Maribel Amaya, bon dia.
Benvingudes. Són de l'Escola de Dança Màrmara, ja les coneixen,
però venen en representació de totes les professionals
que us dediqueu a la dansa.
De l'associació pel Foment de la Dança.
Que és una associació ja veterana,
que està arreu de Catalunya, lògicament.
Sí, l'associació pel Foment de la Dança
està formada per les escoles d'aquí de Tarragona.
Després també pertany, estem dintre de l'associació
que ja estan ja tot la ciutat de Tarragona,
de Reus, Cambrils, tot això, tota la comarca.
I dintre d'aquesta també estem a dintre
de l'associació més gran, que és la de Catalunya,
que està a la seu a Barcelona.
És el dia 29.
Sí.
El dia 29, però al voltant d'aquella data
és el moment en què els professionals de la dansa
no sortiu amb la pancarta, perquè no cal.
El que sortiu és a ballar.
Amb el cos.
Ahir dius, escolta, jo puc expressar tot el que necessito.
És un dia reivindicatiu o és només un dia,
que no és poc, per compartir la bellesa de la dansa amb tothom?
Jo sempre creu que era de compartir.
Sí, era un dia de festa, de celebració,
semblant al dia de Sant Jordi, no?
Sí, el llibre, doncs el 29, la dansa.
Sí, molt, molt feliç, molt, molt de sortir al carrer,
de disfrutar, també coincideix amb l'època de la primavera,
si fa bon temps, ballar fora a l'aire lliures, preciós.
I després també, clar, té la part de comunicar amb el públic
i de fer-ho conèixer cada vegada més, cada vegada més.
Però jo crec que és una festa.
Tots els col·lectius, lògicament, i de creació mai en tenim prou.
Aviam, hi ha moltes mancances en tots, eh?
Però ni que tinguis, lògicament, allò que estimes amb passió,
com en el vostre cas la dansa, sempre dius,
home, podria haver-hi més, podríem tenir-ne més.
Sobretot en el tema de la formació, probablement, no?
Que hi ha tants joves que volen estudiar dansa, formar-se
i tenir una preparació acadèmica, sortides,
facilitats per moure's pel món,
i parlo des del punt de vista geogràfic.
Jo crec que la formació és el més difícil,
sobretot perquè les escoles de formació són cares, no?
I no tothom pot accedir-hi econòmicament,
i les que estan més bé de preu, suposant,
és que anar a Barcelona, i allò és un embut.
O sigui, entra molt poca gent per tota la gent que es presenta i tot.
Jo crec que fa falta més escoles de formació
i que tothom hi pugui accedir.
A part aquesta, perquè afició i persones dedicades a joves
que volen dedicar-se a la dansa professionalment,
n'hi ha un bon grapat, eh?
Molt, però és que també, clar,
és una professió que has de fer-ho des de molt jove.
I molt jove també tens que compaginar amb els estudis de l'escola.
Llavors, ara ja hi ha centres que es pot compaginar estudis amb dansa,
les dues coses.
I amb algun crèdit es pot convalidar, no?
Això jo crec que encara no està del tot lligat
i encara no està prou a l'abast de molta gent.
Jo el que tinc entès és que un temps es contempla, en teoria,
sobretot en els batxillerats artístics,
per a joves que des de ben jovenets estudien música, dansa,
poder fer una convalidació,
però que encara sobre la pràctica i no a tot arreu es pot tirar endavant, no?
No, no, encara tenen moltes obligacions de cara a l'escola,
que això és comprensible,
però que els hi dona molt poc temps per estudiar
i és molt estressant per a aquests nens dedicar-hi tantes hores a la dansa
i després tantes hores a l'estudi.
Parlo des d'una perspectiva d'observadora, exclusivament.
Tinc la sensació que una de les grans revolucions de la dansa
en quant a difusió ha estat treure-la al carrer.
I us ho pregunto perquè precisament vosaltres,
si més no aquí a Tarragona,
mai ja sou de les que heu tret al carrer la dansa,
però així, d'agafar-ho la bossa
i més igual el tipus de terra que hi hagi,
a ballar al carrer.
Si no venen a veure'ns, anirem nosaltres a que ens vegin, no?
Sí, realmente es una manera
para que la gente coja conciencia
de que la dansa es un arte
y que se le ha de dar el valor que se le ha de dar.
Por eso cuando has dicho lo de reivindicativo,
es una fiesta para nosotros los bailarines,
pero también decir, estamos aquí
y nos podéis apoyar más,
que ha cambiado, de 10 años aquí
la dansa está mucho más apoyada,
pero todavía nos falta,
sobre todo cuando has dicho
lo de que a los chavales
les cuesta compaginar lo que es la escuela
con la dansa,
el Instituto del Teatro ya lo hace.
Habría poquísimas plazas, si no es posible.
Y hay cantidad de gente,
cantidad de chavales con ganas de aprender
y tendría que tener el estado más facilidades
o más escuelas abiertas
para recibir a tanta gente.
poquito a poco.
Encara dóna la sensació,
i si diem la dansa,
podem parlar de la música,
també segurament,
o d'altres disciplines artístiques.
Hi ha preparacions acadèmiques,
un jove que vulgui ser advocat,
que vulgui ser enginyer farmacèutic,
vull dir,
encara es considera que,
sí, sí,
tu fes una cosa de profit,
escoltem,
però més de profit que la dansa o la música,
és com a qualsevol altre,
té el mateix esforç,
per arribar a determinats nivells acadèmics,
necessites el teu batxillerat,
la teva selectivitat,
vull dir que...
Jo crec que això ve d'anys molt...
ja fa anys,
però tampoc tant.
No, no, és que no fa tants.
No fa tants que...
Estava molt bé que la nena anés a fer ballet
o estudies una miqueta de música,
però estava bé, quedava bé.
Que hi hagués una part...
Estudia una cosa de profit
i després, si vols,
era allò que es deia.
Bueno, estava molt bé
que estigués acompanyada als estudis
per a alguna cosa artística,
però com una pinzelladeta.
Donava un plus a la persona.
Donava un plus, eh?
D'estatus social i tot això.
La dansa també està relacionada
amb un tipus d'estatus social i tot això.
Ara jo crec que s'està trencant,
perquè a més les escoles
també tenen unes cotes més baixes
que pot accedir-hi tothom,
no són elitistes,
i després que la gent està entenent
que la cultura musical,
artística de dansa,
és tan important
com qualsevol altre tipus d'estudis.
Fai, a l'Aberi Més Professionals,
la dansa també ha evolucionat,
ha abandonat el tutu
i comença a descobrir
totes les possibilitats
que té aquest moviment artístic.
Però estem en una societat
que el que no importa
és molt més la part més de l'intel·lecte,
de la part més intel·lectual
que la part més creativa.
Doncs mira, com a exemple...
I això és el que jo crec
que havíem de compaginar sempre.
M'ho poses?
No tinc el paper aquí?
i potser quedaré fatal.
No el tinc,
però a veure si confiaré
en la meva memòria.
Després parlarem amb la Mudit
sobre la companyia Color Dansa.
Aquí porten a l'espectacle
Ambientes Masque Parpader,
després que el 27
estrenen un espectacle,
ara què deies això d'intel·lectual,
que està basat en un llibre
que tenim molts lectors
de José Antonio Marina.
I dius, home,
la dansa comença a obrir-se
a absolutament camps
en el terreny de la literatura,
del text incorpora altres disciplines,
com és el teatre,
com és la pròpia música,
però concebuda
per un espectacle de dansa.
Vull dir que
hi ha més públic
perquè també
els professionals de la dansa
han descobert
que hi ha altres maneres
de mostrar la dansa al públic.
Jo crec que tot ha anat lligat,
no és que vingui més públic
perquè estem interlligant
diferents disciplines.
Jo crec que
és perquè
hi ha més difusió,
hi ha hagut
moltes més activitats,
és veritat que la Generalitat
i tot això
estan posant
més de la seva part
per divulgar
la dansa,
però jo crec que
igualment que la dansa
agafa altres disciplines
és una cosa,
és una corrent
de la nostra generació,
del temps que estem vivint.
Internet,
tot això,
tot s'interconnecta
i tot s'relaciona.
Llavors és impossible
que la dansa
tampoc
s'fusioni
amb altres disciplines,
igual que
qualsevol altre camp
que busca
interrelacionar-se.
A nivell professional,
ja en un món
ja de ballarins
i coreògrafs
adults potser no passa,
però encara
en el que són
les primeres edats
continua a vent
i la barrera del sexe,
és a dir,
costa més que els nens
vagin a les classes de dansa
que no pas
numèricament,
encara continua a vent
i més noies que nois.
Aquí Tarragona,
però...
Aquí sí,
però fora que va...
Però aquí Tarragona sí.
Sí.
Sí.
Bueno,
ara aquest programa
perquè està sortint
a la tele de fama,
que allà hi ha molts nois
que estan presentant-se.
i Tarragona és diferent
també per això.
La quantitat de nois
que es presenten
pels càstings
i que ballen
i que ballen molt bé.
Déu-n'hi-do,
no?,
la quantitat de nois
que estan sortint.
Us va més gent a l'acadèmia,
si obrim un parèntesi
des que fan aquest programa
a la tele.
A veure si us cobraran,
eh?,
els de la tele.
Sí,
ja no os lo pregunten.
Si están rompiendo
muchas barreras
en este aspecto
de los hombres,
está muy bien.
Home,
doncs sí.
Però és veritat que ve més gent
des que ha sortit
aquest programa
a l'escola.
Sí, sí.
I el curiós és que ve gent
molt gran.
Bueno,
molt gran.
Bueno,
que no són noietes
de 7 anys.
No,
no,
no,
no.
O sigui que la gent
que està venint...
Estàs parlant de 30 anys?
Sí, sí.
Té 40 i 40 i pico.
Però per què volen ballar
per elles
o per què es volen presentar
a un programa de la tele?
No,
perquè volen ballar.
Ah,
perquè,
home,
a veure...
No,
no,
no,
perquè...
Home,
ja d'una edat
que dius,
bueno,
ja estava...
Però volen ballar
la cosa moderna,
clar.
No,
tenen ganes
de tornar a viure
el que és l'experiència
de ballar.
És igual
el que tu ballis,
sentir la música,
moure el cos,
estar en una escola de dansa,
el viure aquesta sensació
del cos.
Clar,
és que quan parlem de la dansa
no només parlem
del col·lectiu professional.
Estem parlant
de la gent
que estima la dansa
com a públic,
de la gent
que li agrada ballar,
que no té aspiracions
professionals senzillament
vol gaudir del moviment
i la música.
estem parlant
de moltes coses
i per això
ho celebreu.
I com,
aquí a Tarragona,
com ho celebrareu?
Ho celebrem
el diumenge
i hi ha un acte
al Teatre Metropol
on es presenten
diferents escoles
amb diferents disciplines,
el clàssic,
contemporani,
jazz,
em sembla que no sé si
hi ha flamenc
i funky.
Aquestes serien
més o menys
d'unes edats
de mitjanes
i grans.
Sí, grans.
Y luego el 29
celebramos
en la Barrita
al Balcón del Mediterráneo
Hacemos dos barras
de clàssico,
una de peques
y una ya de más
adolescentes
y grandes.
¿A qué hora?
A las 6 de la tarde.
El 29.
Sí,
y luego a la Plaza Verdaguer
seguidamente
también hacemos
una muestra
de danza infantil
que hacen coreografías
que hacen coreografías
de jazz,
de funky,
de clásico también.
Es una mezcla
de todos los estilos.
Participan
en todas las escuelas?
Sí.
Per tant,
de quants ballarins
i ballarines,
ballarinetes
i ballarirets
estem parlant?
Pues unas 80,
70...
i a nuestra escuela.
Sí.
No más.
Más.
Igual un poquito más.
d'altres escuelas
jo crec que en sumar
unes 300 o així.
Esteu parlant
de 300 ballarins
i ballarines?
El mínim,
mínim a la Plaza Verdaguer,
després sense comptar
la barreta.
No,
és que doncs sí.
Se mobiliza
a cantidad de gente,
és impressionante.
I després al Metropol,
pues,
també,
una barbaritat.
Molt bé.
Qui vulgui
anar a l'espectacle,
vull entrar del llibre,
hem d'anar a buscar
invitacions,
alguna cosa en particular?
Hem d'anar a buscar
invitacions al Teatre Metropol.
Al Metropol?
Sí,
sobretot per la quantitat
de gent que hi ha anat
aquestes últimes vegades
amb les actuacions
de l'Associació
pel Foment de la Dança,
no s'hi podia entrar,
és entrada gratuïta
i hi havia barreres
bufetades per entrar.
L'aforament és el que és,
clar.
Sí.
I llavors aquest any
ja s'ha buscat
una manera més organitzada,
que no hi hagués problemes
i tens d'anar a buscar
les entrades abans.
I quan s'hagin acabat
les entrades,
s'han acabat.
I si no a Mala
sempre tenim el 29
al carrer,
que és un espai,
un escenari
molt natural
per la dansa.
I les petites,
que fan molta gràcia
veure-les.
Home, doncs sí,
la veritat és que...
El que passa és que també
a la plaça Verdeca,
quan comencen a venir,
les àvies,
les padrines,
les tietes,
ja sabem què passa
quan actua la canalla petita,
que tots volem anar a veure-ho,
per tant,
calma i els...
Bueno,
hi ha cadires
i està molt ben organitzat
i s'està bé,
s'està molt tranquil.
És un lloc així,
com està molt resguardat,
no, no,
s'està bé,
no hi ha cap...
La Maribel i la Maia,
deixem clar que venen
en representació
de l'entitat,
de l'associació
per al foment
de la dansa,
en representant
d'altres companyes,
d'altres escoles de dansa,
però si em permeteu,
un breu parèntesi
molt petitet.
Estou preparant ja coses
per aquest estiu?
Sí.
de carrer,
de cara a la ciutat,
més enllà de l'escola,
dic.
A l'estiu no,
nosaltres sempre ho preparem
per Santa Tecla.
Per Santa Tecla,
les companyies que vindran
per fer de dansa contemporània
que faran les danses al carrer,
però per Santa Tecla.
A l'estiu,
se treballa al mes de juliol,
les escoles fem colònies d'estiu
amb els nens,
també de teatre,
de dansa clàssica,
però ja de cara als nens.
I cursos,
cursos per seguir reciclant-se,
reciclant-se altres mateixes.
Vosaltres que aneu amunt i avall també.
El mes de juliol és un bon mes
per reciclar-se.
Home, i també us deu anar bé
per el tema aquest de Santa Tecla,
perquè coneixeu companyies noves,
gent que s'hi dedica,
i així podeu sorprendre'ns a nosaltres
amb nous noms de la dansa.
Sí.
Ara, bueno,
hi haurà dansa al carrer,
suposo,
el mes de juliol,
que porta la Massé Boronat.
Com cada any.
Que és la dança a l'obert.
La dança a l'obert,
que és preciosa.
Dins del festival d'estiu, sí.
Sí, sí, sí.
Això no ens ho podem perdre
perquè sempre val la pena.
No, no, ja farem memòria
als oients perquè no s'ho perdin.
Moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
i molta sort.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada