Rapsoli P.F. sempre ha estat al costat del nàstic.
Rapsoli P.F. t'apropa l'altra cara del partit.
Rapsoli P.F. patrocina el futbolí de Tarragona Ràdio.
Ja no et dic bon dia, perquè ja t'ho he dit com a tres vegades.
Vinga, va, anem per feina, perquè avui tenim un programa...
Deixa això de Tapuerca, que no et convé tu.
M'agrada el Helder Vengensis aquest.
Sí, però com que era molt complicat de dir-ho, dic aquest no el dic jo.
Escolta, Quim, ara que dius això de Tapuerca,
he llegit por ahí, en parlarem d'això de...
Vols fer-me cas, sisplau? És que n'hi hem vist.
Un milió...
Sisplau, digues, digues.
Que hi ha llocs que en lloc de dir la gespa, diuen el pasto.
El pasto artificial del campo.
El pasto artificial del campo.
Això és mexicà, més aviat.
És fantàstic, el pasto.
Ja en parlarem, en parlarem la setmana que ve d'això.
Ara no van sistemes, perquè és un tema que reservau per la setmana.
Anem al partit de dissabte, que és el que interessa.
Bueno, partit o no.
Anem ràpidament per com vam viure l'últim moment del partit de dissabte.
Anem per feina, que avui això va concentrat.
I fora, no?
Sí.
Així s'acabava el partit de dissabte, escolteu.
Atenció al corne.
Atenció al corne a l'esquerra de la porteria de Roberto.
Adiós.
Adiós.
I acaba de marcar el segon gol al Numància.
I ara Jordi Blanc farà una definició de què és el nàstic, eh?
Escolteu.
Totxé.
Totxé acaba de marcar el segon gol del Numància, minut 49.
Això s'ha acabat.
Som unes pepes, defensant els cornes.
Jordi.
Som unes pepes, dotze...
Us quedeu amb això, eh?
Que si som pepes.
No, jo què sé.
Som unes pepes.
Aquesta seria la definició de Jordi Blanc de què és el nàstic.
Però va anar més enllà.
Això era el segon gol, eh?
El segon gol som unes pepes.
Però el primer gol del Numància i Jordi què eren?
Impressionant, eh?
Però de cine, eh?
Ara és quan penses allò que som unes monges.
Però som unes monges.
Però Jordi, jo no sé en què devia estar pensant.
Ho hem entès, no?
Tots plegats són el que som.
Unes pepes i unes monges, eh?
Unes pepes i unes monges.
És la definició de Jordi Blanc del què és el nàstic.
Unes pepes i unes monges, actualment.
És que el Jordi sabia que avui parlaríem de la Lliga Vaticana.
Ei, ens ho ha posat fàcil.
El Jordi domina el tema com el que més, fent enumeracions del què és el nàstic.
Vinga, àrbitres.
Però Àngel García també domina.
Home, l'àrbitre va estar a poc fi, per dir-ho finament, també.
Vaja, que va ser un capullo integral, perquè ho direm clar.
Va estar fatal en contra del nàstic, però bé, tampoc va influir en el resultat.
I Àngel García parla de l'àrbitre i parla dels horaris.
Atenció, perquè l'àrbitre venia de les Canàries.
Recordeu que dissabte l'hora s'avançava.
I clar, Àngel García no s'ha estalat res.
Escolta, amb aquests Canàries que van una hora retreçats
i el sol que fa arriben aquí mig adormits, tu.
I aquesta nit com aniran?
No ho sé, tu.
És veritat, aquesta nit com mouen els nàstics, Àngel.
Ui, llavors...
Com han de fer per moure...
Ost, tu imagina't que dormiran dues hores menys
i te vas aixecar amb borratxos perduts.
Així de clar, tu.
Àngel fent amics, com sempre, no?
Per dormir dues hores menys, un no s'aixeca borratxo l'endemà.
No necessàriament.
Pots anar a dormir, però no cal que vagis borratxo.
No sé quin concepte d'Àngel García,
un Àngel García que ens va descobrir
com s'ha de fer per rematar d'un còrner.
Escolta, Quim, han dit que ha de ser positius.
No fotem, eh?
Queden 15 segons de ser positius.
Va, va, endavant, va.
El llançament ara de...
Àngel, baixa a rematar.
Home, pues escolta'm tu,
jo encara que tingués que baixar amb l'escala,
em posaria sobre l'escala que tinguéss el pilota i em marcaria.
És el que té, quan fas metro i mig,
has de baixar, fotre't a l'escala,
intentar rematar el còrner.
A través del 97.6 de la freqüència modulada.
I ara aquesta casa, a través del 97.6 de la freqüència modulada.
Quim Pons, hi ha una carpeta molt bonica
amb errors i equivocacions de tot el personal.
No em temptis.
Va, va, vinga.
Avui he pensat fer una secció de música també relacionada amb la televisió.
Jo tinc ganes que el Nàstic faci alguna cosa,
perquè, si no, aquest futbol ja parlem de tot menys de futbol.
Però ara parlarem de futbol, ja veuràs.
Va, tirem la sintonia.
Tirem o no tirem la sintonia, Lluís?
Però quina sintonia?
No tirem la sintonia?
No hi ha sintonia?
No hi ha sintonia?
Com no hi ha sintonia?
Ah, era d'Eurovisió.
Què no li has donat guió?
Home, i trànca-te guió. Silenci.
Vinga, va.
Ja està, ja n'hi ha prou.
Ja sabem què és la sintonia d'Eurovisió.
La pots tornar a pujar?
No, que ja ha marxat.
Ha marxat.
D'acord. Per què Eurovisió?
Per què? Diràs, per què Eurovisió en un programa
on hem de parlar del Nàstic?
Home, jo, perquè hi ha lligues europees.
No, no.
Pots llegir el guió i dir per què Eurovisió
quan hem de parlar del Nàstic?
Tall, futbolit, gerès, casa 1 i o canta.
Què és això?
Som-hi.
Anem a parlar de música
i del que està passant
al fenomen anomenat ja Chiquili 4.
Aquesta casa estem sembrats.
Sembrats i, bueno,
tot va començar, recordeu, eh?
Les qüestions musicals,
la culpable és aquesta, escolteu.
Hide, hide, hide, hide, ho.
Hide, hide, hide, ho.
Dap, dudap, dudap, dudap, dudap, dudap, dudap, dudap, dudap, dudap.
Oh, mini.
Oh, mini.
Oh, yeah.
Oh, yeah.
Oh, yeah.
Oh, yeah.
Ah, ja n'hi hauria prou, eh?
La tortura aquesta ja estaria suficient.
Molt bé, Jolanda, deixem anar.
No t'ho acabes, aquest tema.
Tens tan poca imaginació
que sempre has de tirar dels mateixos temps de neu.
Però, espera't que ve la imaginació.
No pots buscar altres coses.
Jolanda Garcia m'ha introduït
que en aquesta casa la gent ha de fer un micro
i cantés bé, malament, regular, fatal, cantés.
Tu també tens un passat, Quim,
amb qüestions de cançons i eurovisives.
I ara escoltareu què passava
quan Jolanda Garcia més insta la gent a que canti.
Jo dic, no sé per què, no em sorprèn.
Per què us agrada aquesta cançó?
És que és molt divertida.
És molt divertida.
La voleu cantar ara, mentre sona?
Sí, sí.
Doncs vinga, que soni el xiqui-xiqui
i la canteu a vosaltres.
Cantem?
No, no, si vau cantar vosaltres també.
Mira, mira els nens que bé canten, eh?
Que el xiqui-xiqui la ponen un toit.
Finen molt, eh?
I a vosaltres la tornada.
Lo bailo, no sabes?
Lo baila, zapatero, mi amor, ya tú sabes.
Lo bailan los brothers, lo bailan mis manos,
lo bailan mis mulatas con la mano.
Tots pujen, quan diu lo de les bragas,
tots pujen el to.
Uno, el biquidans.
Dos, el cuchaito.
Tres, el maquillazzo.
Que bé que ho fan, tu.
Quatro, llano.
No ho van fer tan bé,
segons el meu criteri musical.
Però, espera un moment, espera un moment.
Val a dir que sempre els nens i nenes,
abans d'entrar a l'estudi,
els preguntem si volen una cançó per acabar el programa.
Van triar aquesta, jo no els hi vaig forçar, eh?
Ja.
Però em temo que a partir d'ara,
cada aventura de la vida l'acabarem com si fos un himne.
Que corre la veu.
Tu no vas forçar, no?
No, jo no.
No, no, ja.
Tu sí que vas forçar uns companys a fer una cosa
que em sembla lamentable.
Twelve points, jo crec que els 12 punts
anirien per aquests nens,
perquè quan escolteu el que ve ara,
tapeu-vos les oïdes a tots aquells
que s'hi veu sensibles musicalment.
Si van sentir l'estrena en directe,
ja saben d'aquestes.
Si us plau, treu-vos els auriculars,
aquells que portin auriculars en aquest estudi.
Mira, m'ho estrec jo ja,
perquè no vull ni escoltar-ho.
Perquè així sona el nostre xiqui-xiqui,
Ter Ortega i la seva coral canten...
Joan Maria Bertran, Jordi Blanc també...
Bueno, podem dir els noms de tothom, eh?
Ter Ortega, Joan Maria Bertran,
Josep Sunyer, Laura Casas i Jordi Blanc...
No, home, hauria sonat millor, crec.
Si és que Núria Cartania canta bé, per això ho deia.
Així sona el nostre xiqui-xiqui, escoltem.
A més, això és organillo jamón, eh?
Home, home, a mi, a mi, a mi, a veure, o sea.
Que no canta.
Perrea, perrea.
Que no, horrible.
Es baila el ram, lo baila el tothomero,
y nuestra defensa es un coladero.
Lo baila Boazes, lo baila Medina,
y este medio campo es una robina.
Lo baila Antonio López, lo baila Campano,
dentro, salaria, altura de un enano.
Lo baila Maldonado, Moisés y Calle.
Para hacer un gol, prepare que no falle.
Hi ha una beu així com de mascle, és el Jordi Blanc, eh?
Chiqui-chiqui se baila así.
Uno, las estrategias.
Dos, la aplicación.
Tres, el compromiso.
Cuatro, el sol.
Baila chiqui-chiqui, baila chiqui-chiqui.
Ho podem deixar?
S'ha d'escoltar sencer?
No, és que tampoc hi ha molt més.
Con su pas a ganza y la piscina de bíceps,
¿por qué no te marchas?
Y el chiqui-chiqui se baila así.
Uno.
Las estrategias.
I n'hi hauríem nou, eh?
L'estratègia ja.
Això ho van trobar a més de la plana web www.nasticdatarragona.com.
És veritat, perquè això ho va enviar un oient, un seguidor, eh?
Sí, sí.
Que per cert ens han demanat que els enviem això fet.
Jo, si ho has escoltat, jo crec que no cal...
Jo crec que si agafes una colla d'amics o de veïns
i t'ho graves a casa amb un cassete,
et quedarà molt millor.
Ho faran una mica millor.
Vaja, són les dues versions de Chiqui-chiqui,
uns nens que canten bé,
la redacció d'informatius i esports d'aquesta casa
que canten com un gat,
però canten segurament.
El cas és que tothom ha de tenir el seu Chiqui-chiqui.
És...
És la cançó de moda.
Quan és això, l'Eurovisió?
Em penso que és el maig.
Encara fins al maig hem d'augmentar això?
Fins al maig...
Ui, si queda bé, ja saps el que ens espera.
A mi m'agrada la cançó.
Perdona, tu saps ballar la Macarena?
Sí.
Jo no.
No sé si me'n recordo, però sí, sabia que...
Perquè això ve a ser una mica Macarena,
però cara...
A la CRG, també, no?
A mi la CRG sí que m'agradava, veus?
Després van a Eurovisió, en aquestes noies, també.
Amb una cançó horrorosa.
La CRG van a Eurovisió.
I tant, l'Sketchup, amb una cançó horrorosa que, bueno...
Bé, vinga, va, passem a una altra cosa.
Més ingredients de dissabte.
Un gat.
Per què diem un gat?
Doncs perquè dissabte va passar...
Això.
I ara hi ha un gat sobre el nou estadi, eh?
Hi ha un gat dins del nou estadi.
El veiem, el veiem.
I Gregorí Baranguer demanant el canvi.
Doncs veurem que...
Home, jo crec que si li donem la pilota...
Però un gat de veritat o en sentit figurat?
Sí, escolta, escolta.
Allà està el gat.
Ara és atractiu.
Bé, bé, bé.
És negre amb la panxa de color blanc.
Bé, bé, ara se li colarà la porteria de Jacobo, eh?
Què, bé, que ens ho van casarà.
Ai, com xaleu fent el futbol, a veure si feu futbol en lloc de...
Bé, bé, com vull ser.
Carai, van a dir, pobre gat que ha vist aquest espectacle de futbol.
Bé, el gat va ser un dels que es van portar els aplaudiments dissabte.
Ell i Papa Diop van ser dels pocs aplaudiments
que es van poder escoltar al nou estadi aquest dissabte.
I el tema gastronomia, com va funcionar?
Home, el tema gastronomia va funcionar força bé.
Teníem, tots a dir, el tècnic del nou estadi era Joan Maria Bertran,
un gutxo com la copa d'un pi.
Vull dir, un tio que quan veu menjar els ulls se li van sols directos cap al menjar
i lògicament la primera pizza havia de ser per ell.
No, no, no.
Tu no deus tenir amics, oi?
Cap, cap, ni un tè.
De mo te gusta, eh?
De mo te gusta.
Sí, sí, Javi, cabroncet de tope.
Mira, escolta.
El Joan Maria diu que té gana.
M'han recomanat la Provençal, m'han recomanat.
No, no, no, la Formatxio.
Ah, Formatxio.
No, no, però a veure, el que té gana és el Joan Maria, no?
Tens gana?
Diu a el Joan Maria que en qüestió de pizzas tant li dona, eh?
Que les pizzas li agraden, eh?
Això ho teníem claríssim.
Però a més a més vam recuperar...
És una mica tortuga ninja, Joan Maria, amb les pizzas, eh?
Una mica.
Li agraden totes.
Però a més a més vam recuperar tot un mite de les pizzas.
No menjaven pizzas, les tortugues ninja.
Sí, moltes, moltes tortugues ninja.
Vam recuperar un mite de les pizzas,
una pizza que havia desaparegut ara feia uns dies,
però que ha tornat.
Una Vesuvio!
Sí, sí, però Jordi Blanc està com estrany últimament.
Està d'un caràcter.
Un amargor, ja ho veuràs.
Doncs bueno, la...
Si no, el senyor Telepizza el tens de desconcertar,
no sap què portar-te.
Sí, perquè no sap què portar-te.
Doncs que porti una Vesuvio, tu.
Va, jo amb les vostres pizzas em configuro
i hi ha una carta que després vas a Telepizza
i és totalment diferent, no?
Però bueno.
I no hi són, i no hi són allà.
No, però si dius que també d'Angel García...
I no les tenen, perquè l'enganyeu i no està bé enganyar-lo.
Perquè ell està per la feina, no com vosaltres,
que us dediqueu al hi-hi-ha-ha tot el partit.
És que només faltaria estar per la feina i veure aquest espècie.
Ah, però algú ha de fer la feina de debò, no?
Imagina't com està el tema,
que la gent truca a la porra i ja s'equivoca de resultats.
O sigui, el subconscient el traeix.
Ah, sí?
Perquè, sí, ella vol dir un resultat que després el canvia
perquè pensa, ai, que dic alguna cosa contra el nàstic.
Tenim les proves?
Sí, sí, sí.
Hola, bona tarda.
Amb qui parlo?
La Yolanda Cantós.
Quin serà el resultat, Yolanda?
Què passarà?
Un 2 a 3.
2 a 3.
Perdó, perdó, no, no, 3 a 2.
3 a 2, victòria del nàstic, eh?
Sí.
Ai, Yolanda, apuntat per tu.
Gràcies per tu que no està bé.
Gràcies, Déu.
Home, clar, mira què...
És que s'equivoquen.
Mira, mira, escolta, escolta.
Que avui tenim un altre taranà.
Està de passada.
Ja veus, eh?
Tant dur que es fa aquí al futbolí els dilluns.
Sí, ja veig que la Yolanda ha passat a millor vida.
Souvenir, què?
Aquest és el meu regal.
Yolanda, mira, m'ha gustat 3 euros, eh?
Mira, mira.
El home del millor de dòlars.
Eres cabrocete, sempre estàs ahí.
Té molt de gusta, eh?
Té molt de gusta.
Yolanda, que no, que bon rotllet, eh?
Que m'agrades més quan estàs tonto.
No.
De frío muy debilitado se desplazarà...
Kling-dong.
...hacia l'àrea mediterrana.
O també pot fer ding-dong, no?
Això és tot el que tens per avui.
No ho sembla, però així sona el futbolí de Tarragona Ràdio.
Els dilluns li donem de volta per aquí.
L'enigma de no ho sembla.
No ho sembla, no ho hem canviat, però no ho sembla.
Jo crec que hauríem de demanar una reunió amb el director
perquè ens expliqui el no ho sembla.
Jo vaig demanar, però bé.
Què és això?
A veure, puja, puja això.
Quina por.
Parlem de misteri, Yolanda.
I ara vaig adonar...
És a dir, que també tenim vessant para psicològic al futbolí.
Mira, una nova secció, m'agrada.
Però, a més a més, vaig adonar la part positiva del dia.
Vaig alegrar el dia a la gent.
Primer amb això que escoltarem, no, però amb el que escoltarem després, sí.
Primer, escolta això perquè avui m'ha fet por
quan he posat la ràdio aquest matí.
Imaginem que no seran tan crítics els nostres companys
i en particular Quim Pons,
que segurament ja ve de camí cap a la ràdio
perquè, home, van jugar.
M'he collonit.
Venia cap a la ràdio i he pensat...
Per què no escoltes la competència?
Com sap, Yolanda García, que jo vaig cap a la ràdio?
Però, bueno...
Perquè t'he posat gent que et vigili.
Aviam, Quim, si havies de venir...
No, com aixec de tenir por.
Em fas por.
Si havies de venir a la tertúlia, a les 9,
que és l'hora que em penso que has tret aquest anyalleu d'aquest matí...
És l'hora que m'he llevat per venir a la tertúlia a les 9 i 10.
Era normal que vinguessis cap a la ràdio,
és a dir, no és cap cosa, diguem, esotèrica.
Hi ha gent que et supera, però...
Mira què passava el divendres passat al programa Boira,
d'aquesta casa, a la nit,
quan...
Bé, tu escolta i ja ho veuràs.
Treu conclusions.
A veure, a veure...
I abans de donar pas a la gent del xat,
a aquestes primeres trucades que ja tenim,
parlem una mica del nàstic.
Avui et preguntava...
T'interessa?
A mi moltíssim, sempre m'interessa el nàstic.
Que bonic, que bonic.
Algún dia hi vindràs-hi tot al camp, eh?
Sí, no, però si hi vaig,
jo cada setmana hi vaig.
T'has d'anar amb somnis,
t'has d'anar amb somnis.
T'has d'anar amb somnis.
T'has d'anar amb somnis.
No em busques...
Aquesta veu angolada és Àngel Gar...
Ai, Àngel...
Carai, Àlex García.
No Àngel García, Àlex García,
el que parla, que farà broma a Boira.
Anem escoltant.
Iixa, què farem?
Ens quedarem a segona,
baixarem el pou.
Tres cartes.
Els inferns de la segona B.
què passarà, Iixa?
Què et diuen les cartes?
Doncs el que em diuen les cartes
és que...
Si és música ja apunyessa.
Contra qui juguem, Àlex?
Ho saps tu?
Contra el líder.
Ah, hombre.
El líder de la segona.
Molt bé.
Vale, contra l'Nomància de Sòria.
Molt bé.
Bé, doncs el que em surt per aquest diumenge,
ho explico amb l'ordre que ho he estat mirant.
Ai.
Em surt que aquest diumenge guanyarem alguna cosa,
però poc.
Algo així com un empat.
Quasi.
Sabia que hi ha quedat abans al partit.
Bueno, tenim un quasi,
però ara Belbo,
ara això ens el tenim segur.
Quants punts hem de guanyar per salvar-nos?
Jo què sé.
18 punts.
Sí, algú així.
Tindríem que arribar al voltant dels 50.
I quants partits queden?
12, em sembla que són.
Però això ho diuen les cartes o la cosa oficial?
No, això de l'estadística.
Ara ve les cartes.
D'acord, d'acord.
Ara ve les cartes.
I no sé si d'impossible.
I llavors, quan a quedar-nos...
Improvable.
I probable.
Sí, impossible, no.
Eh, Pep, que ve ara, eh?
Quan a quedar-nos, no?
Mira que bonic.
Que ens ha posat l'himne del nàstic, eh?
Com ens cuiden, eh?
Vinga, va, va, va.
Els del control.
Estic nervis.
Doncs jo diria, per la tirada que he fet, és que hi haurà fins l'últim moment, fins l'últim moment, l'últim moment, problemes, que no veureu gens clar, i ens salvarem pels pèls, però d'una manera una mica...
Que s'ho poden repensar.
Per exemple, nosaltres salvar-nos, que possiblement ens ens salvem, o sigui, el més probable, hi haurà més possibilitats de salvar-nos que de baixar, però allò de tocant, rossant l'infern.
Vaja, que ens ens salvem, home, que la conclusió és que ens ens salvem i ja està a punt, no cal donar-li més voltes al tema, eh?
Quins nervis, eh, quins nervis, acabo de passar, ara, però ens ens salvem.
Busquem una altra escola, des del tema aquest.
Sí, anem a tirar música de football.
Te rezar mucho, te rezar mucho, te rezar mucho, te rezar mucho, te rezar mucho, te rezar mucho.
Anem per feina, perquè anem fatal de temps, com sempre.
Football internacional, ràpidament, continua perdut, vés a saber, un Tobias Gran, que no juga amb alerta a Berlín ni per casualitat.
Va perdre l'alerta 2-1 amb l'Energie Copbus, un dels rivals fluixers de la Lliga Alemana, l'Alerta segueix perdent.
El germinal de Xabó va perdre també 0-2 amb el Westerlo.
El Catania va perdre, el Bizarri no juga, i l'Arsenal de Serandín va perdre amb River, mateixant, que no va jugar.
Per cert, Boca Juniors juga avui amb Càceres a l'alineació inicial.
M'ha calculat a la 6-1 el Benfica.
I el passat diumenge finalitzava la primera fase de la Clericus Cup 2008.
La Lliga Vaticana finalment ha començat i es veu que va a bon ritme el tema.
Home, va amb un ritme espectacular.
Diu que els emparellaments de quarts de final jugaran el proper 5 d'abril.
Els quarts de final, que són els següents.
Això ho hem de fer bé ara?
Vinga, Lluís, va, tira'm la sintonia aquella de resultats, la tenim?
No, doncs va, a mi.
Vinga, va, redemptoris mater.
No, home, però has de dir contra qui juga, Iolanda, consisteix en dir...
No, però, no, Quim, que ho hem assajat abans.
Ah, o sigui, no, però normalment dius...
No, mira, anem a fer fàcil.
Però per què et dius una cosa abans de començar el programa i després m'ho canvies perquè quedi malament?
Home, hi ha 4 emparellaments de quarts de final.
Jo no ho faria mai, això, un company.
Cadascú no ha de dir 2.
Bueno, a veure, doncs comença tu.
Quedan 3 minuts.
Primer emparellament, redemptoris mater contra seminario romano maggiore.
Vale, jo, pontificio colegio urbano contra pontificio colegio americano del norte.
Sede Sapientae contra mater eclesiae.
Iucro contra pio latinoamericano los del pasto.
Exacte, los del pasto.
Atenció que destaquen un golejador i tot.
En Vimi del pontificio colegio urbano, 10 gols en aquesta clèricus cap, una clèricus cap que s'està sortint de mare.
I ara, és que...
Anem cap a internet, ràpidament, ràpidament, va, sí, sí.
Plana web, eh?
Tres ve dobles, apunteu, puntfotolog, fotolog, f-o-t-o-l-o-g, puntcom, barra, d'acord?
Barra Joan del Falset, Joan de Falset, d'acord?
Fotolog.com barra Joan de Falset.
Veureu fotos de la Lliga Vaticana i veureu un dels jugadors que ha escrit una carta i tot d'aquesta Lliga Vaticana i de com van ser eliminats.
La setmana que ve ho comentem, per exemple, fa dalt de temps, i també comentem alguna altra cosa, aquesta Lliga Vaticana,
i un mail friki que ha arribat del David Portero, un bon amic d'aquesta casa, que estava ullent.
No, és que això ja és, abans sabem en sèrio.
Va ser un dels dignificats del creuer que vam barrancar a Turquia la setmana passada.
Doncs aquest no hi era i ens ha enviat un mail.
I això és veritat, que no és cap broma.
I sortosament no ho podem enviar.
No, no, tampoc és broma, eh?
No, no, tampoc és broma.
Quim Pons, gràcies.
Qui teniu avui al Sempranàstic?
Ho pots dir en 15 segons?
Abel Boà des de Convidat, i una tertúlia amb José Miguel López, amb Jordi Filgueira,
i l'altre, espera que me'n recordi jo, que el tenia apuntat per aquí.
Si t'he dit 15 segons, per favor.
Espera, espera, Jordi Filgueira, i Pito Iglesias també.
Gràcies, Quim Fons, fins després a mi m'esgotes, de veritat.
Vinga, vinga, vinga.
I un minut en dos quarts de dues posem el punt i final al matí de Tarragona Ràdio,
que torna demà.
Recorda anar a les set en punt del matí.
Gràcies per la seva atenció, i acabin de passar un bon dilluns.
Adéu-siau.
Gràcies, Quim Fons.
Gràcies, Quim Fons.