Carles Batxes, molt bon dia.
Bon dia.
Tenim un so de fons dels Armats,
enregistrat no sabria dir exactament quan,
però el 2005, mira, ara m'apunta Lluís Comas des del control de so,
és el so autèntic genuí dels Armats de Tarragona,
en guany esteu de celebració 250 anys d'Armats a la ciutat.
Recordem que el Carles Batxes, de fet avui ens acompanya,
en qualitat de coordinador de la comissió organitzadora
dels Armats de la Sang,
però el Carles ja sabem que dins de la Setmana Santa
ha desenvolupat i desenvolupa molts papers.
Avui l'hem convidat en aquesta qualitat,
perquè avui justament a les 8 del vespre al Metropoles
farà l'acte d'obertura de la commemoració
d'aquest aniversari important destacat
i que durà a la ciutat de Tarragona
molts actes que van més enllà del que és la celebració
de la Setmana Santa tarragonina.
Heu preparat moltes coses, no, Carles?
Que aniran més enllà del que és el període just de la Setmana Santa.
Sí, hem preparat tot un estol d'actes
que pràcticament cobriran tot l'any,
i bé, si bé, són potser mitja d'onzena d'actes
que considerem importants per cobrir diferents parcel·les
per donar a conèixer, si cap més,
el que són els Armats de la Sang de Tarragona
i que cobriran exactament fins inclús després de l'estiu,
fins després de les festes de Santa Tecla,
i continuaran pràcticament amb l'acte central
que tindrem d'aquestes celebracions,
que serà tot just 15 dies després de la Setmana Santa.
És el mes d'abril?
El mes d'abril, el dia 6 d'abril.
Que allà es farà, doncs, la concentració.
Exacte, aquest vespre, dintre del que és l'acte de presentació,
es donarà a conèixer més detall
del que serà aquesta celebració.
La història dels Armats
és una història de la que no tot es pot explicar,
perquè, clar, es fonamenta i es basa
en els documents que hi ha
per fer-la, per seguir-la.
Justament ens hem de remetre 250 anys enrere,
perquè és la primera vegada que hi ha constància
que sortien als Armats?
O hi ha sospita que abans hi ha,
però com que no tenim constància, no ho podem dir?
Bé, això no ho podem dir.
Jo el que sí que puc dir és que hi ha constància
a partir, concretament, del 18 de febrer del 1758,
és a dir, avui fa 250 anys...
Avui, justament, clar, que per això feu l'acte.
Avui fa 250 anys.
Hi ha una primera constància
dels Armats de la Sang a les Actes de la Sang.
És a dir, el que estem celebrant.
És probable que hagués pogut haver-hi alguna cosa anterior,
que no sabem,
però sí que nosaltres ens estem senyint
a el que és els Armats de la Sang.
I aquesta sí que tenim aquesta primera constància
al 1758.
I sabem per què es crea instància d'aquí,
de la pròpia congregació, naturalment,
però per què?
Bé, en principi, els Armats es creen
pel mateix que estan fent ara,
o sigui, per la tasca de donar escolta
i guàrdia d'honor al Sant Crist de la Sang
i encapçalar la processó
de Setmana Santa de Tarragona,
que aleshores era el dijous sant,
no el divendres sant,
perquè encara no s'havia canviat litúrgicament
el divendres sant.
I neixen per això,
és a dir, com un símbol
del que els romans
van representar a la passió de Jesucrist,
centrat sobretot en el tema
de la conversió al veu del Calvari
del Santorió
i el fet de donar
una mica de prestància
i una mica de lluïment
a el que era
tot el desfilar
de la processó de Tarragona,
que en aquell moment
tenia un altre tarannà.
A més a més,
els Armats eren molt menys,
van començar 12 elements,
és a dir que,
per altra banda,
també amb el temps
han tingut moltes millores,
molts canvis,
i també hi ha una cosa
que celebrem justament,
que és que el canvi més gran
dels Armats de la Sant de Tarragona,
que és quan s'ha van doblar
de 16 a 32,
fa 50 anys.
És a dir,
que s'estan celebrant molt...
És a dir,
fa 50 anys,
aquest any,
va ser l'any 1958,
o sigui,
fa 50 anys
de la reforma més gran dels Armats
i 250 de la seva creació.
Perquè en aquests 250 anys
han intervingut
interrompudament,
tenint en compte
els períodes
de convulsió política,
de guerres que hi ha hagut
a l'estat espanyol?
Sí,
és a dir,
han seguit
el mateix terrenar
que la pròpia processó,
és a dir,
que els actes de Mare Santa
no han deixat d'estar-hi mai
sempre que s'ha celebrat.
Clar.
Lògicament,
el mateix que ha passat
amb la processó.
O sigui que sí,
però és una cosa
que ha estat fidel
des de fa 250 anys.
Començava
a meitat del segle XVIII,
el 1558,
aquests de dotzena d'armats.
Es doblaven ara,
a l'actualitat,
quants armats
poden arribar a sortir?
a la processó
del Senat de Tarragona.
Poden arribar a sortir
els vestits que hi ha,
40.
40 vestits.
40 armats,
és el maniple de Tarragona,
on hi ha
32 soldats,
6 tabalers,
el trompeta
i el capità.
No poden haver-hi més?
No,
no tenim més vestits.
I no es poden fer més vestits?
Sí,
sí,
però no ens ho hem plantejat.
És a dir,
és una cosa
que en el seu moment
podrien haver-hi més armats,
però pensem
que és el número
que s'ha establert,
és el número prudent
per el que és
la processó de Tarragona
i això
no ens ho hem plantejat mai
en el sentit
que ho hem donat
per bo
que sempre sortin.
Els armats
són 40
i són 40.
I en quin moment
es pren aquesta decisió?
Dic una miqueta
resseguint la història.
Fem salts en el temps
per a traducir?
Sí,
no,
aquesta decisió
s'ha de prendre
bàsicament
en el moment
que hi va haver
aquesta revitalització
dels armats
justament ara
l'any 82,
o sigui,
estarà
fa més o menys
25-26 anys
que és quan va
néixer
el maniple
d'armats voluntaris
que és quan
el Josep Maria Salvador
va agafar
la direcció dels armats
i va crear
el cos
d'armats voluntaris.
Aleshores
quan hi va haver
tota aquesta proliferació
hi havia moltes persones
que volien sortir d'armats
i va ser quan llavors
es va tancar
per part de la Junta
de la Sanc
la decisió
que els armats
serien 40.
I hi ha una llista
d'espera
i sempre hi ha
persones que...
Quan hi ha una vacant
doncs
una llista d'espera
de quantes persones
pot haver-hi.
Mostra una mica
el desig
que tenen molts
terragoners.
Igual poden ser 15
que poden ser 12
que depèn dels anys
però bé
hi ha persones
que van assajar
com els altres
sense saber
si sortiran
i efectivament
molts anys
sense sortir
el divendres sant.
No saps mai
si algú es pot posar
malalt
o pot haver-hi
alguna incidència.
El que passa
és que ara tenim
com que també
els armats
surten al dimarts
al Via Crucis
dels Nazarens
fan la Guàrdia d'Honor
el dijous sant
a l'església de Nazaret
doncs bé
hi ha oportunitat
que altres armats
que no són titulars
diríem
a la procés
del divendres sant
puguin
començar
a fer d'armats.
Un armat
no s'ha de jubilar
si no vol
en principi.
Sí.
S'ha de jubilar
a quina edat?
Als 60 anys.
Miri, molts voldrien
jubilar-se
del punt de vista
laboral
a aquesta edat.
Als 60 anys
es va establir
amb un reglament
que es va aprovar
amb la comissió
que es va establir
paritària
entre la Junta
de la Sang
i els armats
i hi ha un reglament
de la secció
on no es pot sortir
amb menys de 18 anys
i no es pot sortir
amb més de 60.
Déu-n'hi-do
però jo m'imagino
que molts d'aquests armats
han estat més d'una dècada
i dues
sortint-se.
Ja tenim...
Que han esgotat
diguem-ne.
No, no.
Tenim dos armats
que ja han sortit
25 anys.
Un d'ells
és el capità
Alfons.
Alfons.
Alfons
ja ha sortit
25 anys
i hi ha
un altre
el Jordi Caral
que també ha sortit
25 anys
i n'hi ha
vàrius
que fa més de 20 anys.
Doncs això ja és
una veterania
i com s'arriba a ser
capitàn a Annaias?
A veure,
s'arriba a ser
capitàn a Annaias
depèn de les circumstàncies
però
bàsicament
per decisió
i nomenament
de la Junta
de la Sang.
és a dir, quan es produeix
aquesta vacant
s'estudien les possibilitats
s'estudia una mica la manera
de ser de cada armat
lògicament sempre ho hem pensat
que ha de ser una persona
de dintre dels armats, lògicament perquè ha de
conèixer les persones
i també s'ha de tenir en compte una mica
el caràcter de la persona i la manera
de ser capaç de conduir un grup
i llavors la Junta de la Sang
és qui fa el nomenament
I és Capitán Manalles fins que té 60 anys
o ho pot deixar a meitat
A veure, en principi és Capitán Manalles
fins que té 60 anys perquè com a armat
també s'ha de jubilar però ho pot deixar
com vulgui, és a dir, no hi ha
cap obligació i llavors
es prendria la determinació corresponent
A banda de les decisions que ha anat
prenent la confreria al llarg dels anys
un dels aspectes que mostra aquesta evolució
és el vestit
és el cas, jo abans comentava tant l'anècdota
quan iniciàvem aquesta hora
aquelles sis i mitja
pessetes que van costar els cascos
metàl·lics que van substituir
a uns de cartró que es van mullar
amb la pluja
que ara ens sembla una cosa així molt estranya
però clar, aleshores
no hi havia aquesta riquesa
que hi ha ara
hi havia una migradesa de recursos
també per aquestes manifestacions
i jo m'imagino que tant la ropa
com el que són
tots els estris
que duen els armats
ha canviat moltíssim
Sí, evidentment
Dona gust de veure'ls ara
ha canviat moltíssim
i a més a més
vull dir, ha permès també
aquesta fidelitat
i aquesta seguretat
i aquest cos voluntari
ha permès
a la congregació
animar-se a fer moltes despeses
perquè realment
es veu
aquest ser armat
no
el vestir-se d'armat
que és el que passava una mica abans
ara els armats
són armats
penso
i aquest sentiment
és un sentiment
que va molt endins
i que s'ha de sentir
aleshores
això és el que ha permès
fer una sèrie
de modificacions
se n'estan estudiant
d'altres
hi ha també
una part
d'estudi històric
per anar fent
algunes adaptacions
més endavant
però penso que
realment
val molts diners
mantenir
un equip
d'aquesta categoria
i a més a més
vull dir
penso que hi ha algunes coses
dels armats de Tarragona
com per exemple
els escuts
que són únics
a Catalunya
i què els dona
aquesta singularitat
doncs el tipus d'escut
és un escut gran quadrat
que no porta ningú
és a dir
l'any passat
nosaltres
vam fer
nous
els 16 escuts segons
diríem
que eren uns escuts més petits
i que després
es va
es va
es va
tornar a renovar
i es van tornar
a fer com els primers
com els de l'any 40
i es van fer
artesanalment
Déu n'hi do
tots aquests
estris
i els uniformes
i tot plegat
tot es deu
quan passa la Setmana Santa
guardant un lloc determinat
de la congregació
sí
els armats tenen una sala
a l'última planta
de la sang
on està guardat
tots els seus estris
els vestits
amb armaris
unes vidrieres
amb llum interior
on hi ha guardats
els cascos
els escuts
i les cuirasses
Carles
abans deies
d'anar buscant
la fidelització
amb la història
tot plegat
és a dir
el canvi
que s'ha fet
amb el vestuari dels armats
anar d'adreçar
lògicament
a donar
una mica més
de prestància
i qualitat
per l'hora
també
fidelitzar
amb la història
o amb el referent històric
de com podien ser
aquelles cors humanes
Sí, exactament
això és el que també
està ara en marxa
és a dir
fins ara tenim
uns armats
digníssims
i que
probablement
falti
acabar-los
de definir
una mica
amb el que era
la referència històrica
d'aquests armats
i que és una cosa
que ara
és un treball
que s'està fent
de cara
dintre de les possibilitats
adaptar-ho al màxim
sense lògicament
perdre
aquesta dignitat
que tenen
Aquest any
de comemoració
els armats
seran molt protagonistes
tindrem ocasió
de parlar amb ell
sens dubte
però abans deies Carles
no és vestir-se d'armat
és ser armat
què és ser armat
per a cadascun
dels seus integrants
serà una cosa
però segur que hi ha
algun tret comú
per a tots
jo diria això
el que has dit tu
ser armat
és per a cadascú
una cosa
és a dir
jo penso que cadascú
té el seu component
del que representa
acompanyar
el Sant Crist de la Sang
des del punt de vista
tradicional
cultural
religiós
de fe
de creença
personal
però sí que el que penso
és que
és un sentit
de tarragonisme
profund
de saber
que estàs
davant d'una tradició
i davant
d'uns ciutadans
que el que esperen
és veure això
és veure els armats
veure la dignitat
i veure
realment
la prestància
que fan
a la professora
de Tarragona
i en tots els llocs
que participen
la preparació
prèvia
és importantíssima
aquests passos
no surten
espontàniament
això són
hores
i hores
perquè després
quan surten
a la processó
és una coordinació
absoluta
la que duen
a les seves passes
sí
evident
hi ha uns assaig
que els últims anys
per qüestió
de la fidelitat
que dèiem abans
cada vegada
són menys
perquè
com que cada vegada
hi ha més persones
que són les mateixes
i això és important
perquè també
i requereix
també una dosificació
fer d'armat
en aquest moment
els armats
em consta
que es preparen
molt
per fer d'armat
i per aguantar
el que representen
les 8 o 10 hores
que dura
tot el circuit
des de les 4 de la tarda
pensem que
abans d'aquesta època
que dic jo
l'època dels armats
voluntaris
com que s'anava a buscar
amb diferents col·lectius
els armats
cada any
els armats
tenien 20 o 22 anys
ara si un armat
va començar 22 anys
i fa 20 que surt
en té 42
però avui dia
fa molt d'esport
la gent
em refereixo
que ho estudien
que s'ho preparen
que saben
que han d'aguantar
i que no han de fer el ridícul
i que
aguanten el que s'ha d'aguantar
i en guany
aguantaran
entre cometes
moltes més coses
perquè amb tota l'activitat
que hi ha prevista
anirà més enllà
del que és la participació
el dimarts
el dijous
la vella
i el divendres
la processó
del sant enterrament
exacte
i a més a més
aquest any
tenim una sortida
extraordinària
que és
la benedicció
del pas
del Cris
de Sant Joan
de la Passió
també hi anirà
un escamot d'armats
d'una manera
simbòlica
el recuperar
aquest pas
que es va cremar
és a dir
que també hi anirà
i després
15 dies
després de Setmana Santa
la desfilada
comemorativa
que en podem parlar
més endavant
parlarem
perquè hi ha molts actes
avui
jo voldria
que em permetéssiu
que deixi
els detalls
per la presentació
d'aquest vespre
que faré
abans de la intervenció
del doctor Fontanet
i a partir d'aquí
en podem parlar
tot el que vulgueu
i estarem
a la vostra disposició
per parlar-ne
evidentment
el fet de convidar
avui al Carles Batges
que sempre és un plaer
justament
recordar l'acte
d'aquest vespre
i una miqueta
fer una passegedeta
per sobre de la història
dels armats
de Tarragona
perquè temps
hi haurà de parlar-ne
i lògicament
és important
en un acte
com el d'avui
que és un acte
destacable
que té el seu protocol
respectar justament
que el Carles Batges
abans de la intervenció
del Jaume Fontanet
perquè és la persona
que hi intervindrà
perquè ha estat armat
ha estat armat
durant molts anys
ell ha estat
armat
durant 10 anys
de la seva vida
dels seus 50
als 60 anys
precisament
i bé
és una persona
que ha estudiat
molt el tema
que està molt interessada
per la història
tarragonina
té un currículum
d'activitat social
molt àmplia
i que realment
ha preparat
amb molt de carinyo
jo que conec
els detallets
d'això
realment
penso que serà
un acte
perquè a tothom
que li agrada
la Setmana Santa
i sent alguna cosa
pels armats
no s'ho pot perdre
Lògicament
l'entrada és oberta
absolutament a tothom
tothom és convidat
al Teatre Metropola
a les 8 del vespre
sí, sí
és evident
l'acte és obert
a tothom
i serà un acte
a més a més
diria jo
un acte viu
dinàmic
i amb presència
d'armats en viu
doncs ja
jo crec que
tothom
qui vulgui
tingui una estona
que passi
aquest vespre
a les 8 pel Metropol
perquè no quedarà
de sabut
ni de bon tros
ja justament
aquest cap de setmana
que d'alguna manera
començava de manera oficial
la Setmana Santa
Tarragonina
Carles Baig
és coordinador
de la Comissió Organitzadora
dels Armats de la Sang
moltíssimes gràcies
per venir a la ràdio
mai té un no
el Carles
per nosaltres
la qual cosa
li agraïm moltíssim
i seguirem en contacte
perquè hem de parlar
de moltíssimes coses
d'aquesta Setmana Santa
Tarragonina
bon dia
bon dia
gràcies a vosaltres
gràcies
gràcies