Hola, home, bon dia, Iolanda.
Doncs sí, sí, som aquí a la plaça del mercat provisional,
diguem-ho així, però provisional sempre en totes les cometes del món,
perquè a ells no els agrada que diguem provisional amb aquesta carpa,
perquè de fet hi ha unes condicions de treball que són molt millors que les d'abans,
això ho diuen i ens ho han explicat moltes vegades,
és a dir, que som a la plaça del mercat, aquest de la carpa, per dir-ho així.
I hem vingut aquí per veure concretament l'exterior d'aquest mercat,
perquè aquí fora, com bé dèieu, hi ha aquest mural que està en fase de construcció,
hi ha més o més la meitat del mural fet, eh?
i qui és el responsable que això tiri endavant i de fer-ho,
amb molta paciència i amb molta cura, i també escoltant allò que li diu la gent,
perquè aquí es para moltíssima gent a parlar amb ell,
és l'artista, pintor i muralista Carles Arola.
Carles, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Això és cert, eh? Portem aquí una zona i ha de saludar un munt de gent, eh?
Sí, sí, la gent s'ho fa seu i, per tant, et dona idees,
et comenta el que has pintat, explica la història de quan érem petits i anàvem a la plaça,
és com si tothom hi posés el seu gra de sorra en aquest mural, no?
És un mural que podríem dir que té vida, eh?
Perquè de l'idea que deuries tenir al començament,
quan vas iniciar, quan vas començar a tocar els pincells,
ara, diguéssim, ha canviat això, no?
Sí, és una cosa viva que vas construint dia a dia,
amb tots els inputs que t'arriben,
de comentar més a la gent,
del que observes dintre la plaça, del gest,
de, diguéssim, tot el que vas observant intentes anar-ho plasmant
i així l'obra va evolucionant d'una manera, diguéssim, viva.
Com és el dia a dia en aquesta obra?
És a dir, t'hi poses al matí,
vas anant fent i llavors es fan incorporant els assidus, no?
Els nevadíos, els tefaners, no?
Bé, els que, qualsevol cas, observen, miren i comenten coses.
Sí, sí, així és que comences,
ja, diguéssim, en cada moment del dia té el seu públic,
el dematí hi ha un públic, després les sortides d'escoles
i ara, com que el dia s'ha anat allargant
i puc treballar fins més tard, perquè la llum no ho permet,
doncs ara comença a aparèixer gent
que fins ara no havien vist el pintor treballar,
perquè, és clar, pleguen a les 7,
passen per aquí a partir de les 7
i ara, doncs, faig, diguéssim, nous amics, podríem dir.
I què et comenten, aquests nous amics, que t'han propostes?
Sí, sí, cadascú hi aporta,
des de coses que es podrien pintar,
diguéssim, 50.000 aportacions,
que totes són d'agrair i benvingudes,
i van enriquint.
Un, per exemple, ha dit que aquest cistell
que tenim aquí de bolets, no?
Això va ser una idea d'algú, no?
Sí, un senyor que passa gairebé, diria, cada dia,
em va dir, jo soc de Berga, i això,
i m'agradaria que pintessis un cistell de bolets de robollons,
i així sí, em va portar, inclús, un llibre sobre bolets
perquè els robollons, diguéssim, tal com han de ser.
I ara, també m'ha dit que fes ja un restaurant
i que hi hagués com una calçotada,
i també hi he fet la calçotada.
És allò que dèiem, que té vida pròpia, aquest mural.
I, escolta'm, els personatges que tens per aquí,
que van sortint, els que vas dibuixant,
són gent del mercat?
A veure, hi ha cares molt reconeixibles,
que són gent del mercat,
n'hi ha d'altres que són observades, diguéssim, del mercat,
però més anònimes, podríem dir.
Però que algú s'hi pot sentir identificat, no?
S'ha de dir, algú s'hi pot reconèixer perfectament, eh?
Diguéssim, són cares reals,
el que no tenen noms i cognoms, podríem dir, no?
Però que, més o menys, observes, veus,
i mira, aquesta construcció de crani,
perquè una miqueta es pinta, diguéssim, de dintre a fora,
hi ha fisonomies que són interessants, no?
El tipus de construcció de crani, això,
t'hi fixes i tard o d'hora la plasmes a la pintura.
Veig també, Carles, que aquí hi ha algun dels personatges,
podríem dir, ja, mítics, no?
De la teva, potser, una de les obres més vistes aquí a Tarragona,
que és el mural que hi ha de passar als serassos, no?
Amb aquella tècnica d'enganyar l'ull, no?
Hi ha aquestes figures del seguici popular,
que una mica és el que dona argument i cant de l'obra,
diguéssim, i també atrau el públic,
sinó el trompele a vegades és tan verosímil,
tan de debò, que passaria inclús desapercebut.
I si no passa als serassos,
si no fos perquè hi ha les figures del seguici
al local principal,
potser hi hauria molta gent que ni s'hi fixaria,
que allò és pintat.
I aquí alguns dels elements del seguici
també tenen aquesta funció,
com de reclam,
com de...
i també d'anar a conèixer la cultura popular
al passabolant o a l'estranger,
que potser si no ve a Tarragona o a passant a tecla
o a alguna festa assenyalada,
potser no el coneixeria.
Així també fem una certa difusió d'aquest imaginari col·lectiu.
Aquí ja veig el magí de les Timbales, per allà baix, eh?
El magí de les Timbales,
el Capità Lleural,
el Castellarnau,
el Metge,
la Metxesa,
avui vaig a pintar l'àliga
i ara més o menys bestiari
i el seguici.
No tot, perquè és impossible,
perquè el primer...
Xepi sembla molt gran al mercat,
però quan veus el seguici
és impossible inquivir-lo tot a dintre.
Per tant, he hagut de seleccionar els que...
Mira, els que m'han fet més gràcia
i els que m'han semblat més adequats estèticament
per posar en aquesta pintura.
Hi ha algun personatge,
d'aquells que t'hagin dit això,
aquest públic que dèiem abans,
que ve aquí assiduament,
que t'hagin dit
aquest ja ha de ser per força,
o mira, podries posar la cara de tal, de qual, no?
Home, un personatge, per exemple,
que em reclamaven ahir com a imprescindible
és el Maginet.
I doncs vaig pensar que sí,
com que segurament pintaré un estudi
de Tarragona Ràdio
i posem el Maginet allà.
Un estudi de Tarragona Ràdio?
Sí, sí, sí.
Posem un estudi de Tarragona Ràdio
com a ràdio en directe al carrer.
Podríem venir a fer el programa aquí,
ja hi venim de tant en tant, no?
Sí, sí.
I vaig pensar que era el lloc
per posar el Maginet,
un exemple d'això.
S'ha molt bé.
Escolta'm, Carles,
abans em comentaves,
abans d'entrar en directe,
que quan vas a fer alguna
de les teves obres,
n'has fet moltíssimes,
d'aquí tinc el currículum,
és llarguíssim, eh?
N'has fet moltes,
per exemple,
a les Terres de l'Ebre,
a Barcelona també,
a Sitges,
en fi,
arreu del territori.
A les Terres de l'Ebre,
per exemple,
en alguns casos,
quan feies l'obra,
anaves a allà a viure,
durant la temporada,
no?,
més curta,
més llarga,
i això et permetia,
doncs,
involucrar-te amb la gent
del territori,
parlar,
escoltar,
no?
Sí,
és una cosa,
o sigui,
com que la pintura moral
l'has de fer in situ,
i a més a més,
és bo conèixer
tant la llum,
com el colorit,
com el paisatge
que l'envolta.
i llavors,
com que som obres llargues,
per exemple,
doncs,
pintar una església
pel cap baix
t'hi porta un any,
doncs,
anàvem a viure a Escó,
o Moro d'Ebre,
o aquestes,
diéssim,
a peu d'obra,
de manera que
pots treballar més
i coneixes més el país,
que és una cosa
que per mi és important
conèixer el país
amb les seves diferents
circumstàncies
i realitats,
i realment
ho vaig passar molt bé.
I aquest caràcter
transitori
no et fa que t'expliquin
moltes coses,
no?
Sí, sí,
coneixes
en tota,
diguéssim,
en tota profunditat
allò on t'estàs pintant.
A més a més,
com que hi estàs,
diguéssim,
de pas,
és aquell artista,
aquell bohèmic,
aquell pintor
que ha vingut
per estar-s'hi
tres mesos,
un any,
doncs, clar,
connectes
en tots els sectors
del poble.
Tothom s'obre
i tothom t'explica
pros i contres
i realment
és una visió del país
enriquidora
i molt interessant.
És curiós també,
que t'expliquen de tot,
eh?
M'agradaria que t'expliquen de tot,
eh?
Fins i tot allò
que no es pot explicar, eh?
Exacte,
tot allò que no es pot explicar
ara, no?
No us ho podré explicar
amb el micròfon,
però...
És que més els pobles petits,
no?
Doncs,
aquell de allà no l'escoltis,
amb l'altre no li faigis cas,
que és...
A vegades he tingut
la temptació
d'escriure alguna novel·la
a partir d'aquesta experiència
que fins ara encara no ho he fet,
potser algun dia ho faré.
Escolta,
i una novel·la també donaria
per parlar d'aquesta tècnica,
no?,
del trompe l'ull,
com es diu?
Trompe l'er,
el trompe l'er vol dir
trampa l'ull,
en català
se'n diu enganyatall,
tot i que no és una paraula
d'ús habitual,
normalment es diu en francès,
que vol dir això,
trampa l'ull,
vols dir engany a l'ull,
i és això que no saps
si és pintat,
si és realitat,
si és mentida,
i que porta moltes anècdotes,
a la plaça dels Sedassos,
doncs fins i tot
els de la televisió
en diem,
ja podem fer l'entrevista
a dalt del balcó,
i llavors van caure que no,
que el balcó era pintat,
però això es produeix constantment,
i estàs allà un moment
i dius,
no,
que les persianes són de veritat,
que molta gent arriba a dubtar
del que és pintat
i del que no,
això és l'enganyatall
per a entornomàcia.
És una tècnica antiga,
no és pas nova,
o sigui?
No, no,
és una tècnica
que s'ha utilitzat
amb major o menor èxit,
diria,
des del principi
de la pintura.
Per entendre'ns,
la seva hipoteòsis
és el renàixement barroc,
un dels paradigmes
és el Palladio,
diguéssim,
Palladio fa aquestes falses perspectives,
moltes coses a Itàlia
que semblen que són
de debò arquitectòniques,
són pintades,
i jugat
amb aquest complement
a l'arquitectura,
diguéssim,
d'on no arriba a l'arquitectura
es pinta
i és una simbiòsis
entre pintura i arquitectura,
moltes vegades.
En el cas de la pintura,
no ho sé,
però en el cas d'arquitectura,
darrere hi ha fórmules
matemàtiques complexes,
per fer això,
és a dir,
hi ha un escalinata molt famosa,
no recordo el Namar
ni l'ubicació,
però vull dir que darrere
hi ha un acurat
procés matemàtic,
eh?
Sí,
diguéssim,
si entenem la perspectiva
com a matemàtica,
sí,
normalment és
aplicar
amb tot sentit comú
i amb tota lògica
i amb tota astúcia,
val a dir,
la perspectiva,
i llavors et dona aquesta visió,
diguéssim,
real.
Hi ha situacions
o hi ha llocs
que és molt difícil
aplicar aquesta tècnica
perquè no tenen
un bon punt de vista,
però si l'espai ho permet,
és això,
amb una bona perspectiva
i un bon joc
de clar i fosc,
de llum,
doncs aconsegueixes
l'efecte
de si fos real.
Aquí ha estat complicat
aplicar la tècnica?
A veure,
aquí podríem dir
que no és
ben bé,
ben bé
un trompeller
perquè, clar,
ens falta una mica
aquesta perspectiva
d'un únic punt de fuga.
Déssim,
aquí és una mena
de cosa més
més constant,
és més
un quadro gran,
podríem dir,
que un trompeller
pròpiament,
perquè ens falta
aquesta fuga
única,
central
i que
un únic punt de vista,
podríem dir, no?
Aquí quin material
ha fet servir?
Perquè, clar,
no és una tela, això, no?
És a dir...
Aquí a la superfície,
a veure,
en principi era força
ingrata,
perquè, clar,
està pensada,
podríem dir,
perquè no s'hi pugui pintar,
perquè no...
I has de donar-hi
una imprimació,
pont,
una imprimació
tot terreny,
perquè llavors
se m'hi agafi bé
aquesta resina acrílica
que utilitza un pigment.
Però,
diguéssim,
posats a fer,
és una superfície
agradable
que és molt llisa
i és gairebé
com si fos un paper,
podríem dir,
quant a textura.
Ara tornava
a saludar-te,
perquè darrere
és constant, això, eh?
Sí, sí.
al principi,
diguéssim,
tothom
que hi ha parlat
o que hi ha tingut
els praus
et saluda.
Val a dir
que arriba un punt
que no saps ja ben bé
qui és qui, eh?
Perquè, esclar,
constantment et van saludant
i tu tornes
la saludada,
però hi ha moments
que dius
qui és?
Molt bé,
seguim aquí, eh?
Som al costat
d'aquestes parades,
aquí hi ha verdures,
són parades de verdures,
en aquest sector d'aquí
també n'hi ha d'altres, eh?
Per exemple,
aquella de la pesca salada,
o sigui, jo, no?
Hi ha intentat, diguéssim,
fer una miqueta
tots els sectors del mercat
i amb un cert to,
una mica,
com d'antigó, diguéssim.
I hi ha,
per entornomàcia,
doncs,
el que és la verdura,
fruita,
el que és el peix,
el que és la carn,
en cançaladeries,
tucineries,
això,
també les parades d'olives,
de gra cuit,
de formatges,
una mica, diguéssim,
tota la varietat
que hi ha en un mercat,
buscant això,
una miqueta,
que sigui,
amb un cert gust
com de classicisme,
diguéssim,
les imatges
que intento plasmarar
són una mica
dels recordis,
una mica del mercat arquetípic,
que quan el busques
avui dia no hi és,
diguéssim,
tots tenim la imatge
dels pollastres penjats
a la barra,
i quan ho busques
no ho trobes,
dius,
oh, és que per sanitat
ara no es pot,
però, clar,
al mateix temps
no en som conscients
d'aquesta evolució del mercat,
llavors,
és una mica mig camí
entre el record
i la cosa actual.
Anem cap a l'entrada principal,
a veure què podem veure,
per aquí,
érem un dels laterals,
un dels accessos
en aquest mercat,
i ara som a la façana principal,
aquí, guaita, guaita,
quin parell de peixeteres,
eh?
Sí,
aquestes són peixeteres
que la gent
que les coneix
i saben
que és l'Anna,
que és la seva mare,
que immediatament
t'expliquen
l'història,
el record,
aboquen,
doncs,
aquest principi
de quan es va establir
el mercat,
i aquestes són
de les més antigues
que hi havia al mercat.
També hi ha
el forn,
la rebosteria,
tot,
és a dir?
Sí, sí,
intento plasmar-ho tot,
i porten fotografies
antigues,
i això,
intento, doncs,
anar-ho inquivint,
tot en aquesta gran tela,
podríem dir,
no?
El que ens queda
per veure,
Carlos,
el que encara està per fer,
ja ens has comentat abans
que hi haurà un estudi
de Ràdio Tarragona,
no?,
de Tarragona Ràdio,
i què més,
quina idea més tens en menys?
Una fàbrica de gel,
també,
i hi haurà
algun,
algun celler,
hi ha la casa,
la casa del Vermut,
també,
que segurament
que heu vist,
no ho sé,
intento anar-me
plasmant diferents
activitats,
i si algú s'ha n'hi ha hagut alguna,
doncs,
també benvinguda serà.
És a dir,
que si algú té alguna proposta
interessant,
interessant,
que vingui per aquí,
i si fan un tomb
a tot el perímetre del mercat,
veurem el Carlos,
un punt o altre?
Un punt o altre,
a vegades jo he passat
i no t'he vist,
no hauria de ser a l'altra banda,
han d'anar al tomb
per trobar-me.
Un parell de voltes,
eh?
Si fa bon temps,
no plou i no fa accessiu vent,
jo hi soc.
Abans ja comentàvem
amb mitjana de revista
que hem fet molts treballs,
moltes obres,
amb diferents tècniques,
diferents formats,
a les Terres de l'Ebre
he treballat molt,
aquí a Tarragona
també he treballat moltíssim.
L'últim que has treballat,
que has fet aquí a la ciutat,
ens portaria cap al portal del carro,
no?
Sí,
és una façana
que he fet
al portal del carro,
amb uns plafons,
amb uns motius alegòrics
de la vida i miracles
de Sant Magí.
Està pujant
al portal del carro
a mà dreta,
i bé,
és una recuperació
de com eren
les façanes
del segle XVII-XVIII,
que en queden
rastres i mostres
a la part alta,
i que penso
que seria molt important
de recuperar
aquest gran patrimoni
pictòric,
que deuria ser
la Tarragona
del segle XVII-XVIII,
i fins i tot
ha entrat el XIX,
amb tota una
profusió de color,
de motius,
i de tècnica.
Moltes vegades
era pintat al fresc,
aquestes façanes,
i en queden
forces mostres
que penso
que s'haurien de preservar
i de posar en valor,
la gent hauria d'apreciar
aquests restes
que tenen
a les façanes
de la part alta,
especialment.
Moltes vegades
són visibles
el que són visibles
a les parts
que estan
més arraserades,
a sota les usanes
dels blacons,
a sota els ràfacs
de les cornisses,
o sigui,
has de buscar
en els punts
que estan més protegits
i allà veus
restes d'aquestes pintures.
a molts carrers
que no s'han fet
molt bé encara,
que no hi han posat
el mono capa
que a bunda
per tot arreu,
trobem aquestes pintures
que val la pena
d'apreciar
i tant de bosc
pogués anar
recuperant
tota la part alta
amb aquesta policromia
i aquesta
profusió de color
que haurien de tenir
en el seu moment original.
Carles,
t'agraïm molt
que així s'ha tès
avui els micròfons
de Tarragona Ràdio,
anirem fent el seguiment,
anirem venint per aquí
a fer el tom,
farem dues voltes
per trobar-te,
perquè si estàs
d'un cantó o l'altre,
però en qualsevol cas
que continuï igual
de bé aquesta feina.
I en fi,
alguna data
per dir,
mira,
totalment acabat
després de l'estiu
o de cara a l'any?
Jo m'havia fixat
inicialment
cap allà al maig
o una cosa així.
ara veig que és impossible
perquè primer és molt gran
i després hi disfruto
treballant-ho
i buscant el tema
i tal
i per tant s'ha anat complicant
i també val a dir
que tantes aportacions
i si em parlo tant
amb la gent
que a vegades treballo poc.
Saturació d'idees,
em porta massa idees.
De tota manera,
com que hi ha 4 anys
en principi
per fer el nou mercat
i tenim temps.
Jo espero acabar
això al voltant de l'estiu
abans o després,
però l'estiu
hauria d'estar acabant.
Carles Sarola,
gràcies,
ha estat un plaer
i ens veiem aviat.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres.
I vosaltres ja ho sabeu,
si voleu venir fins aquí,
doncs bé,
només cal fer el tomb,
el tomb a aquest mercat
de Tarragona,
aquí a la Blassa Corsini,
feu el tomb,
veureu el Carles
en algun punt o altre
i a més a més
aquests murals
macos de com era el mercat
antigament,
perquè aquí hi ha moltes imatges
que potser
hem perdut de la memòria
perquè han tingut
una importància històrica
a la nostra ciutat
a través d'aquest mercat,
del que ha sigut avui en dia
i del que va ser també
en el seu temps.
Molts potser recordaran
doncs aquestes imatges
a través d'aquest mural
i a través d'aquests dibuixos
de Carles Sarola.
És tot des d'aquí,
des del mercat.
Fins ara,
bon dia.