Anna Sabater, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Quin gran invent aquest internet que hem pogut treure al cap una miqueta
per aquesta exposició que inaugurareu demà al Moll de Costa.
I a veure, una exposició sobre salut verda, salut indígena,
dius, bé, molt maca, però realment és extraordinària.
És extraordinària i molt participativa,
perquè, com bé dius, tenim a disposició de tothom,
com pot veure des de casa seva, una pàgina web sobre la campanya.
A la pàgina web que pot visitar tothom és salutverda.org.
I després aquesta exposició, que es pot visitar des de dimarts,
perquè demà és la inauguració, perdó, des de dissabte.
Des d'aquest dissabte, dia 16 de febrer,
el tinglador número 1 del Moll de Costa,
i que és molt interactiva i que així permet que també
totes les persones interessades ho puguin conèixer de ben a prop.
Immediatament parlem de l'exposició, però esmentaves una campanya.
Per tant, no estem parlant d'una exposició exclusivament,
sinó de tot un conjunt d'activitats o, diguem-ne,
de projecte que esteu treballant a Creu Roja
en sintonia amb aquesta qüestió de la salut verda.
Doncs sí, aquesta campanya es va iniciar ja fa aproximadament un any.
Tenim el suport de l'Agència Catalana de Cooperació
i de tres administracions que col·laboren amb nosaltres.
I al voltant d'aquesta campanya s'estan fent diverses taules rodones,
actes a tot Catalunya.
i el que fèiem ara a Terraona és portar l'expo aquí
i, com us deia, es pot visitar també tot el contingut de la campanya
a través d'aquesta pàgina web.
I si es visita, es veuen maneres de tenir cura de la salut
que no semblen precisament primitives, no?,
sinó més aviat com a més de sentit comú i molt en sintonia amb l'entorn.
Bé, jo crec que la novetat d'aquesta exposició
és que, no per primer cop, però a vegades no és molt sovint
que en els projectes de cooperació
s'introdueixi una vegada més antropològica.
Aquí ens posem amb els ulls de qui realment està a l'altre costat.
I tota la part que treballem en aquesta expo
és com els pobles indígenes, en aquest cas els que estan a l'Equador,
tota la relació que tenen amb el seu univers,
el seu coneixement de l'entorn, el seu coneixement de les plantes,
tot això en benefici de la salut, pensem que ens pot aportar molt
per un tema també que a vegades se'ns oblida,
que és el respecte al medi ambient
i estar en sintonia també amb el teu entorn.
A mi m'ha cridat l'atenció, i comentem només un aspecte,
tall d'exemple, però m'ha cridat moltíssim l'atenció
al paral·lelisme que podem trobar entre aquestes pràctiques,
que han passat de generació en generació,
si parlem des d'aquest punt de vista antropològic.
I d'alguna manera les pràctiques a les quals s'està integrant
el sistema de salut nostre occidental.
Si agafem l'exemple de la Llevadora,
diu textualment que les Llevadores són principalment
conselleres familiars de salut.
La seva tasca es concentra en donar atenció durant l'embaràs,
el post per la cura del nodo acabat de néixer.
Sembla que estiguem parlant de la figura de la Llevadora occidental,
de casa nostra.
Sí, de fet, el seu concepte de salut té una vessant molt més integral
que el que pot tenir la medicina occidental,
i la tendència precisament amb la medicina occidental és aquesta,
que l'atenció o el concepte de salut, a més a més,
es faci més integral i que agafi tots els aspectes,
no només diguéssim el físic, que afecten a la persona.
En l'exposició abasta el que és un territori molt concret,
el de l'Equador, les zones rurals, imaginem, o també les urbanes?
Doncs, bàsicament, és a les zones rurals,
amb els diferents nuclis on hi ha població indígena,
que a l'Equador representa aproximadament un 25% de la població d'Unidor.
Aleshores, aquí podem parlar de més o menys 14 nacionalitats indígenes
i que estan bastant concentrades en algunes zones.
Realment, estem parlant, bàsicament, de nuclis rurals.
L'utilització de la salut dels organismes oficials a l'Equador és mínima,
per tant, intuïm que bona part de la població, sobretot indígena,
el que fan servir són aquests sistemes tradicionals.
Fan servir aquests sistemes tradicionals, realment,
perquè és el que coneixen, és amb els que confien,
són els que tenen més a l'abast,
i, en tot cas, la medicina que podríem anomenar occidental
és complementària en aquesta medicina.
Com és l'exposició? En quants àmbits es divideixi?
Què és el que ens ve a mostrar?
Doncs, mira, l'exposició, com deia, és molt interactiva,
partés d'un primer coneixement de la realitat d'Equador,
de la seva biodiversitat i de la seva diversitat tècnica,
i després passem una mica a poder entendre,
a veure amb els ulls de la gent, d'aquests poblats indígenas,
la seva cosmovisió, de dir, com interpretem,
quina relació hi ha, quin és el concepte de salut,
molt lligat amb tot l'entorn que tenen
i molt lligat amb que la persona és un element més del medi,
i, per tant, ha d'estar tot en harmonia.
Això es veu molt amenaçat per la sobreexplotació,
també per un tema de bioperateria,
hi ha un tema de drets també intel·lectuals, podríem dir,
de totes aquestes receptes i de tot aquest saber tradicional
que és, d'alguna manera, expoliat per altres medicines
o per persones que també utilitzen els mitjans tradicionals
i li donen uns altres usos.
Aleshores, l'objectiu final de l'exposició o de la campanya
seria sensibilitzar a tothom de la necessitat de preservar aquests coneixements
perquè és una, diguéssim, una part més de la integritat d'aquests pobles.
Hi ha una part també que és molt maca, que es pot veure una casa d'una llevadora
i després tota una part de les farmàcies, que són el que diríem nosaltres herbolaris,
i després sí que parlem a nivell de Creu Rosa quins projectes estem desenvolupant a l'Equador.
I què esteu fent, Anna, exactament?
Doncs mira, projectes molt diversos i molt també, sobretot, jo crec que el que ho defineix
és que estan molt fets des d'allà.
És a dir, hi ha un tema important que, com quan hem d'intervenir
o hem de realitzar algun projecte amb altres països,
normalment ens posem amb la nostra visió
i no tenim en compte la dimensió territorial de l'altre, no?,
de qui rep el suport.
Aleshores tenim des de temes d'horts per a dones, tenim també microcrèdits
per a poder adquirir pisos, tenim projectes per a, per exemple,
per a poder preservar, en aquest cas, alguna farmàcia verda,
com les que se mostren a l'exposició.
I això ho aconseguim, doncs, a través del finançament,
el cofinançament de diverses administracions.
No sé si estàs d'acord, Anna, però, entre altres coses,
també exposicions com aquesta ens ajuden a trencar aquests tòpics
que tenim a vegades amb aquesta mirada tan eurocentrista, no?,
en aquest cas de la medicina.
Parlaves de les farmàcies verdes
i algú podria pensar que els remeis de les herbes
que són, doncs, centenaris, centrals en els pobles indígenes,
doncs, mira, van al matí i agafen quatre herbetes, no?, no?
Hi ha farmàcies, el que aquí podríem entendre una mica com a herbularis,
i a més que es comercialitza i es manufactura
i poden ser una de les eines del desenvolupament d'aquests països.
Correcte. A més a més, ja s'han trencat mites,
o s'haurien d'haver trencat mites,
des del moment en què l'Organització Mundial de la Salut
reconeix la necessitat i l'existència,
la necessitat que existeixin totes aquestes medicines
que se'n poden dir alternatives
i la necessitat d'integrar-les dintre els sistemes oficials, no?,
sobretot per un tema molt bàsic,
que és el més fàcil accés que tenen aquests recursos
i que després, dintre de la seva cosmovisió,
són els adequats i són els que funcionen.
Explica en l'exposició, a tall d'anècdota i curiositat,
que, de fet, medicaments que tractem ara d'una manera, diguem-ne,
sota el nostre punt de vista, van néixer o es van descobrir a l'Equador,
és el cas de la Quinina, no?, pel peludisme.
Correcte.
Dius, a veure, una cosa que pensem que es fa a la farmàcia,
i a vegades no es dius, no, home, hem de mirar enrere
i hem de mirar una miqueta més lluny.
Clar, el que volem mostrar, tant, una part d'aquestes posicions
reconeixen la saviesa d'aquests pobles
i que té un motiu molt fonamental,
que és que estan íntegrament lligats,
íntimament lligats amb el seu medi,
el coneixement que tenen és espectacular,
cosa que nosaltres ja fa temps que no tenim.
Hem d'aprendre molt, encara.
Hem d'aprendre molt, sí, segur.
Molt bé, Anna, doncs s'inaugura divendres i dissabte
ja estarà obert al públic durant molts dies, o?
Sí, ja el podeu veure, mira, doncs, fins al 2 de març,
no hi heu dilluns, que el dilluns està tancat, eh?
Podeu estar veient lo de dimarts a diumenge inclòs
i els horaris, doncs, mira, els tenia per aquí,
de dimarts a dissabte, de 10 a 1, podeu anar pel matí,
per la tarda de 4 a 7 de la tarda
i diumenges i festius, doncs, de 11 a 2 de la tarda.
Molt bé, doncs la veritat és que no ens la perdrem.
No ens la perdeu.
És molt llaminera, eh? Crida moltíssim l'atenció.
Ara estem acabant d'últimar el muntatge
i, bueno, estarà preparat tot per demà
i esperem que agradi molt i faci reflexionar molt.
Molt bé, Anna Sabaté,
coordinadora territorial de Creu Roja a Tarragona,
gràcies per atendre la nostra trucada
i enhorabona per aquesta exposició.
Gràcies a vosaltres per la difusió, gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.