3 minuts, un quart de dues, en dedicarem als darrers minuts
que s'apuntin en alguna raconeta de l'agenda
a aquestes propostes que arriben per al mes de gener
des de la Fundació Caixa Tarragona.
D'entrada, un cicle de cinema asiàtic,
tenint en compte la bona acollida que va tenir en edicions anteriors,
torna i comença justament demà dimecres.
Comencem, en tot cas, parlant d'aquestes 4 pel·lícules
que arribaran a la sala d'actes de Caixa Tarragona
i ho fem amb el programador Nando Terino.
Nando, molt bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, cinema asiàtic, diguem-ne que no dic jo que sigui el plat més fort,
però sí el primer que arriba al mes de gener
dins de les propostes culturals que feu des de la Fundació.
Sí, és el primer perquè tot just comença demà,
com estem venint fent des de fa 3 anys, de fet.
És la tercera vegada que programem aquest cicle,
que es diu asiàtic, i que està destinat, com el segon hem indica,
a cinema asiàtic, però bé, el que seria la part extrem oriental d'Àsia,
és a dir, Xina, Japó, Hong Kong, etcètera.
Clar, és el que t'anava a dir, perquè és el mateix que dir cinema americà,
cinema espanyol o cinema europeu.
Dins d'això, s'ha de delimitar una miqueta més.
Per tant, estem parlant de propostes cinematogràfiques molt específiques, no?
Sí, a veure, són pel·lícules que moltes d'elles s'han estrenat al cinema,
però que d'altres sí s'han estrenat ha durat molt poquet temps
i moltes d'elles fins i tot a Tarragona no han arribat.
I en cap cas s'han vist mai a Tarragona en versió original,
que és com nosaltres les projectarem,
que és la nostra política a l'hora de projectar pel·lícules.
De fet, estem fent cinema continu en versió original cada dimecres de l'any,
tot i que les pel·lícules les intentem agrupar en cicles de tres quadres temàtics,
en aquest cas, doncs, l'asiàtic.
Comenceu amb un director conegut, reputat, com és Takeshi Kitano.
És el més conegut de tots, el Takeshi Kitano.
Bé, conegut ara ja, després de molts anys,
tot i que la pel·lícula, que és de l'any 97, no és nova,
però sí que és una estrena a Tarragona en versió original.
Les Flores de Fuego, es diu, continuarem amb La Boda de Tulla,
en aquest cas, una pel·lícula xinesa.
Estem molt poc abasats a veure cinema xinès, no?
Tot el que...
O la majoria del cinema que ens arriba de l'Àsia oriental
és o de Japó o de Vietnam,
però el que és Xina, Xina pròpiament dit,
que s'està posant de moda en els últims anys,
encara no està totalment oberta
i nosaltres no estem encara molt al dia del cinema xinès,
però és una bona oportunitat.
Amb La Boda de Tulla,
continuarem amb Elecció 2
i acabarem amb Naturaleza Muerta,
aquestes dues que venen de Hong Kong.
I són temàtiques molt diferents, totes elles, no?
Sí.
Pel que he vist, la sinopsi de cadascuna de les pel·lícules.
Sí, a veure, són pel·lícules diferents,
tot i que el que sí que hem buscat,
a diferència d'altres anys,
és que no siguin pel·lícules molt poc comercials.
És a dir, sí que hem buscat...
Veuràs que, per exemple,
una temàtica que seguim és el tema dels mafiosos, no?
Com a Elecció 2, per exemple,
que diuen que és com una versió contemporània del Padrino,
bé, contemporània o passada a l'extrem oriental d'Àsia, no?
Però sí que hem buscat que siguin pel·lícules
amb una miqueta més d'acció
i hem intentat fugir una mica més
d'aquest cinema més clàssic oriental
on sembla que no hi passi res, no?
Que és una mica la imatge que tenim de vegades
d'aquest tipus de cinema.
És a dir, no són pel·lícules tan poètiques
com les que havíem programat altres anys,
sinó que són pel·lícules que, d'alguna manera,
com és el cas de Léction,
per exemple, el que seria el guió
o la manera d'estructurar el fil narratiu
podria ser més proper al cinema americà.
I pel·lícules compromeses
que entren en la línia documentalista
que ara s'estila molt al cinema
com l'última que projectareu, la de Naturaleza Muerta.
Sí, perquè, a veure, al cap i a la fi
el documental també és un gènere molt poc comercial
i que també toca de reivindicar, d'alguna manera.
Cinema teniu avui també,
però dins d'un altre cicle
que també té un èxit increïble,
el de cinema per a la gent gran, no?
Sí, el que passa és que, a veure,
estan projectats de manera molt diferent.
És un altre plantejament, aquest.
Sí, el cinema asiàtic, com et comentava abans,
entra dins d'aquesta proposta
de cicles de cinema en versió original
per a cada dimecres de l'any.
No sé si recordareu que abans de fer l'asiàtic
durant el primer trimestre
ja vam dedicar un cicle a Woody Allen,
a Ingmar Bergman també,
i un cicle de cinema d'animació.
En aquest cas el farem l'asiàtic.
I més endavant, al febrer,
continuarem amb altres directors,
com Scorsese, etcètera.
És una miqueta el que seria
la filosofia d'una filmoteca, d'alguna manera,
per veure pel·lícules que normalment
no tenim accés a les grans pantalles,
o moltes d'elles que són antigues
i no les podem veure en versió original
i en 35 mil·límetres, que és com les projectem.
Home, tenint en compte, perdona,
aquest esperit de la filmoteca,
no sé si allò mirant enrere,
caldria recuperar l'esperit del cinefòrum posterior,
no ho sé, eh?
Bueno...
Potser dic una bajanada, però...
Doncs, mira, m'ho apunto.
Apunta tu,
perquè el que ens agrada és xerrar a la gent
després de veure una pel·li,
que t'encanta comentar-la.
Home, això podríem fer alguna prova,
a veure què passa.
Alguna vegada,
no és cinefòrum,
però alguna vegada sí que hem fet,
quan el director és espanyol
i és accessible,
sí que hem portat el director
perquè parli abans de la pel·lícula, no?
Bé, ho podríem provar,
a veure si la gent no té massa pressa
en marxar quan acaba...
Allò que es queda molt al vestiu,
diu, sap en què seguim?
I acabem de parlar aquí, no?
I es queden a veure els crèdits,
aleshores mirarem a veure de fer...
I si s'aixequen només a encendre el llum,
aleshores vol dir que no.
Escolta, està tot inventat en aquesta vida,
a vegades hem de tirar de coses
que ja es feien i que funcionaven, en fi.
Perdona, tanco el parèntesi
i deixo que continuïs, disculpa.
Estàvem amb el cinema per a gent gran,
que és un cicle que té una filosofia diferent
perquè el fem en col·laboració
amb les aules de la gent gran
de la Rubí i Virgili, de la universitat.
Per tant, aquest sí que té un...
sí que entra dins d'un àmbit pedagògic,
de dir-ho d'alguna manera.
No vol dir que tota la gent gran,
entre cometes,
que ve a veure la pel·lícula,
perquè està oberta tot el públic,
siguin alumnes de les aules
de gent gran de la universitat,
però, bueno, sí que és un acte
que està fet a partir d'ells
i que sempre té una explicació
prèvia a la pel·lícula.
El professor de la universitat,
el José Carlos Suárez,
que és el director de l'aula de cinema,
fa una explicació de la pel·lícula
que anem a veure,
sobretot la posa en situació cronològica,
explica el que va significar en el seu moment
i explica quant a curiositats.
I en aquest cas,
i també per l'hora que ho fem,
que és a les cinc de la tarda,
doncs el gran gruix del públic
sí que és gent gran.
Val a dir que també aquest cap de setmana
comenceu un altre cicle que té un èxit
realment destacable,
que són els Matins en Família.
Sí, sí, sí.
Bueno, no és que...
Bueno, continuem.
El cicle va començar ja a l'octubre
i sempre hi ha un espectacle familiar
que intentem que coincideixi amb la primera
o, en aquest cas, per defecte,
el segon cap de setmana de cada mes.
Un cicle força conegut
en el qual hem de fer dues sessions
per la quantitat d'afluència de públic que té.
Dos sessions i recordem que el preu és simbòlic
però que sempre va adreçat a...
Doncs és una entrada donatiu.
Sí, sempre tots els cicles de música que fem
que tenen una entrada,
que en aquest cas és d'un euro i mig,
és a dir, que és gairebé ridícul,
va destinat a una ONG, sempre.
El Desconcertat?
El Desconcertat per la setmana vinent.
També és un cicle que va començar abans de Nadal
i és un cicle de música familiar.
Així com el Matinsam Família és espectacle familiar
perquè podem fer des de Pallassos fins a Titelles, etcètera.
Titelles com aquest diumenge, per exemple.
En el cas del Desconcertat, és un concert familiar.
És un cicle musical però destinat a tota la família
que sempre intentem que tingui un component pedagògic,
és a dir, que pugui venir el pare amb els fills
i que tant el pare com els fills aprenguin alguna cosa del concert
i fins i tot que el fill li pugui preguntar després coses al pare
quan tornen a casa.
En aquest cas, el diumenge vinent, el dia 20,
tindrem un espectacle de percussió que es diu Contacte
on veurem tot tipus de percussió tocada a l'escenari
a partir de quatre percussionistes que tocaran alhora,
que són aquest grup Contacte.
Des de marimbas, de tot.
Molt interessant aquest, eh?
12 del migdia.
Això és a les 12 del migdia
i també, igual que el Matinsam Família,
té una entrada donatiu d'un euro i mig.
Després hi ha l'Acòrdia i Descorda, més endavant ja en parlaríem.
Sí, l'Acòrdia i Descorda acabarà el cicle,
però això és a mitjans de febrer ja.
I el Totcorda també comença...
I el Totcorda, sí.
Aquest cicle sí que comença ara,
estrena el 20 de gener.
A la tarda, bueno, veus que tenim una agenda apretada, eh?
Molt apretada, eh?
Al matí farem el concert familiar
i a la tarda l'orquestra de Cambra de Vilaseca
que inicia el Cicle Totcorda.
El Cicle Totcorda és un dels cicles de música clàssica
que fem des de l'Auditori Caixa Tarragona
i en aquest cas són quatre concerts
on s'intenta que d'alguna manera
hi hagi un repàs de les diferents èpoques musicals del clàssic,
tot i que és molt difícil resumir tota la història de la música en quatre concerts,
però intentem que no coincideixin en el temps, diguem-ne,
i també intentem, com el seu nom indica de Totcorda,
que en alguns dels concerts sempre hi hagi algun component de corda
per escoltar, no?
En aquest cas el que
encetarà el cicle
que vindrà a càrrec de l'orquestra de Cambra de Vilaseca
i és un concert absolutament dedicat a Vivaldi,
és a dir que, bueno,
les quatre estacions són prou conegudes
i la corda que hi sona també
i a banda, doncs, el context cronològic seria el barroc.
I el violí de l'Ebelio Tielés,
que ja sabem també com sona i com dirigeix, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, és un de tants músics de prestigi
que estan per les nostres comarques
i que de vegades no ens adonem que els tenim, no?
I en canvi estan aquí instal·lats.
És el que deia, teniu l'auditori ben ocupat.
De fet, també l'heu tingut a aquestes festes de Nadal
amb els diferents actuacions de festivals de Nadal
de les diferents escoles de música, també.
Sí, totes han vingut cap aquí.
Totes han passat per l'auditori.
Val a dir que és un lloc molt còmoda,
també fins i tot per aquestes activitats.
I bé, també teniu les entitats a l'auditori, no?
I això també seria aquest mes de gener.
Sí, a veure, en aquest cas,
bueno, com tothom sap,
l'auditori està obert
a les diferents entitats de Tarragona,
tot i que, bueno,
després d'aquest allau d'entitats
que hem tingut al desembre,
des del conservatori, l'escola, l'estudi, etcètera,
ara quedem reduïts aquest gener
al que seria el Festival de Dances Catalanes
per l'Esbardansaire de Tarragona,
que és un concert i espectacle d'Esbardansaire.
I, a banda, també,
una altra entitat, tot i que no és un concert,
sinó que és una inauguració d'un premi fotogràfic,
és el concurs de fotografia César August,
que ve organitzat des de l'agrupació fotogràfica de Tarragona,
que nosaltres cada any acollim les fotografies presentades al concurs,
que acaben sent sobre unes 50,
que eren totes presentades al passadís de l'auditori,
és a dir, el passadís d'entrada de l'auditori de Caixa Tarragona.
I jo ja sé que no és la meva tasca,
però com que l'he visitada com a tres vegades i m'entusiasmat,
recordem que encara es pot anar a veure el llegat dels Reis Marts.
Sí, i tant.
Que t'hi pots estar estona i pots anar més d'una vegada,
perquè no t'ho acabes.
Això m'encantaria, que la gent repetís.
Fins al 2 de març.
Fins al 2 de març.
Fins al 2 de març hi ha oportunitat per veure.
Que ningú es pensi que perquè ja han passat els Reis,
ja s'han d'oblidar.
Per això t'ho comentava, val la pena dir-ho.
Hi ha coses sorprenents des de...
Clar, com que vam ser nenes, algunes les cuinetes,
a mi em va sorprendre molt també un exemplar que hi ha
de Los Juegos Reunidos, Hyper, però molt antic.
És que em penso, si no recordo malament, les fitxes són de fusta.
Sí, sí.
Hi ha coses que són realment increïbles.
Una farmació a l'antiga, una farmació...
Bé, és una exposició que val la pena.
Està tenint molt d'èxit, no, Nanda?
Sí, ens està anant molt bé.
De fet, a veure, aquest tipus d'exposicions acostumen a funcionar molt bé.
Toquen la fibra sensible, el temps que no tornarà, no?
Sí, sí.
No, no, i bueno, són...
De vegades, vulguis o no, són un tipus d'exposició més popular
o més populista, si vols, no?
Perquè crida més l'atenció.
De vegades fas exposicions íntegrament d'art molt bones,
però en canvi interessen els que realment els agrada l'art, no?
En canvi, aquest tipus d'exposició de joguines,
o d'aquestes que toquen la memòria de la gent,
doncs, bueno, acostumen a ser força popular.
La gent té menys mandra de venir.
Jo alguna vegada que he anat,
que ja t'he dit, he anat menys d'una vegada,
segur que és un estereotip, però és cert.
Àvies, mares i nens, o avis, mares i nens,
és a dir, anaven com a dues o tres generacions,
i l'avi allò fent una mica de guia, no?
Clar, és que aquest era un dels objectius, també, no?
És perfecte perquè vingui l'àvia amb els nens
i que després els nens no deixin de fer-li preguntes a l'àvia.
És la gràcia, l'àvia per recordar i explicar batallites, no?
Si se'm permet.
Sí, sí, i tant, en el millor sentit de la paraula, clar.
I els nens, doncs, perquè descobreixin
que no tota la vida han estat Playstations.
I, bueno, no sé si ara hi ha coses més modernes.
No, però també juguen altres coses, jo suposo, eh?
Sí.
Jo suposo que sí.
Home, a veure, sempre s'ha dit que per molta tecnologia que hi hagi,
després als nens els hi dones una baldufa
i acaben jugant amb allò més hores
que no pas amb qualsevol altra joguina molt més moderna, no?
També en altres èpoques hi havia cotxes teledirigits
i hi havia nens que no els tenien
i no per això no deixaven de jugar, segurament.
No, no, ni es deprimien, tampoc.
Molt bé.
Nando Terino, demà Flores de Fuego, de Takeshi Kitano.
Kitano, m'hà.
I serà un plaer, doncs, retrobar-nos en aquest cicle.
Digues.
Deixa'm dir que tot el cinema que fem aquí,
i el cinema asiàtic inclòs, és totalment gratuït,
però s'ha de passar a partir d'una hora abans
a recollir una invitació per la sala d'exposicions.
Molt bé.
És a dir que, bé, i de pas,
ja que venen a buscar la invitació,
es poden fer un tomet per l'exposició, també.
I ja està, i la tarda complerta.
Però totalment gratuït.
Molt bé, Nando, moltíssimes gràcies.
Una abraçada.
Gràcies a tu.
Fins aviat.
Adéu.