Josep Bertran, cap de Relacions Externes de Rapsol i PF.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia, Yolanda.
I jo crec que ja tenim a l'altre costat del fil telefònic,
si no, ràpidament ho esmenarem.
Antoni Mas, bon dia, Antoni.
No el tenim, ho haurem d'esmenar ràpidament.
Tenia Antoni Mas a l'altre costat del fil telefònic, no podia venir.
Jo no sé si està acabant els detalls,
o la ligueta ja està absolutament acabada,
o li està traient lluantor.
La ligueta està acabada des de fa pràcticament tres setmanes,
perquè també necessitàvem una mica de temps perquè els nens poguessin assajar-la,
agafar-li el punt aquell d'equilibri per poder-la portar
i que avui sortís tot lluïdíssim
i el dia 19 l'estrena de La Santa Tegla Petita també sortís tot perfecte.
Mentre anava a la publicitat li preguntàvem al Javier com ha quedat.
I clar, per la ràdio no es veu, però els ullets que feia, no, Josep?
Sí, sí, sí.
Oh, és tan bonica.
No m'estranya.
Quines mides?
Recordem els ullets una miqueta com és la rep.
És exactament igual, fins i tot el mateix material,
amb la dificultat, que això ens ho explicarà l'Antoni,
que no peses tant per la canalla, i quines mides té?
Les mides exactes...
Aproximadament.
Jo no les sabria dir.
Són uns 20 quilos, tots amb la corona i tot el que és la peça, són uns 20 quilos.
I el que se va intentar era fer una reducció d'un 60% de la peça actual,
més o menys, aproximadament.
El que passa és que el que sí m'ha aconseguit,
que això també ens ho explicarà l'Antoni millor,
com que no podíem fer un motlle de l'àliga gran,
tampoc ho volíem, i el seu treball 100% manual,
el que hem aconseguit, que també és una cosa molt maca,
és que l'àliga petita és la filla de la gran.
No és exactament l'àliga gran,
però si les fiquéssim totes dues juntes,
veuríem que s'assemblen moltíssimes.
Aquesta també és un punt que hem aconseguit,
que trobo que està molt bé,
i que això és tot mèrit del fantàstic artista,
l'Antoni Mas, que té unes mans d'or.
Que ara sí que el saludarem.
En Josep, tu has vist l'àliga?
Encara no.
No l'he vist, jo m'espero a la presentació oficial,
avui la veuré per primera vegada.
A través del projecte T6.000,
però anteriorment també,
amb altres ajudes i suport econòmic de Rapsol IPF,
el que ha estat la recuperació d'elements,
del seguís i creació d'elements petits,
a quants els heu fet la canestilla?
Home, amb el format del T6.000,
i ara si no me'n deixo cap,
doncs almenys els negritos petits,
i la, com es diu, la víbria.
La víbria petita també va col·laborar,
va comptar amb la col·laboració de Rapsol.
I a banda, doncs, hi ha els altres elements,
la Moxiganga, el Vall de Serrallonga,
i els set paquets capitals,
i segurament me'n deixo cap.
De totes maneres,
aquí tenim ara el president d'una entitat,
com és el Vall de Diables,
que una mica són els culpables
que Rapsol comencés a entrar
i s'engresqués en col·laboracions
amb el seguís de la festa major,
perquè la primera col·laboració que va fer Rapsol
per un tema de festa major,
que va ser molt modesta i molt simbòlica,
va ser per comprar un vestit
del Vall de Diables petit.
Aquesta va ser la primera col·laboració
que vam fer amb un tema de seguís i popular,
i a partir d'aquí ens vam anar engrescant
fins ara que portem ja quatre edicions del T6.000.
Una implicació en la seta tecla en miniatura.
Projecte T6.000,
però en guany s'ha estirat una miqueta més,
la dotació econòmica,
que això ho dèiem fa uns quants mesos
quan es va fer públic.
I home, per què li dieu T6.000
si és una mica més, no?
Aquest any, efectivament,
la dotació econòmica arriba fins als 7.000 euros.
En aquest cas, com que el pressupost
de la peça que ens han presentat
supera el 7.000,
hem donat íntegrament el 7.000 al Vall de Diables.
El que de moment mantenim és el nom, ja ho veurem.
Jo no sé si tinc l'Antoni nerviós,
perquè és tan gran artista com a gran conversador,
i ja deu tenir ganes d'entrar a la conversa.
Antoni, molt bon dia.
Ganes sí, però a veure si seguiu
amb les relevances que em voldran.
me sonen com a música celestial a les meves orelles.
Però si tu estàs acostumat que te fal·laguen,
que ets un gran artista i ho saps.
Sí, però a vegades, a veure,
una expressió que a vegades dic tan tonta,
ai, tan tonta, sí,
que em sembli que em torni negat,
que se m'aneguin les coses,
i em fan lluitar amb això en sèrio.
Dius, però si jo era capaç i sigut capaç de fer-ho,
ja he de tornar.
I la meva dona em diu,
és que costa de fer-se les coses.
No te'n recordes d'una altra vegada?
Parlàveu abans del bateig,
ai, del bateig o del naixement,
doncs una mica ho ha sigut així, d'aquesta manera.
Tot i això, aquí a Vilasec hi havia un metge
que com que el cridàvem per anar
quan neixien les criatures a la nit
i amb hores aixi interpestives,
deia, m'heu de vindre a buscar al principi,
perquè tot va bé i ningú em necessita,
i ara, que aquí crits i plors,
tots haig de vindre jo.
I aquí, quan ha sigut la criatura a fora,
m'ha quedat com un descans, eh?
Perquè a última hora m'hi vaig haver de posar
dissabtes i diumenges de matí i tarda,
perquè em pensava que no arribava,
que venies a Santa Tecla
i la criatura no estava al punt.
Però si ens deia el Javier
que fa tres setmanes que la tens ja,
que ja n'hi ha hagut la criatura, no?
Sí, però...
No, sí, i quan vam començar,
ho veia tan llarg que no...
I allò que penses...
Mira, normalment penses,
si torna a vindre una altra vegada de feu
i normalment saps per experiència
que no torna a vindre una altra ocasió.
I aquesta vegada ha vingut l'ocasió,
dius, no em passarà igual que l'altra vegada,
que vam haver d'anar...
Doncs mira, i bé, doncs ara ja està aquí,
ja quan vam vindre a buscar-la,
estava muntant encara tornillos,
perquè aquí el taller no va estar mai muntada del tot.
I hi van entrar pares i la canalla i tot.
Dic, mira, ja porten l'esperit de l'àliga,
ja arriba de Tarragona.
I quan va marxar d'aquí,
ja va marxar material i l'esperit de la festa,
que ja anava tot junt amb la mateixa caravana.
I aquesta tarda, doncs, ja es presentarà.
Escolta una cosa, quan vas trigar a fer la gran,
te'n recordes, ja fa uns quants anys?
No, vaig estar diversos mesos,
però hi havia, quan vaig fer la gran hi havia un senyor
que ara, doncs, per desgràcia és mort,
que era molt amic, que es deia Vicenç Giné,
i aquell era el que m'ajudava a posar les fulles i tot,
i em deia, no et posis nerviós,
que acaba sortint bé.
Dic, és que Vicenç, m'acaba sortint bé,
potser perquè em poso nerviós,
però bé, perquè va acabar una cosa amb l'altra.
I érem dos, i potser...
I el ser més gran, per exemple,
com que aquí les peces se solden per la part interior,
doncs, aquell em va costar,
però al poder-me ajudar un,
doncs, anava passant.
Però queixa, l'he fet com si fossi un ensemblatge,
o sigui, es desfà a peces, amb tornillos,
i això potser és que m'ho ha fet entretindre més.
El cas és que ja està fet.
ara, cui, te queda com un descans.
Sí, te trobo que sí, això és com quan pareixes, eh?
Sí, sí, sí.
Quedes descansat, també.
Que passeges el bombo per tot arreu.
Escolta, Antoni, una de les dificultats,
jo recordo quan parlàvem ja fa temps amb el Josep i amb el Xavier,
era el tema del pes.
Per tant, aquelles laminetes s'havien de fer com a més primetes,
més finestres, perquè no peses tant, no?
Tot.
És que jo diria que si hi ha estat tant de temps per fer,
ha sigut pensant en el pes,
perquè és una lògica de ferrer que fèiem en els contes.
Dèiem, bueno, perquè abans preguntava quan era més petita.
O sigui, totes les mides estan multiplicades per 0,66,
que això vol dir que és un terç més petita.
O sigui, són dos terços de la gran.
Però, clar, dos terços de la gran, com que jo no l'havia de la gran,
no la vaig pesar mai, però em van dir que pesava 80 i pico de quilos,
doncs deies un terç menys, només són 25 quilos,
doncs 50 quilos no podrà portar ningú.
Però al moment de fer-la ja es redueix de llarg,
però també d'ample.
O sigui que, per posar-te un exemple,
si un centímetre per un centímetre,
doncs dius, el doble,
doncs no és doblat, és quadriplicat.
O sigui que si redueixes 4 centímetres,
ai, un, dos, tres, quatre centímetres quadrats,
doncs un quart només és un centímetre quadrat.
No sé si he fet bé la reducció o si m'entens.
No, tot és estupendo en mates, eh?
El que passa...
No, la pràctica ens ho ha portat,
que s'ha anat escoltant i llavors
l'àguila gran està fet en planxa de 3 dècimes.
i vaig calcular que cada dècima que baixaves,
baixaves uns 10 o 15 quilos.
Però aquí ja vaig començar fent la de dos
i hi ha parts que tenen una dècima.
I aleshores entra unes coses...
I per dins és tot de fil ferro.
I em van dir, tranquil,
que els petits són més pausats,
perquè ja em diuen que la gran la llancen pels aires i tot,
però diu, és que porta molt ferro, els perdins.
jo cuideix i no es doblega,
però bueno, cada any se li arriba una repassadeta i ja està.
La diferència de la gran és que la petita només surt un cop.
Sí, però més que res,
que com que pesa,
quan la tracten amb cuidada,
s'agafen pel davant
i amb el mateix força del cos
enfonen les planxes cap dins.
Bé, que això quan ve bé
se torna a repassar i ja està.
Javier, cuideu-li l'àliga, home,
que li doneu molta feina a l'Antoni cada any.
L'Antoni té la sort que el dia 21
la baixada de l'àliga li han explicat,
però no l'ha vist mai.
Sí, que no la vegi perquè li donarà un ensure.
Probablement patiria molt si ho veieu.
Ho haureu de fer una sessió de bany i massatge.
No pensis, passen per aquí a casa,
un dia passa un,
diu, Antoni, l'he portat l'àguila, oi això?
Diu, ja a la nit l'havia portat.
I un altre dia, uns que no me'n recordo qui era,
però una noia diu,
el meu home abans de casar,
diu, va voler portar l'àguila.
O sigui que volia fer una cosa assenyalada,
com una fita,
i era portar l'àguila gran.
I ara espero també la inventiva dels aligués,
com ha passat amb la gran.
perquè el fet de baixar les escales al revés
i la part de la nit que no l'he vista mai
i que en aquelles hores tinc altres feines,
doncs és tot un invent.
I sempre que trobo algú que dic que no l'he vist,
doncs ja has d'anar.
I més tu.
Doncs a veure si la inventiva segueix aquí també sent...
Fins que es converteixi,
el que s'inventin es converteixi en un element ja més del programa de festes,
que és el que ha passat amb la gran.
De totes maneres, jo crec que l'Antonio
és millor que no vingui aquella nit.
No, no, no, de veritat, António,
perquè és que patiries molt
i no estàs per patir.
Veus, sí, un s'ha agradat, eh?
I tu ni ningú estàs per patir.
Pensa que no és com a tonteria,
però quan vaig a veure l'àguila,
cada any pràcticament...
cada any l'he vista per Tarragona
i la veus de lluny
i per dins del casc antic,
doncs com que els carrers són estrets,
encara té molta presència.
A la Rambla espero una mica.
Però quan me van portar aquí per la mostra,
per Trara,
ostres, quedes impressionat.
I dius,
aquella gent d'abans sí que eren capaços de fer coses.
A veure si ara no serem capaços d'arribar on va arribar la gent d'abans.
i més o menys,
quan les van posar al costat,
és el que deia el Javi,
més o menys s'hi assemblin.
I bé,
mira,
la veritat és que sí que queda una satisfacció, eh?
Sobretot quan la gent veus que agafen
o ja porten l'esperit de la festa
i allò que estava un taller material,
doncs acaba sent festa ja de Tarragona.
I escolta, Antonio,
ara que ja no tens la ligueta petita al taller,
jo m'imagino que poc o molt,
tot i que donen molt mal de cap
amb allò de les matemàtiques que explicaves abans,
jo crec que te l'enyoraràs, no?
Sí, però no,
perquè un hi ha a compte que,
a veure, un goig pels qui fan coses,
però no amb això,
sinó amb altres senyes,
és que funcioni pel que ho has fet.
Perquè dius,
ostres, no,
pesava tant,
que no ha pogut,
això sí,
vull dir,
podria ser tan bonica com ara,
però que no la poguessin dur,
llavors sí que seria una cosa.
Però això que al final van pesar
aquí a casa amb una bàscula,
potser amb una altra bàscula,
fa un altre pes,
però això de pesar el bany...
La vas fer amb la bàscula de bany.
Oh,
perquè era molt important això.
Pensa que em va moure
sempre pensant
a coses que les vaig fer dues i tres vegades
per anar baixant pes.
Pesava uns 17 quilos.
doncs,
això ja era un èxit.
Jo no sé si al Josep
i al Javier li volen fer algun comentari
al voltant de la seva feina,
si en teniu alguna curiositat.
Estic aquí parlant amb l'Antonio
i potser vosaltres teniu curiositat
de comentar-li alguna cosa.
No,
a mi el que em mou una mica
és un sentiment com d'enveja,
no?,
que algú que és capaç
de posar en material
una cosa com aquesta
i que després veu
que s'incorpora
en una festa
i com ell explicava ara
que la gent que la va buscar
ja porta l'esprit de la festa,
al final això és un element viu,
no és un element que estigui parat,
és un element viu.
Jo crec que veure-ho pel carrer
li ha de donar una satisfacció
molt gran
i això és el que l'inveja una mica.
La Lliga va acompanyada
d'altres nens i nenes,
va acompanyada d'un vestuari
i tot això
com ha anat d'altra banda, Javier?
Bé,
tot això quan s'ha decidit
i es tira endavant
el projecte de la Lliga Petita
doncs,
també es tira endavant
el tema de decidir
qui seran els portants
i del vestuari que portaran
i de la Corona,
que la Corona l'ha fet
el Javier Blas,
que és tal com va fer
la de la Lliga Gran,
és obra del Javier Blasquez.
Els vestits són
confecció del taller SIS
d'aquí de Tarragona
i els nens els hem agafat,
també amb l'Antoni ho deia,
fins a última hora,
fins que no sabéssim exactament
quan pesaria l'àliga,
les mides definitives que tindria
tampoc podíem triar nens,
els teníem més o menys vistos,
podíem dir,
bueno,
seran dos o menys d'aquesta mida
perquè hi puguin entrar,
perquè tinguin la suficient força
per poder-la portar.
Han de tenir entre 6 i 12 anys,
per tant,
en aquesta marge gran.
en aquest cas és una mica més gran,
perquè els 120 quilos,
un nen de 6 anys,
potser els arribarà a aguantar
segons qui,
però ballar no ballaria.
I són a partir de 9 anys,
els nens de l'àliga.
I bé,
tot aquest procés
també porta molt de temps.
Abans ho comentàvem a l'inici,
no?
Que diria,
ostres,
avui presentem-la
i hem fet una feinada
durant un any
de valent
i amb l'Antoni
que ens hem vist molt
allà al taller
i xerrant i això.
La veritat és que avui és un dia
per nosaltres
de,
de una felicitat
de poder-la treure al carrer.
I quan la presentareu?
La presentem aquesta tarda
primer a 3 quarts de 7
a l'antic ajuntament
i a encabat
a les 7 i mitja
sortirem a la plaça
a les Cols
i serà la presentació pública
i on ballarà
per primer cop
la liga petita.
Antoni, vindràs, no?
Home, i tant.
És que clar.
Ja han acabat de dinar
i no em poso la feina
per no descuidar-me'n.
Ja, ja directament
i una mica de festa.
Cap aquí
i agafar lloc
que l'altra vegada
es va quedar
quasi sense lloc.
Van fer cap tots...
Bueno,
diu que ja ho tenen preparat
perquè hi càpiga tothom
però a veure
com anirà la festa.
Que es va quedar sense lloc,
diu, Antonio.
No, perquè s'omple
l'antic ajuntament
i s'omple de seguida.
i la gent va llançada.
També una vegada
vaig col·laborar
amb la Cucafera Petita
i la vaig veure de lluny
i vaig fer l'estructura.
L'estructura
de la Cucafera Petita
de Ferro
també la vaig fer jo
i aquell,
l'Àngels Cantos
diu,
la gent se torna boja,
la gent se torna boja.
Bueno, doncs,
dic, ja val més així, dona,
no pateixis.
O, dius que no...
En fi,
vull dir que ja està bé.
És la festa, això.
Javier, Josep,
moltíssimes gràcies
per venir.
Enhorabona, Josep,
la Repsol IPF
i continuar donant recolzament
injustament
al que és la tradició.
Si ens deixen,
cap problema,
està assegurat.
Moltíssimes gràcies.
Bones festes.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.