Dos minuts passen de dos quarts d'una del migdia.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Canviem de qüestió completament.
Deixem enrere Santiarís els seus projectes musicals,
el seu espectacle de demà a la nit al Teatre Metropol.
I ara parlem d'una de les cites, d'una de les previsions destacades
en l'àmbit de l'oci d'aquest cap de setmana.
Es tracta de la Tarraco Party.
Aquest cap de setmana se celebra una nova edició d'aquesta trobada
especialment adreçada als amants de la informàtica.
S'estan, de fet, ultimant els últims detalls al Palau de Congressos,
al Recinte Firal, és el lloc on té lloc aquesta trobada.
Allí tenim la unitat mòbil amb en Joan Maria Bertran
i allí ens hi atén en Noé Pujal.
És un dels responsables de l'associació Binary People,
una de les entitats que ha fet possible
que aquesta Tarraco Party torni a estar en dansa.
Noé, hola, bon dia.
Hola, bon dia, Jordi.
Què tal, com a tot?
Força bé, la veritat, aquí acabant d'engestir els sortint detalls
de la Tarraco Party.
De moment estem muntant l'escenari principal ara mateix
on es faran les finals del tornejo,
tot això, bé, ja saps, tot aquestes mogudes que estem fent.
Expliquem-ho perquè la gent segurament té imatge...
Vaja, la Tarraco Party no és la primera edició,
si ha pogut atensar, però, vaja,
segurament els mitjans de comunicació s'han fet a ressò
d'altres trobades similars, molt més grans.
Segurament l'exemple més paradigmàtic
és la Campus Party a València.
Explica'm una miqueta quin és el dia a dia,
quina és la rutina que poden seguir els participants
que participin, mai millor dit, aquest cap de setmana aquí a Tarragona.
Doncs, a veure, a partir de demà a les 6 i mitja de la tarda obrirem portes,
els participants s'aniran a entrar, validant-se com a usuaris,
identificant-se, identificarem els seus ordinadors,
els col·locaran a les taules i cadires que hem habilitat,
a tal efecte, amb connexió de xarxa de 100 megabits, cadascuna,
i començaran a jugar, a compartir fitxers,
a participar en les múltiples activitats que oferim,
com concursos de creació gràfica, de creació musical,
assistida per l'ordinador,
també de dues especialitats de la informàtica,
com són modding, que és això de modificar les caixes
perquè siguin espectaculars,
i overclocking, que consisteix en connectors manuals,
incrementar el voltatge de certes peces informàtiques
perquè tinguin un rendiment molt superior al normal.
O sigui, fer un tonejat, podríem dir, de peces informàtiques.
Exactament, sí.
Déu-n'hi-do. I això del modding,
això que hem vist moltes vegades als mitjans de comunicació,
aquests reportatges a València,
gent que ha transformat el seu ordinador en, vaja,
de colors blaus, en peces fosforescents,
la gent aquí si deixa molts calés?
Doncs no et pensis, o sigui, això si ho compres en una botiga
que diu, dient de modding, doncs t'ho cobren a preu d'or,
però la majoria de materials estan disponibles
en una ferreteria normal i corrent a un preu molt normal.
O sigui, el metacrilat, des del meu parer de vista, no és car.
O sigui, una capsa típica de modding,
comprada en materials que no en botigues de modding,
sinó en ferreteries, et pot costar uns 200 euros
i una capsa de 100 ja comprada i fàbrica, et pot costar uns 100.
Amb la diferència que la capsa de modding és totalment espectacular,
està personalitzada, la sents com teva.
La gràcia és aquesta, que tothom se senti a l'ordinador com el seu ordinador.
Exacte, sí, com si fos una extensió de si mateix.
M'heu organitat aquestes activitats paral·leles, aquestes competicions,
i ja, de fet, segurament, la feina principal són aquestes competicions
dels diferents jocs d'ordinador, que vagi a competicions paral·leles, no?
Sí, o sigui, és que tot dona feina, però, per exemple,
per a les competicions d'ordinador tenim un responsable de cada competició,
per a aquests concursos d'oci, potser hi ha un per a dues activitats d'aquest tipus,
perquè el volum de gent que ve aquí no acostuma a participar en aquestes activitats,
sinó que li agrada força més per a jugar a l'ordinador.
I després, aquest any com a novetat, no sé si ho saps, tenim una zona retro
on es podrà gaudir, de fet, jo ara mateix fins a fa una estona
he estat jugant a un joc de la Neo Geo.
O sigui, zona retro, estem parlant d'artilugis, ordinadors i consoles antigues.
Molt antics, que estaran usables.
Estaran usables, o sigui, podrem trobar un Spectrum i jugar un Spectrum, per exemple?
Un Spectrum, una MSX2, una Neo Geo, una Mega Drive en Mega CD, una NES,
una recreativa també, d'aquests jocs antics.
O sigui, hem aconseguit un fotimer de material molt, molt interessant que faran.
O sigui, jo quan he vist... Avui he passat la valla,
que se parla de la zona pública de la zona privada, de l'Amparty,
i m'he quedat parat de quan he vist 5, o sigui, 4 consoles Spectrum,
MSX1, MSX2, la Neo Geo i a l'altre cantó, una recreativa.
Dic, ostres...
No t'has ficat a plorar de miracle, vaja.
Gairebé.
Escolta'm, i si n'hi ha alguns que encara tenim jocs d'Espèctrum amb caset a casa,
podem venir a jugar amb el nostre joc o no?
Doncs jo penso que sí, no crec que el responsable de la zona retro sí que hi sí.
O sigui, si un cas em vaig cap allà caminant, a veure si...
Si m'ho trobo.
Però muntaria, és que a casa tenim el jetpack i ens agradava molt aquest joc i potser venim aquí a jugar-hi.
Hòstia, doncs, potser estaria força bé que ho portés.
Tot i que em penso que el jetpack està ja disponible, eh?
Ja està disponible, vaja.
De fet, era un clàssic, eh?
No ho estic segur, però ara mateix t'ho dic,
perquè estic caminant cap a la zona retro i així t'ho puc descriure amb viure en directe com està.
Hauria de ser imprescindible.
Mentre arribes a aquesta zona retro i acabem de confirmar que és extrem,
si no, tranquil, cap problema.
En qualsevol cas, és veritat el que es diu, no sé si és mite o no,
que la gent que participa en aquest tipus de trobades pot estar tranquil·lament 36-48 hores sense dormir davant de la pantalla d'ordinador?
T'ho confirmo, t'ho confirmo.
M'ho pots confirmar?
Perquè jo, al cap de setmana passada a Barcelona, vaig estar-me sense dormir 50 hores, 54 hores seguides.
I pregunta, que es pot fer molta gent, i pregunta lògica, i això compensa, val la pena?
Sí, compensa moltíssim, perquè et tires un munt d'hores allí parlant amb amics, amb coneguts,
que si surts fora a fer una cervesa, que si parles, que si...
No ho sé, o sigui, és una activitat molt entretinguda que, dius, no et cansa la ment.
O sigui, jo aquell cap de setmana, de quatre dies vaig arribar el dijous,
o sigui, l'últim cap de setmana d'agost, va fer una empàntia a Barcelona d'una sessió germana,
doncs va començar, jo vaig arribar el dijous perquè formo portà de muntatge,
i fins al dissabte a la nit no vaig dormir.
Sí, la veritat és que sí, o sigui, va ser molt entretingut.
I mira, de fet, ara mateix estic davant de la Neo Geo, que estan jugant a l'Spin Master,
aquí dos companys, muntadors, que estan descansant, o sigui...
Déu-n'hi-do, proporcionarà grans moments...
Deixaros de jugar, que ja vais media hora aquí.
Grans moments de glòria, aquesta exposició retro, pronostico que portarà aquesta terracó party.
i, per cert, parlem dels jocs, d'aquestes...
Sí.
És veritat que la gent entrena fins a cert punt, que la gent en xarxa crea equips, clans,
fins i tot s'entrena, i hi ha gent que es guanya la vida jugant a ordinador?
En Espanya, no.
En Espanya, no?
En Espanya, no. En Espanya això és molt difícil, però hi ha països com Estats Units, Corea,
que això sí que és veritat, això és una professió.
O sigui, hi ha gent que...
Ara el DNI perquè no el porta.
A Corea del Sud, per exemple, jugar, el gaming, és un esport.
El consideren un esport.
De fet, crec que hi ha països europeus, crec que als Estats Units i Europa, especialment a Alemanya,
on fins i tot la gent paga entrada per veure la retransmissió d'una partida d'alguns d'aquests jocs.
Sí. T'ho confirmo, sí, sí, la veritat és que sí.
Però perquè és molt estatingut.
És com veure una pel·lícula però que succeeix en temps real,
que l'estan jugant persones, i tu ho saps.
I això, pregunto, perquè normalment, quan tu crees,
abans quedàvem un grup d'amics, de petits, a les festes,
i ara ens hi havia bufetades per tenir la consola,
la gràcia era jugar i veure com jugaven els altres no tenia cap tipus de gràcia.
Exacte.
Ara sí, té gràcia veure com jugaven els altres?
A tota aquesta gent que vol veure aquestes partides,
és perquè juga i perquè vol aprendre dels millors.
I mirant, veient com jugar els altres, el podeu aprendre.
Sí, sí, perquè dius, hòstia, això no se m'havia acudit a mi, com ho deu fer?
I llavors investigues i et busques la vida i ho aconsegueixes trobar com ho fan.
Escolta'm, i aquests jugadors que ens comentaves, semiprofessionals o professionals,
ha d'entrenar? Quantes hores es pot estar cada dia davant de l'ordinador?
Entrenant en aquest lloc, 3-4 hores cada dia.
3-4 hores cada dia.
Sí, o sigui, jo tenia un amic que era semiprofessional i cada dia, o sigui,
totes les nits, de 10 a 12, estaven fent partits d'entrenament.
Hi havia setmanes, hi havia dies que jugaven al partit oficial del torneig de la setmana.
I a l'estat espanyol creus que això pot ser factible, que aquest gaming es vagi imposant?
A veure, l'indústria del videojoc és la que més ha crescut en tots aquests anys,
guanya més calés que el cine, o sigui, hi ha molt consum de videojoc.
O sigui, no veig per què no, o sigui, perquè hi ha molt bona gent,
hi ha jugadors que estan progressant moltíssim,
que darrerament als tornejos, en els WCG, que és un torneig mundial de diversos jocs,
han quedat tercers i quarts, o sigui, hi ha jugadors força bons.
I tot això.
Aquí a Tarragona, teniu algú controlat, algun futurible crac?
No, a veure, jo és que de l'escena de jocs no controlo gaire, encara.
O sigui, jo soc més de muntatge i jo jugo al meu joguet, o sigui, soc més entretingut.
Però conèixer, conèixer gent professional, doncs, no tinc aquest gust.
O sigui, i si els conec, no sé qui són.
Molt bé.
Doncs, escolta'm, tot preparat, doncs, no?
Sí, gairebé, gairebé.
Per cert, quants participants tindreu, finalment?
Doncs, fins ara tenim uns 215 inscrits.
Déu-n'hi-do.
O sigui, confirmats, jo penso que uns 150.
O sigui, perquè com que estic aquí, em tiro des de les 8 del matí fins a les 9 del vespre,
muntant i tal i qual, doncs, no he tingut gaire temps de revisar el compte bancari,
però això un company meu està portant.
I uns 150, 100 i escaig participants, segur que tenim.
Està més o menys sobre les previsions?
Sí, perquè com que la publicitat ha arribat una mica tard i no hem tingut el temps necessari
per a fer una difusió prou potent a Tarragona, doncs, o sigui, ha sigut aquest el principal defecte d'aquest any,
que de gent de tota Espanya, doncs, venen moltes persones, tenim comptabilitzades unes 80,
i, o sigui, gairebé un 50% dels registrats són de fora de Tarragona
i això no és, jo penso que no és gaire normal, però bueno.
De fet, precisament, ja per acabar, Noé, de fet, hi ha molta mobilitat,
hi ha molta gent, això, que comentàvem, que es dedica per afició, per a entrenar,
per fer-ne companys, que es dedica a dedicar els caps de setmana
a anar arreu d'Espanya, arreu de Catalunya, a diferents lampartis.
Sí, exacte, perquè, o sigui, ja et dic, o sigui, el més llunyà és un paio de Cádiz.
D'on i do, eh?
Sí, o sigui, un paio que ve de Cádiz, va a totes les parties que troba.
Va anar a Barcelona, el van veure allà i diu,
oye, montamos esto en Tarragona, vale, pues me abunto.
Déu-n'hi-do.
Sí, és un crac aquest home.
Noé Pujal, des de la gent de Pinaripí,
però felicitats per la feina feta, que acabi bé aquest cap de setmana,
i, vaja, si t'has d'estar des d'ara fins al diumens, a 14 sense dormir,
intenta descansar un moment i tot altre.
No, no, no, penso que no, perquè el dissabte em vaig de casament de la meva cosina.
Si algun, bueno, déu-n'hi-do, no sé si serà el millor moment per descansar.
Aquest cap de setmana.
En qualsevol cas.
Noé, una abraçada.
Molt de gust, Jordi.
A reveure.
Deixa's fer una crida.
Sí, i tant, molt ràpid.
Que animo a tot el jovent, a tota la gent gran, també,
que aquí veuran consoles de les que feien servir quan érem petits.
O sigui, mira, tinc davant.
Teta Spectrum 2.
Tenim l'MSX 2.
La Neo Geo.
L'MSX 1.
I, bueno, una pregunta.
Estar, podran portar un lloc per a un casset de l'Espectrum?
Sí, m'ho ha confirmat.
Aquest és el responsable.
Doncs mira, vindrem a jugar amb el Jetpack i amb el que faci falta.
D'acord?
Vale.
Noé, una abraçada.
Vinga, fins aviat.
Déu-n'hi-do, eh?
Abans les bandes sonores dels jocs eren una cosa com aquesta, eh?
Abans, vaja, la sombra.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Estem aquí fent un procés cap enrere i es compaginen les dues coses, eh?
Aquesta mirada nostàlgica i, sobretot, tirar cap endavant, eh?
Insistim, hi ha jocs d'Estats Units, de Corea,
cada vegada més en alguns països del centre d'Europa,
on és una professió, juga a ordinador.
Les empreses paguen, la gent patrocinen perquè juguin a l'ordinador
i guanyin aquestes competicions.
Tot arribarà.
Paral·lelament, però, aquesta Lamparty,
que es farà al recinte final del Palau de Congressos,
una mica més amunt, al mateix Palau,
a partir de demà i fins al dissabte,
es celebrarà la Ciberàgora.
És aquesta trobada paral·lela,
un seguit de conferències, xerrades, ponències,
per parlar, per debatre,
per discutir també, si fa falta,
sobre algunes de les qüestions d'actualitat,
algunes de les qüestions que preocupen actualment
el món de la informàtica.
Una d'elles, per exemple, és la seguretat.
Demà a la tarda, a partir de les 6,
hi haurà sessió de Cineforum.
Abans es passarà a la pel·lícula
Conspiració en la red, de Peter Howitt,
i després hi haurà una taula rodona
amb diversos ponents especialitzats.
Un d'ells és el nostre següent convidat,
és en Lluís Calero,
és el director tècnic de l'empresa Pentest,
una consultoria en seguretat telemàtica.
Ell és enginyer informàtic.
Lluís, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Escolta'm, aquesta qüestió de la seguretat informàtica,
a qui preocupa més avui en dia?
La veritat és que a tothom.
perquè hem de pensar que la seguretat
actualment és força àmplia,
però podem diversificar molts tipus d'escenari, d'acord?
Podem anar des de l'escenari potser més petit
i que més coneixem, que és el d'usuari,
fins i tot als més grans,
com poden ser multinacionals,
temes de defensa, de tot tipus.
O sigui, podríem dir, a l'apartat d'usuari,
la nostra principal preocupació
és allò de buscar-nos un antivirus,
que no entri ningú,
vigilar el correu electrònic.
Aquestes serien les principals preocupacions
a nivell bàsic.
A nivell bàsic és actualment tindre un antivirus
i tindre'l ben configurat, d'acord?
A part d'això,
el que ens dona l'accés a aquest núvol de serveis
com és internet,
doncs si és el rúter,
de cèl·lula que sigui,
està configurat en condicions.
I l'accés que tenim en aquest núvol,
d'alguna forma que no sigui promiscu.
Perquè, amb això vull dir,
no és el mateix connectar-se,
potser des de casa,
directament cap a l'operadora
que dona aquest servei,
que potser utilitza una xarxa oberta inalàmbrica
o un altre tipus d'aquest servei
que pot ser més promiscu.
A nivell d'usuari, per tant,
òbviament,
a tots ens preocupa
què fem al nostre ordinador
que pot entrar,
però, clar,
nosaltres en juguem
les nostres dades personals,
les nostres coses,
però les empreses
sí juguen
secrets professionals,
molts calés,
moltes inversions,
i, per tant,
les empreses,
una de les seves principals preocupacions
avui en dia
és tenir controlada
aquesta situació.
És així, no?
Sí, exacte.
A part d'això,
el problema són els sistemes d'informació.
Actualment,
la tendència actual
és que tothom tingui una flexibilitat
d'accés a tots els sistemes d'informació.
A les empreses
els interessa que, per exemple,
X treballadors,
per exemple,
puguin entrar de forma remota,
fer aplicacions,
també,
de forma remota.
O sigui,
que nosaltres,
per exemple,
des de casa
puguem fer servir l'ordinador de la feina,
per entendre'ns, eh?
Per exemple.
O consultar X informació
que t'interessa en aquell moment
per el que sigui.
I això podria comportar
cert risc,
certes escletxes,
perquè els pirates
puguin, a partir d'aquí,
accedir als sistemes informàtics
de les empreses?
Exacte.
A veure,
el problema que hi ha hagut
és que
el que està clar
és que
aquestes portes,
fins que estaven tancades,
ningú podia
intentar entrar.
El moment que
aquest servei s'ha obert,
doncs,
tens una finestra més,
pot,
però,
diguem així,
els usuaris malèvolos
intenten, doncs,
buscar una vulnerabilitat
i intentar treure suc
d'aquesta vulnerabilitat,
no?
Abans, potser,
fa anys,
això no era un servei,
potser que no s'utilitzava tant,
actualment sí,
doncs,
no deixa de ser una porta
que s'ha de vigilar.
I aquesta imatge
que tant han difós les pel·lícules
del hacker,
del pirata,
mig boig,
que amb un ordinador
des de casa seva,
des d'on sigui,
és capaç d'entrar
a l'ordinador
de qualsevol empresa,
treure'n qualsevol secret.
D'entrada,
existeixen aquest tipus
de persones
i quines motivacions tenen?
A veure,
ara,
diguem que,
a veure,
el hacker en si,
maliciós,
que busca treure profit,
sempre ha existit
i sempre existirà més,
perquè
hi ha alguna forma
que busca la superació,
d'acord?
Hi ha el personatge
que busca la seva superació
en el món de la informàtica,
el saber més,
saber més,
i moltes vegades
necessita aquest afán
de demostració
del que sap,
no?
D'anar superant reptes
i el sistema de seguretat
d'una empresa
és un repte més
i quan t'han espetat un,
l'objectiu és espetar-te l'altre.
Exacte,
vull dir,
des de la història,
bueno,
tenim el més famós,
potser el més conegut
per tothom,
com potser el Kevin Mitnick
o Vladimir Levin,
no?,
que són potser dos personatges
molt coneguts
en aquest àmbit,
però actualment
jo diria que
sí que
aquests personatges
són un perill,
però actualment
la tendència actual
és més perillós
les organitzacions,
o sigui,
d'alguna forma
els grups,
doncs...
Quin tipus d'organitzacions?
Doncs imaginem,
doncs que,
doncs,
no sé,
sobretot països de l'est,
doncs equips coordinats
que busquen ja
un objectiu concret.
I aquesta gent
es mou per diners?
Sí,
normalment sí,
i aquests anys més,
a veure com,
diguem així,
no deixa de ser un negoci
i el seu negoci
té que funcionar.
Llavors aquesta gent
són completament
gent especialitzada
en buscar forats
i treure-li suc.
I quin tipus de sectors
són més propensos
a rebre atacs?
Com actuen?
Com pot actuar aquesta gent?
Tots,
a veure,
qui seria propens
de rebre aquests atacs?
Tot el que pugui treure
beneficis,
o tot el que tinguin
sistemes d'informació
que a ells
els pugui donar lucre.
Perquè aquesta gent
que funciona per xantatge,
per exemple,
vull dir,
treuen la informació,
si no vulgueu
que ho difonem
ens heu de regatant,
per exemple?
A veure,
hi ha de tot,
per exemple,
potser de cara
cap als usuaris,
perquè així els hi són més,
el tema
actualment
dels atacs de phishing,
no?
Cap a l'usuari.
Què busquen
aquests atacs de phishing?
A la llarga,
no deixa de ser un frau
que t'intenta agafar
les teves dades
d'accés bancari
per aconseguir
la teva conta d'accés.
Vull dir,
busquen el lucre
a partir d'aconseguir
aquest tipus de dades.
D'acord?
Si es busquen
altres objectius,
bueno,
hi ha de tot tipus.
A veure,
pot haver objectius
de tema financer,
treure cèntims,
però també poden haver
objectius
de tema lògic.
Per exemple,
ara fa poc,
doncs crec que vaig
veure una notícia
als Estats Units,
conforme
amb una estació
d'Electra,
l'havien atacat
i havien deixat
sense servei d'Electra
X districte.
Això,
perquè diferenciem una miqueta.
Potser sí que a vegades
es busca un objectiu
que pot donar un lucre,
però moltes vegades
és un objectiu lògic
que té un control
sobre una estació,
per exemple,
en aquest cas,
d'Electra.
Les empreses,
els negocis,
són conscients
avui en dia
d'aquest perill?
Sí,
a veure,
està clar
que els escenaris
que són crítics,
com entitats financeres,
universitats,
entorns multinacionals,
són molt conscients
i des de fa molts anys
que estan ficant traves
per intentar
aquest tipus
d'atacs
tindre'ls controlats,
no?
I sempre es posen
les defenses adients.
El que són
els usuaris,
Petita Pima i demà,
fa alguns anyets
que es van preparant
paulatinament
i poquet a poquet
van,
siguem conscients
que han de disposar
d'un petit marge
de seguretat
que els doni
aquesta confiança
per accedir a internet.
Per tant,
Lluís,
i ja per acabar,
la teva feina,
la de la teva empresa
i moltes altres
empreses del sector
és donar servei
a empreses particulars
per protegir
el seu negoci,
el seu sector
de possibles atacs,
no?
Sí, a veure,
nosaltres la principal
comesa
és estudiar
l'escenari
que en aquest cas
pot anar
des d'una multinacional,
d'entitat financera
o el que sigui,
fins i tot indústria,
sistemes escala,
controls industrials
i segons
l'escenari donat
estudiem
la possibilitat
de,
bueno,
un anàlisi
de la seva seguretat,
possibles vulnerabilitats
i intentar protegir.
O sigui,
el que interessa
és que l'empresa
sigui conscient
de possibles vulnerabilitats,
fer proves
sobre això
i llavors
l'empresa
reacciona
tapant
aquests possibles
esforats.
Lluís Calero,
director tècnic
de l'empresa Pentest,
gràcies per atendre'ns
avui al matí
de Tarragona Ràdio
i per haver-nos explicat
breument
diferents aspectes
de la seguretat
en el món
de la informàtica,
diferents aspectes
que s'ampliaran
de ben segur
en aquesta taula rodona,
en aquest cinefòrum
que es farà demà
a la tarda
a la Ciberàgora,
d'acord?
Gràcies a tu,
Jordi.
Lluís,
una abraçada.
Gràcies.
A reveure.
Hem parlat
d'un dels temes
que es tractaran
a la Ciberàgora,
això serà dijous
a la tarda,
aquest cinefòrum.
Per cert,
a la Ciberàgora
totes les xerrades,
totes les activitats
són gratuïtes,
portes obertes
de demà a la tarda
a dissabte al vespre
al Palau de Congressos
i precisament
dissabte al vespre
a partir de les 4
fins a aproximadament
a les 6
tindrà en lloc
Javier Pedreira
però és mesconagut
com al...
¿Cómo podem dir-ho?
Javier,
buenos días.
Hola,
buenos días.
El bicho,
el huicho...
Huicho.
Huicho.
¿De dónde sale el nombre?
Pues de un tipo
al que yo me parezco,
al que le llamaban huicho,
pero no sé muy bien
por qué se lo llamaban a él
y me quedé yo con el nombre.
¿Y el apodo
es cariñoso
o tiene un punto de malicia?
Pues supongo
que es cariñoso.
Como tal,
lo quiero tomar.
Y en cualquier caso
ahora es lo que hay,
o sea que...
Efectivamente.
Javier es uno
de los responsables
de un blog,
de una página
que se llama Microsiervos
y es una página...
¿Cuántas visitas
recibís aproximadamente
cada día?
Pues tenemos
como un millón
doscientos mil
usuarios únicos
al mes.
Eso es una borrada,
con perdón, ¿no?
Sí,
es más que algunos medios
tradicionales
muy conocidos.
O sea que,
vamos,
no nos lo creemos
ni nosotros mismos.
En Microsiervos
habláis...
Huicho es uno
de los bloggers
que actualiza información.
Otros,
por ejemplo,
son Albi
o Nacho.
Habláis un poco
de todo, ¿no?
Sí,
empezamos un poco
como un blog
de tecnología,
de cacharros,
porque nosotros
nos dedicamos
a esto de informática,
pero con el tiempo,
llevamos cinco años
ya escribiendo,
pues hemos acabado
escribiendo
de todo lo que nos gusta,
nos apetece
y nos llama la atención.
O sea que sí,
de todo un poco.
¿Recomiendas
a todo el mundo
que escribas
que abra su blog?
¿A quién puede
abrir un blog?
Todo el mundo
al que apetezca.
Yo siempre lo digo,
que cualquiera
que tenga algo
que contar
que le apetezca
y no preocupándose
de que lo vaya a leer
mucha gente o no,
sino de que tiene ganas
de contarlo,
que adelante,
que hoy se tardan
30 segundos
en abrir un blog
y quién sabe
dónde pueda acabar.
Y cuando vosotros,
por ejemplo,
recibís más de un millón
de visitas
de usuarios distintos
al mes,
esto no sé
si os obliga
a cambiar el chip,
la forma de escribir,
los temas que escribís,
incluso creo que tenéis
algo de publicidad,
incluso no sé
si puede convertirse
medio a medio término
en una posibilidad
de ganar dinero,
incluso.
Hombre,
no descartamos
la posibilidad
de alguna vez
intentar vivir del blog
por hora,
no nos da para ello,
pero bueno,
estamos probando.
en cuanto a lo de
si tantos lectores
suponen un cambio
en lo que escribimos,
no en los temas,
no en la forma
en la que escribimos
las cosas,
pero sí hemos aprendido
con el tiempo
que con tantos lectores
siempre hay alguien
que sabe más que tú
escribas lo que escribas,
entonces hemos aprendido
a documentarnos muy bien
antes de publicar nada
para intentar no meter
las patas.
Desde que en cualquier caso
siempre que alguien
nos escribe
con alguna observación
pues le incorporamos
luego a las anotaciones.
Una de las características
principales del blog
son los enlaces
con otros blogs,
con otras páginas
de interés,
incluso hay distintas redes
de gente
que consulta
muchos blogs cada día.
Tú, Javier,
aproximadamente,
¿cuántos blogs
puedes visitar cada día?
Visitar, visitar pocos.
Lo que pasa es que
los tengo metidos
todos en mi agregador
de canales RSS,
entonces en vez de tener
que ir a buscarlos
pues los tengo
en mi agregador.
Pero vamos,
dos o trescientos
canales RSS
los tengo metidos
en mi agregador.
O sea que te llegan
los últimos posts,
las últimas actualizaciones
de casi trescientos blogs
te llegan directamente
a tu ordenador.
Claro,
sin tener que ir a buscarlos,
pero vamos que sí,
que estoy siguiendo
unos trescientos blogs,
fotoblogs,
secciones de algún periódico
que me interesa,
ese tipo de cosas.
¿La salud de los bloggers
en el Estado Español
es buena?
¿Se hacen blogs
de calidad aquí?
Sí,
sin duda.
¿Más que en otros sitios
incluso?
No lo sé,
porque aunque hay muchos
hispanoparlantes en el mundo,
resulta que al final
hacemos menos ruido
y también del que quizás
deberíamos.
Pero bueno,
sí hay gente muy buena
y muy competente
haciendo cosas.
¿Cuáles son los temas
que os preocupan
a los bloggers?
Porque el sábado
aquí en Tarragona
hay esta mesa redonda,
estará también
Marc Vidal,
Ramón Costa,
Juan Carlos Bonache.
¿Cuáles son los temas
que os preocupan
más hoy en día?
A mí particularmente
me preocupa mucho
este afán de control
que está empezando
a transpirar
desde la Unión Europea,
que si quieren hacer
una especie de registro
de bloggers,
una cosa así como
para saber
de qué escribimos,
qué tipo de afilación
política podemos tener.
No sé muy bien
a qué viene esto.
yo escribo
por mi apetece,
si alguien alguna vez
tiene que poner
una denuncia
hay medios
para hacerlo,
pero no veo
por qué
tendrá que haber
un registro
de bloggers.
Supongo que es un poco
también el desconocimiento
por parte
de la mayoría,
de la inmensa mayoría
de la clase política
de lo que hacemos
y un cierto temor
a que podamos
muchas veces
dar una versión
distinta oficial
de las cosas
que pasan
en el mundo real.
Os escapáis un poco
de los canales
de información tradicionales
y eso supongo
que da miedo.
Sí, me imagino
que van por ahí
los tiros
porque muchas veces
no sé,
yo recuerdo
yo vivo en la Coruña
recuerdo cuando se hundió
el Prestige
el petrolero este
hace unos años
la versión oficial
es que todo
estaba muy bien
que las playas
estaban esplendorosas
creo que fue
el término exacto
que utilizó el ministro
en cuestión.
Y los hilillos
de Plasilina, sí.
Efectivamente.
Pero luego
veías lo que escribía
la gente de la zona
la gente que estaba
a pie de playa
la gente como tú
como yo
que no tenía
por qué comulgar
una versión oficial
y te dabas cuenta
que las cosas
iban por otro lado
y quien dice este tema
puede decir muchos otros
¿no?
La gente siempre
puede aportar
su punto de vista
y cada vez lo tiene más fácil
y yo creo que eso
les preocupa mucho.
Javier Pedreira
Bitxo
gracias por atender
y en directo
a la llamada
del matí de Tarragona Rádio
y nos vemos
este sábado
por la tarde
en la cibera
¿no?
¿De acuerdo?
Muy bien
hasta luego
buenos días
Pues déu-n'hi-do
este cap de semana
intens
que nos espera
a la Tarraco Party
al recinte firal
y después al Palau
de Congressos
hablarán de blocs
de simuladors socials
d'educación y tecnología
también como hemos sentido
de seguridad e internet
muchas taulas rodones
muchos temas de debate
insistimos
xerrades de forma gratuita
a la Tarraco Party