Tomàs, bon dia.
Bon dia.
El Tomàs va estar durant una bona pila d'anys
seguint majoritàriament tot aquest procés a la cadena SER
i també el Xavier Icard, Xavier, bon dia i bona hora.
Bon dia.
El Xavier va estar entre molts altres llocs, per exemple,
la cadena catalana, la corresponsabilia de l'ABC,
vaja, molts llocs també al peu de canó.
Primer de tot, d'això m'ha preguntat,
heu tingut sensació una mica de déjà vu?
Moltes de les situacions que hem viscut,
que hem llegit aquestes últimes setmanes,
us recorden a d'altres que vau viure fa 25 anys?
Home, doncs...
A veure, recorden el sentit que a Tarragona
ara hi ha aigua, no hi ha problema.
I té una certa qualitat fins i tot per rentar roba,
per fer-ne el rent de baixelles,
per fregar el terra, etcètera, etcètera.
Però per veure no és una aigua que francament podrà ser potable,
però que no és agradable en absolut de veure-la.
La mostra està que els tarragonins estem bevent aigua de garrafa,
continuem consumint aigua de garrafa,
com als anys 75, 76, 77, 80,
i fins que fins al 89 es va fer el mini-trasbassament de l'Ebre,
en termes de l'exalcalde Requesens.
vol dir, hem millorat, hem millorat.
O sigui, tenim una aigua que no és salada,
que no destrossa i malmet els electrodomèstics,
però poca cosa més.
Perquè potser la gent d'aquí de tota la vida,
òbviament ho coneix, ho va viure en primera persona,
però hi ha molta gent que per la seva joventut,
o bé perquè ha vingut aquí des de fora,
no coneix aquesta situació.
Com era l'aigua de Tarragona fa 25, 30 anys o més?
La diferència d'això que diies ara és justament
algú que s'ha buscat evitar a Barcelona
i és restriccions.
Per exemple, a Reus hi havia dues hores d'aigua diària
i que no eren a tot arreu a la mateixa hora.
És a dir, tu podies tenir aigua de 3 a 5 de la nit
i t'havies d'aixecar a omplir eines, d'alguna manera.
I gent de Reus que venia a dutxar-se a Tarragona,
tot i que fos salada,
perquè diuen, almenys aquí hi ha aigua.
És a dir, aquesta era la realitat.
i l'aigua, com deia el Javier, era salada.
És a dir, no servia ni per cuinar,
ni per segons quins electrodomèstics,
no te'ls venien o no te'ls garantien
que la qual cosa era pitjor.
I aquesta era la realitat.
Per tant, el que passa que,
a veure, el déjà vu aquest que feia referència,
ens hem de remetre potser més abans
al primer intent de trasbassament d'aigua
de l'Ebre a Barcelona,
que va ser a l'inici de la dècada del 70,
i quan es volia portar,
no sé si eren 35 metres cúbics per segon,
directament captats del riu,
des de més o menys l'alçada de xarta,
directament a Barcelona.
I aquest va ser el primer moviment antitrasbassament
que va existir.
I llavors, aleshores, per exemple,
l'any 74,
al Delta de l'Ebre,
els municipis de...
Aleshores, la Cava,
quan no era del Tebre,
no hi havia aigua corrent.
La gent tenia aigua de cisternes,
i els que tenien pous tenien pous.
Clar, això era un desequilibri brutal.
Que el mateix el Tebre,
al costat del riu,
no tinguessin aigua corrent,
i el mateix a Tortosa,
hi havia habitatges vells
que no tenien aigua corrent.
I clar, la gent,
això d'haver de pujar aigua
a un quart pis a mà
des d'una font al carrer,
clar, hi havia una eficiència total de l'aigua,
no?
Vull dir,
i estem parlant de l'any 74,
és a dir,
fa 34 anys.
I això eren realitats aquí del territori.
i llavors el mini-trasbassament,
per mi,
va ser,
i aquest podria ser un punt de vista
a considerar per part de la gent d'allà de l'Ebre,
el que realment podria ser
una nova cultura de l'aigua,
en el sentit,
no el teòric que comentàvem abans,
sinó que és el primer cop
que no hi ha una detracció directa d'aigua,
sinó que almenys s'utilitza aigua
reaprofitada després d'un seguit d'obres
a través d'un estudi
que es va fer
a través de la Diputació.
Al territori va haver un fort debat,
però es va arribar a una base de consens
per això.
L'estudi va posar de manifest
les necessitats de l'Ebre,
però també les del Camp de Tarragona.
L'estudi va revelar
que es podrien recuperar
12 metres cúbics per segon
a l'equivalent anual
que es perdien
pels trencades dels canals
cada any,
que eren unes pèrdues brutals,
i d'aquestes 12,
4 són els que
la llei 1881
es devenien
el mini-trasbassament aquest.
Per tant,
realment va haver-hi
aquest entre cometes
cert consens territorial.
Una altra cosa seria
com després ha evolucionat
la societat i l'economia
al Camp de Tarragona
i a l'Ebre,
però seria una altra història.
Xavier,
hem quedat clar
que la situació a Tarragona
era la que era,
una situació molt problemàtica,
amb una aigua de qualitat
dubtosa,
com a mínim diguem-ho així.
Es té clar,
a través d'aquest estudi
que comentava el Tomàs
que es va fer des de la Diputació,
que la solució
era buscar aigua
provinent de l'Ebre?
Evidentment.
Tinguem en compte
que el problema
de l'indústria química,
el problema
en el sentit
de l'ubicació
on se va posar
aquesta indústria química,
va ser el que va generar
precisament
aquesta salenització
de les aigües
feriàtiques
de Tarragona
i de part
del Camp de Tarragona,
és a dir,
que va afectar
fins i tot Constantí,
pobles d'aquí
al voltant
de la ciutat.
Va ser la indústria química.
i també hem de tenir en compte
que si Tarragona
va aconseguir
amb 10 anys
de lluita,
de lluita fèrrea
de part
de l'exalcalde
Requesens
amb la Generalitat
perquè es fes el mini
trasbassament,
va ser gràcies
a que hi havia
al darrere
les multinacionals
de les petroquímiques
que evidentment
estaven molt interessades
en què es portés
aquesta aigua de l'Ebre.
Per què?
Primer,
per tenir garantida
el subministrament.
Segon,
i primordial,
perquè així no se'ls imbren
al matí
en cada dos per tres
totes les seves instal·lacions
industrials,
perquè estaven
cada dos per tres
amb la sal
posada dintre
de les seves tuberies,
les seves caronades,
que les tenien
d'anar renovant.
I després hi ha
un altre aspecte
que anant ara
cap a l'actualitat...
Deixa'm doncs
que la nostra
estàs d'acord, Tomàs,
que la indústria
va fer una miqueta
de motor
al pes específic
i econòmic
de la indústria.
Va fer més fàcil
aquest diàleg?
Evident
i en bona mesura.
Clar,
també va suportar
i suporta
gairebé
el 70%
de les despeses,
però esclar,
en bona mesura
per això,
per aquest interès,
recordem que
mentre no arribava
l'aigua,
un detall,
les eleccions
de l'any 79
que van portar
l'alcaldia
Requesens,
doncs,
a la precampanya
els partits polítics
encapçalaven
manifestacions
demanant
aigua bona,
per exemple,
per situar
la gent
en el contexte.
Tornant
al tema
de la indústria,
mentre no arribava
aquesta aigua,
per exemple,
la refineria
portaven
en vaixells
aigua
de Marsella,
per exemple.
Home,
clar,
si estem parlant
que els tarragonins
aquests es despatllava
les rentadores,
doncs,
clar,
que aquestes
destrosses
econòmicament
parlant
per la indústria,
doncs,
també eren força
elevades.
Com es produeix
aquest diàleg?
Perquè parlàvem
ara,
Tomàs,
de què s'estudia
amb la Diputació,
realment va haver-hi
una bona entesa,
una predisposició
per part d'administracions,
territori
i administracions
aquí del Camp de Tarragona
i la gent
de les Terres de l'Ebre?
Va haver-hi
aquí la Diputació
i el president
Josep Clua,
va jugar un paper
prou important
de mediació,
era un home
de les Terres de l'Ebre,
encara que era
tirant
a terra alta,
no?,
però,
i que estava aquí,
per tant,
coneixedor
de les dues realitats
i va modular
bastant
tot aquest
debat
i diàleg
que després
va acabar
ja en època
democràtica,
després de
les primeres eleccions,
la llei
1881
ja va ser aprovada
a unes corts
democràtiques,
per tant,
els partits
també ja
miraven
una altra perspectiva
la realitat
socioeconòmica
i sociopolítica,
no?,
si bé
l'acord,
ara no recordo,
però no sé si,
crec que no va ser
per unanimitat,
però no va haver
oposició frontal
forta,
sinó potser
alguna abstenció
i tal,
però es va
identificar
com la fórmula
millor
per a tothom
i per a tots els interessos,
també no de Bades,
s'ha de tenir en compte
que les Terres de l'Ebre
són gairebé
uns 4 milions
d'euros l'any
que reben
almenys
les comunitats
d'Arregants
com a compensacions,
a part del cànon
que es paga
per millores,
per tant són molts diners
que aquí entraríem
també en valorar
cadascú que fa
amb els diners
i amb el seu progrés
econòmic,
però potser
no és el moment.
Aquesta llei 1881
és la que formalitza
aquest acord
i a partir d'aquí
s'obre
aquest període
que dura
8 anys
que acaben
amb la inauguració
d'aquestes instal·lacions.
el que després
va ser
el primer president
del consorci
Albert Vilalta
va presentar
el projecte
a Tarragona
el Solric
per ser exactes
i just a l'entrada
abans de començar
la roda i tal
parlàvem d'unes xifres
que després
ja ell mateix
veient la magnitud
i l'envergadura
era un projecte
que encara
no s'havia elaborat
és a dir
s'havia començat
però la xifra
que donava informalment
abans de la roda
i la que va donar després
gairebé es va doblar
i després
encara es va disparar
molt més
perquè
la magnitud
s'ho volia.
Xavier
us volies apuntar
abans alguna cosa més
d'avançar
una miqueta més
no, no, el que volia dir
era
ja tornant cap a l'actualitat
perquè el problema
de l'aigua a Tarragona
és ancestral
però bueno
una vegada superat
a partir de l'any 89
que es fa
el minitresversament
i els tarragonins
i el conjunt
del camp de Tarragona
amb els anys posteriors
que s'han anat fent
les diferents canonades
gaudim d'aquesta aigua
que no és de massa qualitat
per veure
però bueno
la gaudim
el que sí que és
una mica escandalós
és que
actualment
el problema
el greu problema
que tenen
a Barcelona
i a l'àrea
metropolitana
és
com si fos
un problema
que l'hem d'assumir
tot a Catalunya
quan el nostre problema
durant 15 o 17 anys
que va durar
la salinització
de l'aigua a Tarragona
no hi havia manera
de fer-ho entendre
i torno a insistir
va ser l'exalcalde
Requesens
que insistint
insistint
legislatura
rere legislatura
durant 3 legislatures
va aconseguir
el mini transversament
de l'Ebre
aquí a Tarragona
ara tothom
corre cuita
a solucionar
el problema
de l'àrea
metropolitana
tenint en compte
a més a més
que en principi
el projecte
no preveia
com s'ha dit
avui
aquí
per part del
Daniel Pi
president del
Consorci
que la canonada
servirà
per anar
bé aigua
cap a Barcelona
o bé
cap al camp de Tarragona
a l'inversa
només es pensava
de cara a Barcelona
i trobo
des d'aquest punt de vista
un egoisme
exacerbat
per part de Barcelona
les crítiques
les crides
des del camp de Tarragona
des del territori
van ser desateses
va costar que
des de Barcelona
i Madrid
la gent es posés
les piles
més que costar
és que clar
com allà no m'afectava
no hi havia
no hi havia problema
el problema
ens l'havíem de menjar
aquí
feien la vista
la vista grossa
més o menys
la qual cosa era
bo i dolent
a la vegada
bon el sentit
que potser
tu
tu manegaves aquí
coneixent el territori
perquè esclar
de vegades
l'òptica
de Barcelona
és
esbiaixada
no
o agafa formes
diferents
i a lo millor
en lloc d'aportar
solucions
podia
incrementar el conflicte
no
això
la part bona
la part de lenta
és que potser
el procés
va ser lent
però un cop
ja es va posar
el fil
a l'agulla
amb la llei
després
les obres
van portar
el seu procés
un cop
això també
val a dir
que és la primera obra
que no assumeix
l'administració
és a dir
que es paguen
els consorciats
per tant
això
també
en relació
a lo d'ara
seria una mena
de greuge comparatiu
que històricament
podríem reivindicar
els tarragonins
perquè estem parlant
que aquests 180 milions d'euros
que costarà aquesta canada
des de Tarragona
fins a Olèrdua
es pagaran
via la nova disposició
de l'Estatut
però l'acabarà pagant
la Generalitat de Catalunya
efectivament
i aleshores
va ser
els propis consorciats
que van pagar
van assumir
vaja
d'aquí naix una mica
el consorci
per gestionar
tant
primer les obres
com després
la distribució
de l'aigua
no?
després
els ajuntaments
per altres vies
han pogut tenir
fórmules
d'ajut
de finançament
via diputació
via pla d'obres
i serveis
i tal
sobretot
per les conduccions
però
el que és la infraestructura
està suportada
pels consorciats
i lògicament
en bona mesura
per la indústria
com dèiem abans
Xavier
ja per anar acabant
crec que vas cobrir
com a periodista
precisament
la inauguració
d'aquestes instal·lacions
va ser l'any 1989
vas viure
en primera persona
com des de les aixetes
de les cases
sortia una altra aigua
amb una altra qualitat
com recordes
aquells moments
de finals dels 80?
era una tarda vespre
que es va fer
l'acte inaugural
evidentment
l'exalcalde
Requesens
estava molt emocionat
molt content
no cal dir
el senyor Vilalta
també
el conseller
en aquell moment
de política territorial
em sembla que era
el medi ambient
es deia
i
bueno
van viure tots
amb molta
satisfacció
tots contents
perquè bueno
almenys
l'aigua que sortia
de les aixetes
a partir d'aquell moment
no era
salinitzada
no?
va ser un acte
protocolari
hi havia molts periodistes
televisions
no cal dir-ho
però bueno
i va haver també
el president Jordi Pujol
evidentment
a fer-se la foto
l'acte més important
després
es deuria dur
a cada casa
no?
de forma particular
poder comprovar
que la qualitat
de l'aigua
havia millorat
ostensiblement
i evitant
i evitant
les cues
anar a buscar aigua
en garrafes
a les fons
que l'alcalde
i això era notícia
i s'ha obert
les fons
davant del cementiri
per facilitar
els ciutadans
anar a buscar aigua
perquè abans
anaves a Llorito
i unes cues
i bueno
els 100 quilòmetres
a vegades
per anar a pobles
de la Conca de Barberà
o de l'Alcamp
o
quan sorties
senzillament
carregaves garrafes
per si de cas
trobaves aigua
i aprofitaves el viatge
sempre les portaves
al maleter del cotxe
per si un cas
i recordem
que d'aquesta situació
no en fa bastants anys
Tomàs Carot
Xavier Card
moltes gràcies
per compartir
part de la vostra memòria
amb nosaltres
igual