La una del migdia, set minuts i mig,
protagonista aquest divendres al Teatre Metropol,
Stalin.
És una obra que es va estrenar el passat mes de setembre a Barcelona,
al Teatre Tivoli,
com vostès saben, va suposar, entre altres coses,
la tornada de Josep Maria Flotats als escenaris barcelonins,
però també de l'actriu Carme Conesa,
que feia temps que no actuava a Barcelona.
La Carme Conesa la tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Carme, molt bon dia.
Carme?
Sí, em sents, em sentim.
Ara et sento perfectament.
Hi ha hagut un moment en què no m'arribava...
No, no, però els botonets, que a vegades fallen.
Que jo deia, Carme, que feia temps, si no ho tinc malentès,
que no actuaves a Barcelona.
Exactament, sí.
També feia 16 anys jo també, més o menys.
El Josep Maria veu i jo 16.
Doncs Déu-n'hi-do.
Heu tornat tots dos amb una obra contundent i de pes, eh?
Amb una obra importantíssima, és veritat.
Perquè meravellosa i molta cosa dintre, diríem.
Sí, sí.
Si et sembla, Carme, m'agradaria comentar una miqueta el tema del text,
perquè a vegades diuen, no, no, és una adaptació de l'obra de Marc Dugany,
però no és una adaptació de l'obra.
De fet, el que agafa Josep Maria Flotats és una part de la novel·la, no?
Exacte, sí, és el primer capítol.
La novel·la consisteix en tres capítols
i només ell ha basat l'obra en el primer capítol,
que és la vida d'aquesta dona, o sigui, un matrimoni,
que està a Moscou durant aquest any, als 52,
i els passa tota aquesta història amb ells, exacte, sí, sí.
Tu ets la metgessa Olga, no?
Ets jueva.
Sí, bueno, no ben bé, exactament no ben bé.
Aquí formen part de l'intríngul de la funció.
Ah, doncs això no en direm, eh?
No, diuen, se suposa que sí, però se suposa que no.
O sigui, aquí hi ha un intríngul.
Una mica per les circumstàncies, no?
Que després vas mirant, perquè, d'alguna manera,
el paper d'Olga, d'aquesta metgessa que el cuida,
aquest home, doncs, un any abans de la seva mort,
que és el dictador Stalin,
quin és el seu paper dins de tota la trama?
És una mica, fas interlocutora amb el dictador,
quin és el teu paper?
Sí, sí, una mica d'això.
És a dir, és la vida d'aquesta dona
que és doctora, uròloga del Kremlin,
i ell, d'alguna manera, demana els seus serveis
per curar els seus problemes circulatoris,
però, a partir d'aquí, comença una extorsió absoluta
i una mica el destrossar-li la vida a aquesta dona
i en el matrimoni en concret.
O sigui, jo diria que, a través del personatge de l'Olga,
es viu en totes la part emocional i sentimental de la funció,
sent una mica l'instrument que fa
que el Josep Maria Flotats, en aquest cas l'Stalin,
desenvolupi i expliqui tota la seva filosofia
d'aquesta dictadura del terror, no?
Vau estrenar al setembre,
l'obra ja ha anat per diferents teatres,
i allò que sempre mires una miqueta
les crítiques, diguem-ne, oficials,
dels crítics professionals,
però després entres als blocs del públic,
que són molt interessants,
i la veritat és que, si ho posem en una balança,
Carme, objectivament,
l'obra ha tingut una acollida,
i jo he llegit més afalats que no pas crítiques negatives.
Sí, sí, sí, sí, exactament.
O sigui, tota la gent que ha vingut a veure-la
surten emocionats i ens diuen unes coses fantàstiques,
i sí, encara que potser la crítica en un principi
va ser una miqueta més dubtosa,
el públic que ha vingut a veure ho han agraït,
inclús han escrit en contra de moltes opinions dels crítics,
o sigui que, en aquest cas,
una cosa una miqueta així, eh?
A veure, tothom s'ha de guanyar la vida,
però vosaltres feu teatre pel públic, no?
Exacte, pels espectadors,
i això és el principal, evidentment.
Sí, sí, sí, tens raó.
Quines van ser, tu que estàs treballant
i tan a prop amb les motivacions de flotats,
de triar aquest test,
i sobretot triar aquest personatge?
Per quines raó?
Home, bé, jo crec que va buscar un text
que fos contundent, com bé has dit,
i que fes una crítica impressionant
a el que pot representar un govern totalitari,
dictatorial,
i d'alguna manera fer una denúncia
al que va ser el més gran assají de l'història de la humanitat,
que encara no s'havia parlat tant de l'Estàlin,
perquè del Hitler se n'han fet moltes,
inclús del Franco, però de Stalin no,
i ell volia fer aquesta espècie de denúncia
al més gran de tots,
que ha sigut l'Estàlin,
el que va matar més gent, no?
Si es compta per quantitats de gent,
o sigui, que sempre...
Aleshores, doncs,
ell tenia ganes d'escriure això,
va trobar aquest text al Marc Gravellós
del Marc Durant,
i el va emocionar moltíssim,
i va dir,
doncs, vull fer aquest personatge
i vull denunciar
aquest terrorífic genocidi, no?
El públic en general,
però sobretot el públic més jove,
diu que ha descobert
d'un personatge que ignoraven,
justament per això que deies, no?
que probablement Stalin i el seu terror
ha estat dels més amagats al llarg de la història,
i molts joves sobretot l'estan descobrint,
no, jo havia llegit alguna cosa a cou,
sense algun comentari d'algun jove,
i es troben davant d'un personatge,
d'un dictador totalitari d'unes dimensions
que no s'ho podien imaginar.
Exactament, sí, sí, sí,
això ha sigut un descobriment per molta gent,
i sobretot el que dius tu, la gent jove,
que ha descobert aquesta part de la història
que tal vegada la tenies una mica com deixada de costat,
precisament perquè és l'ússia,
o què sé, sembla que està molt lluny,
o sí, l'estalinisme, no sé què,
però jo crec que també hi ha un component
que darrere d'aquesta dictadura
d'alguna manera comunista,
doncs no ha sigut com una història,
diguéssim que està a lo millor,
no més millor vist, sinó
deixar-te una mica de la mà de Déu,
com que no fos una dictadura de dretes feixista.
En aquest cas hi ha hagut un algú d'aquests, no?
Per a vegades per un país
amb una tradició més rojos, no?, de rojos,
o sigui, hi ha hagut algú,
van haver moments en què opinions
social exigent d'articles d'opinió
van dir aquesta versió.
Ja, ja, a tu com a persona també,
no només com a actriu has redescobert també,
doncs el poder que té el totalitarisme
a l'hora de manipular la població,
tot plegat, perquè jo m'imagino
que en determinats espectacles i obres teatrals,
els actors també, a nivell personal,
feu una revisió dels vostres coneixements
per l'aprenentatge que feu en la mateixa obra.
Sí, sí, és cert, jo també per mi va ser una...
ha sigut una lliçó d'investigació i de lliçó de història,
perquè m'he de comentar, evidentment he llegit la novel·la d'ell,
però després he llegit diverses notes per internet,
que hi viu una mica de la vida,
de la biografia d'aquest senyor, de l'Estàlin,
després ja m'he connectat amb altres dictadures,
bueno, no sé si és com una immersió
que he fet i que m'ha apassionat
i que m'ha semblat de lo més enriquidor, si tu vols, no?
Llavors, quan vaig acabar, ja vaig estrenar,
vaig posar a llegir la de Jonathan Little, no?
Sí.
La de les benèboles, aquesta, que també és terreny bunda.
Però l'estava tot dintre del mateix sistema
de les dictadures totalitàries i terroríques i assassines, no?
I les cares de la mateixa moneda.
L'obra planteja fins i tot aquest estat d'autocompleència
i de justificació que fa el dictador, no?
Sí, bueno, ho intenta,
però jo crec que amb això en Josep Maria
ha sigut molt intel·ligent perquè, com m'imagines,
qualsevol actor figura com en Josep Maria,
un primeríssim actor,
li costa fer un personatge que no tingui salvació
i en aquest cas Estàlin no té salvació.
I el Josep Maria ho defensa amb una dignitat
i amb una veritat impressionant,
però realment no fa un bo,
fa un dolent fill de sa mare, m'entens?
I no té salvació, ja no hi ha moment en què es salvi.
Si escoltes la seva filosofia de vida
i en algun moment dius,
ai, mira, alguna frase que dius,
ai, mira, doncs amb això podria tenir raó,
però en quant se'n fa el discurs en total
i en resum és brutal.
O sigui, el Josep Maria ho ha fet molt bé.
Carme, et faré un comentari d'aquells
que et pot resultar una mica incòmode,
però és un fet que hem constatat.
on s'hi va haver una unanimitat absoluta amb la crítica
ha estat en el teu treball, en el teu paper,
en la teva interpretació.
Sí, sí, és veritat.
Jo sé que potser és una mica incòmode perquè allò que et digui
no, que bé que ho fas,
és incòmode, però escolta,
que diuen que estàs impecable, eh?
Sí, és un orgull total que ho diguin,
la veritat és que el personatge és un regal
que m'ha fet el Josep Maria
i això li agrairé sempre
i li agraeixo per sempre, eh?
O sigui, és un regal
i és molt bonic el personatge.
Jo crec que qualsevol actriu el defensaria
i jo ho vaig fer amb tota la dignitat
i amb tota la sabidoria que tenia a la meva edat
en aquest moment
i l'ajudada per ell, evidentment,
perquè ell és un grandíssim director
i el personatge està molt ben escrit.
Llavors, el que has de fer
és posar-te al servei del personatge
de la màxima fidelitat
i sobretot escoltar el Josep Maria
perquè quasi tota la funció
se la passa escoltant el personatge meu
i, clar, sentir-lo amb ell
doncs és un plaer, evidentment.
Una funció que dura unes dues hores, aproximadament?
Dues i poquet?
Exacte, sí.
Una hora i cinquanta
perquè hi ha un termins d'un quart d'hora, sí.
I finalment, Carme,
com és que has trigat tant a actuar a Barcelona?
Si no són raons personals, esclar.
No, no, no, no, no.
Bueno, va ser també coincidint feines a Madrid.
Des que vaig venir aquí a Madrid
per fer les xiques de dia
ja vaig anar empalmant feinetes i coses
i vaig tenir una filla que és madrilenya
i ja m'acompany d'aquí.
Vaig comprar un pis aquí
on he tingut una miqueta coincidència, eh?
No m'he bellugat gaire per Barcelona, és tot.
Molt bé, doncs ara aquest divendres a Tarragona
que fa temps que no vens.
Exacte, a més, el Metropol,
el Metropol,
és el Metropol, oi?
És el Metropol, sí, sí.
De moment no en tenim així com a més, eh?
És un teatre fantàstic.
Teatres tampoc aquí.
Oh, jo ja he vingut fa com dos o tres anys.
Crec que vaig venir a fer
Ser Busca Impotente para Convivir.
Sí, sí, sí.
I tinc molt bon record d'aquest teatre
que és com un barco que m'encanta
i m'agrada molt el teatre.
Obre de Jujol,
és veritat que tenim un teatre.
Tenim un, eh?, com aquell que diu,
però mira, macató, que hi farem.
Molt, molt.
I el públic és molt agradable
perquè sempre omple el teatre,
o sigui que és una festa per nosaltres.
Carme Conesa, enhorabona per aquest treball
i moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada.
Et veurem el divendres al teatre.
Bon dia.
Molt bé, bon dia.
Per un petó per a tots.
Igualment, adeu-siau, adeu.
Adéu, adeu.