I hem de donar l'enhorabona. Agustí, molt bon dia.
Molt bon dia.
El tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Aquest és un documental que ja s'ha vist,
que quan es va presentar es va crear moltíssima expectació.
I la veritat és que aquí a Tarragona també s'ha creat
perquè en principi, si dius castellers del món,
dius, mira, doncs són catalans de fora vila que viuen no sé on i fan castells.
La cosa va per un altre camí, oi?
Sí, va per un altre camí.
La idea va sortir ara fa uns tres anys
i era fer una recerca,
anar a veure tradicions culturals de diferents països,
que aquests països tenien la tradició
de fer construccions semblants a les nostres, no?
Semblants o similars.
I a partir d'aquí vam fer tot un treball de recerca,
un treball de producció bastant important
i ens vam posar en contacte amb els govindes de la Índia
i amb els aquests del Marroc.
l'important era que fossin tradicions pròpies a cada lloc.
O sigui, no eren castells d'aquí exportats, com ara està passant a Xile,
eren llocs que la seva pròpia tradició cultural tenia la construcció de terrors humanes.
Què són els govindes, Agustí?
Els govindes són, per dir-ho de manera, els castellers índies.
Són molts, és sorprenent, és un fenomen sorprenent,
que només es dona a la ciutat de Mumbai.
La ciutat de Mumbai és una ciutat de 20 milions de persones censades,
o sigui, això vol dir que n'hi ha alguns milions més sense censar,
i a la ciutat de Mumbai hi ha 500 colles de govindes, de castellers,
allà se'n diu en Màndals, a les colles,
i surten només un dia a l'any,
és ara a finals d'agost, entre agost i setembre,
el dia de commemoració del Déu Krishna, del naixement del Déu Krishna.
I es fa en homenatge al Déu Krishna.
Per tant, en aquest cas, hi ha una vinculació religiosa.
Hi ha una religió, és totalment religiosa, sí, sí.
I es tracta d'anar a trencar l'olla, no?
L'olla, sí, és...
Hi ha tota una tradició del Déu Krishna, quan era petit,
que anava a les cases,
i li agradava molt la mel i la mantega,
i els productes derivats de la llet.
Aquí tindríem tota una història de la tradició índia
lligada amb la llet, principi de la vida, etc.
I la gent estava contenta que el Déu Krishna anés a buscar llet, perdó, eh?
I llavors la seva mare, com que era tan colafra,
li va posar l'olla molt amunt perquè ell no pogués agafar la llet,
i l'iogurt i les espècies que hi havia.
I llavors ell, de petit, com que era molt trapella,
amb tota una colla de nens,
van organitzar una torre humana
per anar a buscar els productes derivats de la llet.
I aquesta és la història, l'origen dels colindes.
A veure, és una llegenda preciosa,
i que explica molt clarament aquest origen,
perquè ja saps tu les guerres, entre cometes,
que tenim aquí per esbrinar l'origen del fenomen casteller de Catalunya,
o els cossos catalans.
Ho simplifiquen bastant més que nosaltres, no?
Sí, sí, sí.
És una llegenda, i a més està molt viu,
però només està a Mumbai, a cap lloc més de la Índia.
Però, en canvi, hi ha 500 colles.
En el cas dels acròbates del Marroc,
trobeu similituds també amb el món casteller,
des del moment que també ho incorporeu a aquesta visió, no?
Sí, és que els acròbates estan una mica amb el límit
entre el que seria circ i el que seria castells.
El que passa és que té una similitud,
sobretot en quan que és una tradició pròpia popular.
O sigui, no és una exhibició, si és de circ.
Això no vol dir que molts acròbates del Marroc
han anat a nodrir sigls europeus, sigls americans,
inclús alguns estan al Cis del Soleil.
Però l'origen de la tradició,
la trobem és una tradició molt maca,
molt lligada a la tradició oral
i molt lligada a les trups de comedians
que teníem aquí a casa nostra abans del cinema del segle XIX,
que anàvem poble per poble.
Doncs allà van poble per poble aquestes trups
que es fan i es les fan en funció de l'interès del moment
i pels mercats i per les places
i fan exhibicions de construcció de torres humanes.
Allà la més alta que fan és de cinc pisos.
Però, bé, moltes acrobàcies.
No sé si les heu vist per aquí,
perquè ara últimament han vingut bastant a Barcelona,
no sé si per aquí a Tarragona.
Crec que hi ha Pol Vendrell, hi ha algun grup també o així.
i la història és de la pobresa dels nanos dels pobles del desert,
que hi va haver-hi una espècie de savi
que els anava recollint
i anava formant trups d'aquestes que anaven poble per poble.
Molt lligat a tot el que és la tradició oral,
l'explicació de contes, etc.
I una mica la plaça de Marrakeix,
que és on vam filmar-ho,
és on es concentra tota aquesta tradició.
Aquests dos exemples i el que són els castells
aquí als Països Catalans,
pel que expliques, tots tenen un origen ben diferent
des del punt de vista tècnic i estètic
probablement també siguin diferents,
però jo tinc la sensació i per la informació que tinc
que en aquest documental
el que al final a banda d'aquesta riquesa etnogràfica
que deixeu veure
és que el sentit és el sentit de comunitat,
de trobada al final.
Sobretot, eh?
Sí, això és un tema que nosaltres vam voler destacar bastant.
És el tant de trobada
i de, diguem-ne, entre la gent en les pròpies colles.
Per exemple, al Montball hi ha molta vivència de barri.
Aquí, per exemple, hi ha molta vivència de ciutat,
de poble, de colla,
representant sobretot moltes vegades ciutats o pobles, no?
I al Marroc, sobretot, bàsicament, un tema més d'ètnies.
Però, malgrat això, nosaltres també ho volíem superar.
I el propi documental, una cosa que estem molt contents,
és que ha servit de vincle, ha servit de coneixement mutu.
O sigui, a partir del documental que nosaltres vam estar a la Índia,
ells coneixien molt poc lo nostre,
nosaltres coneixíem molt poc lo seu.
A partir del documental, ells van venir aquí,
s'ha conegut, es va fer molta ressò mediàtic
quan van venir els Covindes.
I tota aquesta, diguem-ne, cultura d'intercanvi
entre aquests mons s'ha generat molt a partir del propi documental.
I amb això estem molt contents.
No ha estat una tasca fàcil,
res important és fàcil, afortunadament.
Hi ha hagut un treball de recerca previ
i hi ha hagut tot un itinerari de viatge.
I, si no ho tinc mal entès,
unes 50 hores de gravació,
que s'han hagut de sintetitzar, lògicament,
en poc més d'una hora.
La postproducció, ja m'imagino que ha estat terrible, no?
Bueno, sí, qualsevol projecte d'aquests ja hi comptes, no?
Ja és un projecte de treball.
Jo crec que el tema de recerca va ser molt important
perquè quan vam partir, ara hi ha molt més coneixement,
partir del propi documental,
coses que s'han...
El fet que hagin vingut,
ens hagin posat en contacte, no?
Però quan vam començar a treballar hi havia poquíssima informació.
I llavors, en fi, els contactes...
Però sí, per un costat el treball de recerca va ser molt, diguem-ne,
de picar pedra.
I per un altre costat el treball de producció.
És a dir, si tu vas a Montball a veure castells,
no en veus ni un.
O sigui, per què?
Perquè una ciutat de 20 milions d'habitants,
o de 30 milions,
perquè els que no estan censats també compten,
et pots perdre, et pots anar al dia del...
No és com Santa Ticla,
que si vens a veure castells els veuràs.
pots anar a veure els castells i no a veure'ls,
perquè és una ciutat immensa.
I el treball de producció,
de poder anar als barris,
als propis barris on es fan els assajos,
amb aquesta grandiosa ciutat,
doncs va ser un treball important de producció.
Igual com connectar amb els trups del Marroc, no?
També va ser un important treball de producció.
Però vaja,
sigut un treball molt maco,
que ens ha agradat molt.