Tres minuts i mig, serà un quart de dues, ja tenim a l'altre costat del fil telefònic.
En Ramon Homet és el guanyador d'aquesta edició del Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona.
Ramon Homet, molt bon dia.
Hola, bon dia.
M'han dit que estàs d'excursió.
Sí, estic ara a la mola de coll de jou i estic baixant.
Però quina enveja, fa fred, no?
Bueno, fa una geló, el que passa que si et poses un anorac,
doncs mira, ara el que passa que aquí el mestral, doncs el que fa és, et purifica, eh?
Perquè, escolta, no està tot pelat.
Sí, i les idees també et deu purificar, perquè, escolta, aquesta alçada i aquest fred,
tu vius habitualment a Vilanova d'Escorn al Bou?
Sí, sí, sí.
I de fet, clar, és que una mica després de...
És que escriure una obra per orquestra sinfònica, com és aquesta, és molta feina.
I una miqueta necessitava descansar.
I ara aquests dies, doncs, m'estic prenent una miqueta de relax.
Molt bé, i escolta, i tens l'entorn magnífic.
El que passa que, tenint en compte el poquet que sabem de la teva obra,
perquè encara s'ha d'estrenar, lògicament, Gagaku,
que és d'inspiració oriental japonesa,
inspirar-te en un territori com aquest de les muntanyes d'Escorn al Bou,
amb aquests aires japonesos,
has fet la composició aquí, en aquest entorn habitual teu?
Bé, és que hi ha molt lligam.
La filosofia oriental, bueno, la filosofia tradicional japonesa,
també es basa molt en la contemplació.
Hi ha un cert lligam entre aquesta contemplació japonesa
i també l'excursionisme tradicional català,
que puges a dalt del cim i et quedes extasiat davant d'un paisatge.
Crec que, en el fons, estem parlant del mateix.
El que passa, clar, el context cultural és molt diferent.
El Ramon Homet, l'entrevistem,
lògicament, en qualitat de guanyador d'aquest premi,
té una trajectòria de formació en el camp de la música extraordinària,
professor d'acústic, ha estat del Conservatori Superior del Liceu,
d'anàlisi al Conservatori de Vilaseca,
i jo tinc dins el teu currículum que estudies,
a veure si ho diré bé, shakuhachi.
Sí, perfecte, ho has dit.
I mira que és difícil.
I què és el shakuhachi, exactament?
Sí, el shakuhachi és la flauta de bambú tradicional japonesa
que tocaven els monjos zen fins al segle XVIII.
Amb la finalitat no pas de fer música,
sinó de fer aquest recorregut vital cap a la il·luminació zen.
I el que passa és que a finals del XVIII el règim japonès
els va perseguir perquè es van convertir en espies de l'imperi.
Ja els van abolir.
I fins a mitats del segle XIX no es torna a recuperar aquesta tradició,
però ja de gaire, diguem-ne, mercenaritat musical.
I jo actualment m'interessa perquè, bueno,
ja fa uns anys que l'estic estudiant amb un mestre,
mestre shikhan, que viu a Sant Cugat,
i que hi vaig cada 15 dies a fer classe amb ell.
Clar, perquè, Ramon, hi entrarem a parlar de l'obra naturalment,
però ens interessa molt saber, doncs,
com vas entrar una mica en tota aquesta concepció de l'art
que va lligada amb l'home a aquesta concepció oriental,
tenint en compte que la teva formació ha estat amb professors d'aquí,
de tota Europa,
i en quin moment del teu desenvolupament com a músic
entres en contacte amb aquest aspecte oriental de la música?
Sí, sí.
Bueno, hi ha un punt que és clau,
que és l'any 2000 vaig establir contacte per primera vegada
amb Jonathan Harvey,
que és un compositor britànic,
que, vaja, és una celebritat a nivell mundial,
i està, diguem-ne, que la seva música
veu directament de les fons del budisme.
A mi em va interessar molt,
no tant aquesta dimensió budista de la seva música,
sinó la percepció que té ell del so
i també la seva actitud davant del fet compositiu,
de la creació.
Això em va llavors, diguem-ne,
que des del 2000 he anat trobant-me amb ell,
fent classes i, bueno, xerrades,
i, bueno, una miqueta aquest atractiu
que té per mi allò l'art japonès,
doncs ve a través potser d'en Jonathan Harvey.
De la teva obra,
i això probablement està lligat als experts,
diuen, treuen adjectius com a brillantor,
harmonia, frescura, lluminositat,
tot això ho adquireix amb aquest aprenentatge,
diguem-ne, d'aquest esperit oriental de la música.
Sí, bueno, i, bueno, això depèn...
Això ho diuen els crítics, que ells ja sabran, no?
Després nosaltres, quan l'escoltem,
ja tindrem la nostra opinió, segurament.
El que sí que és un fet és que durant el segle XX
la música ha transitat per camins moltes vegades foscos,
dissonants i especialment agreste, diàrids, no?
El qual no vol dir que no sigui interessant.
Hi ha música meravellosa, però molt fosca.
I només hi ha, per mi,
hi ha dues excepcions de grans mestres del segle XX,
que són Ligeti i Messien,
del qual enguany és el centenari del seu naixement.
I jo una miqueta em decanto més cap a aquesta banda,
la banda de Messien i Ligeti,
que han optat per posar l'harmonia,
l'harmonia lluminosa,
com a categoria fonamental en la concepció musical.
I no pas altres consideracions
que hi ha hagut més racionalistes
i estructuralistes durant el segle XX.
Llegint, per exemple, textualment,
Homet trabaja con una orquesta transparente.
Sí.
Tot això, llavors ja dius,
aquesta música t'ha de fer flotar, no?
D'alguna manera?
Són objectius que et situen en aquesta sensació.
Clar, jo ho deia amb un amic meu,
un col·lega compositor meu,
em deia que a la teva música hi ha moltes quintes justes.
Bé, això, pels no músics,
una quinta justa és una consonància total.
És a dir, són dues notes que no xoquen,
no dissonen, sinó que són perfectament consonants.
I és un interval que durant el segle XX no s'ha sentit mai.
era com prohibit, no?
I jo és el que utilitzo.
Utilitzo, m'interessa molt l'harmonia,
que és més consonant,
però això sí, diguem-ne,
tenint un tractament dinàmic,
és a dir, quan cal tensió i dramatisme,
llavors la dissonància té el seu efecte, esclar.
Premis n'has guanyat uns quants, eh?
Tot s'ha de dir, no entrarem al currículum
perquè ens interessa més que ens expliquis coses
que no llegir el teu llarg currículum,
però hi ha un aspecte, digues.
Perdona, però és que d'aquests premis
el que em fa més il·lusió és el de Tarragona,
perquè tots són internacionals,
però és que és molt més bonic guanyar
un premi internacional a Tarragona
que a Montreal, per exemple,
perquè és guanyar a casa, no?
I això em fa una il·lusió especial.
A part, deixa'm dir-te que un dels meus mestres
és en Joan Ging-Juan,
que està vinculat, bé, és de Riudoms,
molt de Tarragona,
i una mica la il·lusió que em fa
és el fet de guanyar un premi
de la qual l'ànima és en Joan.
A més, aquest premi està molt prestigiat
arreu del món.
El premi de composició musical
Ciutat de Tarragona
està molt prestigiat arreu del món.
Sí, sí, és un dels més importants
a nivell de tot el món.
D'Espanya, vull dir,
és dels capdavanters
i a nivell d'Europa, sí, sí.
Només cal veure els noms
i els nivells de les obres
que s'han presentat al llarg
de la seva trajectòria.
Jo et parlava de no aturar-me el currículum,
però és que, clar, tants papers,
però tu ets enginyer de telecomunicacions.
Sí, jo ho sé.
Això ja fa molts anys que,
bueno, quan estudiava al conservatori,
doncs, al principi jo,
volia ser pianista, no volia ser compositor.
Jo la composició sempre l'he fet des de petit,
però com a hobby al principi, no?
Sempre he tingut afició, des dels 11 anys.
Però volia ser pianista
i en un moment determinat
em vaig lesionar el braç,
no vaig poder continuar
amb la carrera de piano
i llavors vaig optar
per estudiar enginyeria,
que també era...
sempre m'ha interessat molt.
El que passa és que no vaig deixar
de fer composició.
I quan vaig acabar
les telecomunicacions
i havia de decidir una mica
pel meu futur professional
allò que fas,
ho sospeses a la balança
i dius, no, no, nen,
el teu és la música.
I mira, ja s'hi he quedat.
Clar, però vas entre la música
amb les noves tecnologies
sota el braç,
que això ha estat molt important
per tu, m'imagino.
Sí, perquè...
Per a l'hora de fer composició.
Clar, el fet de...
Bé, tinc molta familiaritat
amb l'ordinador
i actualment és una eina
fonamental, imprescindible,
treballar amb l'ordinador
per la composició.
És com els arquitectes
que treballen amb l'ordinador.
Els compositors, igual,
és essencial.
Saps que m'ha cridat molt, Ramon,
quan parlaves que als 11 anys
ja composaves avui en dia
i afortunadament
les escoles de música,
si més no aquí a Tarragona,
Vilaseca,
tenim exemples,
estan a basar
de nois i noies
que estudien música.
però que als 11 anys
et posis a composar música
crida una mica l'atenció
a aquestes edats
tan primerenques, no?
Sí.
Crear peces musicals
a aquestes edats.
I tant.
I tant, el que passa
que, bueno,
eren peces que...
Amai, a mi m'imagino
que no seria
com la que ha guanyat.
No, el que passa
que, sí,
jo llavors estudiava a Barcelona
que fa 30 anys
era aquí a Tarragona
potser era més difícil, no?
No hi havia
tantes escoles de música.
Jo llavors vaig estudiar
a Barcelona
i ja de petit,
ja volia...
Recordo
quan em estudiava
l'àlbum de la joventut
de Schumann
que escrivia preludis
imitant l'estil de Schumann
perquè em fascinava, no?
I el que passa
que no me n'en sortia
i una miqueta
m'enfadava a mi mateix, no?
Com és que no em surt
com Schumann?
Bueno, és evident, no?
Però ho intentava.
A veure,
si feies això
és que estaves predestinat
a ser compositor,
a fer música, no?
Jo crec que no tenies
una altra sortida
i ara, diguem-ne, que és això, el destí.
El destí,
molt d'esforç
i molta feina
per crear aquesta obra
en gagaku
que té un sentit també
i té un significat
que m'agradaria
que expliquessis als ulls
perquè és bonic
explicar
què vol dir
aquesta paraula.
El gagaku
és la música tradicional
és la música
que es toca
en el Palau Imperial
del Japó
des de fa
deu segles
i s'ha anat tocant allà
ininterrompudament
cada vegada
que hi ha un esdeveniment
quan ve un emperador
o un rei
o un president
important
i fan els honors.
És una música
que s'ha mantingut
invariable
al llarg del temps
des de fa deu segles
fins a l'actualitat.
La manera que podem dir
que actualment
al segle XXI
és la música més antiga
que pots escoltar
en directe
i és una música
que és fascinant
perquè dona una sensació
d'aturada del temps.
El temps és circular
és com si donés voltes
i també
degut als instruments
que utilitza
que són
uns instruments
molt exòtics
hi ha un orga de boca
unes flautes
molt especials
doncs
és un timbre
que
una miqueta
el podem associar
en certa manera
a la música electrònica
actual
amb moltes inflexions
de to
i això produeix
una música
que és realment
podríem dir
extraterrestre
és una música
molt exòtica
i interessantíssima.
Jo el que pretenc
és dos coses
donar aquesta sensació
d'aturador del temps
per tal
de produir
un paisatge sonor
un paisatge sonor
en el qual
l'espectador
contempla
la música
no com un discurs
diguem-ne
clàssic
sinó
com un paisatge
de sons
i d'altra banda
també donar
una sensació
de
plurifocalitat
és a dir
que hi ha
diferents
focus sonors
hi ha l'orquestra
davant
diguem-ne
a l'escenari
i també hi ha
dos petits grups
de cambra
situats
darrere
el públic
i en el qual
el que produeix
és una sensació
que la música
circula
una miqueta
per la sala.
És a dir
clar
jo ara estic visualitzant
aquell moment
que tots esperem
per conèixer
perquè s'estreni l'obra
que serà com sempre
a començament d'estiu
i amb l'Orquestra Sinfònica
de Barcelona
i Nacional de Catalunya
allà al Camp de Mar
tot això
com ho veus tu?
Perquè clar
si estàs parlant
d'aquesta recreació
de paisatges tímbrics
amb una auditoria
a la gora lliure
una nit d'estiu
això pot ser
pot col·laborar
acabar de crear
aquest paisatge
que esmentes?
Això és una cosa
que no sabrem
fins al dia de l'assaig
perquè l'acústica
fins que no ho proves
és un misteri
el que passa
que sí que
jo he concebut l'obra
amb les condicions
idònies d'auditori
és a dir
d'un auditori
com cal
llavors jo suposo
que el Camp de Mar
tot el Palau de Congressos
doncs espero
que es reuniran
aquestes condicions acústiques
i tant
tots ho desitgem
Ja per acabar Ramon
has comentat
un fet
al llarg de la conversa
que ara
quan estaves parlant
de la teva obra
bé a veure
és un plantejament
molt casual
però parlaves
d'una època
en què la creació musical
creava grans obres
però una mica fosques
i curiosament
els que feu composició
en l'actualitat
us em miralleu
en el que és
la música oriental
molt ancestral
i també
en les noves tecnologies
és una combinació
que en molts casos
i en un ofici darrere
resulta
no?
Sí
bueno
clar
és trobar
sempre la música
i l'art en general
es tracta
d'aportar
coses noves
el que passa
cada vegada
és també
també com deia aquell
ara no me'n recordo aquí
és dir el mateix
amb altres paraules
i el fet
de contemplar
els mateixos paràmetres
musicals de sempre
és a dir
l'harmonia
el contrapunt
la forma
però des d'una altra perspectiva
ja sigui
l'oriental
o l'electrònica
el que et fa
és dir
el mateix
però
amb altres paraules
de fet
és allò
que no hay nada nuevo
bajo el sol
és a dir
la novetat
consisteix
en presentar-ho
d'una perspectiva diferent
per això
hi ha l'interès
en l'Orient
sí, sí, clar
ens haurem d'esperar
nosaltres també
que s'estreni
aquí a Tarragona
Ramon Homet
ha estat un plaer de veritat
enhorabona
per aquest premi
estàs, deies
baixant la mola
de Coll de Jou
deies, no?
sí
i et queda molt
per arribar
a casa
o què?
no, bueno
ara ja estic
ja he passat
el Coll del Guix
i ara estic a punt
d'arribar
a Coll de Jou
la mola
és el meu
santuari natural
molt bé
doncs ara
anem cap a casa
una mica
de llarg de foc
i a passar
la tarda freda
allà
a Escorna el Bou
moltíssimes gràcies
Ramon
una abraçada
moltes gràcies
a vosaltres
adeu-siau
fins aviat
adeu-siau
adeu-siau