Les 10 del matí i 12 minuts.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Saludem el rector de la Universitat Rovira i Virgili.
Ara us ho dèiem en el sumari.
Avui ens acompanya el rector de la Universitat
per parlar, en fi, de l'actualitat de la Universitat
a les nostres comarques.
Rector, senyor Grau, bon dia.
Hola, bon dia.
Tenim la comunitat universitària aquests dies d'exàmens, no?
Alumnes i professors...
Tothom concentrat.
Tothom concentrat.
I el rector també està concentrat?
També.
En altres temes, no?
Com es presenta aquest 2008?
D'una manera molt genèrica.
Ara anirem entrant en detalls de moltes i diverses qüestions
que són d'interès i d'actualitat a la universitat.
Però aquest 2008 que acabem d'estrenar,
com el veu el rector de la Rovira i Virgili?
El veig en un any molt intens pel davant.
Tenim molts temes, molts projectes oberts
que espero que al llarg de l'any es vagin concretant.
Són projectes de materials, construcció d'edificis,
com contingut de la universitat, plans d'estudis,
projectes en centres de recerca...
Tot un pantall de feina en tots els àmbits de la universitat
en el qual en el 2008 hi ha d'haver decisions, diguéssim, definitives.
Doncs comencem una mica aquest repàs parlant del primer que deia,
de les infraestructures, dels edificis,
d'allò que segurament es veu més,
perquè són els elements materials, elements tangibles.
Parlem d'infraestructures, fent un petit repàs
pels diferents campus de la universitat.
Aquí a Tarraona, el campus centre, el de l'Avinguda Catalunya,
és on segurament es veuen més obres, no?
Sí, aquí tenim una gran infraestructura, el campus Catalunya,
que enguany hem de completar...
completar amb una...
La primera fase completada fa temps amb la facultat de Ciències Jurídiques,
la segona fase que hem de completar enguany,
ho dic així perquè n'hi ha una tercera,
la segona que hem de completar enguany
és amb la facultat de Lletres i l'Escola d'Infermeria.
I estem en l'etapa decisiva per fer això.
Tenim ja aclarit el finançament,
l'empresa adjudicatària està treballant a terminis
i comptem que enguany s'agradarà aquesta segona fase.
Per tant, que els estudis de la facultat de Lletres i d'Infermeria
podran passar a aquest campus d'Avinguda Catalunya.
La tercera fase, que no serà per enguany,
però que ja comencem enguany en la definició d'usos,
implica el trasllat de la facultat d'Educació i Psicologia,
que farem en els propers anys.
I llavors sí que la infraestructura del campus Catalunya
serà una gran infraestructura, un campus prou ampli.
Quan estaria completat, doncs, el campus?
Bé, hem de comptar probablement l'any 2010.
No puc precisar avui, però l'any 2010
hauria de ser l'any de completació d'aquest campus.
També hi ha obres al campus de Sassalades?
També hi ha obres.
S'estan fent ara obres en un edifici
que ja forma part del nucli intel·lectual, diríem,
del parc científic i tecnològic,
que és un edifici d'RMSD més I,
de recerca, desenvolupament i innovació,
que albergarà el Centre Tecnològic de la Química Sostenible,
Centre Tecnològic de la Química de Catalunya.
Aquest edifici està en obres.
S'acabarà no enguany,
començament de l'any que ve,
estem en aquest termini,
de manera que el 2009 tindrem una seu nova
d'un edifici de recerca i transferència.
I, a banda,
al campus de Sassalades
encara hem d'acabar l'urbanització.
Per tant, continuen obres d'urbanització
i continuaran.
Perquè quan s'acabi
la facultat d'educació
en aquesta previsió de complació
de l'any 2010,
implicarà una reforma de l'espai
que ara ocupa la facultat d'educació.
Tenim obres per temps.
Fora de la ciutat de Tarragona,
estrictament,
hi ha altres projectes en marxa,
altres infraestructures?
I tant, i tant.
A Reus, a Tortosa...
A Reus,
passarà que el com semblant
com el campus de Catalunya,
com el campus de Sassalades,
serà completar un gran campus a Bellicens.
Ara, en aquest campus a Bellicens,
ja hi ha unes obres concretes
que són semblants
a les que deia ara
del Centre Tecnològic de la Química de Tarragona.
En aquest cas,
és el Centre Tecnològic de la Nutrició i Salut
al campus de Bellicens,
dins d'un edifici de la universitat
destinat a recerca i innovació
a l'àmbit de la nutrició,
que també albergarà
l'Institut d'Investigació Sanitària
Esperi Virgilí,
un institut de recerca en aquest àmbit.
Això és un obre que avui està en marxa,
que té un calendari semblant a l'anterior,
però prioritàriament
i per sobre de la necessitat d'aquest edifici
tenim una necessitat més urgent,
que és la nova escola d'arquitectura.
Ja en guany hem hagut d'habilitar uns mòduls,
uns pavellons,
perquè l'edifici no ha pogut començar,
perquè el finançament no estava disponible
a temps,
com perquè el creixement natural de l'ensenyament
pogués albergar els estudiants
en un edifici nou.
L'edifici encara no ha començat,
tenim un projecte
i per començar aquest edifici
necessitem un avançament del finançament.
El contracte de programes d'inversions
que acabem de negociar,
que és el més gran que hem tingut mai,
que arriba a 77 milions d'euros,
no cobreix encara les obres
ni de l'escola d'arquitectura
ni de la nova facultat de Medicina de Reus.
obres que, per altra banda,
l'Ajuntament de Reus està disposat,
molt predisposat,
i de fet està a l'espera
de poder avançar el seu finançament.
El que ens cal és, d'alguna manera,
una autorització per part del govern,
una garantia que l'Ajuntament
rebrà el retorn d'aquesta inversió
en un proper contracte de programes.
I això és el que estem negociant a hores d'ara.
Seria un cas similar al que va passar a Tarragona
amb el tema de la facultat de Lletres.
Si ens haguéssim hagut d'esperar a Tarragona
per la construcció de la facultat de Lletres
a tenir el contracte de programes firmat,
l'estaríem començant ara,
en lloc d'estant-ho acabant ara.
Ara que tornem a parlar un moment
de la facultat de Lletres,
com que és un edifici emblemàtic
pels tarragonins per la seva ubicació,
quan preveu que puguin sortir alumnes i professors
d'aquí traslladar-se al...?
Jo espero que en guany.
En guany.
Començarien el proper curs
en el nou edifici al Campucentre?
Precisament, la data de començament
està en conflicte amb el començament de curs.
pot ser el començament de curs,
tant de bo,
sinó pot ser durant el període de Nadal.
Al principi de l'entrevista,
en la introducció,
deia el rector,
parlava i feia també incidència
en el tema de centres de recerca,
parcs tecnològics.
Aquí recordem que tenim un mapa
de quatre grans parcs tecnològics.
En el cas concret del de Tarragona,
dedicat a la química,
que també es vol, d'alguna manera,
ampliar el món de l'energia,
de la sostenibilitat,
l'Ajuntament ha expressat en els últims dies,
ho han dit aquí responsables polítics
en aquests estudis,
hi ha hagut un anunci i un compromís
de liderar realment aquest parc,
que és el que va més endarrerit,
de tot el mapa que té la Rovira i Virgili.
És així,
però les coses passen
en el moment que han de passar.
Jo crec que...
Estic molt satisfet
que l'Ajuntament de la ciutat
prengui aquest lideratge,
li correspon, de fet,
perquè és el que ha de desenvolupar urbanísticament
i la política d'implantació de noves empreses
li correspon prendre al municipi.
Aquest lideratge potser no podia ser pres abans
i en qualsevol cas
aquest petit endarreriment
que pot tenir respecte a altres iniciatives
d'aquí uns quants anys
no serà important.
El important és que es produeixi
aquest lideratge
i és el que ha anunciat
l'Ajuntament darrerament.
La universitat, en aquest sentit,
està molt satisfeta.
Nosaltres, com a universitat,
hem fet la part del camí
que podíem fer,
que és el disseny inicial,
el disseny conceptual,
l'orientació científica.
hem aconseguit el finançament
per la construcció d'aquest nucli intel·lectual
que és aquest centre de recerca
i transferència en l'àmbit de la química
que s'està construint ja.
A partir d'aquí,
és un terreny que correspon
a l'administració de desenvolupar
i, per tant,
el relleu se produeix en un moment oportú.
Els altres parcs,
turisme, Vilaseca,
nutrició, reus,
enologia, falset...
Cadascun té la seva característica,
són diferents.
A l'àmbit de la nutrició i la salut,
el Tecnoparc de Reus
ha tingut d'entrada i de naixement
potser un lideratge més decidit
per part de l'Ajuntament de Reus
i aquí la universitat darrere
ha anat proveint
de contingut científic.
És un paper
que és el que ens correspon
i és un paper còmode
en aquesta definició.
Aquest parc està seguint
el procés,
l'urbaniciment està ben definit,
la part universitària
també està ben definida.
Per tant, jo diria,
això va com està previst.
El d'altres
té un caràcter
més reduït,
més reduït,
més específic,
molt centrat en el turisme
en un cas,
molt centrat en l'enologia
en l'altre.
I aquí
aquest relleu
en el lideratge
de la passada
de la iniciativa universitària
cap a la iniciativa municipal
doncs encara no està definit.
Ja vindrà en el seu moment.
En qualsevol cas,
i tornant al de Tarragona,
entenc de les seves paraules
que no hi ha motiu de preocupació,
que el projecte,
a partir del nou impuls
que sembla agafar ara,
pot tirar endavant
i comptar amb tot el suport
de la universitat.
I tant,
i tant.
Jo estic molt esperançat
en aquest respecte.
Com podem explicar
d'una manera planera
pel públic en general,
per la gent que ens estigui explicant,
la configuració
d'aquest parc tecnològic
al voltant també
amb un centre de recerca,
desenvolupament i innovació?
El parc és una infraestructura
que ha de resultar atreient
per l'empresa,
per nova empresa
que s'instal·li
i trobi en l'espai
un valor afegit
per la seva activitat.
El principal valor afegit
per a aquesta empresa
és el coneixement
que tindrà al seu voltant.
Per tant,
les instal·lacions universitàries,
els espais universitaris,
els centres de recerca
i sobretot
un centre
que li serveixi d'interlocució,
que transformi
els seus problemes tecnològics
en projectes de recerca.
Aquesta és la feina
del centre tecnològic
i això és el que les empreses
tindran al seu abast
des d'un punt de vista
de coneixement
a banda de bones infraestructures,
per fer, diguéssim,
llocs de trobada,
fòrums,
un paranim,
algun hotel,
és a dir,
tot un entorn
que sigui favorable
a l'avinguda
de noves empreses.
I després
han de tenir disposats
d'uns espais de qualitat
que també el facin atractiu
i la pròpia concentració
d'empreses
que això pot significar.
Aquesta segona part
òbviament no correspon
a la universitat de definir,
però és el que representa
el valor afegit
del concepte
part científic i tecnològic.
Per tancar aquest capítol
d'equipaments,
infraestructures i projectes,
el tema de la Sabinosa,
un tema històric,
si em permet l'expressió,
perquè s'ha n'ha parlat
i molt
en aquests programes
amb l'anterior rector
i ara també
amb vostè.
Hi ha un nou impuls
també sobre el projecte,
sobre el que es vol fer.
Recordem que és un projecte
impulsat inicialment
per la Universitat
i la Cambra de Comerç
amb implicacions
d'institucions diverses
com el propi
Ajuntament de Tarraona
i la Diputació,
que és la propietària
dels terrenys.
Com està aquest tema?
Bé, la Universitat
ha fet aquí
el paper que se li ha demanat,
que és
fer una proposta
de contingut
que sigui
d'interès públic,
que sigui d'interès
per la ciutat
i pel territori
i la proposta
que ha fet
també d'interès
pel país.
La Universitat
proposa
que aquest centre
es converteixi
en la, diguéssim,
la Universitat
Catalana d'Estiu
de la Mediterrània
en projecció
internacional,
és a dir,
un espai de trobada
per tota la Mediterrània
d'influència
catalana.
Per tant,
un espai
concebut
com un espai
de país
no tant
com un espai
de ciutat,
encara que
centrat
a Guitarrona.
Aquest és un projecte
ambiciós,
és un projecte
que ha de ser ambiciós
per donar contingut
i potser per la necessitat
d'aquesta ambició
potser per això
triga tant de temps
a concretar-se.
Com a tal,
aquest és el projecte
que va presentar
a la Universitat
en la petició
de
de
de Cambra
i de Diputació
i
li hem explicat
al president
de la Generalitat
perquè pensem
pensem
que
com a projecte
de país
ha d'estar impulsat
pel govern del país
i aquí
hem trobat
una bona receptivitat.
no puc dir
que hi hagi
un compromís
ferm
però sí que
el govern
amb la conversa
que ha tingut
amb el president
entén
que hi ha d'haver
un lideratge
per part del govern
i que
aquest
s'ha d'encarregar
de posar
en una mateixa taula
els diferents agents
implicats.
La universitat
aquí
acompanyarà
però
principalment
la ciutat
i la Diputació
liderades
pel govern
que han de
definir
el full de ruta
per portar
a terme
aquest projecte.
Aquest projecte
té
dos components
principals
que és
definir-ho físicament
el qual
representa un cost
d'inversió
que s'ha d'assumir
però
sobretot
la seva continuïtat
el qual representa
un cost
de funcionament
que també
ha de ser assumible
pel propi projecte
i és aquesta definició
la que cal
a partir d'ara.
Diu que no hi ha
cap compromís
però sí
la voluntat del govern
de liderar
finalment
aquest projecte
i d'alguna manera
de posar d'acord
a totes les institucions
i entitats
del camp de Tarragona
per tirar-lo endavant.
Això es pot concretar
creu vostè
al llarg dels propers mesos
o com a mínim
que el compromís
sigui més efectiu
en els propers mesos?
Sí, espero que sí.
És un d'aquests reptes
del 2008
que fèiem referència
al començament.
Ja que ha citat
el president
de la Generalitat
i parlant del govern
què tenen les relacions
amb el govern?
Recordem que no fa gaires mesos
els rectors
a les universitats catalanes
gairebé
vam tenir
una actitud
molt crítica
fins i tot
podríem dir
de rebel·lió
contra algunes
de les decisions
que havia pres
la Conselleria
al Departament
d'Universitats
de la Generalitat.
Com estan les relacions
des del seu punt de vista
de la Rovira i Vergil
respecte al govern?
Bé,
són bones
les relacions
sempre han estat bones
i el que passa
és que ha de matitzar
perquè el temps
potser queda
amb l'imaginari
que aquest moment
de rebel·lió
jo no ho dic
d'aquesta manera
el que hi ha
és tot un conjunt
de temes
un moment crucial
a l'universitat catalana
espanyola
també a l'europea
que enxampa
un canvi de govern
i un canvi de govern
a més
en canvi
en l'àmbit universitari
qual fa
que
en el primer mig any
de funcionament
de la nova conselleria
una nova conselleria complexa
tot un conjunt
de qüestions
que van
des de les infraestructures
fins a la decisió política
de com s'aprogramen
nous ensenyaments
queden d'alguna manera
aturats
i les universitats
reclamem
en aquell moment
que es prenguin decisions
en tot aquest ventall
crític
de qüestions
i és això
el que
va ser
detonant
de
de la discussió
que teníem
al voltant del mes de maig
mes de juny
a partir de llavors
hi ha hagut
s'han desencallat
alguns temes
el contracte
de programa d'inversions
finalment
es va aclarir
una cosa
que estava
clarament
enterrarida
ens ha permès
clarificar
les inversions
que he dit
fins ara
aquests 77 milions
de l'URB
aquesta xifra
que no teníem
encara concretada
i que havíem
d'haver concretat
un any abans
podem imaginar
diguéssim
el nerviosisme
de la universitat
al respecte
i no particularment
de l'URB
sinó de totes
i altres qüestions
que encara estan
avui damunt
de la taula
com
quins són
els nous ensenyaments
que hi haurà a Catalunya
en un nou mapa
d'ensenyaments
discussions que són
complexes
i que la posada
en marxa
de la conselleria nova
diguéssim
ha retardat
en el temps
segueix sent necessari
posar
aclarir
coses
conceptes
quin és el mapa
de nous graus
a Catalunya
doncs aquesta qüestió
encara avui
no està
prou definida
i genera inquietud
a les universitats
això no vol dir
que hi hagi
una mala relació
amb el govern
sinó la necessitat
de tenir
més relació
més treball conjunt
vull matinsar
amb aquest respecte
perquè
és cert
que hi ha punts
de discussió
però són punts
naturals
de discussió
amb el govern
jo diria
que per altra banda
és un govern
plenament conscient
de la necessitat
de la prioritat
de la universitat
en la societat
en aquests moments
que vivim
per transformar
la nova societat
basada en el coneixement
que és
la que porta
la societat catalana
diguéssim
al primer món
a primera línia mundial
ja que s'ha de veure
nous ensenyaments
que és una de les qüestions
que s'ha de parlar
i molt amb el govern
parlem d'ensenyaments
de titulacions
quines novetats
se preveu
pels propers mesos
pels propers cursos
o quines voluntats
té en aquest camp
la universitat
a Roviri Virgili
nosaltres
partint
de la situació
actual
tenim un mapa
d'ensenyaments
molt ampli
molt ampli
no amb tant
en nombre
de titulacions
47 titulacions
de la
diguéssim
en el mapa
actual
n'hi ha
175
de possibles
i la universitat
n'està oferint
47
però sí que és ampli
en l'espectre
cobreix
tot l'espectre
del coneixement
des de l'arquitectura
enginyeria
medicina
socials
drets
econòmiques
humanitats
educació
tot l'espectre
del coneixement
en aquest sentit
encara que sigui
una universitat
relativament
petita
en el panorama català
és la més completa
en quant a
espectre
de titulacions
i aquesta és l'ambició
que volem mantenir
mantindrem
aquest espectre
ampli
amb
probablement
una lleugera
reducció
del nombre
de titulacions
la concreció
del pas
de l'oferta actual
a l'oferta futura
és el treball
que hem de fer
i que està
regit
per aquest criteri
és
seguir
cobrint
les necessitats
territorials
de formació
superior
que van
en tot
aquest espectre
que he dit
quines titulacions
en concret
doncs en molts casos
hi haurà continuïtat
ningú dubta
que hi haurà
per exemple
una titulació
de química
que existeix
a tot el món
ha existit
a Tarragona
de les primeres
que van existir
i seguirà existint
en aquest àmbit
segur
hi haurà
una continuïtat
en d'altres
pot haver
alguna petita
reforma
alguna petita
fusió
però no
una reforma
radical
perquè la necessitat
és la mateixa
cobreix
tot aquest àmbit
hi haurà
una
reordenació
jo espero
una reducció
en el nombre
total de titulacions
però no
una reducció
en l'espectre
hi haurà
també
una potenciació
dels ensenyaments
de postgrau?
aquesta ja s'ha produït
algú diu
que hem començat
la casa
per la teulada
perquè hem començat
primer la reforma
del postgrau
abans de la reforma
del grau
jo no ho crec
que així
crec que
l'oferta
d'ensenyament
de postgrau
és una oferta
que té
una orientació
més
internacional
està projectada
al món
més que
a les necessitats
territorials
i la universitat
ha lligat
la seva oferta
de postgrau
a la seva
potencialitat
científica
i ara
portem dos anys
desenvolupant-la
actualment
estem oferint
37
màsters
molts d'ells
interuniversitaris
perquè col·laborem
amb les altres
universitats
per tenir
un
rang de coneixement
més ampli
i aquesta oferta
està molt
desenvolupada
se reordenarà
en el futur
perquè
ha crescut
molt ràpidament
en dos anys
i cal veure
quina és
l'oferta
en funció
de com evoluciona
també la demanda
d'aquests
ensenyaments
per l'any que ve
es preveuen
algun màster més
per arribar
a 42 màsters
però
l'objectiu
no és tenir
molts màsters
sinó tenir
molts estudiants
de postgrau
per tant
buscarem
que l'oferta
dels nostres
màsters
es correspongui
al nostre potencial
i també
a la demanda
que esperem
sigui creixent
d'aquests ensenyaments
i per acabar
rector
tot el procés
llarg
que ja ve
de fa temps
d'adaptació
a Europa
al sistema europeu
totes les titulacions
tot això
en quin moment
es troba?
És el que
he dit
en l'àmbit del postgrau
ja està en marxa
plenament
s'està desenvolupant
el contingut
però
en guany
es produiran
les primeres titulacions
ja
de màsters
d'acord amb Bolònia
en l'àmbit
del grau
dels nous ensenyaments
de grau
començarà
l'any que ve
les universitats
catalanes
han plantejat
una estratègia
de començar
a poc a poc
per posar
diguéssim
el sistema
en funcionament
la universitat
Robert Virgili
ens ofertarà
l'any que ve
probablement
dos ensenyaments
de grau nous
per
el següent
no l'any que ve
vull dir
en guany
el curs que ve
pel curs següent
ja fer una reforma
pràcticament completa
de fet
en dos anys
hauríem de completar
la renovació
de totes les titulacions
hi ha una feina aquí
que és
estructural
passar
d'uns ensenyaments
a uns altres
però la feina
més important
és de contingut
i aquí
també portem
treballant
de fa temps
amb proves pilot
de manera que
els títols actuals
ja tenen
una reforma interna
que no se n'ha fet
massa propaganda
però que ja és existent
en totes les titulacions
s'ha introduït
ja
en la nova unitat
de compte
aquest crèdit europeu
ECTS
que comptabilitza
la feina
de l'estudiant
i no les hores
del professor
i per tant
totes les titulacions
actuals
ja han fet un treball
de dimensionar
quina és la feina
de l'estudiant
que hi ha darrere
d'una assignatura
determinada
i això és el que projectarem
en els nous ensenyaments
és la part més important
perquè aquesta part
és la que fa
que les noves titulacions
se preocupin
de les competències
de l'estudiant
de què hi ha darrere
una titulació
més que del nom
que té aquesta titulació
deixi'm ara
si per acabar
una pregunta
una opinió
li demano una opinió
sobre un tema del dia
aquesta proposta
del departament
d'educació
del govern
de reduir
hores de llengua
i literatura
catalana i castellana
al batxillerat
des de la universitat
i vostè com a rector
alguna opinió?
Aquí puc donar
opinió particular
no com a universitat
no com a rector
per tant
si m'ho permet
serà
Sí, sí
doncs particular
com a pare
potser
jo no conec
l'intríngulis
de la proposta
de reducció
identifico
que hi ha una possibilitat
que és
una certa redundància
en els continguts
de llengua catalana
i llengua castellana
en quant
pel que fa
per exemple
anàlisi sintàctiques
que puguin ser
comuns
amb dues llengües
i que estan
reproduint-se
en el currículum
dels estudiants
i s'estan repetint
en una llengua
i en l'altra
per tant
aquí pot haver espai
per a una reducció
si es fa en aquest sentit
sense entrar
en altres consideracions
el que també crec
que pot ser bo
és que aquesta reducció
pugui derivar-se
a una major amplitud
de continguts bàsics
continguts bàsics
en àmbits
científics
o
en àmbits
que d'alguna manera
en el temps
han estat
una mica
laminats
per la introducció
d'altres continguts
més específics
tecnològics
optatius
que
en tot cas
podrien
respondre
a una formació
posterior
tinc la impressió
que és necessari
un repensar
el contingut
i en aquest sentit
la llei
pot anar
en bona direcció
ho deixem aquí
perquè ens espera
la directora
de l'escola d'infermeria
de la universitat
avui estan de festa
avui es fa
l'acte de commemoració
dels 25 anys
de l'ensenyament
d'infermeria
a la universitat
d'aquí
un acte
que es farà al mig
i que per cert
també presidirà
el rector
el senyor Javier Grau
així que rector
moltes gràcies
per compartir
aquests minuts
del matí de Tarragona Ràdio
amb els nostres oients
gràcies
i en fi
que vagi molt bé
aquest 2008
amb tots aquests temes
que hem repassat
en els últims minuts
moltes gràcies
gràcies i bon dia