Dos quarts de dotze del migdia, 10 minuts dimecres, 3 de desembre,
Dia Mundial de Discapacitat.
A aquesta hora l'estem dedicant justament a aquest tema,
des de l'espai de la xarxa de Santa Tecla,
mirant aquest centre de treball que la pròpia xarxa
ha posat a la disposició d'un determinat grup de persones.
I, de fet, avui a la ciutat de Tarragona es vol cridar l'atenció
i sensibilitzar a través d'una mostra de les diferents entitats
que treballen amb aquest col·lectiu.
Estem a la Rambla Nova des de les 9 del matí
i allà s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil
amb jo, Maria Bertraní i Jordi Sorinyac.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia, Iolanda.
Ha millorat el dia, eh?
Jo crec que és atractiu de passejar per la Rambla
i acostar-se a algun d'aquests estants, no?
Sí, el dia ha millorat, eh?
Continua fent fred, el dia és frescot, però, vaja, ha millorat.
No fa el fred que feia a primera hora del matí.
Estem, efectivament, com comentaves, a la Rambla Nova
per acabar de situar-nos a l'alçada del Teatre Metropol, d'acord?
Avui, com comentàveu, anem a fer referència ara a l'Espai de Salut,
és el Dia Internacional de les Persones Discapacitades.
A la ciutat de Tarragona es calcula que hi ha prop de 7.600 persones
amb algun tipus de discapacitat,
una xifra que celebra prop de 34.000,
si ens referim al global de la demarcació de Tarragona.
Per tant, moltes persones, un col·lectiu molt nombrós,
un col·lectiu amb moltes dificultats, moltes dificultats diferents,
i avui les entitats que treballen amb aquests col·lectius
una miqueta volen donar informació sobre tota la feina que s'han realitzat,
que és molta, desinteressa molt tipus, en moltes ocasions,
i molt complicada.
Però, si et sembla, Yolanda, jo et proposo
que em deixis fer part de la connexió amb els ulls tapats.
Molt bé.
Perquè estem al costat de la Laura.
La Laura, hola, què tal? Bon dia.
Hola, què tal?
La Laura és una de les tècniques de la ONCE.
La coneixem molt, a la Laura.
La coneixem perfectament.
I tant.
És una de les persones que ens va obrir les portes
en un programa fantàstic.
Ens va ensenyar moltes coses, a la Laura.
Fa un anyet i mig, a les instal·lacions de la ONCE, a la Rambla Vella.
I la ONCE, durant tot el matí, des de les 9 fins a la 1 del migdia,
està present a la Rambla Nova,
i també ens proposa fer un taller de mobilitat.
Tenen organitzat un circuit, d'acord?
I el que volen és que les persones que hi veiem
ens posem, ni que sigui per uns minuts,
en la pell dels invidents, i que puguem tastar en primera persona
algunes de les incomoditats que noten,
que viuen cada dia les persones invidents
quan passen per la ciutat de Tarragona.
Tu, Iolanda, ja vas viure una experiència força similar.
Sí, home, per donar un exemple,
ja no sé si la Laura se'n recordarà,
però des de la pròpia seu de la ONCE fins al carrer Portalet,
m'hi vaig estar uns 20 minuts.
Déu-n'hi-do, sí, sí, ho recordem.
Poca broma.
I nosaltres, ara aquí, hi ha un circuit una miqueta més curt,
més reduït, però en qualsevol cas, si et sembla,
vaig a posar-me la Laura, em posarà l'antifaz.
No es veu absolutament res, eh?
No, espera't, ens posem entre les ulleres i tot plegat.
Ara sí, ara sí.
Si li treus les ulleres...
Sí, no veig absolutament res.
D'acord?
Ara sí, no veig absolutament res.
Laura, escolta'm, què hem de fer?
Bueno, doncs mira, jo t'ho voy a dar un bastón,
perquè sabeu que la diferència entre una persona que ve
y una persona que no ve es la capacidad de anticipación.
Si yo me cierro los ojos, no sé lo que tengo delante.
Entonces, necesito algo que me indique y que me avise
de qué tengo delante.
Y que me avise si hay un bordillo, si hay una pared,
si hay un agujero...
Y por eso llevamos el bastón.
Entonces, yo te voy a dar el bastón,
tú lo vas a coger con la mano que utilices normalmente.
Sí, que es la dreta.
Molt bé.
Y lo coges delante de ti,
estirado, en el medio, con la mano en el medio del cuerpo,
y lo vas a mover como si fuera un abanico,
para que te proteja y te indique en el ancho que ocupa tu cuerpo
si tienes vía libre o no,
y arrastrándolo por el suelo,
para que te avise si hay obstáculos o no.
Siempre vamos a poner el pie
cuando el bastón te ha indicado que no hay nada.
O sea, no ando si el bastón no ha pasado por delante
y me ha dicho que puedo poner el pie ahí.
Entonces tú, cuando tú quieras,
ya vas a empezar a desplazarte
siguiendo siempre la pared de tu derecha,
porque las personas que no ven
normalmente necesitan una referencia que seguir.
no podemos ir por el medio de las ramblas
sin una pared o un bordillo al lado
si no vemos nada.
Comencem, si et sembla, aquest recorregut?
A veure, anem caminant, movem aquest bastó
en forma de ventall, com ens deia la Laura.
L'experiència és realment interessant,
és molt desorientadora,
perquè tens la sensació d'anar a les palpentes,
vas molt a poc a poc,
ara movem el bastó cap a la dreta,
topem amb alguna cosa,
és un so metàl·lic,
deduim que deu ser una de les tanques de seguretat.
clar, nosaltres fem trampa
perquè abans anteriorment
havíem tingut una primera visió
d'aquest circuit,
i ara hem topat ja amb alguna cosa,
que és una cosa,
sentim un soroll de fusta,
d'acord?
i és una cosa que és llarga,
i tornem a fer ús de la trampa,
deduim que deu ser una passarel·la
que s'ha instal·lada per aquí.
La Laura, òbviament, ara no sé on és.
Sí, estoy aquí,
a tu izquierda, estoy a tu izquierda.
Mira, esto simula la acera,
entonces ahora tienes que subirte a la acera.
Entonces deja el bastón pegadito al bordillo
y acércate a él.
Ens anem caminant,
fem passes molt curtes a poc a poc.
Molt bé,
i ara hem notat amb els dos peus
i hem entrat en contacte
amb aquesta passarel·la,
en aquest cas a fusta,
que simula la vorera.
No, no puedes subir tú antes del bastón.
Primer el bastón, sempre.
Sempre,
porque si no puede haber un semáforo encima,
o el corte de un árbol.
Entonces el bastón es lo que te indica
que puedes poner el pie.
Doncs hem posat el bastón,
el movem una altra vegada
per veure que no hi ha cap obstacle
i un cop tenim el bastón
pugem el peu dret,
pugem el peu esquerre
i ara estem al damunt
d'aquesta passarel·la
que simula ser aquesta vorera.
Ara, Laura,
hem de caminar per damunt d'aquesta vorera.
Caminar y saber dónde están los límites,
dónde está el bordillo,
por eso mueves el bastón
para saber dónde está el bordillo de tu izquierda
y dónde estaría la pared de tu derecha.
Ens anem.
O bien,
si es una acera muy ancha,
pues solamente siguiendo la pared
o si eres muy experto
podrías ir por medio de la acera.
Que no és el cas, eh?
Ara ens movem
i hem topat
amb una estructura metàl·lica
una altra vegada
amb el bastón
de...
Vaja,
sentim aquesta estructura metàl·lica.
Això és un obstacle, Laura.
Sí,
és un obstacle.
Entonces lo que has de hacer
es bordear con el bastón
y buscar la vía libre.
Esto que te vas a encontrar ahora
que tú no lo sabes
es una señal
que es incorrecta.
Es una señal circular,
o sea,
de dirección de tráfico
que está más abajo
de dos metros.
Entonces te puedes dar
si eres alto,
como tú eres,
te puedes dar con ella.
Aquest tipus de senyals,
per exemple,
s'han prohibides,
però encara n'hi ha.
Sí,
sí,
existen,
existen.
És, per tant,
una de les reclamacions
amb les quals voleu
cridar l'atenció
al dia d'avui,
perquè aquest dia més any
aquesta activitat
té un caire lúdic,
però en el fons
hi ha un rerefons
de raivindicatiu.
Jordi,
en aquest sentit,
ja que ens posem
en el tor
raivindicatiu
i la Laura pot corroborar,
en tot cas,
a veure,
els responsables
dels senyals de trànsit
són les institucions,
els responsables
de deixar els cotxes
allà on no han d'anar
són els conductors
i moltes vegades
hi ha persones invidents
que no poden travessar
un carrer
perquè justament
hi ha un cotxe
que està just
al pas de peatons,
no?,
de vianants.
Sí, sí,
i tant.
De fet,
segurament les conductes
i això no és cosa
de les institucions,
és cosa de tots plegats.
Les conductes incíviques,
en aquest cas,
això de les senyals,
Laura,
ens comentava la Jolanda
des de la Sudí
que és part
de qui posa
les senyals
de les institucions,
però que,
per exemple,
un cotxe malaparquet
en un pas de peatons,
això és feina
dels ciutadans
i som nosaltres mateixos
els propis veïns
que en moltes ocasions
fem aquestes conductes
molt fetes.
Sí,
sí,
sóc ho puc dir-te
que a vegades
ens costa
posar-nos en el lloc
de persones
que tenen dificultades,
però que,
simplement,
retirant obstàculos elevados,
deixant la vía libre
d'obstàculos
i no teníem
ningú problema.
Sobretot,
a nosaltres
ens preocupa
tot el que
conlleva
riscos físics.
No tenim temps
de fer tot el recorregut
perquè volem parlar
amb més convidats,
però,
en qualsevol cas,
sí que ens deixareu sortir
ni que sigui baixada
la vorera.
Amb el bastó
estem tocant,
notem fins on arriba
el límit d'aquest senyal.
Intentarem baixar
per aquí,
per un costat,
per un lateral,
movem el bessó endavant,
veiem on s'acaba
la vorera.
És una experiència,
Iolanda,
recomanable,
fins a cert sentit.
Tu,
que més has tingut
l'oportunitat
de viure-la
en primera persona,
més fent un recorregut
molt llarg,
la sensació
d'estar absolutament
a les palpentes,
d'estar desorientat,
doncs,
vaja,
et proporciona
una nova perspectiva.
Probablement és
la manera més ràpida
i segura
de crear una certa empatia
cap a persones
que puguin tenir
algunes capacitats
en disminuïdes
però que poden fer
una vida absolutament normal
si els altres
no els hi posem entre bancs,
és clar.
És un exercici
relativament senzill
que convidem a tots
en certa mesura
que es posi
a que es pugui fer
en primera persona.
Jo,
quiero finalizar,
si queréis,
diciendo que
para vosotros,
que no estéis habituados,
es difícil,
pero nosotros nos encargamos
de entrenar
a las personas
deficientes,
visuales y ciegas
para que lo puedan hacer.
O sea,
que es posible realmente
desplazarse solo
y haciéndolo bien.
o sea, que es difícil
para el que no sabe
entender que se puede hacer,
¿no?
Y piensas que riesgos hay,
pero realmente
una vez que te entrenas
pues superan todo
y lo hacen bien.
Laura,
moltes gràcies
i felicitats
per la feina
que se'n duen.
Guardem el bastó
al seu lloc
corresponent.
Aprofitem-ne
que sí,
un minut
per parlar
des d'una altra perspectiva
amb la responsable
d'Oncea Tarragona,
amb la Juana Fuentes.
Juana,
què tal?
Bon dia.
Hola,
molt bon dia.
Amb la Laura
hem fet part
d'aquest reconegut,
ens hem posat
en primera persona,
hem conegut
de més de prop
algunes de les problemàtiques
que tenen
les persones invidents,
però aquest,
comentàvem,
és un dia reivindicatiu.
Des del vostre punt de vista,
i l'accessibilitat
principalment
és aquesta reivindicació
a tots els àmbits
de la vida.
Ara hi ha,
per exemple,
la TDT,
que és un repte
que tenim de...
La nova televisió,
què és el que us preocupa
de la TDT?
Home,
doncs accedir,
accedir tant
a nivell de la televisió,
saps que hi ha un comandament
a distància
que té un menú,
un altre sense la veu
no podem accedir
a aquest menú
i això és immediat
gairebé,
llavors ens quedarem
molt alliats
si això no es rectifica
i no s'arregla.
O sigui,
que les persones
els invidents
volen tenir accés
a aquesta nova tecnologia,
a aquesta nova televisió,
però de moment
sembla difícil
que es pugui fer
de manera immediata.
Bueno,
s'està treballant en això
però de moment
no hi ha res tancat.
Llavors,
per nosaltres
és important
qualsevol cosa
que ens pugui accedir
a la cultura,
a la informació,
a qualsevol cosa
que una altra persona
sense alguna discapacitat
hi pugui,
doncs és important.
Juana,
moltes gràcies.
Gràcies a tu.
Doncs hem parlat
amb responsables de l'ONCE,
deixeu-nos parlar
ni que sigui uns instants
responsables d'altres entitats.
hem de dir que també
ara és un moment
una miqueta complicat
perquè l'ESDOT
de fet s'inaugura
oficialment
a aquest espai
i vindrà a l'Alcalde de Tarragona,
vindrà també
el director
de Serveis Territorials
d'Acció Social,
el senyor Jordi Tous,
però deixi-nos parlar
amb el senyor Joan Noguera.
Senyor Noguera,
bon dia.
Joan Mora,
Joan Mora.
Joan Mora, disculpi,
ell és el vicepresident
de l'Associació
d'Efectes de Parkinson
de les comarques
de Tarragona.
Quines són
les seves reivindicacions
en una data
com aquesta?
Bueno,
evolucionés del tot ja
perquè hi ha molts afectats
que en aquests moments
no agudeixen d'ella.
És una llei
en la qual
hi havia dipositades
moltíssimes esperances
i que per problemes de temps
i per problemes econòmics
s'està retardant molt.
S'està retardant, exactament.
I llavors, bueno,
el que hauríem de deixar part
són la crisi
en aquests moments
i posar-hi més empeny
en ell.
Ara, precisament,
a causa de la crisi,
les administracions,
tant la Generalitat
com el Govern Central,
s'escuden en certa manera
en la crisi
per justificar
el retard.
Exacte, exactament.
I això és una
part de llàstima.
Quin cost econòmic
tenen vostès
calculat
que suposa
per una persona
amb un nivell
afectat
amb un nivell greu
de Parkinson?
Quines repercussions
econòmiques,
socials,
té per una persona,
per un afectat
i pel seu entorn familiar?
Bueno,
o sigui,
tingues en compte
que estem,
o sigui,
la situació econòmica
com que no és molt bona
perquè la majoria,
som milioristes tots,
els que estem
en aquest plan
i llavors,
bueno,
tenim verdaderos problemes
per poder subsistir
a vegades.
Des d'aquí,
iniciatives com aquesta
creu que és positiva?
És positiva,
sí,
i ho hauríem de fer
més sovint,
això.
La gent,
els ciutadans de Tarragona
s'aturen,
s'aturen,
pregunten,
coneixen
les seves problemàtiques?
Bueno,
la nostra associació,
per exemple,
l'associació de Parkinson
no és molt coneguda
perquè potser no hi hem donat
prou de empenta
a qui es pogués conèixer,
però estem a veure
si podem captar més socis.
Veiem molts de les persones
que estan avui
en aquests estants
amb aquest llaç taronja,
un llaç que porten
a donar solidaritat.
És el llaç que simbolitza
la solidaritat.
Exacte.
I és un llaç
a qui convidem
avui a que tothom llueixi.
Que tothom llueixi, exactament.
Moltes gràcies.
A tu, gràcies.
Doncs, Jolanda,
hem parlat amb responsables
d'un parell d'entitats
i insistim en això,
que a partir de les 12
ens conviden un altre.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El sona,
amb si us plau.
La Asociació de Bialis Gentomisao
dijeron que facem un llamamiento
para todos los periodistas,
los medios de comunicació,
que no facen información
apenas de nuestra enfermedad,
que també tenim problemes.
Perquè ara,
con tantos ruïts,
no se facilita
la comunicació.
Se'ns facilita ara,
per exemple,
el contacte d'aquesta entitat.
Es reclama que altres col·lectius...
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom, sisplau.
Jaume García.
La seva problemàtica
és també un col·lectiu afectat
per una discapacitat,
una discapacitat greu.
És difícil fer-se ressò
i que la societat
es vagi conscienciant
que vostès també tenen un problema greu.
Bé, el nostre problema
més gran,
precisament,
és que la societat
no ens coneix.
Som del càncer,
oblidat.
Aquest és el problema.
La nostra problemàtica
és tornar
a aprendre,
a parlar
després,
d'operar.
això requereix un procés
a temps,
un procés a llarg,
un procés car,
suposo,
en moltes ocasions
i es necessita col·laboració
des de tots els àmbits.
El trus,
precisament,
de la pressogeció,
el que ens dediquem,
precisament,
és a ensenyar,
a parlar,
a tots els homenars,
de part,
de visitar-los,
a l'hospital,
donar-los,
i tot tipus d'apollos.
Jaume,
moltes gràcies
i felicitats per la feina
que s'han donat a terme.
Un col·lectiu molt ampli
aquest a Tarragona
i molt veterà
treballant justament
en aquesta acció
de suport
i una cosa
que deia el Jaume
i és ben certa,
Jordi,
que sovint
no es deixen sentir
perquè amb aquestes dificultats
que tenen per expressar-se
i en un moment
en què tots parlem molt alt
i parlem molt de pressa,
a vegades no se'ls deixa
l'espai justament
per poder-se expressar
i que el sentim.
Són col·lectius,
a més a més,
moltes vegades,
és una etiqueta
la de discapacitat
molt àmplia,
i, òbviament,
són dificultats
molt diferents.
Per exemple,
abans comentàvem
aquestes xifres,
aquestes 34.000 persones
que es poden veure afectades
amb algun tipus
de discapacitat
a la demarcació de Tarragona,
clar,
un 33% d'aquestes
es refereixen
a problemes de mobilitat,
però després
hi ha un percentatge
de malalts mentals,
hi ha un percentatge
de disminuts psíquics,
hi ha un percentatge
de persones
que també es veuen
afectades
com a conseqüències
d'una malaltia fisiològica.
Són molts tipus diferents,
per tant,
es requereixen
molts tipus de serveis
diferents,
de serveis socials,
de finançament,
és un problema
molt complex
i avui,
com a mínim,
totes aquestes entitats
en presència
a la demarcació de Tarragona
intenten fer servir
la seva,
i intenten fer sentir
la seva veu
i també que puguin
rebre les ajudes pertinents.
I nosaltres,
com era previsible,
normal,
doncs,
érem allà
i ja acabem
aquesta connexió,
en tot cas, Jordi,
continuarem parlant
a l'informatiu Tarragona
Actualitat,
on de ben segur
recollirem diferents dades
que puguin aportar
representants d'institucions
que d'aquí
tres minuts i mig
a les dotze del migdia
està previst
que siguin per la inauguració,
oi?
Comencen a agrupar-se aquí,
només a recordar
que fins a la una del migdia,
per exemple,
serà aquest circuit
que hem fet nosaltres
anteriorment
de la onze
i que fins al vespre,
fins a les vuit del vespre,
seran aquests estants instal·lats
a la Rambla Nova,
a l'alçada del Teatre Metropol.
Gràcies, Jordi Sorinyac,
amb el suport tècnic
de Joan Maria Bertran.
Fins després.
Fins ara.