Jordi Piqué, bon dia.
Bon dia.
Com neix la idea de fer diferents activitats?
Són iniciatives que sorgeixen de diferents entitats i institucions
i que després es coordinen?
Bé, una mica de tot, de tot plegat.
Jo crec que el que ha passat aquí és que s'ha vist propera
la data del 15 de gener de 2009,
la data en la qual farà 70 anys justos
de l'entrada de l'exèrcit franquista a Tarragona
i per tant de l'acabament de la Guerra Civil a la ciutat
i a gairebé tots els pobles de la comarca
i és una efemèride que val la pena aprofitar
sobretot per recuperar una mica tota aquesta història.
Com dèiem, participen institucions diverses i entitats,
cadascú d'alguna manera fa la seva
però després ja, evidentment, una coordinació
pel que fa a dates i espais.
Sí, aquí el que hem fet és concentrar
en un període de temps que va des del 13 de gener
fins al 30 d'abril,
tota una sèrie d'institucions i de centres culturals
com l'Ajuntament de Tarragona,
l'Arxiu Històric d'Arxidiosesà,
l'Autoritat Portuària,
el Consell Comarcal del Tarragonès,
la Fundació La Caixa,
la Generalitat de Catalunya també hi participa directament
a través de la Direcció General de la Memòria Democràtica,
la Universitat Rovira i Virgili.
Està clar, a través de tots aquests centres i institucions
ens hem coordinat i hem cohesionat un programa d'actes
que després, òbviament,
cada un d'ells serà difós en el seu moment.
Ara en parlarem amb un cert detall
d'aquestes propostes, d'aquestes activitats.
El cicle, tot això,
porta o dur com a títol genèric
només en fa 70.
Per què aquest títol?
Bé, aquest títol és un títol bastant pensat.
És un títol en el qual, diguem-ne,
que el que es vol remarcar
és aquesta proximitat,
tant en el temps com en l'espai.
És a dir, només fa 70 anys
i només fa 70 anys aquí, a Tarragona.
Per què?
Per què es busca aquesta proximitat?
Doncs, si ens adrecem,
sobretot a les generacions més joves,
per cridar la seva atenció
i dir-los que tot això,
de tot això que es tractarà,
es parlarà, es faran exposicions,
es faran conferències,
es faran visites guiades,
totes aquestes activitats,
fan referència a un període històric
que van viure els seus avis.
No és un tema llunyà,
no és la Guerra del Peloponès
en un espai o en un àmbit geogràfic desconegut,
sinó que és aquí, a Tarragona,
i ho van viure els seus avis.
Després, pel que fa a la generació de la gent més gran,
clar, hem de tenir en compte
que totes aquelles persones
que tenen ara més de 70 anys
ho van viure directament.
Bé eren nanos o bé eren joves
o potser ja no eren tan joves, no?
Alguns dels que ara ja són molt grans,
però ells ho van viure directament
i aleshores no deixa de ser
com una mena d'homenatge
a la recuperació d'aquesta història,
com un homenatge al seu heroïsme
i a la seva capacitat de sobreviure
enmig de tot aquell període tan dramàtic.
Pel que fa a la generació del mig,
a tots plegats, a tots nosaltres,
que no som ni tan joves ni tan grans,
jo crec que no és res més
que l'obligació que tenim
de recuperar de l'oblit tot això
per, a partir de la base
de tenir-ne en tots coneixement,
de difondre aquest coneixement,
de saber exactament què va passar,
poder després fer-ne les condemnes morals
que calgui fer en tots els aspectes.
Has dit recuperar de l'oblit,
perquè realment aquesta fase de la història
relativament recent de la ciutat de Tarragona
estava molt oblidada fins ara?
A nivell històric, no.
A nivell històric jo crec que hi ha prou estudis
i en un nivell, diguem-ne,
acadèmic o històric o erudit,
doncs hi ha treballs, prou treballs.
Però jo crec que el que s'ha procurat
amb aquesta programació
és enfocar-ho des de dues vessants.
Des de la vessant de la difusió,
pròpiament dita,
des d'aquest àmbit més de difondre
aquest coneixement,
aquí hi ha quatre exposicions,
14 conferències
i cinc projeccions audiovisuals,
l'organització de visites guiades
al refugi antiaèri,
que estarà musealitzat,
però també en l'àmbit més acadèmic
i de la recerca
i del debat metodològic i universitari
hi ha un congrés importantíssim
sobre Església i Guerra Civil a Espanya
i després unes jornades metodològiques
sobre memòria oral o història oral.
Anem d'on sap ams?
Anem a entrar una mica en el detall
de les activitats.
Comencem per les exposicions.
Són quatre, a partir del gener, no?
Sí, comença, com no podia ser d'una altra manera,
amb una exposició sobre les instantànies
de Robert Capa,
el gran fotògraf de l'agència Magnum,
que va estar aquí a Tarragona
just aquell mateix dia, fa 70 anys.
Robert Capa,
junt amb un corresponsal anglès,
va vindre en cotxe des de Barcelona
hores abans de l'entrada
de l'exèrcit franquista
i es va dedicar a fer fotografies
de la gent que marxava cap a l'exili
més o menys en les proximitats
de la font del centenari,
de l'actual font del centenari.
Són unes instantànies, doncs,
brutals, no?
Perquè tota aquesta capacitat fotogràfica
o d'expressivitat fotogràfica
que té Robert Capa és indubtable.
Després va continuar amb el cotxe
en direcció una altra vegada cap a Barcelona
i anava fotografiant aquells grups de gent
que anaven marxant penosament cap a l'exili
direcció a Barcelona, direcció a nord.
Fins i tot hi ha un moment en què hi ha unes fotografies
que retraten la tragèdia d'una família
que ha estat ametrallada
i que al voltant del carro que portaven
hi ha una senyora molt gran
que anava donant temps al carro
com a desorientada
perquè tots els seus familiars havien mort.
Aquesta exposició del Robert Capa
es podrà veure a partir del dia 15 de gener
al Palau de Congressos.
Des del 15 de gener fins al 28 de febrer.
Les altres exposicions.
Després hi ha una exposició excel·lent també
que es farà la inauguració el dia 16 de gener
i que estarà en el tingladu
de l'autoritat portuària, al port,
sobre Pau Casals i l'exili.
És una exposició que ha fet la Fundació Pau Casals
amb subvenció de la Direcció General
de la Memòria Democràtica
i que reflecteix tot aquell ajut que Pau Casals,
tot aquell ajut que feia els exiliats republicans
i després també tota la seva militància
que va mantenir fins a la seva mort
per no actuar en aquells països
que havien reconegut el règim franquista.
I les altres?
Les altres n'hi ha una altra sobre Lluís Companys,
organitzada per la Fundació Irla,
que es farà en el Pretori Romà,
que recull una mica la trajectòria vital
del president de la Generalitat.
I la darrera serà
Quan plovien bombes,
que és una exposició que el que farà serà anar...
És una exposició sobre els bombardejos a Catalunya,
però que estarà seguint
o enmarcant l'itinerari
que haurà de fer cada grup
que vulgui visitar el refugi antiaeri
de que hi ha actualment al Palau Municipal.
És a dir, abans de baixar el refugi
passaràs per, visitaràs l'exposició.
Perquè l'exposició estarà al Palau Municipal,
a l'Ajuntament.
Sí, esclar, perquè el refugi
està al Palau Municipal.
I, per tant,
aquestes visites al refugi antiaeri,
que fa uns mesos es va presentar públicament,
es podran fer ja,
perquè a més,
en un espai musealitzat.
Exacte.
Fins ara l'únic que s'havia ensenyat
era el refugi antiaeri tal qual,
tal com es va trobar,
però tampoc eren unes visites
molt organitzades,
només va ser com unes primeres proves.
Ara es farà una musealització,
aprofitant una subvenció
de la Direcció General
de la Memòria Democràtica,
i a dintre estarà musealitzat.
A dintre,
el que es projectarà
serà un audiovisual
que hem fet a l'Ajuntament de Tarragona,
de producció pròpia,
sobre els bombardejos a Tarragona,
amb imatges totalment inèdites,
amb imatges en moviment,
de pel·lícula,
sobre els bombardejos a Tarragona.
Les visites seran guiades,
per tant,
com es podrà fer aquesta visita?
Aquestes visites,
des de l'obertura del refugi
el 18 de març fins al 30 d'abril,
seran a cada mitja hora,
aniran entrant grups de 20 persones
i es anirà organitzant.
Després,
a partir d'aquesta data,
del 30 d'abril,
hi haurà de ser concertades
a través de trucar telefònicament
al Museu d'Història.
També deies al principi
que s'han organitzat diferents conferències,
14 en total,
crec que recordar que has dit,
repartides, m'imagino,
amb diferents dates
i amb diferents protagonistes.
En fi,
no cal fer-ne la llista
perquè ja anirem a poc a poc
i a mesura que es vagin produint
les conferències,
donant compte,
però què podríem destacar?
Quines en destacaries?
Per la temàtica
o pels conferenciants?
Bé,
és que hi ha diferents tipus
de conferències.
Hi ha les conferències
organitzades per Caixa Fòrum,
que són,
el que s'ha fet
és centrades
en biografies
de personatges
molt significatius
o rellevants
de la història
d'aquests anys 30-40.
I aleshores,
des de la Fundació
de la Caixa,
el que han fet
és buscar
els millors especialistes
que hi ha,
tant a nivell estatal
com gairebé internacional,
de cada un
d'aquests personatges.
És el cas,
per exemple,
de Franco,
que la seva conferència
anirà a càrrec
de Paul Preston
o la de Churchill,
que anirà a càrrec
de Joan Baptista Culla.
Però després
hi ha un altre nivell
de conferències
que són més
en l'àmbit català,
en l'àmbit de Catalunya.
Hi haurà una conferència
també del professor
Joan Serra Llonga
sobre els refugiats
i desplaçats
de la Guerra Civil.
I després n'hi ha d'altres
en nivell més local.
Hi ha les de Jóerop Sànchez
Cervalló,
la Montserrat Duc,
etcètera.
També s'ha esmentat
que hi haurà un congrés
sobre l'Església
i la Guerra Civil.
Això es farà a Tarragona?
Quan es farà?
Això és un congrés
totalment inèdit,
no se n'havia fet cap
sobre aquesta temàtica.
Un congrés sobre
el paper de l'Església
o la seva actitud
durant la Guerra Civil
entre 1936 i 1939.
i que, a més a més,
està organitzat
pel propi Arxiu Històric
Arxidius Asà
i la Facultat de Lletres
de la Universitat
Rovira i Virgili.
Quan es farà?
I amb quin...?
Això es farà
entre el 25 i 27 de febrer,
el peranim
del rectorat
de la Universitat
Rovira i Virgili.
Ja confirma la presència
ja de diferents ponents.
Els ponents són els millors
que hi ha en aquests moments
a l'estat espanyol
sobre aquest tema.
Un repte, no?,
analitzar aquesta qüestió
precisament en un moment
com aquest de plena actualitat.
Ja fa els últims anys
que s'està parlant molt
precisament del paper
de l'Església
durant la contesa militar
i, com deies,
és un congrés
amb una temàtica inèdita
fins ara.
Realment és un repte,
però jo crec que
tot va amb el mateix objectiu,
no?
Coneixem bé
el que va passar
i després,
en tot cas,
opinem-ne
i condemnem-me
el que s'hagi de condemnar
i ho entendrem
i comprendrem
el que s'hagi d'entendre.
Amb tot aquest programa
d'activitats,
que encara segurament
ens queden coses
en el tinter,
segurament Tarragona mai
havia recordat tant
una època històrica
com aquesta,
tan recent,
amb allò del títol
que dèiem abans
només en fa 70,
mai s'havia posat
damunt de la taula
tants esforços
i tantes ganes
de recordar
aquest període històric.
Jo crec que
aquest període històric
concret no
tinc un coneixement
que s'hagi fet abans,
altres períodes
està clar que s'han fet,
s'està treballant ara
allà en aquests moments
per organitzar
el que ha de ser
el bicentenari
de la Guerra del Francès,
però
en concret
del que va passar
a Tarragona
en un període
tan proper
com és aquest
que encara hi ha
moltíssima gent viva
doncs no s'havia fet mai.
Clar,
cal pensar,
per exemple,
que tant
en els audiovisuals
del refugi antiaeri
com en l'audiovisual
que hem preparat
sobre la presó de Pilats
perquè s'ha produït
un documental
sobre la presó de Pilats
que es projectarà
permanentment
al pretòri romà
perquè tothom
sentit, no?
Arriba del temps just.
Jo crec que ja hem arribat tard
en molts casos,
però encara n'hi ha
en alguns, no?
Tant de bo
haguéssim pogut
començar a fer
aquesta feina
d'una manera
més sistemàtica
fa més anys, no?
Aquest recordatori
dels 70 anys
al final de la Guerra Civil
arriba en un moment
com dèiem també abans
en què en els últims anys
ha augmentat moltíssim
la difusió
sobre el període
de la Guerra Civil
i un historiador
com Jordi Piqué
sobre aquest període
que ja treballa tant
a més
com ho veu
amb aquesta perspectiva
dels anys
segurament
oblidats fa un temps
i ara
tan recordats
en molts àmbits
i també aquí
a la ciutat de Tarragona?
Tant a Tarragona
com a Catalunya
com a tot l'estat espanyol
jo crec que el tema
de la Guerra Civil
ni molt menys
és un tema tancat
ni molt menys
jo crec que
està passant
d'avis a fills
i de fills a nets
veiem tot el moviment
que s'està generant
al voltant
dels que estan enterrats
a les foses comunes
i reclamen
als seus parents
doncs
lògicament
un enterrament digne
les últimes maniobres
judicials
del jutge Garzón
és a dir
és un tema
d'actualitat
que a més a més
és recurrent
cada cert temps
cíclicament
sobresurt
o l'audiència
que es registra
a TV3
quan emeten
un documental
sobre aquest període
o sigui
hi ha un interès
jo crec que
tot aquest tema
la meva teoria
és que fins que no siguem
capaços
de consensuar
una història
i una història
que es pugui explicar
ben bé
als joves
és a dir
que es pugui explicar
a l'escola
a secundària
i a batxillerat
que fins ara
d'ara per ara
no s'explica res
no ens en sortirem
que Sim
Mene
A
A
A
A
A
Am
A
A
A
A
A
A
A