Seguim el matí de Tarragona Ràdio i seguim en clau política.
Ja us havíem anunciat en el sumari que avui, la quarta hora,
la volíem dedicar a conversar amb dos noms propis de la ciutat de Tarragona
relacionats amb la política, amb dos partits ben diferents,
un amb el Partit Popular i un altre amb el Partit Socialista.
I a propòsit de la celebració de dos congressos que hi ha hagut aquest cap de setmana,
d'una banda el Congrés del Partit Popular de Catalunya
i d'una altra banda el Congrés del PSOE.
Ja hem parlat del Partit Popular amb Alejandro Fernández
i ara volem parlar del Partit Socialista,
de les relacions també entre el PSC i el PSOE
i del primer tram de la legislatura al Congrés dels Diputats.
Ho volem fer amb un tarragoní que és diputat socialista per Tarragona al Congrés
i que, a més a més, ha estat, ha format part de la delegació tarragonina
que ha estat aquest cap de setmana a la capital de l'estat participant
en el 37è Congrés Federal del PSOE.
Parlem amb Joan Ruiz, que ens acompanya aquest matí
als estudis de Tarragona Ràdio.
Joan Ruiz, bon dia.
Molt bon dia.
Quina valoració personal fa del Congrés que s'ha fet aquest cap de setmana a Madrid,
del Congrés del PSOE?
Només pot ser que positiva.
Positiva, però positiva jo diria que en majúscula.
És que és per tantes coses, no?
Que no sabria molt bé per on començar.
Des del punt de vista del PSC segur que ha estat positiu.
Els mitjans de comunicació, inclús aquells que són més crítics amb nosaltres,
doncs ho han reflexat.
Les nostres tesis federalistes o de convivència lingüística,
en fi, hi ha molts detalls d'aquest tipus que s'haurien d'esventar.
Però també altres temes de tipus social, no?
Jo crec que hi ha una frase que ho resumeix molt tota aquesta segona part, no?
Que va ser pronunciada per José Luis Rodríguez Zapatero,
quan va dir que no renunciarem, tot i la delicada situació econòmica,
a continuar sent aquell partit que es preocupa fonamentalment
d'aquells que estan més desafavorits davant de situacions com aquestes.
Ha estat un Congrés tranquil,
comparat amb els congressos d'altres formacions polítiques,
no sé si dir-ne massa tranquil.
Ah, massa tranquil. Ha sigut tranquil, tranquil.
De vegades a les comissions que no tenen tanta...
No es veuen tant, diguem-ne, no surten tant als diaris,
no es veuen per televisió, hi ha hagut petits moments d'atenció,
però la veritat és que ha estat més aviat tranquil.
I un Congrés, quan és tranquil, vol dir que les coses van bé, eh?
Van bé.
Des del punt de vista estrictament català,
vostè ja ha esmentat dues qüestions.
El tema lingüístic i el tema del federalisme,
esmentades per Rodríguez Zapatero i altres dirigents
durant el Congrés del Cap de Setmana.
Segurament l'aposta per la pluralitat lingüística ha estat molt clara.
Vostè també ha parlat del federalisme.
Aquí potser, en fi, caldria fer matisos,
on hi ha com a mínim analistes polítics que fan matisos
i diuen que el PSOE recull de manera molt tèvia
les propostes federalistes dels socialistes catalans.
Bé, aquí hi ha dues parts.
Una ha començat parlant del tema lingüístic, no?
Jo només, si em permets, llegiria una frase.
Una frase, una línia i mitja
d'un document aprovat al Congrés federal que diu
el fortalecimiento de cualquiera de estas lengües,
està parlant de les cuatro lengües oficiales, no?
No va en detrimento de las otras.
No existe, y es un error, formularlo en estos términos.
Una competición entre lengües.
Aquest...
I és un document de tres fulls
en el qual es parla contínuament, en aquest sentit, no?
I des del punt de vista federalitzant,
bé, això és un procés llarg
que comportarà més congressos que aquests.
Jo crec que l'aposta cada vegada més important
per part del PSOE
es va reflexar en els seus documents
i en l'actitud dels delegats
i, en general, de tot el PSOE.
L'aposta perquè el Senat s'ha de reformar,
que ha de ser la Càmera de les Autonomies...
Bé, hi ha tot un seguit de temes
que, al llarg de tots els documents congressuals,
deixen ben clar que avancem cap aquí.
A més, tant el discurs inaugural
del president del govern
i secretari general del PSOE
com el discurs amb el que es va acabar el Congrés
ho va deixar claríssim.
També del Congrés,
pel que fa a la presència de tarragonins
al Comitè Federal,
hi ha dos noms propis,
Xavier Sabater i Helena Ribas.
Ja ho hem explicat aquest matí
en els informatius de Tarragona Ràdio.
L'estructura del partit a Tarragona,
del PSC a Tarragona,
reflectida amb aquests noms al Comitè Federal,
surt beneficiada?
Sens dubte.
Tindrem una millor connexió
amb decisions que es prenen,
podrem fer arribar la nostra opinió,
sens dubte, sens dubte.
I a més, amb dues persones,
l'Alena Ribas,
que té una llarga trajectòria política,
una gran sensibilitat social,
i amb Xavier Sabater,
del que he de dir poca cosa,
després de tants anys
de companyerisme,
és difícil.
A més, a més,
és com una mena de regal de complenys.
Estic pensant
perquè avui és el seu aniversari,
precisament.
Avui és l'aniversari.
És un regal,
jo crec,
adequat,
una persona com ella.
Parlant de relacions,
però,
entre socialistes aquí
i socialistes allà,
és a dir,
entre socialistes catalans
i socialistes espanyols,
ha quedat damunt la taula
i ja ha passat de puntetes
pel Congrés Federal del PSOE,
el tema del finançament autonòmic.
Què es pensa des d'aquí?
Bé,
aquest és un tema
ben curiós,
perquè hi ha tota una discussió
sobre si ha de ser bilateral
les negociacions.
Em refereixo,
multilateral,
i tenim al davant un partit,
el PP,
que fa campanya
en contra
que hi hagi negociacions
entre el govern central
i el govern català
sobre aquest tema,
no?
El que s'ha de dir
la bilateralitat.
És curiós,
perquè l'actual sistema
es basa precisament en això.
O sigui,
l'actual sistema
que en aquest moment regeix,
Espanya,
amb el finançament
de les comunitats autònomes,
es va basar
en una sèrie de negociacions
que va fer
el govern del Partit Popular
i queden bilaterals
del govern
en cada comunitat autònoma.
Nosaltres pensem
que hi ha d'haver
una dosi important
de bilateralitat,
perquè a més
el nou Estatut de Catalunya
així ho diu,
però és evident
que ens hem d'entendre
en tots.
I per tant,
haurà d'haver dosis
de les dues coses.
I el Congrés,
amb els seus documents
que ha aprovat,
parla d'això,
no parla d'una altra cosa.
Però els socialistes catalans
se la juguen i molt
amb aquest tema
del finançament autonòmic.
El passat divendres,
justament en aquest programa,
el primer secretari
del PSC,
en qualitat de delegat
del govern
de la Generalitat
a Tarragona,
Javier Sabatet,
deia i reconeixia
que hi ha un problema
molt greu
de finançament
del govern
de la Generalitat.
Per tant,
el futur en bona part
del govern de Catalunya
que presideix
ara un socialista
depèn del tema
del finançament.
Se la juguen?
Sens dubte.
Sens dubte.
Però ens en sortirem bé.
Perquè a més a més
tenim la garantia
que el president
del govern
és un amic nostre.
Que el ministre
d'Economia
és d'un partit,
del Partit Socialista
Obrera Espanyol,
amb el qual
estem agermanats.
Per tant,
estem en una bona posició.
A banda de que
les lleis són les lleis.
S'ha aprovat
un estatut de Catalunya
que van aprovar
les coses generals.
És una llei.
Una llei
que s'ha de complir.
Per tant,
estem convençuts
que ens en sortirem.
Hi haurà moments
d'atenció
però ens en sortirem.
Al marge
del Congrés,
del PSOE,
del Congrés Federal
d'aquest cap de setmana,
Joan Ruiz,
en qualitat de diputat,
ha viscut els seus primers
3-4 mesos
això,
com a diputat a Madrid,
a la cambra
del Congrés
de la capital espanyola.
El seu debut
com a diputat,
com ha anat?
Tenint en compte
que no han estat
precisament fàcils
les relacions
del govern
i del grup parlamentari socialista
el majoritari a la cambra
amb altres formacions polítiques.
Bé,
ha estat un,
en fi,
en un inici
de legislatura
una mica atípic.
Per dos o tres raons
que a veure si les sabré
resumir.
La primera,
perquè
l'altre
gran grup parlamentari,
el del Partit Popular,
com es diu en castellà,
estava en sus coses.
Per no dir-ho d'una altra manera.
Estava en sus coses,
ocupada en sus coses.
I és molt difícil
tirar lleis
de certa importància,
mesures de certa importància,
quan tens
quasi bé
la meitat
de la càmera,
perquè hi ha
quasi un bipartidisme,
que està
en altres coses.
I d'altra banda,
quan havien de,
com a l'últim ple,
aquest ple del dimecres
de la setmana passada,
quan havien d'expressar
alguna cosa,
quan havien de dir
alguna cosa,
no acabaven de posar
damunt de la taula
què és el que volien,
perquè jo crec que
tampoc ho tenen massa clar.
amb aquest debat,
precisament,
Mariano Rajoy,
el president del grup popular,
va estar ensenyant
un document
que deia
aquestes són les mesures
que jo aplicaria
si fos president del govern
davant de la situació econòmica,
però no va enumerar ni una.
No va enumerar ni una.
I aquest document,
si s'obre
i es llegeix,
parla de retallades econòmiques
importants
per a les classes
més desafavorides
en una situació econòmica
com la que estem.
Per tant,
aquest és un factor
i l'altre és
clar,
no tenim majoria absoluta
i per tant
estem
encara tantejant-nos tots
perquè les lleis
s'hauran d'aprovar
en majories.
Les reformes
s'hauran d'aprovar
en majories
i jo crec que
les aconseguirem
però
encara queda
acabar
de parlar.
Ha parlat
d'aquesta situació
de tanteig
amb altres formacions
polítiques
i ha parlat
de la situació
interna
del Partit Popular
a nivell de tot Espanya
fins al Congrés
de fa un parell
de setmanes.
Però el govern,
vostè com a diputat socialista,
el govern espanyol,
el govern de Rodríguez Zapatero,
no ha estat també
una mica apàtic
en aquests primers mesos
de legislatura?
Jo crec sincerament
que no.
Aquesta és la imatge
que s'ha volgut
projectar
des d'alguns sectors,
no?
Sectors que esperen
que prengui
altre tipus de mesures
que les que està prenent.
La situació econòmica
és delicada
a tot Europa.
Hi ha governs
que han pres algunes mesures
i altres que no han pres cap.
Però
un govern
que hagi pres
tantes mesures
de caire econòmic
com les que ha pres
el govern espanyol
no n'hi ha cap a Europa.
I en canvi,
matxaconament,
hi ha sectors
de la societat
i
és legítim
que ho facin,
però
que estan dient
contínuament
que aquest govern
no fa res,
que no fa res,
que no fa res,
que no fa res.
En el fons
el que volen
alguns d'aquests sectors
és que s'apliquen
altres tipus de mesures.
Mesures com
congelar
el sou dels funcionaris,
congelar el salari bàsic,
retallar les pensions...
Clar,
això
no ho farem.
No ho farem.
Per aquí no ho passarem.
Creu que s'ha afrontat correctament
la situació econòmica?
L'anomenada
crisi
que el govern
es nega
a pronunciar
aquesta paraula?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
És veritat també
que,
com diuen els economistes,
aquesta és una
situació
que
amb aquesta velocitat
no s'havia donat
en els últims anys.
arribar a
alguns dels paràmetres
econòmics
que estem arribant
es tardava
molt més temps.
Ja se sap que
aquest sistema
que anomenem
capitalisme,
quan té
una crisi
d'aquest tipus
econòmica,
però
que s'arribi
en tan poc temps
és una situació
poc usual.
D'aquests
tres primers
o quatre mesos
en destacaria
alguna cosa
especialment
en matèria legislativa
que s'hagi fet
al Congrés dels Diputats?
No,
perquè encara
no hem aprovat
cap llei.
No hem aprovat
cap llei.
Ara,
aquest Congrés,
el Congrés Federal,
ha acordat
entre els seus documents
algunes
de les
mesures
que durant
aquest mandat
haurem d'intentar
desenvolupar.
Com el tema
aquest d'avançant
la laïcitat,
el tema
de tornar
a parlar
de la interrupció
de l'embaràs,
com s'hauria
de tirar endavant
aquest tipus
de...
Veurem.
A partir del mes
de setembre,
veurem.
I a partir del mes
de setembre,
quin creu
o quins creu
que han de ser
els socis preferents
del Partit Socialista?
Bé,
jo crec que
hauríem de...
que no hauríem de tenir
un...
És un tema personal,
una opinió personal
perquè el tema aquest
és molt discutible
i a més...
Jo crec que no
hauríem de tenir
un soci preferent
o socis preferents
sinó que dependrà
de les lleis,
les haurem de pactar
en un sentit
o en un altre.
És veritat
que si tens
un soci preferent
o tens un acord
tancat
és més fàcil governar.
Però tinc la impressió,
tinc la impressió
que això no serà així
sinó que hi haurà
unes lleis
que es pactaran
en un sentit
i unes altres
que es pactaran
en un altre.
Sense descomptar,
inclús,
perquè
doncs l'evolució
del Partit Popular
pot anar en aquest sentit,
que algunes
inclús es puguin pactar
amb el Partit Popular.
Algunes són...
Necessàriament
hauran de ser,
no?
Perquè hi ha lleis
que necessiten
un tant percent de vots,
que això inclou
el Partit Popular
necessàriament,
no?
Però altres tipus
de lleis també.
Ja ho veurem.
Diuen que volen
canviar, no?
Ho haurà de demostrar.
Això vol dir
que miraran
a dreta o a esquerra
segons els convingui?
Bé,
això és el que intentarem.
I això,
l'electorat socialista
ho pot entendre?
Bé,
ho hem fet
durant quatre anys
i hem pujat
de vots
i d'escons.
Per tant,
ho entenen.
L'important
no és tant
en qui pactes,
sinó
si el teu programa
el desenvolupes.
A la legislatura
passada
totes maneres
van tenir
durant una bona etapa
uns socis preferents,
clarament,
que van ser
Esquerra Republicana
i iniciativa
per Catalunya,
tot i que després
és veritat
que van canviar.
Però potser
això del plantejament
que fa vostè
de pactem una llei
amb un grup
o pactem una llei
amb una altra,
potser és un escenari
que encara no s'ha donat
fins ara
de manera tan clara.
Es va donar
l'anterior mandat,
tal com
acaba de dir.
Jo crec que aquest
continuarà
en el mateix sentit,
amb una diferència.
La geometria electoral
la suma
ha canviat
i per tant
no serà exactament igual.
Però clar,
és una cosa
que no depèn
només de nosaltres,
depèn dels altres
i amb això
s'ha de ser molt prudent.
Nosaltres tenim
un programa,
aquest programa
va ser refrendat
per una majoria
substancial
dels electors
i intentarem
tirar-lo endavant.
En quin recolzament
o en quins suports?
Doncs
dependrà,
dependrà
en cada ocasió.
Es resisteix?
Joan Ruiz,
com a diputat socialista
a Madrid,
ha de tenir un soci
preferent com
Convergència i Unió?
No,
no,
en absolut,
en absolut,
en absolut.
I prova d'allò
és que hem fet
passos en aquest sentit.
jo recordo que
hi ha un vicepresident
quart del govern
que es va presentar
per la nostra
subscripció,
tot i que no és d'aquí,
tot i que no viu aquí,
perquè nosaltres
el vam posar allí,
el vam votar,
sense els nostres vots.
I només tenia 10
i va treure 40.
Per tant,
algun gest
en aquest sentit
hem fet.
A nivell personal,
què tal
la política madrilenya?
O la política espanyola
a Madrid?
Ui,
és una mica
és difícil.
Jo crec que a aquestes alçades
encara més difícil
contestar,
perquè primer
el començament de curs,
tal com he dit,
he dit curs,
com si fos una escola,
ha sigut atípic
i la segona
perquè és molt complexa.
Realment,
quan saps molt bé
com funciona
una comissió parlamentària
o...
Això costa,
costa.
Hi ha una quantitat
d'inputs,
que es diu ara,
molt gran.
En fi,
jo crec que el curs que ve
serà el de
l'aprovat o el suspens.
Aquest només és allò
d'iniciar.
A nivell personal,
des d'un punt de vista polític,
es marca
algunes matèries
o objectius
que ja té assignats
precisament
com a objectius prioritaris
de la seva feina
com a diputat?
A mi,
jo estic de secretari
a la mesa
de la comissió
de...
ho diré en castellà
de vivienda,
perquè si dius habitatge,
que és una paraula
que és molt diferent,
no?
I, per tant,
m'he d'ocupar especialment
d'aquest tipus de coses
i en això estic
començant,
no?
Però després
està tot el tema
tan manido,
no?,
de les infraestructures
que, doncs,
intento fer seguiment
i espitzar
en aquest sentit,
eh?
I anirem fent.
No vull dir coses concretes
perquè
quan parles
de coses concretes
acabes,
en fi,
no?
Però tot el tema
de la...
de la futura autovia
que ens ha d'unir
a Montblanc,
doncs,
fer el seguiment d'això,
precisament aquest divendres
tinc una reunió
per intentar veure
com està exactament
i continuar
espitzant en aquest sentit.
Per això,
avui és un dia
important,
treuen els peatges
troncals,
no?
Ja els han tret,
sí,
sí,
sí.
En fi,
que l'autovia
no acabi
com ara acaba
aquí a Montroig,
Vandellós,
la zona aquesta,
sinó que continuï.
En fi,
totes aquestes coses,
tot el tema
ferroviari,
no?
Que el conveni
que va signar
l'alcalde Ballesteros,
doncs,
compleixi els seus
terminis.
Teòricament,
abans d'acabar aquest...
No,
a l'acabar aquest mes,
veurem si es dona
el seu empàs
en aquest conveni,
no?
En fi,
totes aquestes coses,
fer el seguiment,
intentar que tiren endavant,
bueno,
aquesta és la meva tasca
i intentaré que es faci.
Aquells exemples
que posa,
senyor Ruiz,
demostren que en la pràctica
vostè serà
el principal diputat
socialista
per Tarragona
en aquesta legislatura,
tenint en compte,
vostè va ser el número 2
en les listes
del 9 de març,
tenint en compte
que el número 1,
Francesc Vallès,
té la feina assignada
ara de coordinar
tots els diputats
i senadors
del PSC a Madrid
i vostè de retruc,
per tant,
ha de fer,
entre cometes,
de número 1,
de diputat número 1
per Tarragona?
No,
tampoc és això,
som un equip
bastant ben cohesionat
i amb molt bona relació,
tenim el treball repartit,
no,
no,
tampoc és això.
Totes maneres,
per acabar.
Ara,
faré tot el que he de fer,
això segur.
Ja per acabar,
ja que ha citat
el tema
de la façana marítima,
hi ha algun motiu
de preocupació
o després
de l'acte
que es va fer
de signatura
que vostè esmentava
no hem de patir?
per el seguiment
de la qüestió.
En aquests moments,
no.
Tot aquests processos
són processos
una mica complexos
i una mica llargs,
però
el conveni
està seguint
els passos
que ha de seguir,
com he esmentat
abans d'acabar aquest mes,
abans d'acabar el mes
vol dir
l'últim dia d'aquest mes,
haurem de veure
si ha donat el següent,
que és que hi hagi
ja una empresa
que ha de redactar
el conveni
o que estigui acabat,
perdó,
perquè es pugui
escollir una empresa,
a començament
de l'any que ve
ja hi haurà
damunt de la taula
alguna cosa
per poder estudiar,
això va per bon camí.
Va per bon camí.
Un motiu de preocupació
jo crec que en aquests moments
no en tenim.
No tenim per què tenir
si fem seguiment
i es va complir.
Molt bé,
doncs Joan Ruiz
seguirà els temes
i nosaltres seguirem
les passes de Joan Ruiz
com a diputat també socialista
a Madrid,
com a diputat del PSC
per Tarragona
a la cambra legislativa espanyola.
Senyor Joan Ruiz,
moltes gràcies
per venir també aquest matí
en una estona en directe
a la cinturina de Tarragona Ràdio
i comentar
l'actualitat política general espanyola
i també aquest congrés federal
del PSOE
que s'ha celebrat
durant el passat cap de setmana.
Gràcies.
Fins la propera.
Bon dia.
Fins la propera.