Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio
i ho fem ara portant en primer terme una xifra.
Són la de 16.000 persones que han perdut feina
durant l'últim any a la demarcació de Tarragona.
Es tracta d'una taxa del 60%,
una taxa molt per damunt del 42% de mitjana a l'estat espanyol.
En un moment en què es parla tant de nous desocupats,
d'expedients de regulació de llocs de treball en moltes empreses,
de la crisi del sector immobiliari i també del sector de l'automòbil,
volem parlar avui.
El matí de Tarragona Ràdio de les mesures que impulsa l'administració
per mirar de pal·liar en la mesura del possible aquesta situació problemàtica.
Per això ens acompanya avui el director dels serveis territorials
del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya,
el senyor Josep Maria Solanes.
Senyor Solanes, bon dia.
Bon dia.
En primer terme, com qualificaria les dades de l'atur dels últims mesos?
Realment, dir una altra cosa,
seria desconeixer la realitat del món laboral aquí a Tarragona.
La veritat és que són problemàtiques, són complicades,
no són gens bones i el ritme que porten,
jo crec que fins l'any que ve, fins mitjans de l'any que ve,
no serem capaços de reordenar una mica el tema de l'atur.
les dades dels últims tres mesos amb un creixement permanent de l'atur,
resulta que són complicades, no només a Tarragona, sinó a Catalunya en general.
Vostè parla ara que aquesta situació es pot perllongar com a mínim fins a mitjans de l'any vinent.
Són aquestes les previsions amb què treballa el Departament de Treball?
El Departament de Treball està conjuntament amb la resta de comunitats
i de comú acord amb el Ministeri de Treball i Immigració,
està buscant solucions a problemes de caràcter econòmic,
que fan que la situació de l'atur sigui cada vegada més creixent.
Aquí a Tarragona no tenim grans expedients de regulació d'ocupació,
les empreses de moment es mantenen,
ja n'hi ha hagut un petit moviment d'expedients de regulació d'ocupació,
però el número de treballadors ha afectat és molt poc.
Ens preocupa la continuïtat de les grans empreses del sector químic,
del sector de l'automòbil o auxiliar de l'automòbil a Tarragona,
però la idea de tota aquesta injecció de diners
perquè aforeixi cap al consumidor,
perquè es torni a produir una mica el consum de determinats productes
facin preveure que a mitjans de l'any que ve
sí siguin capaços d'aixecar cap
per poder una mica anar agafant un altre cop les xifres
no espectaculars de creixement de fa escasament un any,
però sí començar una mica a canviar una mica la tendència
al creixement de l'atur que tenim fins ara,
des de fa un temps aquí a Tarragona i a Catalunya
i a l'estat espanyol, en totalitat, tot l'estat espanyol.
Fins on pot arribar?
Fins que es produeixi aquest canvi de tendència?
Fins on pot arribar la taxa d'atur a la demarcació de Tarragona?
La taxa d'atur a la demarcació de Tarragona
és molt difícil de preveure fins a on podem arribar.
Aquí hem passat grans moments de crisi a diferents sectors.
Jo recordo crisi dels anys 91, 92,
amb el que el sector de la construcció va patir molt.
Vam aixecar cap.
Jo no sé exactament fins a on podem arribar.
De totes formes, el que sí que s'estan prenent mesures
per part del Departament de Treball,
a nivell de Catalunya o altres àrees a nivell de tot l'estat espanyol,
per intentar frenar aquest tipus d'ajudes.
Ara, si no recordem, no fa molt ni se'n parlava de fer una extinció de contractes
i ara està parlant d'una suspensió.
Això vol dir que les mesures, les gestions,
bé sigui de tipus econòmic o bé sigui gestions de coordinació amb altres sectors,
estan donant com a resultat modificacions de la situació,
però que això no vol dir que hem arribat al sostre,
que encara ens queda per passar una mala temporada,
encara ens queden uns quants mesos per poder patir.
Determinar fins a on? Impossible.
Jo ara no soc capaç de poder determinar xifres o dates
que determini de la situació actual.
Ara parlarem d'aquestes actuacions concretes
que s'ha donat a terme al Departament de Treball
a la demarcació de Tarragona,
però per acabar, aquesta situació de radiografia
de l'estat econòmic i laboral de la demarcació.
Podríem dir que la demarcació de Tarragona,
la crisi en l'àmbit laboral,
s'està repetint en els mateixos patrons
que en d'altres punts de Catalunya i de l'estat espanyol?
Aquí tenim una situació
que, parlant més en l'àmbit Catalunya,
no tenen altres territoris.
Nosaltres hem tingut, de moment,
la sort que no està passant com passa a Barcelona,
amb les grans empreses de l'automòbil
o de l'electrònica,
que estan provocant expedients de regulació d'ocupació
amb acomiadaments,
unes extincions de contractes massius.
Girona també està patint bastant aquest tema
i nosaltres hem tingut la sort,
de moment,
que no són grans volums
els que han produït extincions.
Això no vol dir que l'atur no creixi.
L'atur creix fonamentalment
perquè el sector de la construcció, per exemple,
no renova els seus contractes.
El sector de la construcció és un sector
que habitualment el que feia era renovar contractes de treball
i aquesta renovació no s'està produint.
Per tant, un treballador de la construcció,
quan deixa de treballar amb aquesta obra o amb aquest servei,
ja no s'hi renova el contracte.
Per tant, aquesta persona passa a engroixar
una mica les xifres de l'atur.
I, en canvi, expedients de regulació d'ocupació
podem parar a la millor de 250 treballadors afectats
des de l'1 de gener.
Per tant, són xifres que no són gens escandaloses
tenint en compte, per exemple,
com pot passar a Girona
o pot passar, sobretot a Barcelona,
que són d'estanar les grans empreses,
amb tancades que pot afectar 200, 300 i 400 treballadors per empresa.
Aquí hem tingut la sort, ja dic,
que els sectors majoritaris
en quant a un número de contractes de treball,
com pot ser el sector de la química,
el sector de l'empresa auxiliar de l'automà
i la propi metall,
el sector del metall, de moment es manté
amb unes línies de precaució,
però són una mica de mesures
per poder afrontar l'any 2009
amb certes garanties de producció.
S'han parlat, per tant,
que aquí aquest increment de les dades de l'atur
es deu no acomiadaments massius,
en bona part,
com s'ha produït, com vostè comentava,
a les demarcacions de Barcelona i Girona,
per exemple,
sinó fonamentalment a la no renovació
de contractes laborals
en bona part del sector de la construcció.
Sí, una part molt important del sector de la construcció,
però també hi ha una part important
del sector del comerç i dels serveis.
Tarragona és un territori
on el tema de l'Australia,
per exemple,
quan arriben aquestes temporades
de final d'any,
acostuma a tindre
una davallada important
de treballadors
que treballen
en contactes de caràcter fix
i discontinu,
per exemple,
i aquesta gent,
sumada a la no renovació
de la construcció,
està provocant
aquest creixement,
que fins ara era habitual,
en quant al creixement
de l'atur,
però incrementat
aquest any
amb tot el tema
de la construcció.
A principi,
no tenim,
de moment,
expedients de la construcció
prou importants
com que
per poder actuar.
De totes maneres,
no està de més.
L'altre dia,
el diari,
em sembla que el diari
de Tarragona d'avui
o d'ahir,
parlava del tema
de la BAU,
una empresa
que feia poc
que havia fet
una jove aventura
amb una empresa
de Coveití
i ahir
va sortir
la notícia
a la premsa
que 5.000 treballadors
de down
a nivell de tot el món
anirien al carrer.
O sigui,
que tot el sector
és una sorpresa
que ho trobo difícil
que es pugui solventar
excepte que
la reactivació
de diferents sectors
i sobretot,
fonamentalment,
qui té els diners,
en aquest cas
que són les entitats financeres,
com no boquin
aquestes ajudes
al consumidor
no ens en sortirem
de la crisi.
Per als treballadors,
per a aquestes persones
que ara en aquests moments
es troben desocupades,
la millor recepta
per sortir d'aquesta situació
és la formació,
senyor Solanes?
Sí, sí,
per descomptat.
Nosaltres,
el Departament de Treball,
ha fet diverses iniciatives
per intentar buscar solucions
amb aquesta problemàtica,
tenint en compte
que hi ha molta gent
que avui està a l'atur
i que porta molt de temps
sense estar a l'atur.
Per tant,
aquesta gent es troba
en unes edats
i en unes situacions
moltes vegades
per primer cop.
Aquesta política
del Departament de Treball
per intentar buscar solucions
amb aquesta gent aturada
passa per la contractació,
per exemple,
no fa molt,
d'uns 180 orientadors laborals,
aquí a Tarragona
en tenim uns 10 o 12
al Camp de Tarragona,
que es dediquen
a fer un seguiment
de tot el tipus de persones
que van a les oficines
de treball de la Generalitat
aquí a Tarragona,
perquè aquestes persones
feien una mica
de guies,
de tutors
per recerca de feina,
amb totes les eines
que tenim a disposició,
avui en dia,
tota la tecnologia
que tenim a la nostra disposició,
i la mateixa base de dades
del Servei de Comissió de Catalunya
per intentar buscar
a aquestes persones
una ajuda
que els permeti
trobar feines noves.
La formació fonamental,
la reconversió
de personal
que té
una formació
molt específica
o pràcticament
no la té,
el sector de la construcció
és un sector
que hi ha una part
molt important
que no té
una formació específica
per altre tipus d'activitats,
aquesta gent
és la que s'està abocant
també
per donar-li
una formació
que li permeti
la recerca
d'altres puestos de treball
que fins ara
no mai
havia plantejat
la seva necessitat
perquè ja estava bé
treballant a la construcció.
Avui en dia
hem de buscar alternatives
a través d'iniciatives
com poden ser
incrementar
els cursos de formació
com aquest col·lectiu
que s'ha de dir
d'orientadors laborals
que s'han desplegat
per tot el territori
de Catalunya.
Inclús també
hem iniciatives
per fomentar
l'empreendedoria
a la que la gent
que està a l'atur
inici una activitat
pel seu compte
amb un determinat
tipus d'ajuda
de caràcter econòmic
per afrontar
aquesta sortida
del mercat laboral
com a treballador
per compte aliena
amb una nova forma
de treball
que sigui treballador
per compte prop
i aquest és una altra
de les iniciatives
que està portant a terme
el Departament de Treball.
Quan parlava vostè
era de formació
pensar per exemple
en el centre
de la Budellera
centre d'innovació
i formació ocupacional
crec que aquest és
el nom correcte
concret
d'aquest centre
és un centre
que ha ampliat
serveis aquests últims mesos
per precisament
per incidir en aquest aspecte
donar
la més àmplia formació
possible
a les persones
desocupades.
Sí, el CIFO
que és el centre
que parlava
el CIFO
lògicament
d'acord amb
les necessitats
de la societat
el que està buscant
són
formacions
adequades
al que en aquest moment
fa falta
al Camp de Tarragona
la seva demarcació
de formació
hem estat parlant
amb el sector
químic
amb el sector
del metall
per intentar
buscar
i conèixer
quines són
les manques
de professionals
en aquestes àrees
per intentar
que
des d'aquest
centre
surti la gent
preparada i formada
per allà
pràcticament
trobar destinació
o sigui
intentar adequar
o sigui
fer
no el que es feia
fins ara
fins ara
es feien uns cursos
que sí que anaven bé
per la societat
però fa falta
anar renovant
una mica
aquest criteri
de connexió permanent
amb el sector
productiu
per conèixer
quines són
les seves necessitats
i naltros
com a administració
fer
el possible
perquè aquestes necessitats
a través dels nostres centres
puguin cobrir-les
sense necessitat
d'esperar
a molta gent
inclús
participant
i mateixos
en la formació
perquè en definitiva
aquesta gent
que surt del Cifro
acabarà treballant
en aquest sector
i per tant
la mateixa implicació
de l'empresa
és bona
per donar aquesta formació
deixem resumir-ho
d'una altra manera
fins ara potser es feien cursos
massa genèrics
en alguns àmbits
i ara
doncs s'ha aconseguit
en mitjançant aquest contacte
amb les empreses
poder donar formació
més concreta
pel que busquen
les empreses
tarragonines
avui en dia
no, no, home
la veritat
és que el sector
la formació que es feia
al Cifro
era perquè el sector
la demanava
el que potser faltava
aquest punt d'enllaç
per donar-li més agilitat
aquesta variació
o sigui
un curs
quan es munta
la seva dinàmica
a la millor
fa que
quedi una mica
tranquil·litzat
amb el temps
això no vol dir
que no sigui necessari
però a la millor
fa falta reforçar
altres àrees
i aquest contacte
permanent
és el que fa
que ara siguem
o teníem que siguem
més àgils
per donar una resposta
a la necessitat
del sector
per poder recol·locar
aquesta gent
que està a l'atur
parlava vostè
ara de contacte
amb les empreses
de cerca
en diferents sectors
hi ha
en quins sectors
avui en dia
a desembre del 2008
falten treballadors
en quins sectors
hi ha oferta
de feina
avui en dia
a la demarcació
de Tarragona
senyor Solanas
el sector químic
és un sector
que sempre demana
gent
amb un cert nivell
de formació
ja no val
la persona
que anava allà
i feia un petit curs
i s'incorporava
al món del treball
al sector
perquè a més
les empreses
el que volen
és
que la persona
que arribi
a ocupar
un bosc de treball
ja vingui
amb la formació
necessària
per poder afrontar
aquest repte
l'altre dia
vaig estar
en una reunió
que es va produir
una jornada
que es va produir
entre la EQT
i l'associació
d'empreses
de serveis
que treballen
amb el sector
químic
i que va
la seva tasca
va encaminada
pràcticament
a el mateix
a formar
gent
perquè
quan s'incorpora
al bosc de treball
les empreses
del sector
que rebin
aquests treballadors
ja tinguin garantit
un coneixement
en temes
per exemple
de seguretat
que és el que
vam estar parlant
en aquesta jornada
nosaltres
hem d'afegir
la formació específica
la formació tècnica
perquè aquesta gent
s'incorpori
el metall
també és un sector
que té
una manca
de gent
sobretot
gent especialitzada
és un sector
que avui en dia
per posar-te
un exemple
petit
però és un exemple
important
el sector
dels tallers
de reparació
d'automòbils
avui en dia
la mà d'obra
que tenen
és molt poca
i llavors
fan falta
gent
que s'incorpora
en aquest sector
per què?
no es venen cotxes
així mateix
les edades ho diuen
i la gent
repara els vehicles
ja no és
com abans
cotxe nou
i aquest
avui en dia
se'n van
fan falta
xapistes
fan falta
mecànics
fan falta
electricistes
d'automòbils
tot aquests sectors
que són els que estem
treballant
per aconseguir
la formació
d'aquestes persones
perquè avui en dia
són necessàries
ja ho eren abans
però avui en dia
per la raó que vostè
abans deia
la gent
es tira més
el cotxe
per tant
el porta a reparar més
que abans
el cuida millor
per dir-ho d'una forma
falta
el repte és
per tant
donar formació
per exemple
a aquest treballador
que durant molts anys
ha estat treballant
al sector
de la construcció
que s'ha quedat
sense feina
proporcionar-li
formació
perquè pugui treballar
per exemple
de xapista
el repte és aquest
avui en dia
en bona part?
Bé, no tinc ni que oblidar una cosa
el sector de la construcció
per la seva retribució
i pels seus horaris
de treball
va ser un sector
ha sigut un sector
que ha absorbit
molta mà d'obra
d'altres sectors
claríssim
el sector de l'hostaleria
molta gent que treballava
a l'hostaleria
se'n van anar
a la construcció
era una época molt bona
pagaven bé
el sector
tens un claríssim exemple
per exemple
amb els conductors
de camions
o d'autobusos
o sigui
molta gent
va sortir d'aquest sector
si es van anar a la construcció
perquè es guanyaven molts diners
reconvertir
tornar a recuperar aquesta gent
és un repte
menys complicat
perquè hi ha gent
que ja té una formació prèvia
i es tracta només
de reciclar-la
i adequar-la avui
i un altre repte
és aquesta gent
que efectivament
és del sector de la construcció
perquè va començar allà
i que ara es troba
que no sap fer altra cosa
o sigui
aquests dos reptes
són els que hem d'afrontar
per una banda
reciclar
l'antic treballador
de l'hostaleria
del comerç
o de qualsevol tipus
d'activitat
que se'n van anar
a treballar a la construcció
perquè es guanyaven diners
i feien uns horaris
de dilluns a divendres
per exemple
molt racionals
i aquests
tenen que ara
deixant la construcció
tenen o volen
intentar recorlocar-se
la major situació
es tracta només
de reordenar
una mica els coneixements
i l'altre sector important
és que tota la gent
que no té
realment formació
i que necessita
una formació
de cap a peus
per dir-ho d'alguna forma
ara que feia aquest comentari
referent als horaris
a la qualitat
dels llocs de treball
avui en dia
donada a aquesta situació
de crisi
han d'estar disposats
a fer algun tipus
de sacrifici
sigui per exemple
sacrificant algun dia
de festa
que podria tenir
en una anterior feina
i que ara per exemple
no pot gaudir
sigui per exemple
a l'hora de negociar
els nous convenis laborals
el treballador
ha d'estar disposat
a fer front
a algun tipus
de sacrifici
a causa
d'aquesta
situació econòmica?
Jo penso que tots
han de fer un esforç
tots
tant el sector empresarial
com el sector
dels treballadors
els treballadors
han de fer un esforç
i adequar-se una mica
també a la mateixa
circumstància
de la mateixa forma
que van deixar
per exemple
de portar un autobús
perquè treballàvem
de dilluns a diumenge
i feien horaris
la millor una mica
fora del que era
agradable per ells
per el tema familiar
avui en dia
si han de trobar
una feina
que han de treballar
altre cop
per exemple
el sector de la construcció
ha de dir
que era molt normal
treballar de dilluns a divendres
a les 6 de la tarda
del divendres
s'acabava
i algun treballava
el diumenge
sabre si volia
avui en dia
hauran de buscar feines
no sé
al sector de l'hostaleria
amb feines
de treballs
amb jornades partides
amb jornades
de matí
o de tarda
o inclús
part de la seva nit
també dedicada al treball
no els hi queda més remei
que adaptar-se a això
això no vol dir
res més que això
no vol dir
que el treballador
tingui que pagar
la crisi
a nivell retributiu
el tindrà que pagar
canviant una mica
i buscant solucions
que a ell
li siguin bones
a nivell econòmic
i familiar
però això
li obligarà a renunciar
a moltes situacions
de comoditat
o d'horaris
que ell ja estava acostumat
i que li anava molt bé
per conciliar la vida familiar
però bueno
la situació de crisi
s'obliga
inclús al desplaçament
molta gent que treballava
per exemple
en la mateixa ciutat
avui en dia
potser hauria de desplaçar
a buscar feina
fora
i agafar cada dia el cotxe
o un mitjà de transport públic
aquests sacrificis
són els habituals
Aquesta situació de crisi
en certa manera
tapa altres actuacions
que s'estan donant a terme
també des del Departament de Treball
que és per exemple
treballar en l'àmbit
de la igualtat laboral
coneixíem
a finals del mes d'octubre
aproximadament
unes dades
que ens deia
que la taxa d'ocupació
entre les zones
és un 60%
a la demarcació de Tarragona
una xifra que encara
es troba molt lluny
de la dels homes
en aquest sentit
s'havia signat
un conveni
per contractar 15 agents
que treballessin
estrictament
en l'àmbit
de la igualtat
Quines feines
s'estan donant a terme
des d'aquest àmbit?
Bueno
des de les polítiques
el foment de la igualtat
d'oportunitats
entre les homes
i les zones
en l'àmbit laboral
és una preocupació
del Departament de Treball
des de l'inici
de la seva Constitució
amb el Govern
de la Generalitat
inclús
lògicament
del període anterior
del president Maragall
i lògicament
el president Montilla
mantingut aquesta política
a través de la consellera
de Treball
la senyora Serna
la importància
que se li dona
en aquest tema
és tal
com inclús
crear
en el seu moment
una Direcció General
de Política
d'Igualtats
que té
com a fi exclusiu
potenciar
aquestes polítiques
aquestes xifres
que deia vostè
del 60%
de l'ocupació
és el repte
que tenia
el Govern
de la Generalitat
marcat
per l'any 2010
ja l'hem assolit
lògicament
com vostè també diu
el tema
encara està lluny
del percentatge
dels homes
però hi ha una nota
molt significativa
que no és bona
però que sí que denota
alguna cosa més
quan estem parlant
de les xifres
de l'atur
el mes de setembre
d'aquest any
el número de dones
aturades
era superior
al dels homes
a partir d'octubre
ha crescut
més l'atur
amb els homes
que amb les dones
i el mes d'octubre
i novembre
hi ha més homes
saturats
que dones aturades
això no vol dir
més que dintre
d'una xifra
dolenta d'atur
doncs
poca cosa
però algo significativa
nosaltres efectivament
a través
de la Diputació
de Tarragona
es van signar
un conveni
per contractar
a 15 agents
per a la igualtat
per donar suport
a ajuntaments
consells comarcals
mancomunitats
diputacions
per aplicar
aquesta política
dins dels seus àmbits
inclús donar suport
des dels ajuntaments
a empreses
que estiguin
al seu territori
per la creació
i foment
de plans
d'igualtat
i sobretot
per fer un estudi
en cada territori
cada ajuntament
de la situació
amb què es troba
la dona
treballadora
i des d'aquest punt
començar a treballar
amb tot un referent
a les polítiques
d'igualtat
des d'un punt
de vista
transversal
o sigui
que la política
d'igualtat
sigui
per tots
igual
tant homes
com a dones
i fomentar
determinades
ocupacions
que
per història
o per
principis
arreglats a la societat
són considerades
d'homes
quan realment
es la poden desenvolupar
tant homes
com a dones
però que...
Tancats
estereotips
vaja
Sí, efectivament
per què
ha de ser...
Avui en dia
el tema
s'ha trencat molt
però jo quan tenia
25-30 anys
fa ja
bastants anys
les dones
tenien que ser infermeres
i els homes
metges
avui en dia
s'ha anat trencant
miques a miques
es va trencant
però encara hi ha
moltes activitats
que encara
per exemple
un dels temes
que es va tractar
amb la reunió
amb l'EQT
era la necessitat
d'incorporar
la dona
amb els sectors
tècnics
de la indústria química
encara que n'hi ha
moltes
jo vaig estar parlant
amb el president
de l'EQT
i dins de la DAUN
hi ha moltes dones
treballant
ja com a enginyeres
però hi ha sectors
de la enginyeria
per exemple
que no sabem per què
pràcticament no hi ha dones
i en canvi
altres sectors
està ple de dones
per exemple
tot el tema
de laboratori
amb l'indústria química
pràcticament
està en mal de les dones
per què no al revés
o per què hi ha altres sectors
que els homes
primen
no hi ha per exemple
enginyeres mecàniques
on hi ha molt poques
o sigui
anar modificant
aquestes polítiques
a nivell transversal
ja estem parlant
de l'edat
de l'educació
a nivell universitari
però dins dels ajuntaments
passi igual
o sigui
per què
hi ha mandos
intermitjos
que fonamentalment
són homes
i no són dones
per què hi ha àrees
de l'administració
que estan abocades
més a les dones
i a les homes
o sigui
buscar una mica
l'equilibri
en definitiva
perquè realment
la política del departament
és tots iguals
a la feina
a la feina
hi ha un dia
a la feina
tots iguals
senyor Solana
es parlava
abans de temps
d'hora d'inici
i d'hora d'acabar
doncs aquesta és l'hora
d'acabar aquesta entrevista
un últim apunt
però en el cas
molt ràpidament
jo seré molt breu
tot això que hem parlat
és la realitat
del dia
del dia d'avui
hi ha un altre tema
que a mi em preocupa
i que
no vull que
el tema de l'atur
el tema de la crisi
el tàpig
és el tema
de la sinistra
i de la laboral
les feines que s'estan
intentant fer
i s'estan fent
tenen que
donar solucions
al món
laboral
perquè estem parlant
de crisi
la crisi
supera
qualsevol situació
de crisi
la podem superar
un accident mortal
per exemple
no es supera
o sigui
aquesta persona
que no pot tornar a casa
després d'haver sortit
a treballar
perquè s'ha mort
la família no es recuperarà
la crisi
la recuperarem
però sobretot
que no es tapi els ulls
la crisi
i que no deixem de treballar
amb el tema
de la sinistralitat
tots plegats
treballadors
empreses
perquè són coses
que no es recuperen
la sinistrat laboral
les lesions
les morts
tot això d'aquí
és un tema
que és impossible
de recuperar
la crisi
ja dic
com dic
i repeteixo
la superarem entre tots
la mort no
amb aquesta advertència
i aquest recordatori
ho deixem
senyor Solanes
director dels serveis
territorials de treball
gràcies per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
per explicar una miqueta
com s'afronta
des de l'administració
aquesta situació
de la crisi
gràcies i fins la propera
a veure
bon dia
Gràcies