Les 12 del migdia, 4 minuts, hem fet un breu parèntesi.
Per sortir una miqueta d'aquest ambient festiu que hi ha a la Rambla Nova,
mirar com van les coses pel món per l'estat,
el butlletí horari de les 12,
i ara seguim, com dèiem en directe des de l'estat de les festes,
un estat en què són moltíssimes les persones les que s'hi acosten.
Lògicament, tots aquells i aquelles que volen tenir informació
o fer-se amb algun element del merchandising de Santa Tecla,
persones que també volen conèixer llibres, publicacions relacionades amb la cultura popular
en aquest estat d'edicions al mèdol,
i naturalment a l'estat de la ràdio amb els convidats, convidades que formen part de la festa,
i totes aquelles desenes ja, jo crec que cap al migdia i cap a la tarda parlarem de centenars d'oients
que venen aquí a l'estat de les festes avui i dimarts,
recordem-ho per recollir el CD dels concursos de Gamma Alta i l'aixapa amb la imatge del nanocapità.
Recordem que podeu passar per l'estat entre les 11 i la 1 del migdia,
i a partir de les 6 de la tarda i fins a les 8 del vespre.
Mentrestant, nosaltres continuem fent aquest recorregut per bona part de l'activitat que té lloc avui,
però algunes que també s'han de materialitzar al llarg dels propers dies.
En aquesta següent hora conversarem amb Josep Miquel Marsà i amb el Jordi Massip,
som vicepresident i sotsdirector respectivament de la Banda Unió Musical de Tarragona.
Enguany celebren el 15è aniversari i per celebrar-ho han preparat un concert per dissabte a la plaça de la Font.
També farem el tastet del pastís del braç de Santa Tecla.
Aquesta tarda està previst que es reparteixi gratuïtament prop de 4.500 racions.
En fi, ens ho explicaran els integrants dels gremis, del gremi de pastissers artesans de Tarragona,
que passaran pel matí de Tarragona Ràdio.
I en la recta final conversarem amb l'humorista Carlos Latre,
que actua aquesta nit a l'auditori del Camp de Mar, presentarà el seu darrer espectacle,
Carlos Latre en viu.
Regalarem 5 entrades dobles.
Subrellem aquest verb en regalar perquè avui farem que treballin una miqueta.
O per ser més finets, que ens treguin feina a nosaltres.
Per tant, a Carlos Latre no l'hem dit res,
però els proposarem que mentre va la conversa que mantenim amb l'actor,
vostès truquin i li plantegin una pregunta.
Si li plantegen una pregunta, nosaltres pagarem l'esforç amb una entrada doble
perquè puguin gaudir d'aquest espectacle.
Parlant d'entrades, també tinc entrades per la fuga,
però no em facin dir quan les regalaré,
perquè la veritat són moltíssims els convidats que tenim aquí al matí de Tarragona Ràdio
a l'estat de les festes.
Hi ha altres persones que estan implicades,
que passen pel aquí davant i ens diuen
sisplau, pots dir per ràdio, per exemple,
el Club Maginet, que s'ha suspès la presentació del calendari de la tecla.
Cap problema, no vagin a la presentació,
que surt al programa de festes perquè s'ha hagut de suspendre.
I també ha passat la Sònia, una de les integrants de les Tacletes,
aquesta associació que han constituït tot un grup de Mare Joves
i que es presentava ahir a la tarda a dir, sisplau,
ni que sigui breument, digueu per antena que la festa de presentació va ser un èxit
i que volem agrair moltíssim a tota la gent que va venir a la festa,
que vam gaudir molt amb els nens, amb els pares i les mares,
doncs encantats de dir-ho, sobretot si és una bona cosa.
I estem encantats també de fer una altra crida, un any més,
com sempre, a la solidaritat,
perquè aquest dissabte el Teatre Metropol acull la quarta edició
de la Marató de Sang de Tarragona, sota el lema
amb una vegada no n'hi ha prou.
Durant tot el dia hi haurà diferents activitats
amb l'objectiu de fomentar la donació de sang.
Saludem ja el doctor Enric Contreras,
ell és el director del Banc de Sang i Teixits de l'Hospital Joan XXIII.
Doctor Contreras, bon dia.
Hola, bon dia.
Hem d'aprofitar qualsevol ocasió perquè tothom es faci del club.
Això mateix.
De donants i que digués, escolta, això total, amb una vegada no n'hi ha prou,
i és cert, eh?
És cert, és cert.
Jo ja, és com aquell que anava a comprar un llibre,
de dir, no et compres un altre i en tinc un, doncs no.
Podem tenir més d'un llibre i podem donar sang molt més que una vegada.
Només cal tenir més de 18 anys.
Això mateix.
Els homes poden donar sang quatre cops l'any
i les dones ho poden fer tres vegades l'any.
La sang no es pot fabricar i l'única font d'obtenció que tenim,
almenys avui, són les donacions voluntàries.
No l'he preguntat mai, però per què les dones tres i els homes quatre?
M'imagino que és un tema fisiològic, però no està bé més a explicar-ho.
Sí, perquè les dones tenen menys glòbuls vermells que els homes
i també perquè les dones en edat fèrtil tenen unes pèrdues mensuals de sang
i es considera convenient fer una donació menys que els homes.
Els donants habituals o aquells que s'hi acosten per primera vegada
ja saben que han d'anar al banc a l'Hospital Joan XXIII
o poden aprofitar la unitat mòbil en el cas de Tarragona
que habitualment s'instal·la els divendres davant del col·legi de les Teresines.
Hi ha una dinàmica ja creada, però això no treu que de tant en tant
hagueu de convocar aquestes maratons, no només per reforçar aquella voluntat
dels que ja són donants, sinó per captar més persones.
És així. De fet, l'objectiu de la marató és doble, no?
Per un costat, o diguem triple, per un costat obtenir el major nombre
d'unitats de sang possibles perquè estem en una època en què les necessitem.
però també fer que el banc de sang sigui més visible, que la gent se'n recordi de nosaltres
i convertir una miqueta la donació de sang en una festa.
Per això està dins el programa de festes de Santa Tecla, perquè pensem que la donació de sang
també és una festa, una festa de la solidaritat.
I intentarem, amb l'ajuda de totes les institucions i entitats, que sigui dissabte una veritable festa.
Que sigui una festa que es converteixi en un hàbit, probablement,
igual que fem una revisió mèdica determinada l'any, que també sigui habitual
que a d'ells temps anar a donar sang, aquest fora l'objectiu perfecte, ja, no?
Efectivament, i per això el lema institucional, que no és només d'aquesta donació,
no és de tota Catalunya, amb una vegada no n'hi ha prou, vi anar a donar sang.
Parlem de xifres, alguna? Si li sembla més que res perquè els oients es facin una idea
i dir, oh, però si tothom dona sang, no cal que hi vagi, si sempre tenen,
si van sobrats, ni parlar-ne. Perquè no només és la sang, són moltes coses.
Sí, de fet, podem parlar de xifres, no? I podem dir que una persona quan dona sang
beneficia a tres persones diferents que necessiten, perquè d'una unitat de sang
s'obtenen tres components sanguinis que no es poden obtenir d'una altra manera.
Per tant, cada vegada que una persona dona sang, són tres malalts els beneficiats.
Parlem de xifres dolentes. Catalunya està per sota de les recomanacions
de l'Organització Mundial de la Salut. L'OMS diu que han de donar sang
per ser autosuficients, 45 persones per cada 1.000 habitants
i a Catalunya estem a 39. Per tant, se'ns falta una miqueta.
És curiós perquè sovint quan es parla, per exemple, de donació d'òrgans
sembla que som un país capdavanter i sobta una mica aquesta diferència, no?
Que en donació de sang estiguem per sota i com a donants d'òrgans
estiguem capdavanters no només a Espanya, sinó a tota Europa.
Sí, i probablement durant molt temps hem estat capdavanters a tot el món
amb donació d'òrgans, no? Probablement perquè tenim
una legislació molt avançada amb el que fa referència a donació d'òrgans
i teixits i probablement també perquè la donació de sang requereix
un esforç d'alguna manera continuat, no? La donació d'òrgans és una decisió
que tu prens i la donació de sang és anar 3 o 4 vegades l'any a posar el braç
i dedicar una miqueta de temps, no? Que és el que més es falta a tothom.
Però jo ja sé què li pregunto cada any, però precisament això és el que tenen
les campanyes, no? Que s'ha de repetir i a base de reiterar el mateix concepte
que ens quedi a tots una miqueta enregistrat en la memòria.
A veure, és arribar allà, no fa mal, no fa mal, hi ha qui li pot fer una mica
de cosa a les agulles, però això no fa mal. I temps, temps, entre una cosa
i una altra no t'hi estàs més de mitja hora, en general.
Parlant del dolor, a mi m'agradaria presentar, en un congrés que es fa
el mes que ve a Jaén, personal d'infermeria del Banc de Sang d'aquí nostre,
de Joan XXIII, ha presentat precisament una comunicació on es mesura
el dolor a la donació de sang amb unes enquestes fetes a donants.
Ha estat una comunicació acceptada al congrés i el resultat final és que
els propis donants, quan venen a donar sang, s'hi han de valorar amb una escala
de l'1 al 10 al dolor, al final és 1,7. I quan ho compares amb altres coses,
la donació de sang no és gens dolorosa. A més, ara tenim unes dades
subjectives, per dir-ho.
No és dolorosa, no t'hi estàs gaire temps.