Cada minuto hago una revolución contra el tiempo que nos consume,
nos jode el suelo y las paredes y no me deja poner los jerseys que aún conservo de mi madre.
Cada minuto nos priva de la comida caducada que cada minuto yo te hierro para luchar contra este desastre
que me obliga a pintar las paredes y a cortar la hierba de las casas abandonadas que aparecen en mis recuerdos.
Sin ni siquiera saber cómo eran antes de que el tiempo las destruyera.
Cada minuto intento cortarle las alas aunque al final solo consigo esconder las pruebas de sus crímenes
que son múltiples, numerosos e incluso infinitos.
Y sé que mi madre decía que los que hacen las revoluciones a medias no hacen más que cavar sus propias tumbas
pero sé que cuando acabe este minuto lo volveré a intentar.
Cada minuto una revolución, un repte que han assolit quatre joves estudiants universitaris de Tarragona.
Han portat el seu treball al Festival Internacional de Cinema de Catalunya.
A Sitges presentava en aquest curt de dos minuts Cada minuto una revolución.
Els autors són Eloi Ortiz, Jacob Dalmau, Marc Igual i Lluís Miquel Hurtado que avui ens acompanyen al matí de Tarragona Ràdio.
De fet ens acompanyen al Jacob, bon dia.
Hola, bon dia.
A l'Eloi, bon dia, Eloi.
Bon dia.
Marc, benvingut.
Tenim el Lluís Miquel a Madrid estudiant, no?, al programa Seneca, si no vaig equivocada.
Doncs sí, l'any passat estava per Seneca però ja en guany ha pogut entrar a universitat amb el que cap problema.
Total, que s'ha anat a Madrid.
Continua a Madrid, igualment.
Ja no tornarà.
S'ha anat a Madrid, ja tornarà tard o d'hora.
Va poder anar a Sitges, si més no, el dissabte.
Sí, sí, érem tots, no va faltar cap.
Us vau ajuntar als quatre.
A veure, aquest curtmetratge es va presentar en el Festival de Cinema de Catalunya, en l'apartat Nova Autoria, exactament.
No sé si això ho hem d'explicar per antena, però aquí l'únic que va estar puntual alhora va ser el Jago,
perquè vosaltres dos vau arribar tard i no va poder veure el vostre treball projectat a Sitges, no?
Bé, era el GPS humano que tenim al cap, que, bueno, ell perquè no condueix, però jo que condueixo, el meu GPS humano, doncs, va començar a fallar.
No havíem anat moltes vegades a Sitges, llavors.
Llavors, tu sí que hi eres des del començament.
Sí, perquè vam arribar en tren i no hi va haver cap problema.
A veure, són projeccions que no... El curtmetratge dura dos minuts i jo m'imagino que Nova Autoria són projeccions que es fan simultànies una darrere l'altra.
Explica'ns una miqueta quin era l'ambient, si vas sentir algun comentari.
Sí, Nova Autoria és un apartat que s'ha creat dins el Festival de Sitges amb el suport de l'Esgai
i que serveix per treballs d'escoles de cinema o d'audiovisuals de Catalunya.
I, bé, va ser una sessió que va començar a dos quarts de quatre de la tarda i es van passar unes deu obres, crec que era.
I, bé, la nostra era la segona i les sensacions, doncs, bones, no?
Fa gràcia veure-ho una vegada més en pantalla gran i bé.
L'he vist molta gent.
Jo, quan sabia que podíeu venir avui a la ràdio, lògicament, com que ens vau informar que estava al YouTube i que es podia veure,
i he entrat, l'he vist, a mi personalment, però clar, és una opinió personal d'espectadora,
absolutament inexperta, ignorant en el tema de l'audiovisual i del cinema.
M'ha agradat molt, m'ha impactat molt i també he vist que sobrepassaven les 2.600 o 700 visites.
Ha vist aquest curt metratge molta gent ja?
A través d'internet, si més o menys.
El que hem tingut sort és que també s'ha anat linkant entre ells, s'ha anat enviant
i més o menys s'ha creat, no un fenomen, però sí que entre estudiants i gent potser externs que ho hem vist
i els ha agradat, s'ho han linkat al blog o han aconsellat ensenyar-ho.
I d'aquí més o menys tenim aquest número de visites que, per ser una pràctica universitària, no està gens malament.
És el que us anava a dir, no estem parlant d'un projecte que neix per presentar-ho al Festival de Cinema de Catalunya.
És un treball acadèmic, és un treball de classe, que us planteja no sé quin professor exactament,
de quina assignatura i quan.
La Marta Montagut, de Llenguatge Audiovisual.
Coneguda i col·laboradora d'aquesta casa, a més a més, és veritat.
És la que ens donava l'assignatura i estava estructurada amb una sèrie de pràctiques
i aquesta era l'última, que era una videocreació.
Llavors, per fer aquesta videocreació ens vam començar a plantejar tot aquest tema
i ens hi vam anar dedicant i al final ha sortit el cada minuto.
Bé, jo no em vull posar transcendental, perquè ens vam plantejar tot aquest tema.
Esteu parlant de la vida, en definitiva, en dos minuts.
Dos minuts que es repeteixen. Esteu parlant de la vida en un minut, de la vida en conjunt.
Dius, home, teniu el coco molt brillant aquell dia.
A mi m'ho sembla, si més no.
No sé si era un dia que tenia el coco brillant o va ser casualitat.
Com us vau plantejar aquest treball?
Vull dir, perquè aquí no només hi ha una metodologia que heu après a la universitat,
que esteu aprenent a la universitat, sinó que aquí justament estem parlant de videocreació,
una part creativa i coses que es volen dir utilitzant aquestes eines.
Sí, tot aquest tema va començar perquè ens vam plantejar una mica
un apropament poètic al tema del pas del temps.
I realment, tal com va començar, que és una idea molt primitiva,
però és on després ho vam anar desenvolupant, és amb el joc polisèmic de revolució,
de revolució d'oposar-se contra l'ordre establert i revolució d'una volta que dóna el minut al temps.
Llavors va ser com una manera de buscar una explicació del pas del temps poètica
que va partir des d'aquí.
Des que cada minut hi ha algú que fa una revolució per intentar parar-ho,
perquè li proveix una sèrie d'efectes negatius, com és la degradació física i l'oblit i això.
De totes maneres, a veure, en un minut al pas del temps,
jo el que m'he adonat també mirant el vostre treball,
és que en un minut es poden dir moltes coses, no?
Un minut que sembla una cosa, que et calla, en un minut no res, no?
I es poden dir moltíssimes coses.
Bueno, també és qüestió de ritme, de llenguatge audiovisual,
que si el que volem transmetre és un pèl de, no sé, com d'inquietud i de lluita constant,
doncs tampoc pots fer un minut de la seqüència, perquè no concorda.
És una noia la que està, en definitiva, llançant aquest missatge que ens comentava el Marc,
però també heu utilitzat imatges, diguem-ne, molt impactants,
que impliquen aquesta cosa de revolució, no?,
de lluita contra l'ordre establert, d'insurrecció, en definitiva.
Sí, realment utilitzem les imatges d'arxiu per representar tot el que són els records,
que sembla que s'estan perdent d'aquesta noia,
i a més una cosa important és que la majoria de les imatges d'arxiu que utilitzem
són imatges d'arxiu que fan referència a la revolució del maig del 68,
perquè és una revolució a la que fem referència contínuament durant el curt,
perquè dins de totes les revolucions que poden haver,
aquesta ens interessava pel curt,
perquè és una revolució que també es va sofocar una mica amb el pas del temps,
que va començar molt fort i es va anar diluint.
Aquesta reconversió que han experimentat els protagonistes d'aquella revolució,
que també es veu quan la noia, i ho escoltàvem,
diu allò que deia la seva mare, que una revolució a mitges, etcètera.
A mi m'ha agradat moltíssim, insisteixo, no m'ho acabo.
Al vostre entorn, home, jo m'imagino que la família i els amics
sempre són permissius, però en general,
vosaltres heu tingut la sensació real de què ha agradat,
de què ha impactat, més enllà del públic que hi havia al Festival de Cinema?
De fet, el que passa quan l'ensenyes, aquest curmetatge,
a diferència d'altres peces que puguem haver fet,
que visualment atreu molt,
i encara que l'espectador no acabi entenent tot el que vols representar,
o totes les idees que hi puguin haver visualment,
per la forma de bucle que té i tota l'estètica,
la gent fa que li agradi amb un simple visionat.
Clar, heu comptat amb els vostres coneixements,
l'aprenentatge a la facultat, diners poquets, m'imagino,
perquè aquestes coses, escolta,
es poden llançar bons missatges audiovisuals amb pocs mitjans, no?
Sí, sí, bueno, el pressupost és el que cadascú podia posar.
El pressupost mínim, sí.
Però...
Compràva el dia que gravava, a mi, poca cosa més.
Déu-n'hi-do, eh?
Tampoc posava gaire més, o sigui que...
Escolteu, una cosa, clar,
és important que un treball sorgit d'una facultat molt jove,
com és la que tenim aquí de comunicació,
doncs arribi al Festival de Cinema de Catalunya.
No us he preguntat si es va premiar, si es va reconèixer,
perquè al final sí que és important, però no és el bàsic.
Va rebre algun reconeixement?
Peridòsticament és el que us havia de preguntar al començament,
però és que a mi personalment és el que menys m'interessa,
m'interessa més la vostra feina, la veritat.
Doncs no, no va guanyar cap premi,
però nosaltres, quan anàvem allí, ja tenim el premi,
perquè la selecció,
i una vegada vam veure els curs que estaven seleccionats en aquesta secció,
doncs són curs de l'SCAC, l'Escola de Cinema de Catalunya,
que vam veure curs que tenien molts més mitjans,
llavors, clar, nosaltres,
diem que per els mitjans que teníem,
doncs per nosaltres el premi ja era arribar allí,
i estar seleccionats juntament amb aquestes escoles.
I ara què que esteu estudiant en l'actualitat?
Quin curs, on esteu, què fareu?
Bé, ara hem separat una miqueta,
Lluís Miquel i Marc estan a Madrid,
bueno, Marc segurament,
et deixen sol aquí, eh?
Bueno, em quedo amb Jacob.
Ah, perquè quedes amb Jacob, encara.
Nosaltres dos hem quedat a la URB cursant publicitat,
i Lluís Miquel estudia periodisme i comunicació audiovisual.
I tu comunicació audiovisual,
i no sé si jo si tindreu oportunitat de tornar-vos ajuntat,
amb un treball acadèmic difícilment,
però allò per dir,
cala, fem alguna cosa junts, algun treball junts?
Sí, bueno, el que pensem sempre és,
no tornarem a fer mai més res,
perquè serà difícil trobar-nos,
però com a mínim les ganes de tornar-nos a ajuntar
i no fer un, no sé,
quedar un dia o dos dies
i complicar-nos la vida i gravar qualsevol cosa.
Però individualment, ni que sigui,
us agradaria continuar per aquest camí,
tot i que pel que expliqueu del camí d'estudis que esteu seguint,
no sé, no us plantegeu dedicar-vos a...
Clar, o sigui, bueno, suposo que dedicar-se a una cosa molt difícil,
però continuar fent això, encara que sigui com...
De manera matern i que sigui.
Com a hobby.
Que hem fet, no estem fent coses professionalment.
Clar.
Ni, bueno, a part d'això,
sí que hem treballat en algunes coses audiovisuals,
però més reportatges,
que són ficcions o videocreacions o documental,
que és el que potser més ens interessa.
Jo no ho descartaria,
que algun dia, tant de bo,
puguem tornar a quedar per fer alguna peça més.
Vosaltres, lògicament,
com a qualsevol persona,
però a més per la qualitat dels estudis que esteu fent,
jo imagino que mireu les televisions, com tothom.
Com veieu el panorama?
No dic en quant a programes continguts,
sinó el que és el món audiovisual,
i ja no parlo ni d'economia ni de política,
sinó exclusivament d'imatge,
des de la publicitat, per exemple,
fins a documentals,
fins a propostes que pretenen ser innovadores.
Vinga, mulleu-vos una mica, com ho veieu?
No, si ho veieu bé, és mullar-se també, eh?
Home, jo us imagino que sou una mica crítics.
Home, sí.
És com veiem la televisió...
Les televisions en general.
El món audiovisual en general.
Cada cop la veiem menys,
seria la crítica, no?
Home, això doncs ja és bastant indicatiu.
Seria aquesta la resposta,
perquè, vaja,
els continguts, vaja,
comencen ja a ser reality pur,
excepte algunes televisions com TV3,
que, com a mínim, encara,
el seu públic,
encara conserva aquest esperit de servei.
Jo el que crec és que les televisions,
crec, almenys en tot cas,
sempre és com un mitjà bastant democràtic.
Llavors, realment, els continguts...
Tu també ho veus així, Dacord?
Tu que vas cap al món de la publicitat.
No ho sé, jo crec que amb això
ja tots tenim idees bastant diferents.
Però falta una certa innovació,
sobretot pel que fa audiovisual.
Probablement la publicitat
sigui la més innovadora, en aquest sentit.
Vull dir, a vegades veus espots publicitaris
que t'omplen més tot el que és el teu univers
que no pas un programa, no ho sé.
En sèries televisives,
tampoc soc molt fan,
però hi ha molta tirada ara mateix
i sí que es fan coses
que no s'haurien atrevit de fer fa uns anys,
amb molt més pressupost,
però bé, la tele,
és tot un món, no?
Tireu més cap a l'internet, vosaltres?
O no?
No, bé, tampoc.
Depèn del que busquis, no?
Cada allada també amb el TTT
no es pot plantejar
com estava plantejat fins ara,
la quantitat de canals que hi ha
i tot fa que l'oferta...
Cada vegada hi ha més varietat
i també, doncs, a veure,
amb això de la innovació
també és a tirades,
és el que diu ell ara, per exemple,
hi ha com molt de boom amb les sèries,
sí que és veritat que potser no...
és una cosa que ve més dels Estats Units,
és una tendència que potser aquí
no s'està fent bé, no ho sé,
però, en tot cas, també un altre punt,
a part del democràtic que pot ser la televisió,
també és veritat que cada vegada
amb el TTT i amb totes les tecnologies,
cada vegada hi ha més oferta,
hi ha més varietat i hi ha més mitjans,
que això, mira, inclús ens pot interessar a nosaltres.
Clar, mitjans materials,
en quant a mitjans humans,
falta una miqueta més de gent jove
i que estigui preparada,
com ara vosaltres,
les televisions,
com vosaltres o altres companys, eh?
No, home, jo crec que segur que hi ha gent jove,
una altra cosa que...
que realment estigui en llocs de decisió, vaja.
Segurament gent jove segur que n'hi ha.
I d'això no ho dubto.
Però a vegades la feina és més limitada
i tens que guanyar-te un recorregut
per aportar-ho.
Però aleshores us fareu vells,
llavors aquestes idees joves no hi seran
i escolta, és un bucle,
això no s'acaba mai.
Home, si fa falta gent jove
en llocs decisius o creatius,
tant de bo,
perquè seria una utopia.
Que tingueu molta sort
i de veritat, enhorabona,
li deu al Lluís Miquel també,
enhorabona per aquesta feina
i en tot cas recordar als oients
una adreça electrònica per ràdio
no té futur perquè costa d'apuntar-la,
però és tan fàcil
com posar cada minuto
una revolució en el YouTube
i surt immediatament
i es pot veure.
Moltíssimes gràcies
i enhorabona a l'Oi Ortig,
a cop del màu,
Marc Igual,
i com us deia,
doneu-li també l'enhorabona
de part d'aquesta casada
Lluís Miquel Hurtado.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.
Moltíssimes gràcies.
Cada minuto hago una revolució
contra el tiempo que nos consume,
nos jode el suelo y las paredes
y no me deja poner los jerseys
que aún conservo de mi madre.
Cada minuto nos priva
de la comida caducada
que cada minuto yo digiero
para luchar contra este desastre
que me obliga a pintar las paredes
y a cortar la hierba
de las casas abandonadas
que aparecen en mis recuerdos
sin ni siquiera saber
cómo eran antes
de que el tiempo las destruyera.
Cada minuto intento
cortarle las alas
aunque al final
solo consigo esconder
las pruebas de sus crímenes
que son múltiples,
numerosos
e incluso infinitos.
Y sé que mi madre decía
que los que hacen
las revoluciones a medias
no hacen más
que cavar sus propias tumbas
pero sé que cuando acabe
este minuto
lo volveré a intentar.
Cada minuto
hago una revolución
contra el tiempo
que nos consume,
nos jode el suelo
y las paredes
y no me deja poner
los jerseys
que aún conservo
de mi madre.
Cada minuto
nos priva
de la comida caducada
que cada minuto
yo digiero
para luchar
contra este desastre
que me obliga
a pintar las paredes
y a cortar la hierba
de las casas abandonadas
que aparecen
en mis recuerdos
sin ni siquiera saber
cómo eran antes
de que el tiempo
las destruyera.
Cada minuto
intento cortarle
las alas
aunque al final
solo consigo
esconder las pruebas
de sus crímenes
que son múltiples,
numerosos
e incluso infinitos.
Y sé que mi madre
decía
que los que hacen
las revoluciones
a medias
no hacen más
que cavar
sus propias tumbas
pero sé que cuando
acabe este minuto
lo volveré a intentar.