Dos quarts d'una del migdia, sis minuts i mig,
ens acompanya en Víctor García, Fernando Marit.
Víctor, Fernando, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts. Ells són ex-treballadors del Tadis.
Un col·lectiu d'extreballadors es reuniran aquest divendres
a la Casa del Mar de la Ciutat
per constituir oficialment l'Associació d'Extreballadors de la Tabacalera,
una nova entitat que pretén a grans trets
preservar la memòria de la fàbrica de tabacs.
I no només la memòria material,
que aquesta, mira, poc o molt es pot preservar,
sinó la memòria personal,
perquè són persones que han passat, algunes d'elles, dècades
i que formen una part importantíssima de la seva vida.
Si se'n recorden, el mes de març,
a motiu de l'any de tancament de la fàbrica de tabacs,
vam fer un programa especial.
I parlant amb molts i moltes ex-treballadors i ex-treballadores,
vam arribar a la conclusió
que allò no era només una història laboral,
sinó que era una història de vida per a moltes persones,
perquè des de Tabacalera no només es feia una jornada laboral,
sinó que a partir d'allà es creaven uns vincles d'amistat,
uns vincles d'activitats fora del mateix lloc de treball.
De fet, Víctor, Fernando, vosaltres ara em comentàveu,
jo recordo que també algun ex-treballador
ens va dir al programa especial,
des del moment que vau deixar d'anar a treballar cada dia a fitxar,
us reuniu de tant en tant.
Bueno, de tant en tant, no, periòdicament.
Sí, periòdicament, cada mes,
nos juntamos el último viernes de cada mes, prácticamente,
y somos unos 25, 30 excompañeros de Tabacalera, Altadis,
que nos reunimos y hacemos una comida.
Y así llevamos ya dos años y medio.
Y a raíz de ahí, pues, hablando, hablando,
surgió la idea de formar la Asociación de Excompañadores de Tabacalera.
Y, bueno, esa fue la idea,
de querer hablar con el alcalde,
con el compañero que lo estuvimos hablando.
y, bueno, ahora, pues, hemos hecho unos pequeños estatutos borrador
que los presentaremos en la Asamblea el viernes que viene
y a ver qué es lo que deciden los socios
y a ver si pueden venir contra más, seamos mejor.
Clar.
Jo recordo que en aquest programa especial,
entre altres coses, va sortir un tema
i el responsable de l'arxiu, Jordi Piqué,
ho va comentar
i nosaltres també ho vam traslladar a l'alcalde.
El fet de preservar aquest espai de Tabacalera
que ha de ser aquest macrocentre de creació,
aquest centre cultural de la ciutat de Tarragona,
preservar un espai molt concret.
Sí, sí, sí.
Que fos com un museu,
un museu viu, no?,
del que ha sigut posat Tabacalera per la ciutat.
Sí, això es va dir d'alguna manera
un company que estava parlant també,
que és el Jordi, el Javi Morato,
que diu que va parlar amb l'alcalde i tal,
i va dir que ell tenia interès
en el que era la casa d'un antic enginyer,
muntava una miqueta l'arxiu...
Que està a l'entrada a mà dreta, no?
Sí, a mà dreta al fondo.
Ah, exacte, ja ho recordo, sí.
Sí, sí.
Llavors, allí, potser també,
parlant amb l'alcalde,
llavors també podríem formar altres parts, també,
dintre d'aquest objectiu.
I nosaltres estem tint en un quartet,
per si el dia pugui explicar alguna cosa, eh?
En fi, tot el que nosaltres puguem fer
per la Tabacalera,
igual que fer Tabacalera per nosaltres,
fer nosaltres una miqueta per Tabacalera, també.
Que per nosaltres és Tabacalera,
no és Altadís, eh?
No, no, és Tabacalera.
Nosaltres, quan vam fer el programa,
vam utilitzar el nom d'Altadís
per un tema, diguem-ne, formal,
però, de fet, és la Tabacalera de tota la vida.
I tu en treballes, a Tabacalera.
Déu-n'hi-do.
Altadís només tenim mals records,
perquè va ser quan van privatitzar l'empresa
i d'aquí endavant ja va ser tot d'anar a la pitjor.
A veure, a fer aquesta associació
no és per fer els dinars mensuals,
que això no calia fer una associació.
Podríeu continuar fent el dinar,
perquè, a més, em comentàveu
que aneu al restaurant d'un ex-treballador de Tabacalera.
Sí, vam al bar Brisa del Mar,
que els companyeros,
som Antonio Marcos.
I ja us té a la gent d'apuntats, no?
Quan heu d'anar cada mes, ja sabeu el dia.
A més, veiem els companyeros.
Oye, entre el viernes este que viene,
perquè ara, precisament, el dia 30,
vamos a comer allí.
Sí, el mateix dia que tenim la reunió,
pel dematí fem el dinar,
que ja veurem com acabarem.
Això està ben pensat, eh?
I a la tarda la reunió.
Ja veurem com arribarem.
Així anireu engrescats a la reunió,
com ha de ser.
Vé de més que aigua i ja està.
I de què parleu en aquests dinars,
si es pot saber?
Normalment, quasi sempre de la Fenya.
Encara que no estem treballant,
en anècdotes de companys...
L'altre dia, l'última vegada
que vam estar parlant,
vam estar parlant que vam fer...
Quan se va casar el príncep Felip
amb la d'això,
ells vam fer una boda,
però nosaltres de Bacallera
vam fer una altra.
Van fer una boda irreal.
Irreal.
Amb novi, novia, vestits de luxe.
Vull dir, el novi portava el tratge
de quan va fer l'Emili de...
De mariner.
De mariner, infantaria de mariner.
I la nòvia, amb un tratge de boda,
i amb la festa, reporters...
Igual, igual, eh?
Igual, va ser un espectacle, jo.
Que, por cierto, lo tiene un compañero,
el Ortiz, Antonio Ortiz,
lo tiene grabado en vídeo,
y lo tenemos grabado todo...
O sea, el día antes de que se casara la princesa,
nosotros lo hicimos en la fábrica
y estuvimos paseando por...
O sea, los novios con sus reporteros,
sus fotógrafos,
o sea, por todos los talleres...
Hicimos la boda irreal.
Això pot anar al museu, aquest futur, eh?
Sí, sí, sí.
Tot aquest material.
Esa és la idea, con el museo,
també, de compañeros que tienen fotos...
vivencias que hemos bebido nosotros,
a ver si podemos ir recopilándolas
para el museo...
Y tenerlo todo en la asociación.
Del que no hi ha dubte
és que el teixit humà de Tabacalera
donava per això i per molt més, eh?
Jo no sé com un centre de treball
doncs es pot crear aquesta germenó.
Són moltes hores diàriament.
Sí, però això és totes les feines.
També va ser part d'una època, no?
Perquè avui dia les feines ja no es fa tant, però...
Aquesta és la jugada.
En PIC va arribar a privatitzar,
semblava que va canviar tot.
Ja van passar de ser persones pràcticament
a ser números.
Perquè abans d'això
hi havia una harmonia,
la festa...
Nosaltres podíem fer els baix
que es feien a dins de Tabacalera,
per Santa Rosa...
Després ja va arribar un moment
que acabà que havíem de fer alguna cosa
i inclús es va arribar a prohibir
de fer dins de l'empresa
hasta algun acte.
Llavors van dir, bueno,
això ja no és el que era.
Llavors ja van tindre que buscar
per anar fora,
ja el baix es va deixar de fer
i això del baix és una cosa
que si nosaltres podem arribar
a estiu i una altra vegada
a aquesta agrupació,
també ho havíem pensat de fer
perquè també ho va dir la Rosa Rosseñ
parlant amb aquesta entrevista
que li va fer,
que a ella li agradaria
que una vegada
la Tabacalera
tornés a ser una miqueta
un focus de festa.
Amb aquells baix eren sonats, eh?
Sí.
És que ja l'espai en els jardins.
Jo hi he anat alguna
i escolta, era magnífica allò, eh?
Era una meravella.
Era una meravella.
Era una meravella.
Hi havia gent de tot arreu,
igual que quan fèiem
la pesca de canya
a la Tabacalera,
allà al Port,
se feia una sardinada
i veies gent de tot arreu.
Era un dia de festa.
Era un dia de festa més
a dins de Tarragona,
la festa de la Tabacalera.
Tenint en compte
que sou veterans de la Tabacalera,
aquests dinars jo m'imagino
que tot i que parleu
de la feina i dels records
no us falta mai argument,
ni anècdota ni diversió.
No, no, no.
De anècdotes n'hi ha moltes, moltes.
Partiu ja d'un bon patrimoni
que és el patrimoni humà, personal,
més d'una vintena d'extreballadors,
però jo m'imagino
que quan corri la veu
i comenceu a trucar,
qui hagi de trucar,
que la gent s'animi, no?
Sí, sí.
I nosaltres,
del boca a boca
que hem pogut arribar a fer de moment,
doncs nosaltres la gent
sí que tots estan
amb moltes ganes de fer,
perquè també, a part,
també hi ha alguns problemets
encara que no estan subventats de tots
i tot,
llavors ells pensen
que nosaltres,
està més units
a l'hora de parlar amb Madrid
o amb qui sigui,
de subventar aquests problemes
i llavors...
Sí, hi ha treballadors
que encara queden alguns serrets,
que no s'acaba de...
Sí, sí, sí,
que no s'acaba d'agradar del tot.
És veritat.
Després tenim el problema
amb el tema del tabaco, també.
Sí, que encara no s'ha dit res, no?
Diuen que aquest mes
o comença més de l'altre,
diuen,
però clar,
són coses que són...
Les coses,
quan estan en mans de la justícia,
ja sabeu que van poquet a poquet,
però...
Si al final la sentència
és favorable a vosaltres,
escolta, mira,
i tant, i tant,
hi ha qui ho espera
per anar a por ahí
d'estar de vacances i tot.
Home, tu diràs,
clar que sí.
Quina és la base?
Perquè, clar,
heu fet uns estatuts
que no deixen de ser una formalitat,
però en aquests estatuts
també deu haver-hi aspectes
que són com una mena
de declaració de principis,
del que voleu que sigui l'entitat.
Sí, sí, sí.
Nosaltres, en principi,
el que volem és això,
agrupar els treballadors
per defensar els seus drets,
ja ho posem aquí,
a les estatuts,
i per fomentar la convivència
entre nosaltres.
Vull dir que nosaltres,
en principi,
he fet un esborrany
dels estatuts
per dirigir-los allà
el dia de l'assemblea.
Després, ja, clar,
hi ha una vegada
que la gent digui,
doncs, bueno,
en més de tirar per aquí,
tirem per allí.
Que poden aportar ells
més idees,
si volem fer...
A més, si no s'hagin passat
a nosaltres.
Clar, això és un esborrany
i llavors ells sí que diuen,
bueno, doncs,
volíem fomentar,
com abans hi havia,
frontenis o algun esport,
alguna cosa dins del grup.
Però nosaltres,
el que digui l'assemblea,
nosaltres tirem endavant
de la forma que puguem.
És una entitat
de caràcter social,
lúdica,
però que alhora també
pugui defensar
els endrets
i algun altre problema
que com a ex-treballadors
pugui sorgir.
Clar, clar.
És aquesta doble vessant
que vosaltres apunteu.
O sea,
lo que queremos hacer
es, aparte de la asociación
y eso,
es como si dijéramos
formar
el antiguo grupo
de trabajadores
de tabacalera,
¿no?
El GED.
El grup d'empresa.
Sí, el grup d'empresa.
Para, o sea,
si montamos excursiones
o hacer un lucro de...
Una convivència.
Una convivència
que no nos dijéramos
los compañeros
que hemos estado
tantos años
trabajando allí
que no nos olvidemos
de lo que es
el compañerismo
que había dentro
de la fábrica, ¿no?
Unos más,
otros menos,
pero bueno.
Sí, pero teniu
grans amistats.
Sí, que la amistad
continúe
y que haya
un sitio de reunión,
de convivencia,
de que, bueno.
Sí, que si tens
algun dia
algun mal moment
allò que dius,
em va allà i
se passa,
xarrumbe a aquella gent.
Tens l'amic,
el local social
i estàs allà,
clar, no, no,
és importantíssim.
És molt important,
és molt important,
perquè clar,
s'han vist de cop i volta
gent amb ganes de treballar,
que pum,
que et tanquin a una fàbrica
i et trobis així,
te la nit al dia
i llavors, clar,
sembla que no,
que hi ha...
Clar, perquè a part
amb vosaltres
esteu dos anys ja,
dos anys i mig?
Dos anys i mig.
Dos anys i mig,
clar,
la teva vida canvia,
sou homes joves encara,
amb moltes coses per fer
i de cop i volta un dia
dius, bé,
totes aquestes hores
que es marxava la feina,
ara què he de fer, no?
S'ha de dir d'alguna manera.
Nosaltres, mira,
caminant,
fent bicicleta,
fent una miqueta d'algú
i després trobant-nos
quan podem amb els companys,
amb un sopar,
ara també vam estar
també amb un sopar
amb altres companys,
un d'ells actiu
que està treballant
a la Gronyo
i llavors, clar,
encara es veiem
i es comuniquem
una miqueta
tot el que és
la història nostra.
En altres plantes
de Tabacalera
que van tancar
prèviament a la de Tarragona
però que han fet
una trajectòria
més o menys igual,
teniu coneixement
si han creat
alguna associació
d'aquests treballadors?
San Sebastián.
I Sevilla també,
teníem entès
que Sevilla també.
Però Sevilla ha cerrado
després que nosaltres.
Sí.
O sigui,
la idea sorgió
perquè
ens llegó també
que de San Sebastián
en la fábrica.
Y entonces,
pues,
así que como
llevamos los dos años
y medio haciendo
las comidas
de reunión
de compañeros
y eso,
pues podríamos hacer
lo mismo que en San Sebastián
e intentar hacerlo,
hablar,
claro,
como estaban todavía
quitando maquinaria
de la fábrica
y eso,
pues una vez lo tenga
el ayuntamiento
a ver si podemos hablar
con el alcalde
o con el regidor
de cultura
o con el que se encargue,
dijéramos,
y entonces
cuando se ve
que el Morato,
el Javi Morato
ya estaba detrás,
el Jordi Alujas,
que fueron,
dijéramos,
los que,
nosotros a verlo,
porque nosotros
estábamos hablándolo
por un lado
y ellos se ven
que iban
por otro camino también.
Y claro,
cuando hicieron
la reunión
allí en la fábrica,
pues estuvieron
allí hablando
y entonces,
pues claro,
hicimos los estatutos,
hablamos,
pues mira,
dice esto,
ya lo llevamos nosotros
y ya lo hemos hablado,
está medio encaminado,
pero bueno.
Muy bien,
no,
no,
cuanta más gente
un escurragio mejor.
Sabeu aproximar,
perdona,
perdona.
No,
yo quería aprovechar ahora
que estamos aquí
en los micrófonos
de Tarragona Radio
para aprovechar,
y si nos están
escuchando compañeros,
para que a ver si
puede ser
que el viernes
acudieran a la Asamblea
a las siete de la tarde,
porque si contra más gente
seamos en apoyo
para la asociación,
más fuerza haremos
para...
Oh,
clar,
per tot,
per lleure,
pel no lleure,
per tot el que convingui.
Y ya les hago un llamamiento
para que se acerquen
memòria des d'aquí.
Recordeu divendres
a las siete de la tarde
a la Casa del Mar
l'Asamblea
per constituir aquesta...
Moltes gràcies.
I ara...
I escolteu una cosa,
heu fet una previsió
per la memòria,
la coneixença que teniu,
quantes persones
podria haver-hi?
Més o menys, eh?
Nosaltres abans,
quan estàvem al grup d'empresa,
eren unes 600 persones.
Jo me conformaria
amb la meitat.
La meitat.
Amb la meitat
jo em conformaria.
Home,
tu diràs, eh?
Ja és un...
Que la gent,
si volgués,
clar,
com ara quasi tots estem,
bueno,
quasi tots prejubilats,
tots o jubilats,
temps els hi sobra,
també.
Vull dir,
no és que tinguis que vindre
cada dia a un posto
que buscarem,
però si no,
només que vagin venint
i anem trobant.
Clar,
i que hi hagi un contacte.
i que hi hagi un contacte
i llavors,
clar,
llavors d'ell sortirà a l'assemblea
que dic,
bueno,
farem aquest grup
o fem aquesta cosa
o fem aquest altre.
Llavors,
el que tingués a l'assemblea
nosaltres tiraríem endavant.
Ara,
quan estigui constituït
i amb tots els integrants,
preneu-vos-ho en calma
perquè si voleu emular
allò que fèieu al grup d'empresa
no donarem a l'abast, eh?
No, no, no.
No donarem a l'abast
perquè quan no tinguem una festa
tindrem una competició
de no sé què,
compte, eh?
A part que també
la subvenció que teníem
de l'empresa
era molt forta.
Clar,
aquesta és una altra.
I aquí no la tenim.
Doncs aquí el típic,
unes quotes,
alguna subvenció, no?
També ens posaríem
en contacte amb la fàbrica,
també els enviaríem
una vegada
que els estatuts estiguin fets.
També a Madrid
els enviaríem
al departament
de Benestar de Tabacalera.
També els enviaríem
els estatuts
dient-li
que nosaltres aquí hem format això.
A veure,
si d'alguna manera
ells també podien ajudar-nos.
Sabeu si hi hauria
per altres associacions?
No, no ho sabem.
És qüestió de provar-ho, no?
A veure si tenim alguna ajuda.
Als sopars neu,
treballadors i ex-treballadores
també?
No.
Només senyors?
Només homes.
És que és això
el que us anava a preguntar.
Però a l'associació
pot anar tothom?
Sí, i tant.
Ara no em sigueu,
no em sigueu ara
de només homes, eh?
Jo entenc que els dinars d'homes
com els dinars de dones
existeixen i estan molt bé.
Però com a entitat
no fotem.
A mi, perdoneu l'expressió.
A mi, a mi,
a mi,
a mi,
a mi,
a mi,
a mi,
a mi,
a mi,
a mi,
posar ordre
i posar-vos firmes.
Ja se l'hemos dicho, ja.
Sí que a vegades
se'ns fa falta,
perquè a vegades
des del carrer
senten els crits
i dius,
des de l'ú,
aquestes són gent de fàbrica,
perquè a l'hora de cridar
sembla que estiguem
al costat de les màquines
encara en marxa.
Aviam,
el que sí està clar
és que el món del treball
ha canviat tantíssim
com moltes altres coses,
per moltíssimes coses
ha millorat afortunadament,
però hi ha una determinada generació
que el món de la fàbrica,
de l'empresa,
era el món
de la seva vida
personal i social.
Per això s'entén perfectament
que quan arriba
una determinada edat
de prejubilació,
parlem de tabacalera,
però moltes persones
que ens escolten
que també han treballat
a grans fàbriques
on hi havia,
doncs això,
molts treballadors,
molta relació,
doncs hi ha un buit
a la teva vida.
Per tant,
aquesta empenta
per crear
una nova entitat,
la veritat és
que és per donar-vos
l'enhorabona.
Aquesta és la idea
de que volvamos
a juntarnos,
veus compañeros,
porque hay compañeros
que yo llevo
dos años y medio,
o llevamos dos años y medio
prejubilados,
y prácticamente
no nos hemos visto.
Y vivimos casi todos
por Tarragona.
I us trobeu de casualitat,
però a lo mejor
no hi ha la relació.
més que res
amb postos
gairebé desgraciats,
gairebé enterraments.
Quan fan el volantó
se'n trobem.
És quan ens trobem.
Quan ens trobem.
Acabo,
quan anem allà i allà
i allà dius
més llàstima
perquè ens podíem
trobar a postos
més alegres
i passàs-ho millor,
però bueno.
De moment,
els estatuts,
l'assemblea de divendres,
després cal donar
la llauna
tot el que convingui
per tenir un espai.
Sí, sí, sí.
I si és dins
del recinte de Tabacalera,
home,
tematitzat ja, eh?
És que és l'escenari natural
per a vosaltres, no?
I tu que has de dir
jo res,
però trobo que és el més normal, no?
Jo mateix
vaig caminar molt
per Tarragona,
soc a Torrefort
i me'n vaig fins a la platja llarga
quasi cada dia.
I sempre passo
per a la banda de Tabacalera
perquè he de passar per allí.
I només entrar i veure la gent
i dir, mira,
veure la fàbrica,
el cor,
te fa un esglat,
tens una alegria,
encara que estigui tancat,
el que t'agradaria
és que estigues oberta,
però bueno,
és una llàstima.
El tema d'estatuts
i paperassa
i tot això és molt lent,
ho heu mirat?
De moment,
és que passa,
el Javi Morato
es va fer un esborrany
i ho tenim tot preparat,
però ja és qüestió
que ho aprovi una miqueta
a l'Assemblea.
Molt bé.
Llavors, una vegada
l'Assemblea ho aprovi
i ja seria qüestió
d'anar a legalitzar
una miqueta
a l'agenda,
demanar als papers
que es facin per legalitzar,
buscar una cartella
per ficar un número
en una taja
en una cartella
d'horros
o el que sigui
per posar,
perquè clar,
aquí d'això
, s'ha de posar
unes quotes,
perquè de moment
no comptem en res.
Llavors,
a l'Assemblea
decidirem
si es fa una quota
mensual o trimestral,
quan s'ha de pagar
per començar a tirar.
Per això justament
feu una assemblea
per posar-vos tots d'acord,
no?
Sí,
per posar una miqueta
d'acord a tothom
i el que s'hagi de fer
tireu endavant
amb el compte d'ells,
que són els que
decidiran el que s'hagi de fer
i buscar també
el que serà president,
vicepresident,
vocals i...
Sí, buscar una junta directiva.
Una junta directiva.
O sigui,
ara estem amb nosaltres,
una miqueta,
però clar,
després quan sigui un moment
la persona que sigui més adient
és la que volem que estigui endavant.
Nosaltres gairebé
som dos xixarel·lets,
vull dir que no...
Però mira,
de moment un tiro cap a l'avant.
Que han començat a moure
una miqueta,
però bueno,
a nosaltres ens agradaria
que aquí hi hagi gent
que té,
perquè nosaltres sabem
que està la calera...
Como nosotros
vemos que tenemos,
¿no?
De querer ayudar...
I tirar endavant
i fer més força
que puguem fer nosaltres,
perquè nosaltres,
ja et dic,
dins d'això,
de les nostres possibilitats
som una miqueta mancats.
Hi ha gent que sabem
que tenen més possibilitats
i saben més de paraula,
de posar aquests temes,
vull dir,
com podria ser un,
el mateix Javi Morato.
Però ell, clar,
té altres temes...
Javi Morato,
que t'estan embolicant,
que em penso que Javi Morato
for president d'aquesta associació.
Sí, podria ser si volgués,
tant ell com el Jordi Lutgers,
que són dos persones
molt adients.
I han estat molt al capdavant
de tot aquest procés
dels darrers anys de tancament.
Nom tindrà
ex-treballadors
de tabacalera de tal lugar o...?
Sí, ex-associació de tabacalera.
de tabacalera.
No cal posar-hi res més,
és prou explícit.
No li posem ni al Tadis,
tabacalera.
Home, ja m'ho penso.
Replantegeu
que ara ha de demanar la subvenció, eh?
Això ja podria la cosa canviar,
digueu-me,
interessada, però...
Para Madrid,
aunque sea al Tadis,
ahora yo creo que...
Home, i una cosa
és el tema jurídic,
han de configurar l'entitat
i una altra
és com la coneixeu vosaltres.
sospito que el dina
d'aquest divendres
tindrà un puntet diferent.
I tant,
jo crec que sí.
No us passeu,
que després heu de parlar
de l'assemblea,
aigüeta,
clareta i fresqueta,
i ja celebrareu després
perquè esperem
que siguin moltíssimes
les persones,
homes i dones,
ex-treballadores
i ex-treballadors
de tabacalera
que vulguin
formar part
d'aquesta associació.
Moltíssima sort,
Víctor García,
Fernando Marín
i farem memòria
des d'aquí a divendres
set de la tarda
a Casa del Mar.
Si han estat treballant
a tabacalera,
vinculats a tabacalera,
les famílies
facin córrer la veu
i a les set de la tarda
divendres a la Casa del Mar.
Moltíssimes gràcies
i sort.
Moltes gràcies.
Enhorabona, bon dia.
Bon dia.