D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Matí de dilluns, quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Temps per parlar ara d'un guardó amb molta història
a la ciutat de Tarragona, el Premi El Balcó.
El premi que cada any impulsa Òmnium Cultural del Tarragonès
amb la voluntat de guardonar, de premiar una persona,
entitat o institució com a tarragoní de l'any
per la seva tasca de difusió, sobretot de la cultura,
aquí a la ciutat de Tarragona.
Enguany, el jurat del Premi El Balcó ha decidit concedir
el guardó a la llibreria La Rambla de la nostra ciutat.
Avui ens acompanya Joan Andreu Torres,
que és president d'Òmnium Cultural del Tarragonès.
Joan Andreu, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I també ens acompanya Ramon Marrugat, llibreter,
el cap visible de la societat que gestiona la llibreria La Rambla.
D'alguna manera, doncs això, l'ànima de la llibreria.
Ramon Marrugat, bon dia.
Bon dia.
I felicitats.
Gràcies, gràcies.
Joan Andreu Torres, per què el jurat que impulsa Òmnium Cultural del Tarragonès,
el jurat d'aquest Premi El Balcó, ha decidit en guany
atorgar el Premi a la llibreria La Rambla?
Hi ha dos motius molt clars.
Un és perquè, primer, Òmnium, a tots els socis els donem la possibilitat
que ells puguin fer la seva aportació amb entitats,
noms de persones...
I, per tant, hi ha una proposta popular dels socis
de cara a qui inscriuen en ells que es mereixen aquest guardó.
Per tant, en aquest cas, coincideix en que molts socis van demanar
que fos la llibreria La Rambla.
I, en segon lloc, perquè realment s'ho mereix.
Per tant, el marge, perquè altres vegades potser la majoria de socis
ha pogut triar o ha pogut denominar amb alguna entitat,
amb alguna persona, i el jurat no ho ha cregut tan oportú.
En aquest cas, hi va haver unanimitat per part del jurat, de seguida,
en el sentit que es va acceptar la proposta que molts socis
ens havien fet arribar perquè fos llibreria La Rambla,
el guardó d'enguany.
Quins són els mèrits que, segons el president d'Omniun Cultural del Targonés,
reuneix la llibreria La Rambla per rebre aquest guardó?
Lògicament, és un focus cultural.
Això és en unes èpoques en què s'havien quasi d'amagar
i els havien de posar uns paraigües perquè es poguessin fer actes polítics,
culturals, evidentment de tot des de la vessant catalanista.
Aleshores, aquest lloc, aquest grup de persones va tenir aquesta idea
i va dur a terme tot un grapat d'activitats que d'altra manera
no haguessin pogut portar a terme.
Tal és així que molts d'aquells que van començar això,
després no s'han quedat, només trobem que han estat persones,
algunes malauradament ja ens han deixat,
però els hem trobant amb 50.000 històries de la ciutat,
des de la cooperativa, Club de Joves, Òmnium, etc.
I per tant, va ser un esclat cultural d'un grup de persones,
de tarragonins i tarragonines, que amb aquesta idea inicial,
després, això sembla que no, però s'ha connotat que s'ha anat escampant.
I aquí la importància que se li dona en aquest naixement de la llibreria de la Rambla.
Enguany, el guardonat és la llibreria de la Rambla.
Recordem que amb una certa perspectiva històrica,
el Premi al Balcó, que aviat farà 30 anys,
justament el que ha volgut és premiar o persones a nivell individual,
o col·lectius o entitats, sobretot en l'àmbit cultural,
entenem per cultura també l'expressió més àmplia de la paraula, no?
Sí, sí, no és esport, ja hi ha els seus premis esportius,
no és literari, hi ha els premis literaris,
i, per tant, creiem que era una vessant més humana,
vull dir, més humana en el sentit de persones dedicades
a un àmbit de la cultura del país o de la llengua
i també entitats que, al llarg del seu procés,
hagin també col·laborat, d'alguna manera,
ajudat a la ciutat a tirar endavant.
Ramon Marugat, com deia, és el cap i cible de la llibreria.
Molts està reunint, segurament, Ramon,
poden veure la llibreria com un establiment comercial més,
com un lloc on aniran a comprar llibres,
però és evident que hi ha molts altres,
els que tenen més també perspectiva històrica,
més anys, que poden o coneixen una part, com a mínim,
de la llibreria.
Però avui, en un dia com avui,
en què fem també aquest reconeixement
des dels micròfons de Tarragona Ràdio,
aquest guardó, aquest Premi al Balcó,
valdria la pena explicar una mica la història,
com neix la llibreria a la Rambla,
qui la impulsa,
perquè entre els que la impulsen ja el Ramon Marugat,
però no està sol,
i en quin moment neix a la ciutat de Tarragona aquesta llibreria.
Sí, bé, l'any 68, un any molt...
Mític.
Sí, un any molt d'això,
aquí a nivell de Tarragona.
No va ser el maig, o sigui.
Sí, no.
Bé, la llibreria, de fet,
la societat es va fundar a l'any 68,
a l'abril del 68,
però va obrir portes al desembre del 68.
i des del primer moment hi havia dos objectius.
L'un era la difusió de la literatura
i dels llibres en català.
Això era una part important de la idea, no?
I arrossegava amb la idea procedent del nou santisme,
sobre la lectura,
sobre els valors de la lectura educatius,
i, en tant, formava part d'aquell esprit
que hi havia de lluitar contra l'opressió oficial del moment.
I els llibres, per nosaltres,
eren un mitjà més d'això.
I, aleshores, un grup de Tarragonistes es va reunir per això.
Encapçalats pel Josep Ferrer Bosch,
els germans Josep Antoni i Enric Baixeres,
el Gabriel Chapar,
el notari Puigalelles,
el Ramon Dols...
Em s'ha de començar a dir noms
perquè és que realment es van...
D'una manera a una altra,
d'una manera molt anònima i molt petita,
vam arribar fins a un centenar de persones,
generalment.
O sigui que la cosa va néixer com una tasca col·lectiva.
Que, per cert,
que aquí hi ha una cosa molt graciosa,
ja del començament,
que explica una mica la situació de l'època
i la perversió del sistema.
Es va estar discutint
com se constituiria aquesta associació,
aquesta societat,
es pensava en el moviment associatiu,
la llei d'associacions,
que si cooperatives van estar discutint
i un bon dia el notari,
Puigalelles,
que coneixia el Ram,
diu, escolta,
diu, veniu un dia al despatx,
formem una societat anònima
i no cal demanar permís a ningú.
Efectivament, així va ser,
va néixer com una societat anònima,
allò que no tenia,
no tenia un objectiu,
el guany no era un objectiu,
és una cosa curiosa.
Per què?
Perquè si unes persones es reunien
i donaven els seus noms
i volien fer una associació de qualsevol...
Hi havia una sèrie d'impediments legals
en aquest moment
que ho feien tot molt difícil.
En canvi,
tu deies que feies un acte que era anònima,
és que no hi posaves els noms ni res,
com aquell qui diu,
i aleshores feies l'acte notarial
i ja estaves legalitzant,
és la perversió del sistema, no?
I així, doncs.
El que passa és que...
I després també,
a part de l'aspecte dels llibres,
hi ha la qüestió artística,
es va obrir a la sala d'art,
perquè per portar aquell llarg més inquiet del moment,
a Tarragona,
i contacte amb els artistes locals,
això deva ser un altre objectiu.
Però després,
les circumstàncies es van sobreixir les activitats,
és a dir,
a Tarragona hi havia un problema de locals
i el moviment associatiu,
diguem-ne,
paralegal del moment,
va començar a aprofitar la llibreria
per les seves activitats de tota mena, no?
És a dir,
neix amb l'objectiu de la difusió dels llibres en catàleg
com a espai artístic,
però les circumstàncies del moment,
en aquells anys finals del franquisme,
a l'etapa dels primers anys del 70,
fa que es converteixi,
esdevingui la llibreria
en una mena de centre
de reunions,
no sé si dir-ne clandestines,
suposo que moltes vegades sí.
De tota manera.
De tota manera.
En aquest moment,
perquè estem preparant una cosa
sobre la llibreria,
que es pugui quedar d'aquí a un any,
una relació,
i en aquest moment,
els actes realitzats allí,
des de l'any 68 a l'any 80,
l'any 80 és una frontera,
que és el moment
que hi ha totes les institucions democràtiques,
i a partir d'aquell moment,
la llibreria,
utilitza una cosa que has dit tu,
la llibreria és un instrument comercial,
però en la llibreria de la Rambla,
totes les llibreries,
tenen una funció
al marge de la qüestió comercial,
que és la difusió cultural.
Això,
més o menys grau,
totes les llibreries ho practiquen,
i això de vegades la població
no n'és conscient
del que significa
per una població tenir una llibreria,
o no tenir-la.
La llibreria fa una funció.
Fins l'any 80
va anar per aquí.
Aleshores,
entre que comencen a venir
tota mena d'activitats,
de treballar polítiques,
però també socials,
associatives,
de teatre,
de música,
reunions,
d'escoltisme,
d'objectors de consciència,
jo què sé,
del moviment Lila Rosa,
que el nom ja ho heu exprés
en el moment que hi havia
en aquell moment allí.
Això es va creant
una xarxa de complicitats
i arriba un moment
que allò era un lloc de trobada
i això és la circumstància.
I va córrer perill
en algun moment
la llibreria?
Perill en el sentit
amb les autoritats de l'època,
per reunions,
per trobades
que s'havien produït allà?
Sí, home,
es podria nosaltres
del punt de vista econòmic
i vam tenir
un daltabaix
molt important.
Nosaltres vam estar
deu anys de ple,
nosaltres es vam fer
allò que avui dia
ha sortit d'una paraula
que la gent ja comença a entendre
que és allò que en diuen
el mòbing.
Nosaltres,
el segon any de la llibreria,
ens vam aplicar un mòbing
de cop i volta
amb l'excusa
de la construcció
de vivendes
de tipus social.
Això,
a la Rambla,
a veure quin contrasentit,
no?
Doncs es va
es va decretar
l'enrocament de la casa.
i, clar,
nosaltres ens hi vam resistir,
vam recórrer
a tot això
i al cap de deu anys
de ple,
vam anar tres vegades
al Suprem.
És això,
un cost,
un cost econòmic
i del punt de vista comercial
molt delicat,
buscar els providors
i tot això,
va ser un moment molt difícil
i realment
van aconseguir
tocar-nos
per una via indirecta,
això és veritat,
però com que
l'objectiu era
fer activitats,
nosaltres seguim fent activitats,
perquè és que
això s'ha d'entendre
des d'aquest punt de vista.
En aquella Tarragona
de principis dels 70
devia ser, doncs,
un espai únic,
no?,
la llibreria de la Rambla,
on hi havia alguna altra
que s'havia creat
també per les inquietuds
de diferents col·lectius
i persones
de la ciutat.
No, no, esclar,
és que, a veure,
llibreries,
com la llibreria de la Rambla,
en aquell moment
se'n van crear
15 o 20 a Catalunya,
més o menys
amb la mateixa idea,
però a Tarragona
es vam trobar
amb un problema afegit
que era un problema
de Tarragona
és capital provincial,
llavors tot està més a la vista
de les autoritats,
probablement això
incideix
i, esclar,
això va motivar
que en aquest cas
la llibreria
a part de l'activitat
cultural
que tenien
en altres llocs,
cultural i dinàmica,
perquè les llibreries
aquestes
vam acabar reunint-nos
i canviant
i les activitats
eren tremendes,
però a Tarragona
hi havia una cosa afegida
que era
tota aquesta gent
que no trobava
això pluc fora
i, esclar,
i venia allí això.
És la història
de la llibreria
de la Rambla
que diu Ramon Marroat
que té un punt
segurament d'inflexió
l'any 80
perquè l'any 80
ja d'alguna manera
les institucions democràtiques
comencen a consolidar-se,
ja s'han constituït
i comencen a consolidar-se
i a partir de l'any 80
va perdent
de manera progressiva
aquest paper?
Sí, sí.
O l'ha mantingut
després encara
durant molts anys?
A veure,
amb allò
que era el valor inicial
en l'aspecte artístic
ho vam deixar,
però sí
en l'aspecte literari
i difusió de llibre d'això
no s'ha deixat mai
i hi ha activitats
continuament
actualment
per allà,
per exemple,
en aquest moment
es fan
tallers
d'escriptura,
hi ha
activitats diverses
aquesta setmana
que comencem avui
es presentem dos llibres.
hi ha una activitat seguida
de difusió
de la cultura
i de la literatura,
no?
Això és evident.
També,
per exemple,
jo em diré
amb una cosa
que no hi ha constància
mai enlloc,
però per exemple
que n'anem invant
però els primers anys
vaja,
no hi havia dia
que no veiem...
Bé,
els primers anys
mica a mica
això també va anar
increixent,
eh?
Venir gent
a demanar-te
que li corregissis
un text en català
que havia de fer una carta,
havia de fer un reto
i
i venien allí
que fèiem de correctors,
això era una feina anònima
que es feia cada dia,
però es feia cada dia,
un que feia uns versets
d'aniversari
o amb una núvia
i no sé què
i venia que li corregissin,
això era diari,
però era diari,
pràcticament
eren unes feines
de la llibreria
de més a més,
vull dir que la feies allí,
això,
en anem invant,
encara ve algú
es quedó a ser,
no?
Però ja no és
allò,
perquè en aquest moment
això,
primera de tot,
l'ensenyament del català
a les escoles
ha donat unes possibilitats
a la població,
però també
que hi ha llocs
on oficialment
es fan aquestes coses.
Aquesta història
de la Rambla,
que per tant,
de la llibreria de la Rambla
que arriba als seus 40 anys,
serà reconeguda
amb aquest premi
al balcó impulsat
per a Unió Cultural del Tarragones,
la veritat és que,
Joan Andreu,
amb aquesta perspectiva
que dóna 40 anys d'història,
una llibreria com la Rambla
s'havia de crear,
si no la llibreria de la Rambla,
alguna altra cosa,
la Tarragona
d'aquells finals dels 60
i principis dels 70
segurament la necessitava,
no?
És que en aquell moment
es necessitaven els suplucs,
el que té,
uns paraigües,
entre cometes,
les bases legals,
en aquest cas,
era un like,
però també recordo
que quan es feia
la pregunta a mi,
que en aquesta època
també,
primer,
Justícia i Pau
va suplugar també
tots els sindicalismes,
etcètera,
etcètera,
tots moviments també
de cara a poder donar
acolliment
a aquestes inquietudes
que,
evidentment,
hi eren
i no podien sortir al carrer
perquè,
doncs,
clar,
havia de preguntar
qui corria més,
si els grisos
o els altres,
no?
Però,
bé,
crec que val la pena,
vull dir,
val la pena,
és com a mínim,
com dius,
clar,
l'activitat s'anà diversificant,
vull dir,
ja hi ha,
evident,
els seus espais
per fer política,
els seus espais
per fer exposicions artístiques,
els seus espais,
però crec que,
bé,
les lliburies també,
no només,
i crec que sí que val la pena
mantenir aquesta idea encara
que fa la llibreria de la Rambla,
que no és només vendre llibres,
per tant,
no és un magatzem de llibres,
inclús no és només presentar llibres
perquè la gent els vengui
o fer veure que els venen
perquè així hi surten guanyant,
sinó fer un pas més,
vull dir,
parlaves de l'escola de lletres,
va sorgir,
a Pellavi va sortir,
un munt de gent ha sortit
d'uns tallers
fets a la llibreria de la Rambla,
vull dir,
el qual vol dir que,
i no estem parlant dels anys 80,
estem parlant dels anys,
dels 2000,
i això crec que aquest objectiu és important,
pot ser que el dia de demà
que l'Ajuntament de Tarragona
ja tingui la Casa de Lletres,
potser doncs aquesta funció
no haurà de fer una altra,
vull dir,
a mesura que l'administració,
a vegades,
per sort o per desgràcia,
va agafant
i va assumint aquests papers
i aquests rols,
doncs bé,
la societat civil
n'hem de buscar uns altres.
Sempre n'hi haurà segurament,
aquest didre d'objectius
la llibreria de la Rambla.
Ramon,
aquests 40 anys
els celebrareu d'alguna manera,
a banda del Premi al Balcó,
teniu previst alguna cosa?
Intueixo del que has dit abans
que potser publicareu
o fareu alguna publicació
per explicar la història de la llibreria?
Això trigarà un any,
trigarà un any,
ho farem amb...
Però hi ha la intenció de fer-ho?
De fet,
els 40 anys d'obertura de la llibreria
és el desembre,
el desembre,
i en aquest moment
ja està programat
una exposició.
Nosaltres,
ara,
al final de juliol,
vam fer donació
de 1.500 documents,
aproximadament,
d'aquests anys que parlem,
de l'any 68 a l'any 80,
en el qual
una part d'aquests 500,
en el qual s'han refletit,
una part d'aquests 500 actes
que es van fer en aquest període,
no?
500 com a mínim,
perquè hi ha gent que tinguem registrats
en aquest moment.
I,
aleshores,
això,
hi haurà una exposició
que durarà tot el mes de novembre,
d'una selecció
d'aquest material
que hem fet
a l'arxiu
de la ciutat
que dirigeix
a Piqué.
I,
d'això,
ja es farà un catàleg,
un catàleg
amb una mostra
una mica
del...
del que s'exposa
i del material donat.
Hi ha una mica de relació.
Aleshores,
acte...
És que nosaltres havíem pensat
si celebrar-ho d'una manera o d'altra,
però la veritat
és que encara està per perfilar
i no m'agradaria dir una cosa
que no...
que després no es realitzi, no?
Per això,
efectivament,
alguna cosa farem,
però encara que sigui
molt interna
o molt externa,
no sabem el que farem.
Temps tindrem
per parlar d'aquest aniversari
i com a mínim
d'aquesta exposició
o de la donació
de tot el material
del que ja vam parlar
el Juliol amb el Ramon Margueta
aquesta donació
de tot el material
de la llibreria
que ens ha dit
a l'Arxiu Històric
de la ciutat.
Acabem recordant,
Joan Andreu,
que l'acte de lliurament
del Premi
serà el proper diumenge, no?
Diumenge 21,
abans del pregó,
fem la sala
d'acte de l'Ajuntament,
doncs fem
el lliurament
del Premi
al Balcó
a la llibreria
a la Rambla.
Despreja un sopar
amb els socis, no?
Sí, exacte.
I tothom que vulgui apuntar-s'hi
trucant a la Seu d'Àmium Cultural,
ja ho sap,
i compartir una estona
amb tot aquest projecte
de llibreria a la Rambla.
No li he preguntat
al principi l'entrevista,
però li he preguntat
al final
el Ramon Marroa
si està content
del Premi.
Si creu que fins i tot
s'ho mereixen
tota la gent
que va impulsar
la llibreria
en el seu moment?
Home,
mira,
jo com que no és
una cosa personal,
malgrat que de vegades
es pugui interpretar així,
allò és una obra col·lectiva.
Jo crec que
aquest reconeixement
la ciutat s'ho mereix
perquè molta part
de la ciutat
hi va participar.
i per tant
penso que
això és un premi col·lectiu,
no?
I penso
que el món associatiu
passa
per moments difícils
a tot arreu
i aleshores
el reconeixement
de la tasca
que el món associatiu
no és tan ampli,
la gent que s'ajunta
per fer coses,
per fer coses
en el món cultural,
no?
Passa per moments difícils.
Jo penso que
s'ha d'engrescar
que la gent faci coses,
no?
I això
penso que això també ajuda,
no?
Un reconeixement col·lectiu
a la gent que va impulsar
la llibreria a la Rambla
ara fa 40 anys.
El Premi al Balcó
que s'atorgarà el proper diumenge
a partir de les 6 de la tarda
al Saló de Plens
de l'Ajuntament
en el marc de les festes
de Santa Tecla,
de fet,
en el marc de l'acte
de lectura
del pregó
de les festes.
Joan Andreu Torres,
Ramon Marugat,
moltes gràcies,
enhorabona per la decisió
del jurat,
felicitats a tot el col·lectiu
que lidera,
entre cometes,
Ramon Marugat.
Gràcies a tots-vos
i fins la propera.
Bon dia.
Molt bé, bon dia.