Ara són dos quarts de dotze del migdia, vuit minuts.
L'Hospital Joan XXIII de Tarragona ha arribat al centenar de trasplantaments de mèdula òsia.
Es tracta, de fet, de l'únic centre hospitalari de Catalunya
acreditat per l'Organització Catalana de Trasplantaments
per a realitzar aquesta intervenció,
la qual en detallarem perquè s'han d'explicar moltes coses.
Ens acompanya Andreu Llorente.
Ell és el cap de servei d'hematologia de clínica de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Doctor Llorente, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut i amb nosaltres, en Virginia Callao.
Ella és hematòloga del Banc de Sang i Teixits de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Doctora Callao, bon dia.
Hola, molt bons dies.
Benvinguda.
Primer els hem de donar l'enhorabona
perquè quan s'arriba a una fita d'aquestes característiques
i amb un èxit notable,
doncs, home, és motiu per congratular-se, no, doctor Llorente?
No estem parlant de pràctiques senzilles, precisament.
Sí, veritablement sí,
perquè som l'únic centre acreditat a la província,
no a Catalunya, sinó a la província de Tarragona,
que podem fer aquesta tasca.
És un permís que és renovable anualment
i des de l'any 2000 s'estan fent
i s'estan renovant anualment,
vol dir que estem fent-lo una mica bé
perquè puguin fer tot això,
perquè si ho fas malament
t'atreuen el permís i ja no pots fer més.
Així que, per ara, jo crec que, veritablement,
encara que sigui un centre que...
amb una humilitat que tenim,
és un centre més petit,
que és a Barcelona,
estem fent els transplantaments que ens corresponen.
amb un èxit que jo crec que és dintre els estàndards
mundials de punt d'èxit d'aquests transplantaments.
Clar, quan parlem de transplantament de moll de l'ús,
els que no som experts,
de seguida la gent relaciona el tema de la leusèmia,
per exemple,
i transplantaments endògens.
Estem parlant d'un camp bastant més ampli
i estem parlant de transplantaments autòlegs.
Sí, el transplantament autòleg
el que t'ha permet és que,
ho vull explicar després la doctora Callau,
és separar les cèl·lules mare del malalt
i guardar-les conservades en congelació.
Això que t'ha permet,
que malalts que no podrien tindre un tractament intensiu
perquè, si no,
destruirien tot el seu moll d'os,
guardant aquestes cèl·lules mare
que es treuen per un procés,
ja ho explicarà ella,
de fèresis,
tenim una possibilitat,
que els malalts que es curarien
amb una quantitat de quimioteràpia
que no podem donar-li perquè, si no,
possiblement moririen per l'acte
de donar-li aquesta quimioteràpia tan intensiva,
guardant aquestes cèl·lules
podem donar la quimioteràpia
i rescatar aquests malalts
amb la infusió d'aquestes cèl·lules.
Què passa?
Que amb la quimioteràpia destruïm moll d'os,
però aquestes cèl·lules que se li fiquen
busquen una altra vegada el moll d'os,
una altra vegada habiten amb ell
i reprodueixen la medula ósea
que hem destruït amb la quimioteràpia.
Què permet això?
Doncs malalts que no aconseguim curar-los
amb un tractament normal
perquè no podem donar-los una dosi de quimioteràpia,
tenint en compte que a moltes malalties d'aquestes
és necessària donar la quimioteràpia intensiva,
no solament donar-la al temps adequat,
sinó amb intensitat,
podem rescatar una sèrie de malalts
que d'altra forma recaurien de la seva malaltia
perquè no podien destruir tot el tumor que tenien.
Clar, algú podria pensar,
per això jo li preguntava,
això el que fa és guarir la malaltia,
en cap cas guareix la malaltia,
la malaltia la guariria,
en el cas que ho fes, la quimioteràpia.
La quimioteràpia, exactament,
i tampoc és una tècnica
que tothom vagi guarir-se d'aquesta malaltia.
El que podem és que uns malalts
que veritablement tenen un pronòstic infau
si no fem aquesta terapèutica,
poden rescatar-se amb aquesta terapèutica.
És a dir, un malalt que potser
fiquem en grau una leucemia
d'un risc intermig,
que sabem que si no fem un autotrasplantament,
les possibilitats estan molt reduïdes
que no pugui recaure.
fent aquesta tècnica augmentem
un 30 o un 40% les possibilitats
que aquest malalt es guareixi d'això.
I es guareix per la quimioteràpia
que li donem indudablement.
I el rescat que fem a aquestes cèl·lules mare,
que són les que veritablement
reproduïren el mòbil de l'òsia.
Més enllà del dramatisme
per la qüestió personal del malalt,
són processos...
Vostès estan acostumats,
però com a observadors
dels avenços de la ciència,
és extraordinari, no?,
el que s'arriba a fer
i el que s'arribarà a fer amb les cèl·lules mare, realment.
Veritablement,
això ha sigut un èxit.
El poder separar,
el poder tindre,
que fa pocs anys,
unes substàncies
que puguin fer
que les cèl·lules mare
surtin a la circulació normal de la sang
i podem, d'allí,
agafar-les
amb unes tècniques de ferreci,
és a dir,
concentrar-les,
les suficients,
perquè tinguem les suficients
per quilo de pes
per poder fer un trasplantament,
ha sigut un èxit.
Tinc en compte que abans
per fer un trasplantament
de moll d'os
tenies que treure
el moll d'os del pacient
i el moll d'os del pacient
es treia per múltiples
per múltiples punxades
als ossos,
a la cresta aliaca
i a l'esternon.
Eren més de 100 punxades
per poder treure
un litre de moll d'os.
Això és que feia
que el malalt
tingués d'ingressar,
que el malalt
tingués d'anestesiar-se
i que el malalt
tingués dolor després
per aquesta terapèutica.
Què s'ha aconseguit amb això?
Que durant aquesta
aquesta mena
estimulador
de les cèl·lules mares
aquestes surtin
a la circulació
i veritablement
amb una fèresis
que és fer
circular la sang
extracorpòriament
per una màquina
de fèresis
separar aquestes cèl·lules
en un procés
que potser és en un dia
en 4, 5, 6 hores
està el malalt
bé i pot anar-se
a casa seva.
Això ha sigut
un avanç extraordinari.
Abans amb aquestes
circumstàncies
era un ingrés,
era dolor
i era anestèsia.
Actualment
ho aconseguim
amb aquestes possibilitats.
Doncs podríem parlar
una miqueta
del procediment
així més ampliat.
Doctora Callao,
si li sembla?
Sí, sí, claro que sí.
A veure,
nosaltres como
Bank of Sanity Sheets
dijéramos que
trabajamos en este proceso
en dos puntos.
Inicialmente
lo que sería
como el doctor Llorente
ha dicho
la recogida
de esas células
progenitoras
una vez se han mobilizado
la médula ósea,
el procesamiento
de esas células,
la congelación
y en una segunda parte
lo que sería
la infusión
de esas células
cuando ellos
nos avisen
que es en el momento
adecuado
para el paciente.
Sería lo que sería
el trasplante
propiamente dicho.
El primer proceso
que sería el proceso
de aféresis
consiste en
obtener
esas células
madres,
células progenitoras
que se han movilizado
de la médula ósea
que está dentro
de los huesos
a la sangre periférica
mediante unos fármacos
que favorecen
esa estimulación.
cuando hay un número
suficiente
de células progenitoras
células madre
en la sangre periférica
nosotros
las recogemos
mediante un proceso
que se llama
proceso de aféresis.
Consiste en conectar
al paciente
a una máquina
que extrae una parte
de su sangre
la separa
mediante unos mecanismos
extrae las células
que nos interesan
y le devuelve
en el mismo proceso
al paciente
el resto de células
de la sangre.
Es un proceso largo
dura unas 5 horas
pero la verdad
es que es bastante seguro
y además conseguimos
nuestros resultados
nuestros objetivos
la verdad
muy correctamente.
Vostè deia
quan el doctor
en aquest cas
diu
ara és el moment
quin pot ser el moment?
Aviam,
quan és el moment
i quins pacients
són susceptibles
de poder entrar
en aquest tipus
de trasplantament
perquè no tothom
deu estar disposat
per la seva condició física
a fer-ho, no?
Això es fa
amb una sèrie
de malalts
que ja estan ben determinats.
Hi ha una sèrie
d'avolació catalana
de trasplantament
i et fa
unes indicacions
en les quals
pots fer aquesta terapèutica.
És una terapèutica
que no es pot fer
a tothom
és una terapèutica
relativa i agressiva
és una terapèutica
també
que ha de ser cara
és una terapèutica
que hem de dir
els resultats.
Per tant
hi ha una reunió
que es reuneixen
els que més
dominen
aquestes tècniques
i diuen
quins malalts
poden incluir-se
en aquesta tècnica
de tractament.
Normalment
els que també
incluïm més nosaltres
són malalties
amb leucemies
amb linfomes
i amb mielomes.
Què vol dir això?
És que són malalts
que poden
tindre una bona
resposta
amb aquesta terapèutica
en el moment
que està indicat.
Quin seria el moment
que està indicat?
Doncs el moment
en el qual
el malalt
està bé clínicament
hem agafat
les seves cèl·lules
i sabem
que ara
hem de fer-li
la terapèutica
aquesta més agressiva
per poder
intentar
guarir
la seva malaltia.
Per què?
Perquè en aquell moment
és quan menys malaltia residual
pot tindre el malalt
i pot beneficiar-se
més d'una terapèutica intensiva.
què vol dir?
Que veritablement
tenim el malalt
amb una resposta
a una quimioteràpia convencional
ja el que intentem
és que es curi
d'una vegada
de la seva malaltia.
El moment adequat
és aquest
que té poca massa tumoral
en el qual
podem fer aquesta tècnica.
Aquesta tècnica
el que fa
és poder donar
una quimioteràpia intensiva
el malalt
té que estar
durant un temps
en una habitació
amb aire filtrat
amb alimentació
amb pocs germens
i després d'aquesta quimioteràpia
el dia 0
el banc de sang
puja
i fa la infusió
aquesta a les cèl·lules
i se fa
la infusió
per una vena
aquestes cèl·lules
busquen
el seu
el seu puesto
i ja reprodueixen.
Què hem aconseguit amb això?
Doncs possiblement
intentem eliminar
la poca malaltia residual
que tingués el malalt.
Si
aconseguim
eliminar aquesta malaltia residual
possiblement
el malalt
estarà
guarit
estarà bé.
El que passa
és que
no es aconsegueix
en totes les circumstàncies.
És veritat
que alguns malalts
d'aquests
malgrat tota aquesta tècnica
poden recaure
però veritablement
el que hem passat
és les possibilitats
que tenia
al millor d'un 30-40%
de possibilitats
de curació
atindre un 60-70-80%
segons que sigui
el malalt que sigui
que permet això
rescatar uns malalts
que fa temps
no podien curar
amb unes tècniques normals.
Tot i que és
un trasplantament
autòleg
com vostè explicava
hi ha un determinant
nivell de refús
pot haver-hi refús?
No, normalment
no hi ha refús
normalment
sempre el banc de sant
recull una quantitat
de cèl·lules
que siguin suficients
perquè pugui
haver-hi un empel
d'aquestes cèl·lules
una altra vegada
refús no hi ha
el que passa
és que el malalt
des que tu acabes
la quimioteràpia
fins que aquestes cèl·lules
tornen a fer
com si haguessin
a reproduir-se
el moll 2
passa un període
que va al voltant
de les dues o tres setmanes
en la qual el malalt
està completament
sense cap defensa
sense cap glòbul vermell
sense cap plaqueta
amb els problemes
que això representa
que pot tindre infeccions
que pot scannar
i que pot tindre anèmia
llavors és el moment
més delicat
fins que
es reprodueix
aquest moll 2
amb aquest malalt
rebutgen-ho ja mai
perquè sempre donem
pràcticament
una
una quantitat
de cèl·lules
suficient
perquè pugui reproduir-se
clar
són tècniques
vostè ho deia
després aquesta persona
ha d'estar en un ambient
absolutament controlat
això també precisa
d'una infraestructura
no sé com estem
d'infraestructura
perquè vostès
estem parlant més
de centres plantaments
però no sé
de quants espais
disposen per fer això
possiblement
nosaltres tenim la planta
la primera planta
en la qual disposem
una sèrie de habitacions
i després tenim
tres habitacions
que fem aquestes tècniques
no només aquestes tècniques
sinó també
pel tractament
de la reducció
més aguda
és un tractament molt intensiu
però per el transplantament
aquest
el que tenim
tres habitacions
és que estan
amb aire filtrat
amb filtres
d'alta eficiència
què vol dir això?
que eliminen
per si el 99,99%
de les bacteries
això que fa
que l'aire
l'agafa de fora
afica
amb una pressió positiva
el qual va fer
que aire de fora
no pugui entrar dintre
perquè la pressió
de dintre
de l'habitació
és més forta
que la de fora
en el qual
mantenim
un ambient estèril
com si fos
un quiròfan
i passa allà
fins que el pacient
recupera
la quantitat
de defensa
suficients
per poder
sortir d'aquesta habitació
si treu dues setmanes
doncs dues setmanes
d'altres setmanes
tres setmanes
el que intentem
amb això
és minimitzar
el problema
que té
que és el més greu
que són les infeccions
clar
una infecció
amb un malalt
sense cap defensa
doncs pot portar-lo
a que tingui
un pronòstic
molt infaust
però
amb això
es aconsegueix
que
no hi hagi
una quantitat
d'infeccions
tan grans
com tenim
si hi hagi
en una habitació normal
són processaments
que es practiquen
en persones adultes
per les pròpies característiques
del malalt
o per un tema legislatiu
no
es poden practicar
en persones adultes
nosaltres tenim el permís
a partir dels 17 anys
perquè no podem
perquè
amb infants
hi ha altres centres
que són de Barcelona
que ho poden fer
nosaltres
fins que veiem
que es poden fer
hem fet
trasplantaments
d'aquest tipus
a persones
de 70 anys
però per què?
perquè tenien
una qualitat física
molt important
no sempre a l'edat
és la que et dona
el límit
de fer
el trasplantament
t'ho dona també
la qualitat física
d'un malalt
hi ha malalts
que als 40 anys
per la seva
posició física
o com estan
medicament
no es pot fer
aquesta mena
de tractament
però amb un pacient
que potser té
60
o inclús 70 anys
es pot fer
perquè està
clínicament bé
i a més
aquest malalt
encara te pot
viure
amb molt temps
si pots curar-li
aquesta malaltia
per tant
més que l'edat
el que t'adona
és la condició física
del pacient
i la indicació
que tingui
una indicació correcta
no pots fer-lo
si no té
una indicació correcta
si no ho fas
amb una indicació correcta
veritablement
passa el fracàs
i no ho aconseguiràs
faràs un trasplantament
però no te servirà
per res
perquè veritablement
no és la indicació
que té fer-lo
si no recordo malament
i si no
vostè em rectifica
des de l'any 2002
que estan fent
aquest tipus de trasplantaments
i renovant
any rere any
la confiança
per continuar fent-ho
van començar el 2000
el 2000
van donar el permís
per poder fer-lo
i això és que l'any
hem de fer
una renovació anual
presentes els resultats
que té
hi ha un comitè
de qualitat
que es reuneix
i te dona
aquesta renovació
per un altre any
ho hem de fer anualment
o sigui que estem
ben controlats
el que segurament
algú pensa
és que des d'aquesta perspectiva
i a vegades
ho veig
a temes més estructurals
i més d'alta política
que aquí no entrarem
però en principi
aquesta pràctica
amb aquests resultats
tan positius
podria fer
que es plantegéssim
anar una miqueta més enllà
en aquest àmbit
pugueu obrir
més aquest camp
això seria ja
una miqueta
el compte de la llatera
això seria una miqueta
el compte de la llatera
jo crec que estem fent
una tasca
que tampoc
ja que fer
molts centres
d'aquest tipus
perquè tampoc
podem
a veure
això són tècniques
que també
tenen una despesa
econòmica important
i hem de tenir en compte
que si un malalt
es pot fer
amb un centre
i un centre adequat
és absurd
fer-lo amb un altre
si m'explico
que si nosaltres
ara
com a referència
fer un transplantament
halogènic
tenim Barcelona
nosaltres el que hem de fer
és ser l'autòleg
que és el transplantament
que més fa
quan aquest ho tinguem bé
i tinguem fet molt
si ja tinguem una experiència
i tinguem més
és quan podem fer una cosa
jo crec que no hi ha
que anar més lluny
i intentar fer grans coses
ja que fer el que tenim
fer-ho bé
i és donar-li
una bona assistència
a la gent d'aquí
de la Tarragona
que no ho han comentat
però clar
parlava
hi ha persones que si no
se'ls fa això
el tractament de quimioteràpia
és molt agressiu
i no se li podria fer
el tractament
també és cert
que aquest tractament
de quimioteràpia
diguem-ne
que permet que el malalt
tingui una qualitat
de vida millor
perquè totes aquelles persones
que ens escolten
que han tingut a prop
familiars o malalts
amb tractament de quimio
saben que és terrible
la quimio és terrible
clar
però la quimio
a veure
la quimioteràpia
és l'eina que tenim
en aquest moment
jo crec que
amb el pas del temps
cada vegada
tindrem terapèutiques
més dirigides
cap a cara a malaltia
que no es tractarà
tot el càncer
de la mateixa forma
no es tractaran
totes les leucemies
de la mateixa forma
ni els linfomes
de la mateixa forma
que hem de tractar
d'una forma més adequada
amb la qual
aconseguim
unes bones respostes
sense fer malbé
al pacient
la quimioteràpia
és molt agressiva
la quimioteràpia
porta una sèrie
de
una sèrie
de
coses
paral·leles
com poden ser
la pèrdua
el cabell
els vòmits
el malestar general
però clar
és en aquest moment
l'eina més adequada
que tenim
no
possiblement
no sigui
l'eina definitiva
jo crec que
els passos
van per una altra banda
però amb aquesta
és el que tenim
el que hem de fer
és aplicar-la
de forma
lògica
i de forma bé
no podem aplicar
la quimioteràpia
no
hem de fer-lo
bé
amb unes pautes
i amb uns conceptes
ben clars
i amb uns protocols
d'atactament
que siguin els adequats
i que estiguin
ben controlats
ha estat interessant
que hagi vingut
la doctora Callao
no només per explicar
quin és el procediment
sinó perquè també
val la pena recordar
que el banc de sang
i teixits
en el Hospital Universitari
Joan XXIII
no fa només allò
del tema
de les donacions de sang
perquè moltes vegades
ho hem explicat
però no està de més recordar
que Déu-n'hi-do
a partir d'una donació
de sang
la quantitat
de material
si em permet
l'expressió
que es pot treure
després
per fer moltíssimes coses
dins de l'àmbit
hospitalari i quirúrgic
La verdad és que no hay que olvidar
que tots aquests pacients
que es benefician
de un trasplante
també després
necessitan
recibir componentes sanguíneos
durant el període
como ha dicho el doctor Llorente
dos o tres semanas
després de la infusió
de lo que és la infusió
de células progenitoras
estos pacients
estan
durant un tiempo
sin plaquetas
sin defensa
sin glóbulos rojos
y por tanto
con efectos adversos
relacionados
con la hemorragia
con el síndrome anémico
y ahí estamos nosotros
pues para proporcionarles
los componentes sanguíneos
que necesiten
las plaquetas
los glóbulos rojos
y lo que ellos nos soliciten
para que el paciente
pueda salir de ese periodo
Sempre tenen molts fronts oberts
el banc de sanguíteixits
és allò que
tenen un espectre
d'actuació
i no està de més
recordar
que un pot ser
d'un en cada dia
que pot anar
a donar sang cada dia
i no només
quan es fan crides puntuals
perquè hi ha algun problema
que tothom s'hi aboca
i s'agraeix moltíssim
des del banc de sanguíteixits
però no doneu a l'abast
més val que ho facin
esglaonadament
cada dia de l'any
segurament
Te agradezco que me permitas
hablar de este tema
porque creo que la gente
tiene que ser consciente
que cuando alguien
viene al hospital
necesita una transfusión
la va a tener
porque hay alguien
que antes ha venido
a donar esa sangre
y que todos podemos
necesitar en algún momento dado
una transfusión de sangre
por tanto yo animo
a la donación
porque es un acto
altruista
solidario
y fantástico
un parell de cops
l'any 3
que tampoco
no n'hi ha
per tant
i t'oblides
ho has fet
i a més
ho poden fer
diàriament
a l'hospital
no cal que esperin
a la unitat mòbil
no es necesario
entonces estamos abiertos
de 9 a 5
todos los días
laborables
y los sábados
por la mañana
también de 10 a 1
así que
les esperamos
que allí estamos
Doncs
ha estat un plaer
com sempre
doctora Callao
Virginia Callao
recordem que és
hematòloga
del Banc de Sant Can
i Teixits
de l'Hospital
Universitari Joan XXIII
doctor Andreu Llorente
cap de servei
d'hematologia clínica
de l'hospital
enhorabona
naturalment
a vostè i a tot l'equip
sempre hi ha una feina
d'equip
darrere d'un treball
com aquest
i bé que complim
100 trasplantaments més
moltíssimes gràcies
gràcies
bon dia