Hola, molt bon dia, Iolanda.
Doncs sí, som aquí al complex educatiu.
Hem vingut, concretament, ens hem ubicat a la residència d'estudiants
a Mercè Rodoreda, perquè és justament aquí
on estan donant a terme aquests diferents tallers.
Ara en parlarem perquè l'activitat no són només tallers,
ni a d'altres, ara ens ho explicaran,
però en qualsevol cas són activitats de l'Escola de Consum de Catalunya
que des d'aquest nou on clarament forma matèria de consum
als escolars, a més de donar-los informació
sobre els seus drets i deures com a consumidors.
De tot el que ara en parlem, ara estem de fet en plena sessió,
estan a punt de començar una de les classes
i ens acompanya un dels responsables d'aquesta Escola de Consum,
és el Salvador Viciana.
Salvador, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Què esteu fent aquí, exactament aquí a Tarragona?
Ja ho heu fet a altres ciutats, a altres llocs, a altres comarques.
Què ensenyeu en aquests joves d'aquí, tant de primària com de secundària?
Bé, el que fa bàsicament l'escola és intentar donar una educació del consum
tant per a joves, el que seria tota la secundària, com per a primària,
de manera que reflexionin en primer lloc sobre la seva posició com a consumidors,
que s'adonin que són consumidors tant de béns com de serveis,
i perquè reflexionin com fan aquest tipus de consum, que duen a terme diàriament.
És bàsicament el que fem amb els joves.
Incidiu en diferents camps. Jo abans he vist parlar un taller sobre un tema
que segur que és un dels temes estrella, perquè és el tema a l'aigua.
Ara se'n parla molt, en van plens tots els mitjans de comunicació,
es parla el decret de sequera, i vosaltres ensenyeu a través d'aquest taller
diferents usos, diferents procedències de l'aigua, diferents destinacions,
i a partir d'aquí cada alumne, a través d'aquest taller,
acaba esbrinant si és més o menys sostenible en aquest ús de l'aigua.
Bé, sí, tractem diferents temes.
Ara, amb la importància del tema de l'aigua,
el taller de, què se'n diu, l'aigua sempre està en equilibri,
els professors i l'alumnat estan molt interessats.
És un taller on el que intentem és parlar del concepte de sostenibilitat,
i a partir d'aquí es divideixen en grups a l'alumnat
i intenten cadascú configurar una aigua,
que els toquen mitjançant, utilitzem unes rodes i mitjançant l'atzar,
els toquen un origen, un destí, un ús, una quantitat,
i amb una informació que els donem intentem reflexionar
sobre si l'aigua que els ha tocat és sostenible o no.
Aleshores, el que fem és intentar representar aquest equilibri de l'aigua
amb l'equilibri del cos mitjançant un lloc.
Aleshores, l'intenta configurar i veuen si el seu cos,
l'aigua que els ha tocat, és sostenible o no.
I el que intentem fer és reflexionar com consumir l'aigua
és una manera de relacionar-se amb el medi
i com aquesta relació pot ser de diferents maneres,
depèn com la faci.
I el que intentem és que reflexionin per tal que aquest ús
i aquest consum d'aigua sigui més responsable i més reflexiu.
En un destableix d'aquest taller s'explica, per exemple,
que quan rentes al cotxe gastes 400 litres d'aigua
o quan omples la banyera, també.
Sí, bé, això els impacta molt, els crida molt l'atenció
perquè realment no saben les quantitats d'aigua
que, bé, és un registre estàndard
que ens proporciona l'Agència Catalana de l'Aigua
però no són conscients de la quantitat de litres d'aigua, per exemple,
que consumeixen, per exemple, a l'hora de rentar-se les dents
o cada vegada que buiden la cisterna del vàter, no?
No són conscients, pensen que són menys
i realment sí que, al finalment, sí que reflexionen
que el consum d'aigua que fem potser és una mica...
Sí que som conscients, per exemple,
t'ho pregunto, eh, del tipus de marques que volen comprar,
és a dir, estan molt pendents de la publicitat
perquè també són altres els tallers, no?
Al voltant de la publicitat té molt clar que volen,
ara no diria marques, no?
Però una marca determinada de sabates,
de camissa, de pantalons...
Sí, bé, aquest és una cosa que és bastant important per a ells, no?
Tant al taller de publicitat que treballem, no tant les marques,
sinó que treballem quins canals o quins són els emissors de publicitat, no?
Al taller de publicitat, de fet, se'n diu missatges o missatgers
i amb aquesta pregunta el que volem dir és
si importa el missatge o qui el dona, no?
I és el fet que la publicitat està canviant.
Realment ara els principals emissors de publicitat
potser som nosaltres mateixos, no?
Amb la roba que portem, amb el que diem, no?
És una mica...
El que intentem treballar amb ells i fer-los reflexionar
que, clar, no es tracta que una determinada marca
de roba esportiva o de roba de moda
és la que fa publicitat a la tele ni als plafons,
sinó que ells mateixos també porten aquesta marca
i que la veuen els seus companys
i que tot això és una manera de fer publicitat, no?
Amb això tenen molt a veure també les noves tecnologies, no?
Que estan facilitant que tota aquesta difusió
de la publicitat entre unes persones i altres
facin que el fenomen de la publicitat canviï
el que ha fet també que haguem d'adaptar
el nostre taller per treballar aquest fenomen.
Parleu també dels preus en general?
És a dir, del que es paga per cada cosa
i de si veritablement allò que es paga
s'ho val o no s'ho val?
Bé, també ho treballem.
Potser no en un taller de publicitat.
Tenim un taller, per exemple,
que està configurat d'una altra manera
que treballa a partir dels criteris que tenen
a l'hora de comprar la roba, per exemple,
i treballen, i un dels criteris que ells treballen
és el preu.
I reflexionem sobre si marca, qualitat i preu
estan relacionats, si de vegades marca vol dir qualitat
i per això ha de ser més car o no.
I sí que es treballa.
Ells incideixen també una mica en els preus que els costen, no?
Sí que hi ha aquesta relació
i el que intentem no és trencar aquesta relació
ni dir que és dolenta,
el que intentem és que reflexionin sobre realment
si la marca vol dir qualitat
i si una cosa, per exemple,
si l'última consola de moda costa 600 euros,
si realment els hi val o no els hi val, no?
Que després, en funció que els pensin,
que consumeixin de la manera que vulguin.
Però, bé, el que intentem és que facin aquest dubte, no?
Que posin en dubte el seu plantejament inicial,
afegint coses i que tractin de reflexionar
i de fer-ho d'una manera, tenint en compte més aspectes, no?
Tenint en compte més aspectes, no?
Per exemple, a l'hora de comprar la roba,
potser la marca i el preu són els criteris inicials,
però nosaltres en el taller també intentem que treballin,
que mirar la roba des del punt de vista ecològic
o des d'un punt de vista més social, no?
De la gent que intervé en el procés de producció
o de l'estil o de la salut, no?
Intentem introduir noves variables
per tal que amb tot això facin un nou model
i intentin reflexionar més profundament, no?
En aquest taller treballem també com, bueno,
una de les activitats que fem és com s'elabora un texà,
que tothom en té, un pantaló texà que se seva, no?
I també els impacta molt, els impacta molt
perquè, bueno, la marca és d'un país concret,
però realment, cada procés es fa en diferents països, no?
Molts sí que són països del denominat Tercer Món, no?
Potser en Sud-amèrica, també d'Àfrica,
però, bueno, tot això també està canviant amb els temps ara, no?
Podem parlar justament amb tres alumnes de l'Institut Vitali Barraquer,
són l'Eli, la Zaida i el Francesc.
Eli, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Zaida, com estem?
Molt bé, molt bé.
I el Francesc què diu, Francesc?
Doncs mira, aquí.
Aquí n'ha fet, no?
Sí, com sempre.
Vosaltres heu participat en algun dels tallers d'aquesta escola de consum.
Tu, concretament, Eli, en quin taller has participat?
Què has vist?
En el de publicitat.
Hem intentat fer un anunci entre tots,
que al final hem fet un anunci, hem triat la música,
i hem fet un anunci sobre un refresc,
que estava bastant bé, que el Quico, que el meu company del meu costat,
ens ha ajudat i ens ha fet riure una mica sobre aquest taller.
I què heu après amb aquest taller?
Què us han ensenyat de la publicitat en general?
Que no ho sapiguéssiu, eh?
Ens han ensenyat com elaborar un anunci, com fer-lo.
Ens han ensenyat la música que teníem d'escollir,
ens han ensenyat com escriure, com el teníem d'elaborar,
com el que teníem de dir i què teníem de fer,
i ens han ensenyat a llegir els personatges que sortien i tot.
I us han parlat de les marques?
De les marques de roba, de pantalons, de sabates, de sabatilles...
Sí, sí, ens han parlat de les marques,
amb totes les que podíem portar.
I què diuen aquestes marques?
Doncs, no sé, que...
Tu quan les portes, per exemple, saps que estàs fent publicitat
quan s'importes una marca determinada, ho sabies?
Sí, sí, i ens han dit que si nosaltres la portem...
Com per exemple, hem llegit un còmic que també deia que...
Això de les marques, que una deia que sempre portava la mateixa marca
i l'altra deia que no, que li agradava brillar,
que li agradava portar diferents marques.
I el Francesc també ha fet aquest taller, Francesc, tu també l'has fet aquest taller.
Sí, jo l'he fet el mateix taller també.
I consistia en que nosaltres hem agafat una música aleatòria,
la que ens ha tocat, i segons el que ens inspirava,
doncs hem escollit tres sensacions.
I d'aquestes tres sensacions hem tret un tema.
Hi havia uns quants productes i hem escollit un refresc.
I hem muntat com un anunci, una noia de platja, que estava bona,
que anava al Txeringuito, perquè tenia set,
però el cambrer era una mica així feillo i s'havia posat calent.
Digues, digues.
Li agafava el calentón i s'ha hagut de veure el refresc de cop.
S'ha vingut el refresc i mira, s'ha refredat.
Això vol dir que és refrescant.
I no sé, hem usat una mica el tòpic còmic.
Molt que va ser interessant, això.
Sí, la veritat és que és entretingut i divertit.
A mi m'agrada aquest món de la publicitat.
A mi també m'agrada molt.
S'ha de dir que ha estat divertit.
Però en el dia a dia parleu d'aquestes coses?
De la publicitat, del consum, de les marques,
de tot això se'n parla en el dia a dia?
Home, sí que exploten bastant les marques,
perquè només mirant la tele,
que jo l'he deixat de veure ja,
perquè sempre és publicitat i publicitat,
només surten marques.
I tu sempre ja, quan vas vestit,
que sols portar marques,
és una marca definida.
El Love Mark aquest també que ens han explicat,
que és, si tu portes, per exemple,
tot de Converse,
doncs la teva Love Mark és les Converse.
Però també diuen que portar sempre la mateixa marca
en el mateix,
doncs també queda millor variar de marca.
Si, per exemple, a baix portes Converse,
a dalt un jersei de Rams o així per variant,
queda més original.
Tot això que m'esteu dient és caríssim, no?
Perquè, home, els Rams són un po d'aquests,
val 50 euros, no?
Sembla que val 50 euros
i uns pantalons pots anar-te'n als 120 euros o així.
També ens han explicat que cadascú,
segons la marca que porti,
ha fet estudis i tot
i pot definir una mica la seva personalitat,
les seves costums.
Per què creieu que val 50 euros aquest jersei de Rams
i un altre en val 6?
Doncs perquè pagues la marca.
Perquè si tu ara te'n vas, per exemple,
a comprar la roba al mercat,
que jo a vegades me la compro al mercat,
perquè és la mateixa,
l'únic que no posa rons 23.
I a veure,
qui no vol portar...
O sigui, qui vol un jersei barat
no cal que se'n vagi al mercat,
però si qui el vol comprar allò de l'ujo,
doncs que se'n vagi a les tendes de marca,
però qui vol vestir normal i corrent
i no té tants diners com per anar a comprar-ho amb marques,
que se'n vagi al mercat.
Què diu la Thaida,
que està aquí que encara no ha parlat?
Thaida, digues-ho.
No sé, jo dic que a mi les marques i això
no m'influen, la veritat.
O sigui, si a mi m'agrada un jersei no és de marca,
jo igualment me'l compraré, no?
Perquè si de marca el portaré.
Tu en quin d'ells has participat?
No era el de publicitat, era un altre, no?
No, era el de drets i deures dels consumidors.
I quins són els teus drets i deures com a consumidora?
Doncs que m'han de tendre bé,
o sigui, que m'han de donar totes les...
Si jo demano, per exemple, que sigui batesa i tot això,
doncs m'han de tendre bé.
Després, si tinc algun problema i vaig a reclamar,
doncs que en teoria...
Per exemple, si tinc un conflicte
perquè el pantal s'ha trencat o alguna cosa,
en teoria me l'han de descanviar,
però ens han explicat que no sempre és així.
i que pots anar a reclamar a altres llocs,
atenció al client o a fer fulles de reclamacions.
També tenim deures, o sigui, que hem de respectar.
Per exemple, ens han explicat una història
d'un noi que comprava un pantaló i estava trencat
i ens han preguntat si, nantros, què faríem?
O sigui, aniríem de bones o de dolentes?
I han hagut companys que han dit
doncs jo li pegaria, no sé què.
i altres que han dit jo reclamaria
i si no, faria full de reclamació
i també ens han dit que podem denunciar,
però que no és lògic.
Perquè per un pantaló has de pagar jutges i tot
i te sortiria el pantaló per...
Així breument, estareu lliurades abans i uns després
d'aquesta Escola de Consum?
És a dir, ara han canviat el xip una miqueta o no?
D'algun sentit, no cal que sigui en general, no?
Bé, potser estem una mica més conscienciats.
Sí, jo també penso igual que el Kiko.
Jo també.
Eli, Saida, Francesc, gràcies, que vagi bé.
Gràcies, gràcies.
Gràcies, adéu.
Són tres dels participants en aquests tallers de consum
que han pres part de forma activa en aquests tallers
i que ens explicaven aquesta experiència, no?
Que ara ho sentís al final, que tots diuen
que una mica si canviaran el xip a partir d'ara
en algun sentit.
No tenim més informació?
El que intentem és això,
és intentar, com t'he dit abans,
afegir informació extra a la que tenen,
a la que els tenen,
i així provocar, bueno,
que hagin de trencar el model
que moltes vegades és tancat el que tenen, no?
Que és allò que estàvem comentant els mateixos, no?
Que de vegades no som conscients
que els mateixos fan publicitat sobre una marca
i realment molts pensen
o són contraris a portar roba de marca, no?
Tot i que això és una opció individual.
Però és això,
igual que en el taller sobre
el que comentàvem de drets i de consumidor,
bueno, sí que som conscients
que de vegades consumeixen moltes coses,
però potser no som conscients
de tot el que implica consumir, no?
Que realment consumir és un acte de responsabilitat.
És un acte on sí que tenim drets a moltes coses,
però que també estem obligats a moltes, no?
Davant d'un conflicte,
la manera de reaccionar, no?
Com els explicaven molts,
surt sempre el tòpic de la violència
quan realment sempre hi ha tota una via legal
de reclamació,
que és el full de reclamacions,
i tot el que allò comporta, no?
I sempre intentem donar aquesta informació
perquè ells també puguin exercir els seus drets
i també que els puguin exigir les seves obligacions,
no oblidem.
Aquesta és la filosofia que serà present aquí,
com us dèiem,
a la residència d'estudiants de Mercè Rodoreda.
Som al Complexo Educatiu de Tarragona,
hem vingut per conèixer
com estan desenvolupants aquests tallers
de l'Escola de Consum de Catalunya
i passaran fins al proper 30 d'abril
una mica més de 1.300 alumnes,
tant de primària, secundària,
com també d'altres d'educació especial,
també de batxillerat, de cicles formatius,
en fi, per aquí, com us dèiem,
en aquest complex educatiu.
Això és tot, ho deixem aquí
i recordem aquest taller,
amb el que parlàvem al començament,
el taller de l'aigua,
que és important
i avui també molt permanent
en aquestes jornades
de l'Escola de Consum de Catalunya.
Fins ara, bon dia.