Dos minuts i arribarem al punt d'un quart d'onze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Tenim pendent una connexió amb l'exterior,
fins al Teatre Metropol,
i fins allà ens hi desplacem ara mateix.
El motiu de la nostra visita en aquest punt de la ciutat
és que avui, de fet, en aquests moments,
s'està donant a terme la presentació
a diferents alumnes d'escoles de la ciutat
de diferents punts de l'Agenda 21.
Aquest projecte que ha de guiar, en certa manera,
ha de donar les línies mestres del projecte mediambiental
de la ciutat pels propers anys.
Aquest acte es fa, com dèiem, al Teatre Metropol.
Compte amb la participació de l'atinent d'alcalde de Medi Ambient,
Carme Crespo, i cobrint-ho,
s'hi troba els nostres companys Joan Maria Bertran i Pep Sonyer.
Pep, què tal? Bon dia.
Hola, Jordi, bon dia.
Ha començat-hi, això?
Doncs sí, l'acte ha començat.
De fet, ha estat a terme en aquests moments,
però fa pocs minuts que l'atinent d'alcalde de Sostenibilitat,
Medi Ambient i Salut, s'ha dirigit a alumnes,
bàsicament de diferents instituts,
set concretament de la ciutat, són uns 350 alumnes,
deia que són bàsicament de cinquè i sisè de primària.
I així he d'arxar per explicar-los una mica
què és això de la gent de 21, que és el Medi Ambient,
què és el que no tenen en compte ells.
Ara estan fent l'acte, en el de curs del matí
també es representarà una obra de teatre,
serà avui, aquest matí,
també una obra de teatre que es diu
La Gaia Juga a la Terra i tu.
És una obra de teatre que va carreg d'una escola,
crec, del Baix Penedès, en qualsevol cas,
és el que anirà fent-se en aquesta jornada.
Recordeu que la Setmana de la Medi Ambient
va començar ja i dimecres,
i s'allarga encara fins demà, divendres,
que és quan hi haurà un dels plats forts.
Un dels plats forts, volíem dir.
Saludem ja la gent de l'alcalde de Medi Ambient,
Carme Crespo.
Carme, molt bon dia.
Bon dia.
Ara estàvem parlant d'aquests alumnes
que han vingut avui aquí,
que estan matents per saber
què és el que passa al voltant del Medi Ambient.
Un tema que a ells també els ha de preocupar,
tant que seran en un futur,
potser, qui sap,
algun d'ells dirigent-se polítics
que tindran a les seves mans
fer moltes coses,
com les que s'han de fer des de les administracions,
per personal al Medi Ambient.
Doncs bé, això esperem,
perquè realment confiem en els nens i nenes
que pugen ara,
que són els que han de transmetre els valors
per la defensa del Medi Ambient.
També ells han de després aplicar-los,
però ara són un actiu important
perquè són els que més arriben a les seves cases
i més conscienciats estan en aquests temes.
La veritat és que les jornades de Medi Ambient
d'aquest any, dels tres dies,
dos han estat dedicats a les escoles i als nens
en la participació de la Regidoria d'Educació
de l'Ajuntament de Tarragona.
Ahir, en concret,
unes quantes escoles van presentar
els seus tallers de roba ecològica,
però amb uns muntatges impressionants,
és a dir,
alguns convertint-ho en obres de teatre,
els altres amb unes coreografies musicals,
és a dir,
que a més a més de portar tota la feina
que habitualment els porta al darrere,
que els ajuden dels professors,
professors, pares, mares, avis, àvies,
a més a més després fan això,
aquests muntatges,
que de cara a l'any vinent
volem portar-los per tota la ciutat
i sobretot al carrer perquè es vegin el que es fan.
I avui també tenim les escoles,
les escoles de Tarragona,
que ja tenen elaborada la seva agenda 21 escolar
de fa dos anys,
van ser pioners abans de tenir la de la ciutat,
que la tenim ara,
aquest mes, demà en concret,
presentem el pla d'acció.
Ells ja les escoles ja ho van fer,
agrair aquesta iniciativa a les escoles
i als seus professors i professores,
i la veritat és que posem aquest gra de sorra,
perquè el futur d'aquesta ciutat
sigui més amable,
que sigui sostenible,
que creixem d'una manera sostenible,
perquè hem de créixer socialment i econòmicament,
però també en defensa del medi.
Què podríem explicar del pla d'acció
que justament demà es presentarà?
És a dir, no cal que ens pensem gaire,
però en fi, hi ha molts conceptes
a tenir en compte,
moltes coses que han de canviar,
per exemple, hi ha una ordenança mediambiental
de l'Ajuntament,
que és l'any 84,
recordar de memòria,
i que, per exemple,
és un dels supòsits que s'haurà d'actualitzar.
Hi ha moltes accions en concret
que els ciutadans haurien de saber,
que es duran a terme els propers anys,
però ja estem treballant amb això.
A veure, el pla d'acció local
és el full de ruta.
Hi ha repetidament,
durant tot aquest temps,
el setembre que l'estem preparant,
que vam iniciar la diagnosi de la ciutat
per l'agenda 21,
perquè després culminés
amb aquest pla d'acció local,
doncs el que té són set línies estratègiques
que aquesta ciutat ha de dur a terme
durant aquests deu anys.
Després d'aquestes línies estratègiques
pengen tota una sèrie de programes
i dins d'aquests programes les accions,
algunes de les quals ja les hem vingut preparant,
no hem esperat a tenir el pla,
com per exemple el pla de residus,
que és una de les accions d'aquest pla,
ja el tenim.
De fet, al final de juny ja el presentem,
és a dir, hem anat avançant.
També, per exemple,
amb el pla d'estalvi d'aigua
ja hem avançat,
perquè durant aquests mesos
el que sabíem de segur
que ens diria un pla d'acció local
de sostenibilitat,
doncs ja ho hem posat en marxa.
També amb la qualitat de l'aire
o bé amb els espais verds d'aquesta ciutat,
que hem fet el catàleg d'espais verds,
per posar-lo al pla d'ordenació urbana municipal,
i d'aquí es derivarà tots els projectes
per fer l'anella verda
i també per fer d'altres actuacions,
com per exemple havingudes arbrades,
perquè la gent pugui traslladar-se
de ponent fins a llevant d'aquesta ciutat
caminant o amb bicicleta,
però sota ombra
i d'una manera una mica més amable,
que dic jo,
perquè a vegades una qualitat de vida
pot ser sentir un soro,
com canta un ocell amb un arbre,
i no tenim per què sortir fora de la ciutat,
ho podem sentir i gaudir dins de la ciutat.
Aquest és l'objectiu
entre moltíssimes actuacions
que vindran contemplades
dins el pla d'acció local.
Només a l'Antica Nacional 340
es plantaran, crec que són prop de mil arbres,
és a dir, que serà això,
aquesta ombra que es busca
perquè la gent pugui fluir
dels barris al centre de la ciutat.
Tenim la 340,
tenim també la Tabacalera,
que es pot fer les entrades a la ciutat
per Sant Verdi i Sant Pau
i des del campus de Salades aquí,
és a dir, hi ha tota una sèrie d'actuacions
que conforme es vagi refent la ciutat,
conforme es vagin arrenjant aquelles...
La ciutat urbanísticament
s'haurà d'anar pensant en això, no?
Això en un futur,
que també veurem que, per exemple,
si entren per aquest cantó de la ciutat,
dels arbres de la 340,
trobaran un jardí aquí a la zona de Sant Rafel,
la quinta de Sant Rafel,
un jardí molt maco,
amb possibilitat que hi ha així també llacs artificials,
i per l'altra banda trobaran un jardí romà també, no?
És a dir, això és un futur proper,
més o menys a curt, diríem que a un llarg termini proper, diguéssim.
El jardí romà ja surt a licitació,
que el jardí romà,
perquè ens entenquem,
és el jardí de l'amfiteatre,
el que ara són les tres granotes,
aquest ja està a licitació,
i l'alcalde va voler que fos un jardí romà,
vam estar en contacte assessorats per a Empúries,
que ells ja ho tenen,
i ara ja surt a licitació tot el que és l'obra
i la vegetació l'anirem col·locant
amb èpoques que es pugui col·locar,
perquè tothom sap que no es pot plantar,
segons quines plantes,
tot l'any, no?
Això és immediat.
El parc de Rafel Puig i Valls,
fins ara, part de la ciutat,
es remodelarà com a tal parc l'any vinent,
però primer, ara,
el que fem és restaurar la Quinta de Sant Rafel,
que serà el centre d'interpretació de la natura,
i fer una tanca al voltant.
És a dir, això és immediat.
I el que ja també és immediat
en quant a parcs i jardins,
que ja s'està fent,
no es començarà en breu,
són les actuacions al Pont del Diable,
que ell també hi va un altre jardí.
Són actuacions, diguéssim, a curt termini,
però que diran Marta Lélitzant,
a mesura que avanci el temps.
Aquest jardí romà, concretament,
molts conyents estaran imaginant-se
alguna pel·lícula de romans, no?
I n'hauran vist alguna,
amb grans fonts ornamentals, no sé.
Com se l'imagina que serà?
No, no hi haurà grans fonts ornamentals.
Serà un jardí romà
de l'estil arquitectònic dels jardins,
però el que hi haurà, sobretot,
és el tipus de planta, no?
De planta i les actuacions urbanístiques,
doncs, una mica semblants
als dels romans.
Però no seran grans fonts ornamentals
ni piscines allà al mig, no?
Com a les pel·lícules veiem.
No, no, és una altra cosa.
Són compensat, però que serà un dels espais
que segurament adoptarà Tarracoviva, no?
És a dir, per fer-hi trec de activitats, o...?
És claríssim que serà així,
i ja s'hi es cau, perquè serà el d'alfeteatre,
que també estarà tancat.
És a dir, aquest jardí també estarà tancat
durant la nit,
que és el que amb els petits parcs
haurem de fer.
Amb els grans, com el Parc del Francolí,
doncs, no és possible,
haurem de posar seguretat,
però els petits, doncs,
intentarem això, que la nit estigui tancat.
Llavors, les altres actuacions molt importants
que s'han de fer,
que n'hem fet unes quantes,
però que en tenim moltes,
són actuacions, els microparts i jardins,
que, doncs,
deuen ser en total una cinquantena,
que en queden molts per fer,
perquè només a Ponent n'hi ha 25
per fer, entre places
i llocs on hi pot haver una plaça.
Això no vol dir que totes siguin verdes,
sinó que siguin places
on la gent pugui viure i conviure.
al centre de la ciutat,
que jo crec que és un dels llocs
on més mancances hi ha,
s'hauran de fer petites, petites actuacions,
perquè no dona el centre de la ciutat per més,
però també en pot haver unes 12 o 13,
i després allà van, també, unes 12 o 13.
Llavors, això, doncs,
preveiem que en 3 o 4 anys
ho puguem tenir acabat.
Ahir, vostè, quan feia balanç
d'aquest primer any de la regidoria,
ja ens alertava que s'estalirà
un pla per reordenar els càmpings de Tarragona.
se m'acut que hi ha un cas que és flagrant,
el del càmping a la platja llarga,
que està 4 metres més enllà
d'on hauria de ser el seu límit,
i, per tant, sobre les dunes, pràcticament.
El cas d'aquest càmping i d'altres,
hem decidit, conjuntament
amb el tinent d'alcalde d'Urbanisme,
Javier Terres,
demanar-los que facin un pla especial per a càmpings,
i ells ho han vist,
tots els propietaris,
en una reunió que va tenir el propi conseller,
ho van veure bé,
per tant, ara ens posem a treballar en aquesta línia,
perquè, evidentment, casos com el de la platja llarga
s'hauran de refer,
hauran de retirar-se de les dunes,
però qualsevol intent de futur,
també, de variar el que estigui dins del pla
que es farà dels càmpings,
doncs ho hauran de tenir en compte.
L'únic que fem és reordenar una mica el tema,
però jo crec que ells ho veuen bé,
els propietaris dels càmpings,
nosaltres creiem que tenir els càmpings
és una oportunitat per a aquesta ciutat,
i que està bé tenir-los,
però d'una manera ordenada.
ordenada, com també ho ha d'estar a diferents actuacions,
al voltant del medi ambient,
moltes deies, per cert, tenen un cost,
hi ha un pressupost per fer les coses,
i s'ha d'explicar també que hi ha molts diners
que arriben a aquesta àrea de medi ambient.
Vostè va explicar que havia augmentat un 75% la partida,
és a dir, que són vora 3 milions d'euros,
però molts, recordo el 60%, aproximadament,
provenen de subvencions,
ja estiquen europees o d'altres administracions.
Exactament.
Doncs el pressupost de l'Ajuntament,
tothom sap que és limitat,
encara que vam,
amb l'àrea de medi ambient,
el vam reforçar,
un 75%,
però ho hem pogut fer precisament
perquè hem demanat moltíssimes subvencions.
Totes aquelles subvencions
que es passaven per davant dels ulls,
les hem demanat,
llavors hem tingut sort,
la veritat és que gairebé ens les han donat totes,
i representa que d'aquest augment,
gairebé un 60%,
més del 60% han estat gràcies a aquestes subvencions
que hem demanat i ens han concedit.
Per tant, fem possible allò que sempre dèiem,
a part dels diners que pugui tenir la ciutat,
el que hem de fer és demanar a aquelles entitats,
a aquelles,
inclús alguna empresa que no és la Generalitat
o és els fons europeus,
sinó també, a vegades,
com la Caixa, per exemple,
la Caixa i la Diputació
ens han donat una subvenció pel Pont del Diable,
per exemple.
Nosaltres el que hem de fer és això,
intentar fer la ciutat més sostenible,
fer-la més maca
i si els tarragonins i tarragonines
costa el menys possible,
i això hem de fer d'aquesta manera,
perquè realment pel medi ambient,
si es busca, hi ha inversions.
És que li anava a dir,
aquests diners hi són,
són els seus llocs respectius,
però clar, cal anar a trucar a la porta i buscar-los,
sinó els sols no venen.
No, no, cal anar i, a més a més,
molt s'ha de trucar.
És a dir, has d'estar pendent,
no solament presentar la sol·licitud,
sinó que has d'estar molestant cada dia,
cada director general que toqui,
allò de dir,
escolteu, si us plau,
jo soc aquí,
tinc aquesta subvenció,
penseu en mi.
De fet, la Generalitat ens ha concedit,
doncs, tot el tema de la implantació de matèria orgànica,
doncs, ha sigut un ajut de la Generalitat.
També, l'Avinguda de Sarbrades, per exemple,
ens ha concedit, doncs,
una part de la campanya d'estalvi d'aigua,
per exemple,
i els fons de cohesió,
tothom sap que els contenidors soterrats,
aquests quatre illes noves que hem demanat,
doncs, també ens subvenciona el 50%,
els fons de cohesió.
Els ajuts de la Generalitat són més petits,
però són un 80%, un 70%,
la resta la posem a l'Ajuntament.
Els del fons de cohesió,
doncs, ens donen el 50%,
però que el 50% de 6 milions
o 7 milions d'euros
són importants.
Els veïns del Serrallo,
ens escoltin, han de saber que
en breus mesos,
així, entre cometes,
veuran com s'acaben de soterrar,
posar les illes que quedaven pendents,
i els de la paraula també hem de saber
que l'àrea de Medi Ambient
adquirirà uns camionets petits,
crec que elèctrics,
per tal de poder fer la recollida,
com que ja no es pot posar de contenidors,
perquè hi ha moltes restes romanes,
la recollida més selectiva.
A veure, començo pel Serrallo.
El Serrallo ja tenen una bateria
de contenidors,
dos bateries de contenidors soterrats,
llavors hem pensat que amb dos o tres més
ja cobrim tot el Serrallo
perquè és petit,
i llavors hem fet aquesta petita inversió
per tenir ja tota aquella part,
que a més a més tenim la façana portuària,
tal com està,
doncs per tenir-la ja ordenada.
I això és el que farem,
jo crec que al final d'estiu
ja es podran començar les obres
i posar-les.
En quant a la part alta,
a la part alta el tema és
que ara estem estudiant,
de fet ja vam fer les primeres reunions
amb l'associació de veïns,
que desapareguin tots els contenidors
que hi ha a la part alta.
Ara hi ha un sistema de recollida
que ha fet desaparèixer bastant els contenidors,
però encara hi ha tota la part de restauració
que els hi hem de posar els contenidors
perquè fan les deixalles d'aquesta part,
doncs són importants.
Llavors el que farem és mirar,
a veure si també els hi podem recollir,
ja també hem tingut converses amb ells.
Això, aquest pla,
doncs seria gener i febrer del 2009,
i és clar,
si hem de fer una recollida porta a porta
a la part alta real,
necessitem uns camions que no contaminin,
que facin menys seroll
perquè la recollida durarà més estona
a la part alta.
I aquest és el motiu
pel qual ens decidirem
a comprar vehicles elèctrics
a la part alta.
Vehicles elèctrics com són?
Els ha vist?
Vostè són petits, grans?
Petitons ja ho ha dit, no?
És a dir, no que està recollideta, eh?
Jo he vist a Madrid
uns elèctrics
elèctrics que són alts i estrets
per poder passar,
però també he vist, per exemple,
a Santander uns bolquets
que són més petits elèctrics.
És a dir, jo aquests dies
m'he mogut a diverses ciutats allò
anant i tornant,
però per veure aquestes coses en concret,
perquè sempre és millor veure-ho in situ,
i doncs encara hem de veure
quin sistema,
perquè els elèctrics bolquets
n'hi ha en el mercat,
els que hi ha a Madrid
s'han de fer expressament.
i llavors potser, doncs,
no sé si arribarien
a poder
aportar-nos aquests camions.
Però, doncs,
amb això estem.
En aquesta línia
no tardarem gaire
en treure-ho a concurs,
perquè també s'ha de treure,
i veure qui es presenta
i en quin model, al final,
ens quedem.
Ha vist alguna ciutat
que ho faci molt bé,
això del medi ambient?
És a dir, que el tema
de l'escombreria
de la recollida de Brossa,
per exemple,
alguna ciutat dels que digui
mira, aquesta sí que
s'hi estan ben posats.
A veure,
de fet, a Espanya
i a Europa
i a Catalunya
hi ha ciutats
que ho fan bé.
Jo no voldria ara
dir una per una altra.
Jo vam estar a Viena
i realment,
doncs veus que allà
no hi ha ni contenidors al carrer,
tot el que és el centre de Viena,
i no hi ha contenidors al carrer,
per tant,
la recollida la fan porta a porta
a tot el que és el centre.
A Madrid també es fa porta a porta
i veiem, doncs,
que això millora ostensiblement
la neteja d'una ciutat.
El no tenir un contenidor
vol dir que la gent
no posen la Brossa al terra
i allà on els hi ve.
També és cert
que després de moltes converses
amb els responsables
d'aquests temes
de totes aquestes ciutats
i el País Basc, per exemple,
al final tothom diu el mateix.
O sigui, l'Ajuntament,
que és el que fem nosaltres,
consenciem,
posem els mitjans,
però al final les sancions.
La gent que no compleixi,
doncs, hem acabat posant sancions.
Bé, jo espero que a Tarragona
no ens faci falta això.
Estem en la segona fase,
que és la conscienciació,
en fer campanyes,
i després, doncs,
veurem si cal o no cal sancionar.
De tota manera,
doncs, espero que no calgui.
Encara hi ha qui li costa, però, eh?
És a dir, posar cada cosa al seu lloc,
és un procés, diguéssim,
de progressiu, no?,
d'informar la gent.
Jo crec que la major part
de ciutadans i ciutadans
de Tarragona compleixen.
Per tant, aquestes persones
que no compleixen,
ho vaig dir igual
amb la campanya de presentació
de la campanya dels gossos,
els que no compleixen
se'ls ha d'explicar.
Se'ls ha d'explicar
que han de complir,
que Tarragona és de tots,
que necessitem
que la Tarragona sigui neta,
que és una Tarragona
patrimoni de la humanitat,
ja d'estar neta,
i llavors jo crec que hi ha molta gent
que es conscienciaran, no?,
i que potser és això,
que tampoc no se'ls ha explicat bé
a la gent el que cal que faci,
perquè la separació de la brossa
no és senzilla d'entendre.
Llavors, nosaltres posarem els mitjans,
els propers contenidors soterrats,
vull que portin dibuixos
que va a cada contenidor,
perquè és molt més fàcil
veure un dibuix
i saber on tu has de posar, no?
Llavors, aquestes coses
d'educació ciutadana
fan que tinguin més èxit
les campanyes.
I bé, en últim terme,
doncs ja sabem
que les sancions aquí estan, no?,
i que, doncs, la Guàrdia Urbana
al seu moment, doncs,
procedirà a sancionar
els ciutadans que no compleixin.
Qui tingui dubte,
seria interessant que pogués assistir demà,
doncs, a la presentació
d'aquest pla d'acció, no?,
de l'agenda 21,
perquè vegi, doncs, cap on camina la cosa, no?,
és a dir, que aprenguin més
sobre aquesta agenda 21,
doncs, que hi ha d'implicar tothom,
no només l'administració,
sinó també els ciutadans,
és a dir, tothom,
té que anar a una.
La pla d'acció local
de l'agenda 21
és transversal,
és a dir, no és l'agenda 21
de Medi Ambient,
sinó que és l'agenda 21
de la ciutat.
Llavors, doncs bé,
jo convido a tothom
que vulgui assistir,
és al Saló d'Actes
de l'Ajuntament,
també hi haurà
una xerrada prèvia
d'un catedràtic
de la Universitat Autònoma,
i després, també,
d'altres ciutats
que ja tenen l'agenda 21
fa anys,
ens venen a explicar
tot el seu procés,
que trobo que ens pot ajudar.
I amb aquestes jornades
demà acabem
el Dia Mundial,
que nosaltres hem fet
tres dies mundials
del Medi Ambient.
Senyora Carme Crespo,
gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Doncs això és el que expliquem
des d'aquí,
des del Teat de Metropol,
on continua fent-se
aquest acte
del Dia Internacional
del Medi Ambient.
És una activitat
que es duet
des de fa
alguns minuts.
Ara intentarem entrar
a l'interior,
a veure si podem
posar-vos en directe
una mica
d'aquesta activitat
que està a terme
aquí al Metropol.
Ara mateix,
de fet,
estan passant
uns audiovisuals
amb diferents
informacions
sobre
el Medi Ambient
i què cal fer
per tal
de preservar-lo.
Audiovisuals que veig
que desperten
fervor
entre el públic assistent.
Sí,
sí, sí, sí.
La pública
pensa que són
350 nens i nenes
de 7 escoles
de la ciutat
i estan molt
implicats,
diguéssim,
no es nota
quan aplaudeixen.
Pep,
si et sembla,
ho deixem aquí.
Hem escoltat
les paraules
que de l'atinent
d'alcalde
de Medi Ambient
Carme Grespo
ens ha explicat
el motiu
d'aquest acte.
Recordin demà
aquesta cita
la presentació
del Pla d'Acció
de l'Agenda 21
i també hem repassat
alguns dels projectes
de futur
d'aquesta conselleria.
Joan Maria Bertran,
Pep Soñé,
moltes gràcies
per aquesta connexió
i ens parlem després.
Fins ara.
Fins ara.
Doncs hem estat
al Teatre Metropol,
hem estat seguint
una de les activitats
que té lloc
al Teatre Metropol,
una de les activitats
que té lloc
a motiu
del Dia Mundial
del Medi Ambient
i ara volem canviar
completament de qüestió.
Deixem enrere
el Medi Ambient
i parlem d'internet,
parlem d'un diari digital
que es posa en marxa
la setmana vinent.
Ho fem després
de la publicitat.