Tres minuts i mig, tres quarts d'una, ho dèiem amb l'Enric,
que és dimecres de cendra, comença la quaresma,
se suposa que el carnaval s'ha acabat
i que aquestes alegries s'han de guardar fins l'any que ve.
Sembla, però realment l'alegria, lògicament, està ben instal·lada
en determinades comparses de la ciutat de Tarragona.
Òbviament, parlem amb les comparses guanyadores del carnaval d'enguany.
Ja ho comentàvem aquest matí a primera hora a l'informatiu.
El primer premi se l'ha endut a Sinus Sport.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic Francisco Fiori.
Francisco, buenos días.
Hola, buenos días.
Quién t'iba a decir el otro día, cuando estabas aquí en la ràdio,
hablando de la Disfresador, que vais a ser la comparsa ganadora, ¿verdad?
Vaya, vaya, no nos lo esperábamos, la verdad que no.
La sorpresa que nos hemos llevado.
I vais de relojes.
Sí.
Ara lo explicaremos un poquito mejor,
aunque muchísimos oyentes seguro que recuerdan perfectamente
cómo era vuestro disfraz.
Alicia Navarro, bon dia.
Molt bon dia.
Aquí Llamarro, no Llamarro, ya experiencia y veteranía,
perquè fa 17 anys que sortiu?
19.
19 anys que sortiu al Carnaval.
Per tant, heu tingut el segon premi i, a més, el premi a la Constància.
Exacte.
Sí, sí, és cert.
Sortiu i heu portat el cèquid del rei i de la concubina.
Per què heu guanyat en altres ocasions, també, vosaltres?
Nosaltres hem portat cinc vegades el cèquid del Carnestoltes
i aquesta serà la nostra segona concubina.
Déu-n'hi-do.
Per tant, tenim experiència.
Molta experiència en el que és el Carnaval.
Déu-n'hi-do.
L'Alicia és allò, quan parles de Carnaval hi ha tota una sèrie de persones
a la ciutat de Tarragona que de seguida les víncules.
I què bé que es van incorporar en cares noves, no?
I tant.
Això és magnífic.
Sí, sí.
En altres, la veritat és que vam disfrutar molt de veure com passar,
sobretot les sinus, amb elles no les vèiem, com van disfrutar el premi.
Vull dir, veure aquella canalla plorar i amb els mòbils va ser,
la veritat, vull dir, t'emociona, també.
Clar que sí.
Laura Sánchez, bon dia.
Hola, Buena.
La Laura ve de l'Associació de Veïns de Riuclar,
la comparsa que es va presentar a la Disfressador
i justament ha estat la comparsa que ha guanyat el Premi de la Disfressa d'Or.
Es dona la circumstància que era la primera vegada que participava.
Sí, la primera vegada.
I Laura, tu portaves la disfressa, no?
Sí.
Estava ahí emocionada.
És a dir, és que ploràvem i tot, de l'emoció.
Sí, sí, muy emocionada.
T'he de fer aquella pregunta.
Què t'ho esperaves?
No, m'imagino que això mai s'espera, no?
Mai, mai.
No, no.
Com anaves vestida?
Com era la teva disfressa d'Or?
Pues de fantasía no tenía ningún dibujo.
Bueno, mira volantes,
plumas.
Pesaba mucho, muy complicada.
Sí, muy pesado, sí.
Mucha parafernal.
Iba con ruedas o sin ruedas?
Sin ruedas.
Sin ruedas?
Tu eras de las valientes, de sin ruedas,
porque las normas antes no permitían las ruedas,
pero últimamente me parece que sí, ¿no?
A veure, sempre han estat permeses las ruedas.
L'únic que, diguem,
que es valora més positivament la persona,
o sigui, la disfressa que l'aguanta la persona,
perquè l'esforç és afegit.
Home, tu diràs, clar.
Llavors, no és que estiguin prohibides.
El Carnaval no es prohibeix gairebé res.
És que prohibir el Carnaval és com a raro, eh?
L'únic que, doncs clar,
no es valora igual
l'esforç de portar-ho al damunt
que passejar unes rodes.
No es valora igual,
però cadascú pot fer el que vulgui.
Laura,
con los comentarios de después
y hablando con otras comparsas,
¿por qué crees que os han dado el premio a vosotros?
¿Qué podía tener aquel disfraz que llevabas tú
que no tuvieran los demás?
No lo sé,
no sé si es el color,
no, no, no lo sé.
Y luego un poco la puesta en escena también, ¿no?
Laura es muy guapa,
es muy alta,
es rubia,
claro,
según qué disfraz,
se lo pone según quién
y no luce como puede lucir con Laura,
eso es lógico.
No, no,
ya es veritat,
a vera.
A ver,
jo el que recordo de la seva disfressa,
la sensació que jo vaig tenir
va ser la de netedat.
O sigui,
una disfressa neta.
Elegant.
Sí,
començada i acabada,
sense afegir-li res,
aquesta sensació que vaig tenir,
és una disfressa neta.
Laura,
m'estàs dient que la vas cosir tu?
Sí,
jo i mi madre.
Què dius ara?
Sí,
carai.
La idea també,
en mia.
És a dir,
primer vas fer el disseny en un paper?
Sí,
sí,
vas anar a comprar la roba?
Sí,
a Mercamoda.
Sí.
Ah,
i allò,
si allò portava lluentons i plomes,
tot això,
amà.
Tot,
tot,
tot el sujetador me lo he cosido yo.
Luego la mochila,
pues con la colaboración de la asociación de vecinos Riuclar,
pues me han ayudado todo,
la verdad.
I quant de temps has estat?
Uf,
mucho,
mucho.
Quan vas començar,
més o menys,
a fer-la,
te'n recordes?
Sí,
pues tres setmanes.
Doncs,
adonso,
una mochila,
eh?
Jornada intensiva.
Francisco,
jo sento un rellotge,
no crec que sigui el teu,
és el Lluís que sempre ens ambienta una mica.
A veure,
vam veure aquests rellotges magnífics amb potes,
el temps corre,
o camina o balla,
eh?
Aquesta és una de les conclusions amb les quals vam arribar
quan us vam veure.
Ja saben vostès que les disfresses de les comparses no es diuen,
que és un secret,
però alguna cosa vam intuir
i la veritat és que ens va donar moltes ganes de veure
la comparsa de Sinus Esport.
Explica'ns una miqueta,
sobretot per a aquells que no us van veure,
com era la vostra comparsa,
quanta gent hi anàveu?
Doncs a veure,
en nuestra comparsa este año,
com vostè ha dit,
hem salit dels rellotges
i, bé,
éramos,
superàbamos els 100 participants,
102,
103 éramos
i, bé,
per ser el tercer any que salíem,
ja està molt bé.
I, bé,
sobre todo,
jo valoro la ilusió amb la que se ha hecho,
amb la que han participat
i amb la que han colaborat
tots els membres de la comparsa,
tant en elaboració,
treball de la carroza,
elaboració dels trajes,
tot,
doncs,
com deia Alicia,
que aquí le mando un saludo a Alicia i Laura,
un besito.
Un besito.
Bueno,
como decía ella,
lo más bonito de todo
fue ayer cuando
vi a los niños llorando
de ilusión a los padres,
madres,
o sea,
es algo muy bonito.
A ver,
Francisco,
es que reunir 102,
103 personas
tampoco es sencillo
y en un objetivo común
como este,
¿no?
Sí,
sí,
y más que es algo voluntario,
¿no?
O sea,
que no es,
por ejemplo,
bueno,
yo hago karate,
no es un campeonato
que animas a los niños,
no,
no,
el que quiere salir
es voluntario
y si encima
lo hacen de esta manera,
pues uno lo hace
con mucha más ganas,
¿no?
El organizarlo
y el llevarlo a cabo
se hace muy llevadero.
La fiesta es muy divertida,
però també en tenen
una parte pesada.
Alicia,
abans ho parlàvem
que realment
les hores d'espera
i tot això
també té la seva cosa,
¿no?
Sí,
sí,
sí,
la veritat és que enguany
s'ha fet una miqueta llarga
l'espera,
una miqueta llarga,
però com que no ho podem evitar,
vull dir,
si la participació augmenta,
cada vegada,
enguany no tinc les dades
però em sembla
que estem al voltant
de les 3.600
o 3.800 persones desfilant.
I comparses amb molts integrants,
com ara la guanyadora,
¿no?
per exemple.
Que a mí,
Paco,
perdona,
pero tiene que ser complicadísimo
dominar a 100 persones.
La mía tiene 60
y créeme.
Sí que lo es,
sí,
porque, bueno,
nunca llueve a gusto de todos,
¿no?
Y bueno,
pero al fin y al cabo
nos ponemos de acuerdo
entre mi mujer y yo,
pues intentamos,
con la ayuda de todos,
pues,
intentarlo,
hacerlo lo mejor posible,
¿no?
Y que guste a todos los participantes
y a todos los componentes.
Sí,
sí.
Entonces,
bueno.
Francisco,
Paco,
como dice Alicia,
¿serás el rey del carnaval
el año que viene?
Por supuesto.
Ah,
ahora ya este año
sí que sabemos
quién será el rey del carnaval.
Me lo imaginaba,
eh?
L'altro día cuando estuviste aquí
jo pensé,
no,
como rey del carnaval
das, eh?
Home,
tendríamos un rey del más guapo,
eh?
Perquè dèiem de la Laura,
però s'ha de dir
que el Francisco
és molt guapet també,
eh?
I és un tros de senyor.
I tant,
i tant.
Per tant,
que quedarà molt bé.
Tindríamos uns reis
i unes reines
i unes coses.
home,
jo ja li busqué una concubina.
És el que t'anava a dir,
busca una concubina guapa.
Sí,
a ver,
bueno,
ja...
¿Cómo salimos?
Sí,
sí,
sí.
Ja quedareu,
i a veure,
feu tractes,
això és com quan es casa un fill
i una filla,
antigament,
no?
Que la do,
tot això,
a veure què oferiu,
cada sou.
home,
la primera concubina que vam fer,
el marit li pagava un viatge
perquè marxés,
o sigui que potser
havíem de pagar
més d'un viatge.
les concubines
en la seva vida normal
són senyores honorables,
però quan arriba el carnaval
se suelten una mica,
eh?
i a tu di cara.
Bueno,
i el rei també...
Dic perquè parlis amb la teva dona,
també.
Sí,
també li pagarem un viatge,
també li pagarem un viatge
que marxi aquella setmana.
Ah,
està bé,
això.
Molt bé,
molt bé.
Vosaltres anàveu de joguines.
Exacte,
sí.
Ai,
explica una miqueta com era,
perquè clar,
fer disfreses de joguines,
de rellotge complicat,
però de joguines també,
Déu-n'hi-do,
no?
A veure,
nosaltres volíem fer,
doncs això,
un racó de joguines
i llavors portàvem,
a la carrossa portàvem
la ballarina,
que va ser la nostra disfresador,
que és la ballarina
de la capseta de música,
una nena moníssima,
portàvem una nineta,
com si volgués ser
com una nineta antiga,
preciosa.
Amb els seus tirabuixons,
les seves coses.
I portàvem un sombrer,
vull dir,
era molt senzilleta,
però era molt mona,
perquè la nena és molt mona.
Llavors,
el pelotón,
de los torpes que dic jo,
anàvem de baldufes.
Ah,
i els homes,
que és com una cosa anecdòtica
al carnaval,
perquè d'homens n'hi ha poquíssims,
anaven de soldadets de plom
amb el seu timbal
i inclús feien una petita percussió
d'un minut
i anaven davant de banda
de la comparsa.
Jo crec que va quedar força vistós.
Això és preciós,
perquè a més compleix
aquella fantasia
que les joguines cobren vida
i vosaltres doncs
éreu molt vius.
Deies que hi ha pocs homes
al carnaval,
a la rua?
Sí, és un matriarcat tremendo.
És un matriarcat tremendo.
Que bé, no, Laura,
els domineuen
i que sigui a la rua.
A la vostra comparsa
passa igual?
Hi ha més noies que nois?
Sí,
bueno,
no hay ningún chico.
Tots sou noies?
Sí,
todas chicas.
Déu-n'hi-do, eh?
I per què creus
que no s'apunten
als nois al carnaval?
No sé,
por vergüenza.
Sí?
Sí.
Francisco,
per què no s'apunten
al carnaval
als nois?
Jo penso
por lo que dice Laura,
por vergüenza.
Però, bueno,
poco a poco
se está viendo
que se están apuntando.
Este año mismo
en la de este casador
ya se ha visto también
que han salido
bastantes chicos
representando
a la comparsa
en la que van.
No,
está ya tan mal bien.
Sí,
sí,
es cierto,
cuatro.
Sí,
cuatro o cinco
iban este año.
Sí,
de once me parece.
Cuatro eran chicos.
Sí,
está bien,
está bien.
De todas maneras
continuáis siendo
un botoncito,
¿eh?
En el carnaval
los hombres.
Laura,
¿cómo os vau animar
a la asociación
de veïns de Riu-Clar
a hacer una comparsa?
Porque es la primera
vegada,
¿no?
Y claro,
fem una comparsa
de carnaval
un grup d'amigas,
¿cómo va a ir la cosa?
Pues mira,
yo tengo una peluquería
aquí en Riu-Clar
y el año pasado ya
y pasa para que
se formara una comparsa.
Y este año...
Mira,
aquí la gent surta,
¿por qué no sortimos
nosotras,
no?
Sí,
sí.
¿Y qué vas captar
entre las clientes?
Sí,
bueno,
¿está bien yo?
No,
de la gente del barrio.
Qué buena respuesta.
Sí,
muy bien.
¿Totas joves?
Ya ha sido un poquito
difícil este año,
¿eh?
Sí,
¿cuántas éreu,
més o menys?
Pues 37,
sí.
¿Cuánts vau començar
aquí a Marro
fa 19 años?
Uy,
no te'n recorda,
no me'n recordo de res tampoco.
A veure,
el nostre principi...
El nostre principi...
Era una altra època,
Alicia.
Sí,
a més,
nosaltres vam sortir
d'una tancada laboral.
És veritat.
Sí,
senyora,
d'aquí venia el nom també,
sí,
sí,
és una altra història.
Sí,
d'aquí a Marro,
clar.
Però nosaltres sempre
hem estat al voltant
entre 50 i 60.
Algun any hem arribat als 80,
que per nosaltres ja és massa.
Doncs mira,
ells passen de la centena,
els sinus...
Me tornaria boig,
amb 100%
30 no està malament?
No,
no.
I ara que heu guanyat la disfressador,
segur que sortiran...
Ui,
mucha gente más.
Ara sí que volen,
eh?
Ara sí que volen,
doncs és qüestió d'aprofitar el tirón
i la propaganda d'haver guanyat.
Què faràs amb aquesta disfressa?
Jo m'imagino que te la deixaràs penjadeta
en algun lloc ben visible a casa teva,
no?
Sí,
a ver si la podemos llevar a la fluquería
un tiempo para que la vean las clientes.
Ah,
molt bé.
I has tingut moltes trucades
de clientes,
d'amics...
Sí,
mucha gente me ha felicitado.
Et veig molt contenta,
eh,
Laura?
Sí,
molt contenta.
I molt il·lusionada.
No me lo esperaba para nada.
Que bé.
I a més que sigui una comparsa,
l'any que ve torneu a participar,
no hi ha dubtar.
Sí,
sí.
I jo m'imagino que el Francisco
ja deuen estar a pensar una mica
com organitzaran
i com faran tot l'any que ve,
no?
Bueno,
a ver,
és un poc complicat
perquè,
bueno,
és la primera vegada
que nosaltres
estem...
Parla amb l'Alicia,
si ella en sap molt,
té molta experiència.
Sí,
no,
és per això,
és el que iba a dir ara,
que espero que Alicia,
bueno,
pues,
com ha dit,
que podamos quedar algun dia
i que...
Sí,
hombre,
sí.
Que nos ponga las pilas,
que nos explique un poquit
com va el tema
i que salga tot molt bé
en l'any que ve.
El tema és molt sencilla,
és ir cogiendo,
cada tema,
uno por uno.
Sin agobios,
pensar que és vuestro primer año
hay que disfrutarlo muchísimo.
Sí,
de eso se trata,
supongo,
ya no...
Mi consejo es que busquéis
un disfraz muy cómodo
porque son muchos días
y muchísimas horas.
Piensa que jueves y viernes
prácticamente os vestís
a las siete de la mañana
y os desvestís
a la una o a las dos.
A las siete.
I tant.
Jo m'has de fer la rueta
en les escoles i...
Ui,
a la...
Ui,
Francis,
em sembla que et dic ara abans.
de rey,
no sé qué...
Ah,
¿tú qué te creías
que eras solo la juerga,
eh?
No,
es un curro,
eh?
No,
no,
no,
ya no me imaginaba.
Mi consejo con la experiencia
es que el disfraz
sea lo más cómodo posible
y disfrutar,
o sea,
muchas ganas de disfrutar.
y yo siempre digo
que los problemas
uno a uno
y alguno
hasta se soluciona solo.
O sea,
que tranquilos
que además nosotros
os ayudaremos
en lo que convenga.
Vosotros
el tema de la concubina.
Espero que sí
que haya,
bueno,
pues,
ayuda a Mútua,
en lo que podamos
ayudar a nosotros,
bueno,
pues,
ayudemos
y que también
nos ayuden a nosotros.
Vosotros poneis
la ilusión
del primer año
y nosotros
la experiencia.
Perfecto,
és una combinació
ideal.
I està molt bé,
no?,
enguanya aquest primer
tres anys
participant al Carnaval,
qui farà de rei,
19,
la Disfressador,
una comparsa
que s'acaba de crear
amb un col·lectiu
que sorgeix
d'una iniciativa particular.
Molt bé,
la veritat
és que com a representació
del que és la gent
que participa al Carnaval,
Déu-n'hi-do,
ha quedat molt bé
el tema dels premiats
pels mèrits,
naturalment,
però d'altra banda
que dona també
aquest perfil.
Vosaltres
el tema concubina
el començareu
a preparar 48 hores abans
o l'experiència
és un grau
però no tant?
No,
l'experiència és un grau
però no tant.
Home,
nosaltres som una comparsa
bastant anàrquica,
som un caos,
però no,
tant no.
Nosaltres
normalment
a l'estiu
ja tenim clar
el què,
tenim roba,
tenim...
I després
comencem
tres setmanes abans,
però sí.
És que clar,
és l'experiència,
l'experiència justament.
Sí, però no,
les idees
s'agafen...
Normalment a l'estiu
nosaltres ja tenim clar
què fem.
i després a córrer.
A partir d'aquí a treballar.
Sí.
Molt bé,
doncs escolteu,
d'aquí menys d'un any
esperem retrobar-nos.
Enguany vam anar
la presentació
que es va fer
de la bota
i del rei
i la concubina
a la plaça de la Font
l'any que ve
no serà una excepció
i esperem retrobar-vos allà.
Tornar a parlar,
donar-vos l'enhorabona
més sincera,
sens dubte
i oi que em permeteu
que sobretot
li digui a la Laura,
perquè era la primera vegada
que participava en el carnaval.
Laura Sánchez,
moltíssimes gràcies
i penja el vestit
que vindrem a veure'l
a la teva pèl·l
i després ens dones l'adreça,
d'acord?
Moltes gràcies, Laura.
Alicia,
veterana comparsa
de la ciutat de Tarragona
aquí a Marro.
Moltíssimes gràcies
per venir,
com sempre,
que et demanem que vinguis.
Mai tens un no
per Tarragona Ràdio.
Gràcies.
I Francisco,
vés parlant amb la teva dona
que l'any que ve
em penso que ho tindràs
una mica problemàtic
el tema,
d'acord?
Molt bé.
Ara seriosament,
enhorabona
Sinus Esport, eh?
Vinga,
moltes gràcies,
molt amables.
Adeu-siau,
bon dia.
Vinga,
hasta luego,
un saludo.