguem-ne que contemporàniament són unes coves que en principi coneixen les tribus locals,
però que, clar, dins del que són les seves creences, diguem-ne que no hi entren.
Això és com a les pel·lis, no?
Justament, totes les tribus que he pogut visitar i la gent que m'ha acompanyat
hem vist que les cavitats sempre són llocs on eviten els dragons, on eviten les bruixes...
Són llocs de culte, al final.
Justament, són llocs de culte.
Aquí a Espanya totes les cavitats que podem trobar rupestres són llocs de ceremonials i de culte,
per la casa, pels seus déus,
i això permet, gràcies al que és l'obscuritat i el silenci,
permet que la gent creï, es faci unes creències
que ajuden a que el que cas el xaman es faci més potent,
pugui aportar més coneixement
i la gent del propi país vegi que aquest senyor sap molt més i pot ajudar.
Podeu tenir alguna dificultat en aquest sentit?
perquè, clar, arribar a un territori i una mica entrar i xocar amb aquestes creences
encara a les tribus locals.
Hi ha tribus, diguem-ne, que són més permeables que d'altres a la presència d'estrangers, no?
Així és.
Els aixuars són molt més permeables,
estan més en contacte amb la gent,
els aixuars són una mica, pot diríem, més belicosos,
però no perquè siguin belicosos ells pròpiament,
sinó és que estan defensant el seu territori.
Justament se'ls està escurçant el seu hàbit de caça, de pesca,
les explotacions forestals, l'extracció de fusta,
el gas, l'hort, però tot això li va minvant amb ells el seu territori.
I arriba un moment que és com si a casa teva,
al vell del costat, n'és menjant tros.
I m'imagino que no distingeixen en principi,
i a priori, del que és una expedició científica
al que és una expedició econòmica que va espoliar-los, no?
Exactament.
De fet, aviam,
quan muntes una expedició d'aquesta,
te tens que amoldar el que te trobes, no?
Som-hi, per ser espanyol, a Sud-amèrica,
ja diríem que estàs ben considerat,
però sempre tenen el record del que va quedar després de 500 anys.
Alguna cosa busquen aquests.
Sí, però en aquest cas, nosaltres, en aquest cas,
per veure l'esport,
intentem unir aquestes cultures tan llunyades.
Tarragona, en Sud-amèrica.
I això és el que permet tindre aquesta unió
amb la gent del país,
i a partir d'aquí,
un d'aquests contactes tan grans
que se realitzen a través de l'Associació d'Explació de Tarragona.
Clar, organitzar una expedició com aquesta,
que sortirà a l'1 d'octubre?
Marxant dintre tres dies.
No res, tres dies.
Estareu gairebé un més, quatre setmanes.
Implica una preparació prèvia importantíssima d'entrada.
De relació amb la pròpia gent del país,
en aquest sentit, necessitareu la col·laboració
del propi govern de l'Equador,
de l'exèrcit,
Teniu la col·laboració, naturalment, també,
d'una entitat com és la Universitat Pontificia Catòlica de Quito,
que també us dona suport.
Una miqueta com m'heu articulat
tota aquesta presa de contacte
i que crearà la infraestructura bàsica per arribar al país.
A través de les expedicions
vas coneixent gent de diferents països
i a través d'aquest contacte
et permet que et donin els noms de gent.
Per exemple, a Bolívia,
pots tindre gent d'altres llocs
a les conferències internacionals d'expologia,
sempre hi ha estudiosos
que es dediquen a un tema determinat,
biologia, geologia...
I llavors, a través d'aquestos,
vas contactant, vas traient informació
i els telèfons posen en contacte amb ells
i és quan entra ja
tot el que és la relació d'una entitat
amb una sèrie de gent
i institucions que van aclorar amb l'expedició.
La Universitat Pontificia de Quito
és una universitat molt important.
Dos dels seus membres ens acompanyaran,
el doctor Giovanni, que és biòleg,
i el doctor Álvaro Barragán, que és entomòleg.
I a través d'aquestos,
hem anat ja mobilitzant tot el cert els punts
i les connexions amb diferents institucions
perquè a la nostra expedició
podem tindre el camí més fàcil.
Quan diem de l'exèrcit,
la col·laboració de l'exèrcit,
pensem, com he dit abans,
la situació que tenim nosaltres,
la serra de Salada de Cotucú,
2.700 metres d'altitud.
Aproximar una expedició fins a aquesta alçada
dintre d'una serra tan alta païda
és molt dificultosa,
en la qual l'exèrcit ens permetrà
apropar-nos la part més accessible,
sigui bé en helicòpter o sigui bé amb gent
de l'exèrcit,
apropar tota l'expedició a les zones
que anem a explorar.
I és una gran col·laboració.
I quan s'integraràs de Tarragona anireu
i la resta d'expedició,
quanta gent estareu aquestes 4 setmanes?
De la gent de Tarragona,
som 5 companys,
comptant amb mi mateix,
voldria decidir els seus noms,
el Jordi Vallbé,
el Jordi Gené,
el Jordi Rufàs
i el Toni Bernet.
És curiós,
tenim 3 Jordis...
És el que t'anava a dir,
sóc que no aneu el 23 d'abril,
si no us veig allà amb la senyera...
Hem decidit,
doncs, bueno,
dintre de...
dintre de l'amistat que hi ha,
posem el Jordi Petit,
el Jordi Mitjà i el Jordi Gran.
Ah, molt bé.
I d'aquesta manera,
el Gran Mitjà i Petit
sabrem a quina em referim.
A veure,
ja arribar a la zona
serà complex,
tot i la participació
de l'exèrcit,
de persones expertes.
Un cop estigueu allà,
no és arribar i entrar a la cova.
No.
No.
El que tens que...
Quan arribis allà,
són ja les relacions
amb les tribus,
en aquest cas,
amb els jefes de les tribus,
i explicar,
que és una mica complicat,
explicar el que vas a fer.
Moltes vegades no entenen
que tu vagis a explorar.
M'ha passat a Perú,
m'ha passat a...
a diferents països de Sud-amèrica.
No entenen
que vingui un europeu
i vagi a visitar
una cavitat.
No ho entenen ells.
Llavors,
tens que explicar
que no vas a buscar ni or,
no vas a buscar
ni esmeraldes,
ni rubí.
Parlen plenarament
que no ets un lladrà,
que ets un científic,
que ets un esportista.
Sí,
exactament,
però ells no ho entenen.
Ells pensen
que vas a buscar,
per exemple,
les llegendes clàssiques,
les llegendes que existeixen,
com aquí a Espanya,
de les cavitats
que hi ha els tresols amagats
de funitura de taula.
Ells pensen
que també hi ha tresols amagats
dintre les coves
i te trobes
que quan vas a sortir
dintre la cova
estàs supervigilat,
et vigilen
i veus que estan veient
el que estàs tenint a fora.
El primer contacte
que tenim
és amb el jefe de la tribu
i li exposem el que hi ha.
Llavors,
dintre del nostre material
que portem,
tant si medicaments
com a cavíbrers
com a altres coses
que podrien necessitar,
sempre...
Compartiu el que teniu,
no?
Li compartim amb ells.
Li compartim amb ells.
Escolta,
Josep,
entre tu i jo,
hi ha tresors a les coves amagats.
N'has trobat algun?
No,
tresors,
l'únic tresor
que hi ha
és la naturalesa viva.
Però tresor,
allò de cofre
amb joies i coses,
no?
No.
Tu m'assegures que no?
No,
t'ho puc assegurar
que no he trobat.
Hi ha una curiositat,
hi ha una...
a Andalusia
hi ha un ajuntament,
no recordo aquest nom,
en aquest moment
el nom d'aquest ajuntament,
que està oferint
20.000 euros
al grup
que trobi
una cavitat
que hi ha
al seu territori.
Que antigament
es va fer una referència
a aquesta cova,
però mai l'han trobat.
Llavors,
aquest ajuntament
per internet
va fer córrer
una notícia
dient que donava
20.000 euros
al grup
que trobés
aquesta cavitat.
Home,
i s'han apuntat
molts grups,
ho saps?
Jo,
de moment encara
jo no he mogut fitx,
encara,
però bueno,
no sé,
suposo que sí que hi ha gent.
Què espereu trobar
en aquesta cavitat?
Perquè, clar,
és una zona
en la que
hi ha tot el que és
l'erosió de l'aigua,
doncs jo m'imagino
que ha fet
autèntiques meravelles
en l'interior de la Terra.
Ni t'ho imagines.
Perdoneu-me,
però els encostipats
que és d'aire condicionat
fan estralls.
Ho sento.
És veritat.
Bé,
dintre les cavitats,
concretament
la zona que anem nosaltres,
no la som en aquesta
zona d'Equador,
si no sigui a Bolívia,
sigui a tots els països
en què la selva amazònica
toca aquestes serrades
o aquests contextos geològics,
siguin quaternari,
siguin triàgic,
siguin juràgic
o cretàcic,
doncs aquesta és
la polimetria
que hi ha
a aquestes selves
és tan gran
que la cidesa de l'aigua
que capta
la seva filtració
i passa a aquestes roques,
en aquest cas calcàries,
les dissol,
o sigui,
materialment
les desfà,
és com la sucre,
les desfà interiorment,
i els creen grans complexos
i galeries interiors
impressionants.
Aquesta aigua
ha de sortir per a l'exterior
i per aquell forat
que l'ha anat filtrant cap baix,
a l'exterior,
sigui per una esquerda,
van anar sortint
i van creant,
va disolver aquesta roca
i la va creant
molt més gran.
Què podem trobar
entre les cavitats?
Doncs per ser complexos
monstruosos
de quilòmetres
de galeries.
Per exemple,
a Bolívia,
a Toro Toro,
van trobar encara
600 metres més
de galeries
i vam arribar
ja als 5 quilòmetres
de recorregut
d'una cavitat.
Què trobarem a Equador?
A Equador
s'ha treballat
en diverses,
hi ha grups francesos
sobretot
que ha treballat
a diferents zones,
per la qual cosa
tu tens que moldar-te
a una zona determinada
que saps
que algun grup
no hi ha entrat.
Llavors,
què trobarem?
Doncs podem trobar
des de,
en l'aspecte biològic,
podem trobar
animalons que viuen,
neixen i moren
dintre de les coves
trobar fins i tot
restes arqueològiques.
És possible
que podem trobar
restes arqueològiques.
Vegetals,
líquens,
coses pròpies
de l'aigua
a la imunitat.
És curiós,
la sala de Cotocú
està mig investigada.
Està mig investigada
perquè,
com dic,
l'accés per arribar
a aquest sector
és tan difícil...
Però hi ha topografia?
No, no,
de moment no existeix.
No hi ha.
No hi ha.
Per això,
nosaltres,
quan arribem alli,
és topografiar
aquestes cavitats.
Llavors,
amb els sistemes actuals
que hi ha d'informàtica,
aquestes cavitats
queden plasmades
amb el relleu
topogràfic
del planell
i saps per quin racó
va i per on va.
Llavors,
la nostra contribució
és treure el màxim
dintre de cada cavitat.
L'anàlisi de les aigües,
l'anàlisi de les terres,
tipus de roc
on se desomple
aquesta cavitat,
la part de la biologia,
l'arqueologia
i també molt important
és la conviència,
és realment l'antropologia.
Parlem que estem vivint
durant un mes
en diferents tribus
o en una tribu
solament en concret
i tens que moldar-te
la forma que ells es mouen.
També pensem
que necessitem
de la seva ajuda.
Si no la tenim,
l'expedició
històricament
se n'hi ha d'en Norris.
En aquest cas,
s'ha de veure
en experiències anteriors
a Bolívia,
a Perú,
tot i que ha pogut haver-hi
una certa tensió
al començament
abans de conèixer-s,
després les relacions
s'han desenvolupat
amb bonomia
entre els representants
de la tribu
i vosaltres?
Sí, sí, sí.
Sobretot que anem
amb gent del país,
en aquest cas,
de la universitat,
i ells ja tenen
un contacte.
Jo l'any 89
vaig estar a l'Equador
i vaig estar
a la zona
del riu
on pastàs.
Allí vaig tenir
un contacte
amb la tribu Soar.
Allí,
fixa-t'ho
si són les necessitats
que hi ha
en aquesta gent.
Me'n recordo
que després de tres dies
d'estar caminant pel riu,
estàvem arribant
al poblat
i quasi,
quasi,
amb una pendent
molt forta,
estàvem accedint a dalt
a una esplanada
i van trobar
un senyor
que vivia
a la tribu,
no?
I diuen,
qui són vostès?
Diu,
nosaltres som això,
venim aquí,
bueno,
vam explicar
què és el que volíem fer.
Diu,
d'acord,
diu,
que porteu medicaments,
portem alguna cosa,
diuen,
és que ens faria falta.
Doncs,
quan vam arribar allà
al campament
d'aquests natius,
l'informe que va arribar allí
eren uns espanyols
metges
que anàvem a curar-los
amb ells.
Imagina't tu,
a la cabana
que ens van deixar allí,
al Cristóbal Moreno
i a mi,
per poder dormir,
com aquí que diu,
tothom ens demanava
medicaments
per donar-los.
I això,
per experiència
i la gent que vulgui
fer una expedició
li he de recomanar,
no ho feu.
No, clar.
Perquè,
realment,
no saps qui,
tu saps,
per exemple,
una aspirina
i qui no us li donaran.
Va passar un cas concret
que hi havia
un vivall petit
que tenia
una inflamació
d'un queixal.
Li vaig donar
a la seva mare
una aspirina,
perquè l'aspirina infantil
no en tenia
i que la li vies
en quatre trossets
i una quarta part
d'aquest d'això
li n'és d'un gant
cada vuit hores.
I quan estàvem
amb el responsable
de la tribu,
això són anècdotes,
quan estàvem
amb el responsable
de la tribu
que ens estàvem explicant
el que volíem fer,
ve que la mare
que arriba a la porta
i diu
ha empeorat.
I jo vaig dir
Maramiau,
t'assegures
que li he donat
tota la pastilla sencera?
I vaig dir
mai més.
I just
li va donar
tota la pastilla sencera?
No,
no li va donar.
Encara sort.
Havia empitjorat,
però bueno.
Aquest paper vostre
és molt complicat
perquè amb les ganes
d'integrar-vos,
de que us acceptin,
doncs lògicament
us mostreu generosos,
però fins a quin punt
en aquest cas no?
Clar,
vosaltres teniu
unes capacitats limitades,
no sou metges,
sou esportistes,
sou científics,
per tant,
què has d'oferir?
Vosaltres no porteu
metge a l'expedició
generalment.
Amb prou feina
aneu vosaltres
perquè són expedicions
molt cares.
Abans parlàvem
d'entrebancs,
la selva,
les coves,
les tribus,
però sovint
partiran davant
una expedició
d'aquestes característiques,
un dels més grans
d'entrebancs
és l'econòmic.
Aquesta expedició
us costa uns 30.000 euros
que sofregueu
pràcticament
els que hi aneu.
Exactament.
En aquest moment
estem sofregant
ni subvencions ni res,
això ho pagueu vosaltres
de la vostra butxaca.
De moment no hi ha cap subvenció,
s'han demanat
en dues subvencions
en dues entitats
i de moment
anem sofregant
els gastos
de la vostra butxaca.
Però el que sí
realment ens compensa
a nosaltres
és aportar
la nostra experiència
i portar
l'altre vessant
del món,
que hi ha un grup
d'espiòlegs
que formen part
d'un col·lectiu
molt més gran
d'una ciutat
i que podem
els explicarem
què és el que fem,
com és la nostra ciutat,
perquè t'ho pregunten
com és la ta ciutat
i els expliques
i és patrimoni
i els romans
i què són els romans
i què és l'espiologia.
De fet,
es previst
dintre l'expedició
donar un seguit
de conferències
potser serà
un dia o dos,
depenirà
de com acabem
de coordinar
amb la universitat,
dues conferències
allà a Quito,
a la universitat
i possiblement
seria el Museu Arqueològic Nacional
també donar
una altra conferència
sobre les activitats
i què és el que realitzem,
per la qual cosa
estic carregant
bastant material
fotogràfic
i audiovisuals
per poder-los
donar les explicacions.
Tot i que portes
molts anys
anant per les coves
del món,
per sota terra
jo tinc la sensació
que a mesura
que passen els anys
t'interessa més
el que hi ha
a la superfície
i sobretot
les persones
més que el que hi ha
a sota.
Vols que dir la veritat?
Valoro molt
les persones,
les valoro molt
perquè quan montes
una expedició
o vagis a realitzar
una cavitat
per petita que sigui,
tens que
veure
amb quina gent vas
i ets el responsable
d'aquella gent.
Els portes cap allà
i els tens que portar
cap aquí.
I després,
respecte al que dius
de valorar més,
a casa ja m'han dit
Josep,
ja tens que dir
això.
I curiosament,
ara fa uns mesos,
jo anava il·lusionat
d'un tornell
i vaig trobar-me
amb l'Òscar,
Òscar Carillac,
i tenia uns problemes
amb el dit també
per una coneguació
i vam parlar
els torns
i diuen
a mi també m'ho han dit
que ho vagi deixant.
Per això no ho podeu deixar
ni l'Òscar ni...
És que ho vius,
ho vius.
És per el vostre hàbitat.
Ho necessites,
no?
A veure,
no és que ho necessitis
com l'aigua o això,
però és una cosa
que ho vius.
És com si ara
en un moment determinat
t'agafessis un moixó
i el tanquessis
dintre d'una gàbia,
que el moixó
moriria de tristor.
Doncs aquell moment
tu necessites
espallar-te de l'exterior.
Ja m'estic,
a veure,
estic ja
recapacitant
les meves activitats,
no?
Físicament,
ja són els anys,
els anys ja comencen a pesar.
Tot i que,
aviam,
els amics me diuen
que redueixi
i no vaig en quinta
o en sexta,
que redueixi a tercera,
perquè tires molt.
Però que
el que m'ha permet
d'aquí un moment,
i ho estic valorant,
com estic dient,
és recopilar
tota una mica
aquests 37 anys
d'activitat,
la quantitat de gent
que he conegut,
que he perdut,
els països
que he visitat
i després
els moments desagradables
us aparca sempre.
Sempre vius
dels moments agradables
i d'aquella gent
que t'ha acompanyat
i que t'ha apujat
i que tu has lluitat
per ells en tot.
Escolta, Josep,
jo intueixo
en les teves paraules
no em digui
que aquesta podria ser
l'última gran expedició.
No ho és encara l'última,
possiblement sigui
la penúltima.
Bé,
de moment la penúltima.
Deixem aquí.
Quan torneu
heu de venir a la ràdio
sisplau a explicar
com ha anat tot aquest mes
en aquesta serra de l'Equador.
Des del punt de vista tècnic
necessiteu de molt d'equip,
com heu plantejat les jornades,
tot això diguem-ne
que ho haureu de fer
en funció del que aneu trobant
o ja hi ha una planificació
prèvia
fruit de l'experiència
que teniu?
Realment la planificació,
a través dels anys
i l'experiència
de viure
que totes les selves
són iguals.
La planificació
se farà
respecte
quan arribem al sector.
Teòricament,
tendes de campanya,
moltes vegades
les tendes de campanya
no les poderàs plantar,
en la qual
tindrem que viure
damunt
dels xinxorros,
el que són
les amaques,
per taulada
un tros de plàstic.
Si fa o no fa,
viureu
com viuen
els natius
d'allà, no?
Sí, sí.
I menjar
el que menja
aquella gent.
no podem portar
una gran infraestructura
de menjar,
hem de portar
una quantitat
de menjar
que nosaltres
podem portar
al cos.
Coses molt transportables.
I després,
l'altre que viureu
serà el que mengem
per allà del cantó.
Si puguin ser peixos,
puguin ser ranes,
puguin ser serps,
el que ells
mengin per allí,
tapirs,
el que hi hagi,
el que ells
càssin per allí.
Tu has menjat tapir?
Sí.
I què tal?
Molt bé.
A què s'assembla
del que mengem aquí
a Occident?
A què es podria semblar?
Com un toixinet,
una cosa així.
Ah, sí, clar,
però és només la forma.
No, no, no,
és més la carn blanca.
De coses estranyes,
estranyes,
ho dic per posar
la nota folclòrica
a la conversa.
La més estranya,
com a anècdota,
la més estranya
és menjar mono.
Va ser menjar mono,
però va ser un cas curiós
perquè portàvem
dos dies navegant
amb una lanxa
per arribar a una cova
i resulta que
vam arribar a un poblat.
És com menjar-se un cosí,
és un primat,
no sé,
d'un mal rotllo
que t'heu donat, no?
És una sensació
que vaig tindre jo,
perquè és que arribes
allà a la vorera del riu
i veus unes senyores
que estan netejant
els budells
i veus allò
i veus una cosa
com uns braçets
i dius,
mira,
és un mono, no?
Però, bueno,
no és importància,
ho estan netejant.
Llavors,
vam parlar,
vam dur un posto
per anar a dormir
i d'aquell lloc
que estàs donant voltes
pel campament
i veure com és el campament,
veus la gent,
intentes parlar amb ells,
moltes vegades no parlen
el castellà
perquè són molt tancats
o una paraula
i llavors
me veig una olla
a un cantó
que estava bullint, no?
I veig que l'olla
de quan en quan
s'aixecava la tapa, no?
Una olla,
potser d'aquelles
de 30 centímetros d'alta,
potser per 40 d'amplada
i, bueno,
vaig cap allà,
no em mire ningú,
aixeco la tapa
i amb aquelles bullides
apareix un cap.
Clar,
i la impressió
va ser molt gran, no?
Me posen el cap
perquè tinguin més gust
que tinguin tot el que no.
Suposo que sí, no?
No, no,
a veure,
és una manera de...
La nostra mirada
ens estranya,
jo suposo que apareix, clar,
lògicament és normal.
Sí, sí, va ser impactant,
imagina't,
doncs, bueno,
quan veus aquests acudits
que hi ha per televisor,
aquelles imatges impactants
que la gent quan reacciona,
quan les veu,
doncs imagina't
que ve la seva reacció, no?
Doncs tapar
i diu, no ho sé,
no crec que no us donin
i aquella nit
van menjar mono.
Vau menjar mono.
Jo em quedo amb el tapir, eh?
El pernilet de tapir
ha de ser estupendo,
ja t'ho dic ara.
Parlarem amb el Josep
naturalment d'aquesta expedició.
És a tall de previsió
i al gener vaig tornar de Laos.
I què vas fer a Laos?
Vam estar preparant zona nova
per una expedició.
El que passa
que el problema
vam tindre
que la zona
que vam estar mirant,
a veure,
quan se fa una evaluació
d'una expedició
es fa envers el mapa
topogràfic que veus, no?
Respecte a aquelles corbetes
de nivell que veus,
les veus unes més atapeïdes,
altres no tant atapeïdes
i saps llegint el mapa
la geologia d'aquell sector.
Allò ens dius,
aquí potser hi ha alguna possibilitat.
Vam anar a Laos,
el país és extraordinari,
puc dir pel davant
que és extraordinari,
i la gent és amable,
senzilla
i el problema va ser
que no vam poder entrar
a la zona que havíem escollit.
Quin va ser el problema?
Resulta que després
a base d'insistir bastant
es van negar l'entrada
en aquest sector
perquè encara no havien netejat
de les mines antipersonals
que hi havia.
I ens van dir,
diu,
no podem garantir
la vostra seguretat
amb la qual cosa
no prometem que entreu
i si teniu el pensament
que agafar el cotxe
que porteu aquí
i anar fins a aquell punt d'allà
perquè allà el podeu observar,
no hi aneu
perquè estem vigilant-vos.
Diu, ara,
ens prepareu la zona
que marquem la zona
que vol trobar a visitar
i en un plaç de dos anys
la netejarem
i podeu entrar.
A veure si és veritat
que netegen aquesta zona
i tot
perquè allò sí que és terrible.
A veure,
l'AOS,
la gent accidentada,
la gent sense cames
i això és...
No, no,
és un percentatge
de la població
realment es farà idó
les persones
que estan incapacitades
justament per l'efecte
de les mines antipersonals.
Parlem de bombes,
de mines,
de conflictes,
també has estat fent
un treball de recerca
de túnels
de la Guerra Civil
al Cuber,
tinc entès?
Al Riudoms.
Al Riudoms,
perdona,
al Riudoms,
ben a prop.
El 23 de Tarragona
era festa,
va a posar a la Riudoms
i a l'Ajuntament,
el senyor alcalde,
va a entregar l'informe,
la memòria
d'aquests treballs
que van portar a terme
sobre el refugi
de Riudoms.
Concretament,
la topografia,
l'aixecament a l'alçat
del que és aquesta...
És que els espaliòlegs
per fer aquest tipus
de topografia
teniu una tècnica
molt acurada,
alhora que s'està fent
tot aquest treball
de recerca
de la memòria històrica
també tenia un paper.
Algú alguna vegada
quan descobrís
l'espeleologia
deu dir
i per què serveix
l'espeleologia?
Per què uns senyors
visitin coves?
Déu-n'hi-do
si serveix per coses,
per coses que després
tenen repercussió
en la col·lectivitat,
no?
I tant,
i tant.
Parlem d'Olivia,
pensa que l'any 2000
va ser tan gran,
parlem de quatre expedicions,
99, 2000, 2002, 2005,
doncs l'any 2000
ens van fer
fills adoptius
de Toro Toro,
ens van fer fills adoptius
de Copacabana,
és una altra ciutat important
que hi ha
pel de la Titicaca,
però el resultat
d'aquesta expedició
i del que portem nosaltres,
del que informem,
del que diuen després
a les autoritats
de la capital,
sigui el que vam dir
a Quito,
el que podem dir
a la PAF,
doncs totes aquestes informacions
que baixem allà a baix,
ells ho escolten.
L'any 2000
van començar,
perdona,
el 2002,
a Toro Toro
van començar
a posar la llum elèctrica,
perquè saben
que és un benefici per ells
i un benefici
per el turisme
propi del país,
perquè en aquell moment,
si vols,
té endavant
és a comptar
de la gent del país.
De fora,
te vindran ocasionalment,
però on tens a comptar
és de la gent
propi del país
i ells ho han recorregut
i estan.
No és qüestió de fer
d'amagògia,
però acostumats
a que al llarg
de la història
tothom que va cap a Amèrica
sempre és per buscar
alguna cosa
per propi interès
que arribin persones
com l'Associació
Espaliològica de Tarragona
o moltes altres
que hi hagi
de manera generosa
i el turista
només per conèixer
el seu país
i amb tant de respecte
no m'estranya
que us tractin bé
quan realment
veuen la vostra feina.
Josep,
jo us espero,
quan torneu,
descanseu una mica
i que ara al novembre
que ja estareu a Tarragona,
sisplau veniu a la ràdio
perquè volem conèixer
absolutament tot
de com ha anat
aquesta expedició.
Moltíssimes gràcies,
molta sort i bon viatge.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.