...
Antoni Pinilla, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara està sonant per antena el toc de pregó.
Se suposa que quan això soni des de l'Ajuntament de Tarragona,
aquest estat de nervis que jo intueixo o no que tindràs i haurà passat,
perquè el pregó és a les 6 de la tarda.
Bueno, espero que sí, però l'estat de nervis que dius encara han arribat.
Suposo que quan s'apropi el diumenge començarem a sentir aquest nervisisme una mica.
De quina manera et fan saber que series el pregoner d'enguany de les festes de Santa Tecla?
Bueno, va ser l'alcalde, que m'ho va plantejar d'una forma, una possibilitat al començament.
Jo li vaig dir que a mi personalment em faria il·lusió,
que seria una cosa molt important per mi, i després m'ho va confirmar.
Sentiràs molta emoció, lògicament, són coses d'aquelles.
Ara, jo no sé si serà equiparable a l'emoció que probablement vas sentir
la temporada 2005-2006 a l'estadi del Castelló, quan passava això.
Tothom del nas i que a la frontal de l'àrea, els homes intentant la rematada.
Hi ha Xuxerrano, hi ha Joan Pérez Bolo, hi ha Antoni Pinilla, hi ha Esmael Irurzun.
Abel Cala tocarà amb l'esquerra.
Atenció, Abel Uades, el llançament a la cama esquerra, la pilota directa.
Goal, go, go!
Illa, Illa, Illa, Pinilla, maravilla!
Illa, Illa, Illa, Pinilla, maravilla!
Illa, Illa, Illa, Pinilla, maravilla!
Atenció a la pilota per Antoni Pinilla Dís, l'àrea per Joan Pérez d'Aleu.
Atenció que deixarà la pilota per Irurzon, la centrada d'Irurzon, Raúl Giménez Pinilla!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
El segon de Pinilla! Pinilla, Illa, Illa! Pinilla, Illa! Pinilla, Illa, Illa! Pinilla, Illa!
Jo no em vull posar sentimental, però aviam, jo em poso a la teva pell,
que una persona des de la seva professió, en aquest cas la teva futbolista,
ser capaç de crear aquest estat d'emoció en els altres?
Què vols que et digui? És un puntàs, eh?
Bueno, sí, però aquí, en aquest cas, se personalitza una mica,
per això és el Nàstic el que crea aquest estat d'ànim,
és a dir, el Nàstic és el que catalitza una mica tot això,
i evidentment aquella temporada és referència,
perquè el club portava 50 anys sense posar a primera visió
i això que es va viure aquella temporada va ser únic,
és a dir, que no es tornarà a donar aquesta situació,
és a dir, el Nàstic tornarà a primera molt més aviat
i en un interval de temps molt més petit,
i llavors no tindrà aquest component d'emoció que va tindre en aquell moment.
De totes maneres, jo no sé si quan vosaltres esteu al terreny d'això,
que en aquesta situació, per exemple, si us arriba,
si capteu aquest moment d'emoció i exaltació del públic de l'aficionat, us arriba?
Sí, jo ara sentint això, és que sentia això,
però el que recordava era el que vaig viure jo personalment,
i llavors va ser tot una mica especial pel fet que, bueno,
era el camp de Castelló, estava a prop de Tarragona,
hi havia rehabilitat,
l'afició del Nàstic se va abocar i va vindre amb massa
i els gols van ser a la porteria on era l'afició de Tarragona,
és a dir, que tot va ajudar una mica,
és a dir, que sabies que estava ja la gent,
i, bueno, tot l'esclat de cada gol,
doncs el vivies en primera persona,
no estava l'afició a l'altre costat que no senties,
és a dir, que en aquell moment, doncs,
inclús la celebració dels gols, en aquest cas,
doncs va ser al costat de la gent,
és a dir, que tot el que deien i tot el que cridaven ho senties,
és a dir, que va ser una mica,
això és el que té d'especial per mi,
és a dir, que es van donar totes les circumstàncies
perquè, bueno, sentir-ho ara,
doncs la meva imatge és al costat de la gent,
no, la gent no estava a la segona graderia
o a l'altra porteria darrere,
és a dir, estava allà al costat,
és a dir, això sí que li dona aquesta emoció
que per mi té, bueno, aquell partit, en aquest cas.
Clar, no deu estar en el hit parell de les tonades de Festa Major,
però això de l'illa-illa-pinilla-meravilla
ha passat a la història del Nàstic ja, eh?
T'ho diuen a casa? Papa, pinilla-illa-illa, meravilla.
Ja no, perquè s'ha passat una mica,
en aquell moment sí que va tindre la seva repercussió,
però, bueno, això que d'algun nen encara
m'ho crida pel carrer o m'ho diu,
però, bueno, és bonic, està bé.
Tothom que ens escolta i que té fills
d'aquests entusiasmats amb el futbol,
que són gairebé tots,
sempre diuen, i aquesta imatge sí que la projectes,
que els nens, quan et troben pel carrer,
vull dir que despertes molta admiració
entre els nens que són aficionats al futbol.
Bueno, jo no sé si serà,
perquè jo sempre tinc records
de quan anava petit i veia un jugador
que em feia molta il·lusió
i em poso una mica a la seva pell,
per això sempre tinc molt de cura amb els nens,
d'aturar-me, parlar amb ells,
signar a l'autòrfes sense problemes,
i jo crec que una mica és això, no?
De vegades algun jugador, doncs,
pot donar alguna sensació de distançament,
i jo crec que en aquesta ciutat,
amb el que significa el nàstic,
i jo crec que els jugadors
han de tindre molt clar això,
és a dir, que han de cuidar la gent
i sobretot la canalla.
Les àvies diuen que és que projectes
una imatge molt sana pels nens.
Això diuen les àvies, eh?
Jo no sé com serà en realitat.
No sé, no és una imatge que busqui
o que m'hagi construït.
Intento ser natural i, bueno,
tu i d'abans.
És a dir, que amb els nens tinc
aquesta especial sensibilitat
perquè crec que ha de ser així,
però, bueno.
Tu quan estaves ja de petit
que jugaves a futbol,
ja destacaves,
portaves el cabell molt llarg.
Tenia cabell.
Jo hi he estat discreta.
El portaves llarg perquè...
És una altra forma de dir.
Perquè els futbolistes en aquella època
lluïen molt, no?
La Melena i la Cinta.
Ara també, ara encara més.
Ara més coses.
Sí, ara molt més.
Ara no només la Cinta i la Melena.
ara, escolta, jo crec que abans de sortir
al camp, i que em perdonin
perquè jo no conec els futbolistes,
però si estan estonetes arreglant-se,
sembla que vagin de festa.
Hi ha d'alguns que sí, eh?
Hi ha d'alguns que et trigen més
davant del mirall
que vestir-se al vestidor,
que ho fan quatre minuts,
però el mirall, abans de sortir,
són deu minutets com a mínim.
I de petit tu també tenies els teus jugadors
i eres una mica mitoman amb els futbolistes.
Sí, jo amb això, el futbol,
sempre ho he escut amb molta passió.
és el que m'ha agradat sempre des de petit
i, bueno, sempre he estat del Barça,
des que era petit,
i, bueno, una mica de referència a Maradona,
però el Mundial del 86 a Mèxic
sí que marca una mica molt els meus records
com a aficionat al futbol.
Tenia ja 15 anys i ja estem ben marcats.
Tot i que, bueno,
com els que tenim la mateixa edat que jo,
més o menys del 71,
doncs el Mundial del 82,
també et marca una mica,
però són records massa llunyans encara,
però sí que Maradona com a referència.
Després, malauradament,
doncs ha estat una referència positiva a nivell personal,
però a nivell futbolístic sí que és un referent.
Com es diu en l'argot del vostre món del futbol,
has penjat les botes.
Un quant s'ha de retirar?
En aquesta professió o qualsevol altra?
Perquè és difícil saber quan has de dir fins aquí.
Sí, és difícil trobar un moment adient.
Ara he canviat una mica de cultura en el món del futbol.
Abans, quan tenies 29, 28, 30,
ja tothom te preguntava,
és a dir, que quan marxaves
que això havies de deixar,
és a dir, que era el normal.
Jo crec que ha canviat una mica la percepció
perquè s'ha professionalitzat tot el futbol
i el jugador cada cop es cuida més
i hi ha molts jugadors que amb 30, 35, 36, 37
arriben a un bon nivell.
Jo crec que això ha canviat,
però jo estic acostumat des que tenia 30, 31,
que tothom em pregunta
i aquest any te retiraràs o no?
Quant te retiraràs?
És una pregunta...
Quina dèria, no?, per preguntar això?
No, no, i és evident.
Jo ho tinc molt paït,
ho tenia molt paït,
per això aquesta temporada,
doncs quan va arribar el moment,
doncs vaig pensar que era el moment.
Sempre deia que feia una anàlisi
i prenia una decisió al final de temporada
i aquesta temporada va ser així
i vaig pensar que potser era deixar-ho.
Aquesta temporada estàs, continues,
en el món del futbol,
en aquest cas com a director general del Nàstic.
És una perspectiva diferent,
no hi ha dubte, res a veure.
Ets una persona jove,
continues vinculat al món del futbol,
tens una feina i molt important
aquesta temporada pel davant.
per tant, encara pots fer molta història
en la teva vida personal i professional,
però Déu-n'hi-do,
tot el temps que t'has dedicat al futbol,
has tingut moments realment extraordinaris.
Medalla d'or als Jocs Olímpics de Barcelona,
has jugat al Barça.
Vull dir, no és moment de fer valoracions,
perquè deia, ets molt jove
i tens molta vida pel davant,
la canalla petita que s'ha de pujar tot plegat.
Però quan mires enrere dius,
doncs no m'ha anat tan malament, no?
Home, el que tu dius,
en el món del futbol ja t'he dit abans,
porto molt de temps sent el gran del vestidor,
perquè estàs amb gent molt jove,
però a la vida, a la societat normal,
la resta de la societat,
jo crec que soc una persona jove,
encara, és a dir, que tinc moltes coses a fer,
però és evident que quan tanques una etapa
tan important de la teva vida,
com aquesta que t'enculló,
després de dedicar-me pràcticament 20 anys
a jugar a futbol,
doncs sempre fas una mica la vista enrere,
i tot i que, bé, no soc una persona
de mirar massa enrere
i començar a tindre records
i recordar tot això,
sempre et queda el bo,
sempre recordo el bo,
però el altre també,
és a dir, les excepcions
i les caigudes que has tingut
també marquen
i forcen una mica la teva personalitat
i jo crec que tot plegat,
doncs em fan un...
bé, jo crec que sé el que soc ara,
una persona que em sento preparada
per el que pugui passar en el futur.
les lesions, les derrotes,
arriben a l'aficionat
a través dels mitjans de comunicació,
però difícilment,
perquè tampoc no crec que sigui la seva feina,
arriben als aficionats
el que sent el futbolista
quan hi ha una lesió,
quan hi ha una derrota.
Aquest diàleg interior
que segurament teniu entre vosaltres,
perquè no us podeu permetre
expressar segons què,
això deu pesar una mica, no?
Bueno, el tema de la derrota
jo crec que
m'agrada una mica de la cultura
i de l'esport,
és a dir,
has de tolerar la derrota,
no pots
fer tot en l'aire
perquè
per una derrota de diumenge,
això t'ajuda,
el món del futbol
i l'esport en general
t'ajuda això,
a pair les derrotes,
a saber que després
tindràs una altra possibilitat
de fer les coses bé
i el futbolista que entén això
jo crec que és un millor futbolista
i també
en l'avançant personal també,
és a dir,
si una cosa t'assur malament
doncs és evident
que tindràs una altra oportunitat
i que has de sempre
engegar coses cap endavant,
jo crec que això
en el món de futbol
a l'esport en general
t'ajuda a formar-te,
però el tema de les eleccions
sé que és més complicat,
això és un tema
que ja no depèn de tu,
moltes vegades
doncs
per molta il·lusió
que posis a la recuperació
o que no et passi res,
doncs les coses
acaben passant
per circumstàncies
i perquè se'l destia una mica
i no pots fer res
i aquí sí que et sents
una mica més indefens
tot i que puguis
articular defenses
per sentir-te fort
en situacions d'aquest tipus,
però no és tant com la derrota,
la derrota
l'has d'aprendre
a tolerar-la
i a treballar amb ella,
però amb el tema de les eleccions
és molt més complicat.
No, clar,
és que des de Fradio,
no, no,
que es recuperi
perquè ha de jugar,
però tu penses en altres coses,
com penses en el treu propicós,
en la teva recuperació,
en les limitacions
que et deixen la teva lligada.
No, el primer és sempre
en el món del futbol
el primer és sempre
que vol recuperar-se el jugador,
de vegades inclús
és massa ràpid
i és quan encara
fas pitjor
perquè encara has d'agraviar
una mica la lesió,
però bueno,
sí que jo
en aquest sentit
jo crec que he tingut sort,
he estat molts anys jugant
i pràcticament
lesions importants
de futbolista
he tingut una
que va ser el primer any
aquí a Tarragona
contra l'Eti de Madrid,
vaig patir molt,
va estar vuit mesos
sense jugar a futbol,
va ser un calvari personal,
però també t'ho dic,
és a dir,
en un moment de la meva carrera
amb 31 anys
quan semblava
que m'havia de retirar
doncs jo em vaig fer fort
i estic molt satisfet
de tot el que m'ha passat després
que han estat coses
molt boniques
i això és el que et deia abans
que són coses
que et queden
i et marquen
i t'asserveixen
per qualsevol cosa
que puguis fer en el futur.
Hi ha una paraula
que utilitzes sovint
que és il·lusió
i és una paraula
que normalment
sempre has vinculat
amb la teva feina.
Si no hi ha il·lusió
no hi ha res
dins del futbol.
No caurem en el parany
perquè com deies
ets jove
i no és qüestió
d'explicar batalletes
però sovint es diu
home,
com a totes les professions,
no sempre és la il·lusió
el que mou
un professional
en aquest cas del futbol
però podríem parlar
d'altres àmbits.
Mouen altres coses
perquè el futbol
a banda de ser
doncs
un moviment de masses,
un esport,
és un gran negoci
i clar,
en aquest món
el diner
doncs determina molt
el futur
de les coses.
És
tu,
és no jugar mai a casa
si només vas amb la il·lusió,
no?
No,
evidentment,
abans parlàvem del futbol
i el que ha canviat
i el que evoluciona
i evidentment
el futbol
que ja me'l vaig trobar
quan m'havia fet professional
quan tenia 20 anys
o bueno,
17 em sembla
que fa 20 anys
ara
és molt diferent
del d'ara,
és a dir,
s'ha comercialitzat molt
i tot ha canviat molt.
Jo crec que
s'ha d'entendre
com un negoci
evidentment
perquè és així,
hi ha societats anònimes,
hi ha beneficis,
hi ha clubs
inclús a la bolsa
però jo crec que
això parlant
del que és
el funcionament
però quan parles
a la gent
i parles de futbol
no et parla
de números
ni et parla
de beneficis
ni et parla
de pujades
a la bolsa
ni res d'això,
és a dir,
si parles
amb els aficionats
en aquest cas
del Manchester
que està a bolsa
o de Liverpool,
no sé si està a bolsa
però crec que no,
doncs no et parlaran
d'això,
és a dir,
no els importa tant,
és a dir,
això és per gent
que està ficada
al món del futbol
per fer negoci
però la gent
que és aficionada
al futbol
doncs parla
d'això,
de sentiments,
quan parles
de l'àstic
parles de Tarragona,
d'identificació
amb la ciutat,
d'un sentiment
que és més que centenari,
és a dir,
estàs parlant
d'una institució
que va més enllà
de la transcendència
que t'arà el món
de l'esport
i jo crec que
això és bonic.
El futbol
com tot té
el seu star system
crea estereotips
lògicament
que projecten
els mitjans
són estereotips
molt marcats
en aquest sentit
la imatge
que sempre s'ha tingut
d'Antoni Pinilla
un jugador responsable
un home carregat
d'il·lusió
quan surt al camp
i un home
que a més a més
doncs ha volgut
fer una incursió
en altres àmbits
en altres vides
professionals
vas acabar
relacions laborals
em comentaves abans
ja fa tres anys
que vas acabar
la carrera
estàs fent un màster a Reus
vols exercir
d'això que has estudiat
alguna vegada?
Sí
ho vaig engegar
endavant
perquè és un àmbit
i un món
que m'interessa
i evidentment
m'interessa més ara
que quan vaig començar
és a dir
que el fet de conèixer-lo
i ficar-te a dins
i saber d'acabar tot
doncs
em va fer
interessar-me més
encara
per aquest àmbit
el tema
el tema
de relacions laborals
i dret
i tot això
és un tema
que sempre m'ha interessat
jo vaig començar
dret
quan tenia 8 anys
no vaig seguir
és una de les meves
errades
que vaig cometre
quan era molt jove
però sempre m'ha interessat
i bueno
en qualsevol moment
si tinc l'oportunitat
i es dona
la situació
doncs sí
que m'agradaria
ser-se
clar que es parla
tant això
del temps
personal de cadascú
treballar
i estudiar
i la família
que és aquesta guerra
que tenim
totes les famílies
en aquest moment
clar
en una feina
diguem-ne
amb un horari molt concret
de 8 a 3
estàndard
més o menys
i amb molta dificultat
es pot tirar endavant
futbolista
pare de 4 criatures
tens?
3 nens i una nena
potser?
no
2 nens i 2 nenes
i a sobre
estudiaves
treies
bones notes
ja al juny
o et quedaves per setembre?
em costava
em costava
quan estudiaves
Antoni?
bueno de nit
i quan tenia temps
però evidentment
és qüestió d'organitzar-se
jo sempre
t'ho deia
ara
una de les grans errades
que vaig cometre quan era jove
és pensar
que la meva vida
només era futbol
i centrar-me tant
i que ficar-me tant
en el futbol
que
que no feia d'altres coses
no?
i llavors
quan tens
una certa edat
i ja madures una mica
i saps
llegir una mica
entre línies
te n'adones
que bueno
jugant a futbol
com jugava ara
tenir una família
que has d'atendre
i que
vols atendre
i que
li has de dedicar temps
encara pots treure temps
per
fer una cosa
que t'agrada
per estudiar
si ho fas
amb això
amb responsabilitat
i amb il·lusió
evidentment
ara miro enrere
i penso
si ara puc fer-ho
quan tenia 18 anys
que pensava
no
m'he de dedicar
el 100% a futbol
podia haver estat
d'una altra forma
diferent
evidentment
és a dir
no ho hagués deixat
si tingués el bagatge
que tinc ara
però evidentment
les coses són així
i un
i com tu dius
no cal mirar enrere
sinó mirar ara
i ara ja tens
que has acabat
que estàs fent aquest màster
i qui sap
en un futur
el que acabarà a fer
és una qüestió
de mentalitat
és a dir
que segur que
faré més coses
per què?
perquè
veus que les coses surten
que se poden fer
i sempre pots treure
temps per fer
que t'agraden
els teus fills
els nenes juguen a futbol?
el gran sí
les nenes no?
les nenes no
els fan gimnàstica
segur que tu saps
millor que jo
però a vegades
vas a les escoles
que a la lliga escolar
doncs a la primària
sobretot
les nenes poden jugar
són equips mixtes
i a cada nena
que juga en Toni
mira que jo
no tinc ni idea de futbol
ja ho saps
però
hi a cada nena
que dius
però quina crac
això del futbol femení
és vergonyós
i no ho dic
des d'una perspectiva
diguem-ne de gènere
ho dic des d'una perspectiva esportiva
hi ha dones
que toquen la pilota
que és fantàstic
és evident que
el futbol
sempre han tingut
un component
un component
marxista
evidentment
sempre s'ha vist
com un esport d'ones
d'altres esports
s'han vist
amb una perspectiva diferent
però jo crec que
evidentment
està canviant
és a dir
la societat ha evolucionat molt
la visió
aquesta de la dona
és diferent
i evidentment
avui dia
no hi hauria ningú
amb un cert seny
que pugui dir
que la dona
no està preparada
per jugar a futbol
evidentment
és un futbol
diferent
el futbol d'homes
perquè és un tema
evidentment físic
ara mateix
però jo crec que
totes les iniciatives
que s'engeguin
en això
en implicar
que les dones
puguin fer
qualsevol
qualsevol activitat
que fins ara
no tenien
massa
arrelades
a les seves
aficions
doncs
és evident que són
positives
he sentit alguns homes
dir
és que els partits
de futbol
de dones
són molt bonics
com a joc
és a dir
que és un joc
molt harmònic
és un joc
que molt
no sé
no tinc ni idea
jo parlo d'oïda
els que ens agrada
el futbol
doncs
ho trobem
quan se juga a futbol
sempre ho trobem
alguna cosa positiva
i evidentment
jo he vist
algun partit
de televisió
de dones
que de vegades
fan
el cap de setmana
passat
em sembla que
estava deien
l'espanyol
i bueno
són diferents
el que et deia abans
perquè no tenen
la mateixa intensitat física
però evidentment
veus que tenen
una evolució
que no és el mateix
futbol de dones
de fa 10 anys
i això vol dir
que té el seu procés
han començat
fa poc
a canviar la mentalitat
respecte
la seva participació
i evidentment
dintre de 15 anys
estarem parlant
d'un futbol feminí
molt diferent
al d'ara
els teus fills
sobretot el gran
si jugar a futbol
això de tenir
un papa futbolista
va ser guai
aviam
jo si tingués
un pare així
en aquelles edats
fas una mica
el xulillo
al col·le
tots ens hem fet
els xulillos
de tot
doncs
el meu papa
té un cotxe així
o la meva mama
no sé què
el meu papa
és futbolista
sí o no?
el nen
el gran
jo no els veus
quan són al seu ambient
i el pati
t'ho diran
i el que diuen
per això
però evidentment
cada nen
té la seva personalitat
i en aquest cas
no és massa
d'això
és a dir
que és molt tímid
i no
no el veig
en aquest paper
potser de les nenes
algunes sí
perquè són més xerides
i són més
les nenes ja se sap
però bé
són més gestes
des de petites ja
això ho has notat
no?
tu que tens
de les dues coses
has notat
que les nenes
espavilen abans
o et faixia
amb la cara
de carrer
home
tinc
el nen de 12
i la nena de 10
i bueno
es veu una
no van paral·lels
és a dir
que tenen evolució diferent
però bueno
suposo que al final
com dic jo
algun dia els homes
arribarem on són les dones
gràcies
hauríem de veure
la cara
de l'Antoni Pinilla
quan hem introduït
el tema
fills i filles
és que
ja ha canviat
és que
els ulls
sembla que se li surtin
de la cara
és fantàstic
escolta Antoni
ja has preparat el pregó?
sí
evidentment amb temps
t'ha costat?
perquè clar
jo penso que
això ha de ser molt complicat
fer un pregó
sí que és complicat
quan penses
en fer un pregó
doncs
el primer que et vaig
al cap
és que era una cosa
fàcil no de fer
perquè bueno
parlar en públic
tot i que és complicat
doncs jo tinc certa experiència
però bueno
ja comences a parlar
de certes coses
que no domines tant
jo sempre he parlat
de futbol
i és el meu món
i quan parlo de futbol
estic segur
en tinc confiança
però estàs parlant
davant d'un públic
que et veu
com una altra cosa
és a dir
no hi ha un futbolista
si no és el pregoner
són les festes de Tarragona
la transcendència
aquest això
a l'ajuntament
davant de
amb aquesta solemnitat
que té el pregó
llavors
quan t'adones
de tot el que hi ha darrere
tot el que has de preparar
fer un bon contingut
és a dir
sors el més important
jo crec
és a dir
evidentment
has de fer un bon pregó
que digui coses
que digui coses
i que transmiteixi
tot el que vols dir
el que sents
però també té una feina darrere
que segur no es veurà
però que s'ha de fer
és a dir
pots tindre un bon pregó
però has de tindre
un bon vehicle
que pugui transmetre això
és a dir
si no el llegeixes bé
no sortirà bé
és a dir
has de llegir un bon pregó
és a dir
tindre un bon test
i després saber llegir-ho
clar però tu jugues amb avantatge
perquè com els rockeros
tindràs un públic entregat
i això ho saps
tindràs un públic entregat
sí però això és cada dia
és a dir
cada dia
és el primer pregó que fa
i té una responsabilitat
evidentment
Antoni
a més enguany
probablement podràs viure
les festes
una mica més
que anys enrere
i amb els teus fills
hi ha molta activitat
ara em deies
home
i això és el que passa
a totes les famílies
ha començat l'escola
intentes reorganitzar la vida
després del desori
de les vacances
i tens les festes
intentes que els nanos
vagin a coses
però també han d'anar dormidora
és el primer any
que et trobes
amb tot aquest
amb aquest tema
no perquè
ja amb el que és
la canella
ha viscut
el tema d'intentar
que vagin coses
que s'impliquin a la festa
evidentment
sí que
però tu personalment
sí que
jo personalment
sí que hi ha altres actes
que no
perquè a la nit
no sortíem
a veure actes
i a viure
el que és la nit
de la festa
és a dir
evidentment
no ho havia viscut
aquest cap de setmana
doncs espero
començar ja una mica
a viure
el que és
l'ambient de Tarragona
però bueno
sí que hi ha d'actes
que sí que
m'han criat molt l'atenció
i que sí que
he seguit
com som el tema Castell
el tema Diables
no em fa tanta gràcia
perquè sempre he tingut
una mica de respecte
amb el tema del foc
i el so
i la sonoritat
dels petards
i bueno
sí que m'ha criat
molt l'atenció
i tinc
moltes ganes
de veure
d'un altre cop
és el tema
de la baixada
dels Pilars
que m'agrada molt
jo crec que és
molt
d'aquí de Tarragona
molt nostre
Antoni
això tu hauria de preguntar
la gent de la redacció
d'Esports de Tarragona
ràdio
però com que no
crec que se'n farin
què passarà demà?
què passarà demà?
què passarà demà?
què passarà demà?
tenim un partit
que hi ha uns nervis
pertot arreu
això és el bonic
és a dir
que no sabem què passarà
si sabessin
el que passarà demà
és a dir
si poguessin dir
guanyarem segur
doncs a lo millor
no hi hauria
aquesta passió
per això
és a dir
que al final
a mi m'agradaria
que passés
que el can
Nasti guanyés
que féssim un bon partit
i que la gent
pugui gaudir
d'un dissabte de la nit
i de les festes
amb més alegria
encara de la normal
però evidentment
no ho sabem
és a dir
tenim un partit difícil
un rival que també vindrà
a fer la seva feina
també tenen
tenen ganes de guanyar
i evidentment
no serà fàcil
Sents realistes
per quan guanyarem?
Realistes
Sèvamos realistes
bueno no sé
jo crec que
amb un 3 a 1
3 a 1
realistes
jo crec que no està realista
del tot
una mica més optimista
que realista
però bueno
la força del pregoner
que la tindré
demà
a l'estadi
i el diumenge
a l'Ajuntament de Tarragona
Antoni Pinilla
moltíssimes gràcies
per venir
de veritat
que ha estat un plaer
sempre és un plaer
conversar amb tu
i estem molt contents
que siguis el pregoner
de guany
moltíssimes gràcies
i molta sort
molt bé
gràcies a vosaltres
adeu-siau