Les 10 del matí i 11 minuts, matí de dimarts,
som ja en plena campanya electoral, per si no ho havíeu notat,
i a partir d'avui també, el matí de Terraona Ràdio,
vol parlar amb diferents candidats a les nostres comarques
que es presenten a les eleccions el pròxim diumenge 9 de març.
Unes eleccions que serviran per triar els diputats del Congrés,
però també per triar per elegir els senadors de la demarcació.
Les persones que estaran a la Câmara Alta
durant els propers quatre anys
representant els interessos de les comarques del camp de Tarragona
i de les terres de l'Ebre.
Aquí, a la demarcació de Tarragona, en aquestes eleccions,
Convergència i Unió presenta el fins ara diputat del Congrés,
Josep Maldonado, una persona molt coneguda de les nostres comarques.
Nascut l'any 1952 a Comaruga,
ha ocupat diferents càrrecs polítics.
Regidor a l'Ajuntament del Vendrell,
diputat a la Diputació de Tarragona,
delegat del Govern de la Generalitat entre els anys 1984 i el 2000,
també ha estat diputat al Parlament de Catalunya
i diputat al Congrés de Madrid amb diferents legislatures.
Ha ocupat càrrecs destacats al Govern de la Generalitat
com el de secretari d'Esports del Govern de Catalunya.
Com dèiem, en aquesta última legislatura
ha estat diputat al Congrés
i ara es presenta com a candidat al Senat.
Una intensíssima activitat política
i també durant aquests anys molt relacionat amb el món de l'esport.
Josep Maldonado, bon dia.
Molt bon dia.
Una nova campanya que no sé si per a vostè
és una mica diferent a les altres que ha tingut,
que deu-n'hi doles,
que ha viscut des de diferents càrrecs i des de diferents posicions.
Sí, jo sempre dic que serveixo per a un barrido i per a un fregado,
però ho dic en positiu,
perquè per mi ha estat un honor
haver tingut la confiança del meu partit,
de Convergència i Unió,
i sobretot dels ciutadans i ciutadanes
de la marcació de Tarragona,
haver pogut estar en diferents campanyes electorals,
haver-hi viscut des de diferents òptiques,
i aquesta és nova, és veritat,
i és diferent,
i és tan diferent que m'està surprenent,
i per tant ja vull començar la meva intervenció reivindicant.
Jo crec que l'administració
ha d'adonar-se'n
que cal fer unes campanyes prèvies, pedagògiques,
per explicar al ciutadà
no només què és el Senat,
sinó com cal votar el Senat.
Pensi que el Senat
no és anar a agafar la papereta del partit que vols votar,
sinó a més a més has de posar una X, una creu,
i això molta gent no ho sap.
Hi ha gent que es pensa que ha de posar una creu a qui vol votar
i una raia a qui no vol votar.
Hi ha gent que pensa que la creu l'ha de posar al partit.
Sap quants vots nuls
van anar bé a l'última campanya electoral fa quatre anys?
Quinze mil.
Quinze mil homes i dones,
ciutadans d'aquestes contrades,
que van anar a votar
i que van votar malament,
no per culpa d'ells,
sinó perquè no se'ls havia explicat bé.
Per tant, ja de sortir jo dic,
és una campanya diferent,
és una campanya com totes,
encisadora i que a mi m'encoratja,
m'encoratja,
però que em passo gran part d'aquesta campanya
explicant que el Senat,
qui vulgui votar Convergència i Unió,
ha de posar una X, una creu.
Qui vulgui votar Josep Maldonado per senador,
m'ha de posar una creu,
m'ha de crucificar.
S'ha d'explicar i s'ha de reivindicar segurament també
el paper del Senat,
però abans d'entrar una miqueta en la campanya
i en les propostes de futur
i el que vol fer Josep Maldonado
si arriba a la cambra alta,
vostè que ha estat diputat durant aquests quatre anys,
el balanç de la legislatura que ara es parla tant
en aquests dies de debats i de confrontacions
entre totes les forces polítiques.
Vostè que ho ha viscut com a diputat de Convergència i Unió al Congrés,
el balanç d'aquests quatre anys,
quin és des de la seva posició?
Jo li faré dos balanços,
un en general i un particularitzat a Tarragona.
en general trist
perquè estar quatre anys a Madrid
anant per feina
amb la il·lusió que arribes allà
i veure com PP i PSOE,
PSOE i PP es passen quatre anys
tirant-se els mobles al cap
és molt decebedor
i això la ciutadania ho percep
i per això es parla d'abstenció
perquè estem aconseguint la classe política
que al ciutadà li costi cada vegada més anar a votar
i això és un repte que hem d'intentar canviar
i hem d'intentar canviar visualitzant
que els diputats i els senadors
hem d'anar per feina.
Jo he vist quatre anys
d'un PP bàsicament parlant de terrorisme
i parlant en contra de Catalunya
i un PSOE parlant de terrorisme
i no parlant ni de polítiques socials
ni de polítiques econòmiques
ni de polítiques territorials.
Això és el punt de vista macro,
del punt de vista ja més particularitzat de Tarragona
o va, quatre anys perduts.
Vostè recorda aquí que hem fet cada any
debats
als diputats, caps de llista
dels partits amb representació
i vostè recorda que els pressupostos
aquí es van arribar a definir com històrics
pel tripartit
i jo hem hagut d'escoltar
grans pressupostos per Tarragona,
grans pressupostos per Tarragona.
Escolti, casualment, el diputat d'Esquerra Republicana,
en aquest cas alcalde actual de Montblanc,
la seva última intervenció
en el Congrés dels Diputats
va dir més o menys
que mai un partit que havia donat suport
al govern
no havia aconseguit introduir un esmena
els pressupostos de cap característica.
Què vol dir això?
Vol dir que allò que se'm deia a mi, a vostè i als ciutadans
que eren històrics i històrics i històrics
era fals
i que amb un atac d'un estatat
en un moment que ja veia que marxava
i que ja era la seva última intervenció
potser la seva consciència li va obligar a dir
és uns pressupostos dolents.
Tant dolents
que es van presentar més a totalitat
com mai es havien presentat.
Per tant, escoltin,
a Tarragona
la política del senyor ZP, Zapatero,
que jo dic que la Z és de Zapatero
i la P és de Pinotxo
perquè li creix el nas
perquè promet, promet, promet
i després tot el que promet no ho compleix.
No cal parlar d'estatuts
ni cal parlar de papers de Salamanca
ni cal parlar de pressupostos per Catalunya, etcètera, etcètera.
Doncs ha sigut una molt mala legislatura
i no ho dic des del punt de vista electoral
ho dic des del punt de vista de vivència pròpia
que jo he estat molt feliç d'aquests quatre anys
perquè he pogut treballar amb il·lusió
i amb intensitat
però marxo veient que el govern de l'Estat
una vegada més ha obviat Tarragona
i obviat les comarques del camp de Tarragona
i les terres de l'Ebre.
Obrim ara una nova etapa.
Enrere queda aquesta legislatura.
Ara, com dèiem,
Josep Maldonado es presenta al Senat.
Des de la Canva Alta
recordem també que en aquestes eleccions
tal com està configurat el Senat,
vostè ja ho explicava el tema de les paperetes,
a més té com a principal rival
l'entesa catalana de progrés.
Recordem que aquí hi ha una unió
de les tres forces polítiques
que representen el PSC,
Esquerra Republicana i Iniciativa
pel que fa al Senat.
Això li dona un caràcter també especial
de tenir uns contrincants especialment complicats
des del punt de vista de Convergència i Unió?
Sí, home, lògicament
hem de ser nobles i honestos
i dir el que pensem.
Enfrontar-te contra tres de cop,
allò és un partit de tenis,
tres a un costat,
un a l'altre.
No ens fa por,
però és veritat que és el tripartit
convertit en l'entesa,
és el tripartit que s'amaguen
però que, curiosament,
al Senat ja ni s'amaguen.
Jo faig una crida.
Miri,
els votants d'Esquerra Republicana de Catalunya,
que són gent patriota,
són gent que s'estima en Catalunya
i que volen representants nacionalistes
i representants que prioritzin Catalunya,
no poden votar el Senat a l'entesa
perquè voten PSOE.
Si miren,
en el logo posa
Esquerra Republicana i es diria per Catalunya,
PSC, PSOE.
Per tant,
primera crida als ciutadans
de les comarques terraronines.
Si volen votar Esquerra Republicana,
no poden votar l'entesa.
Nosaltres sí que tenim
com a prioritat única Catalunya.
al Senat l'entesa
està sota les directives del PSOE.
Un altre crida que faig
és que els ciutadans
que vulguin votar socialistes
i que es pensin
que qui defensarà millor la demarcació
és votant l'entesa,
s'equivoquen.
Perquè votaran
una proposta al Senat
on hi ha iniciativa
que no té res a veure
de punt de vista del partit amb PSOE
i votaran Esquerra
que no té res a veure amb el PSC.
Per tant,
la gent del PSC
que vulguin votar en clau catalana,
el Senat,
ho tenen molt fàcil,
Convergència i Unió.
Així i tot,
són unes eleccions complicades,
la gent
a vegades
es porta a la confusió,
els logos
estan allà barrejats
i entès a vegades
sembla que
pots votar qui vulguis.
No és veritat.
Si es vota a entesa,
es vota tres partits
molt diferenciats
i que a més a més
són la projecció
del govern de Catalunya
que com vostè molt bé sap
és un govern anestesiat
i que la feina que fa
brilla per la seva ausència.
El Senat,
tothom ho diu,
és la cambra territorial,
la cambra de representació
territorial de l'Estat.
Per tant,
el territori,
la presència aquí dels senadors
s'ha de notar.
com a futur senador
si arriba a la cambra alta,
Josep Maldonado,
quins són els temes,
les qüestions
al territori
de les nostres comarques
que li agradarà portar
a través,
en fi,
de preguntes,
emocions,
interpel·lacions
al govern de Torra,
al govern que surti
de les urnes?
Miri,
jo fa molts,
molts anys
que treballo
en política.
Jo soc un afortunat.
Jo crec que la vida
a mi m'ha donat
molta sort
en diferents aspectes,
de punt de vista familiar,
de punt de vista personal,
però sobretot també
de punt de vista polític.
Jo tinc la sort
de treballar
amb allò que m'agrada,
que és el meu país
i la gent del meu país.
El Senat
és una oportunitat
única que tinc
de poder anar a treballar
per la gent
que m'ha donat
tantes coses.
Escolta,
jo,
vostè ha llegit
el meu currículum polític.
Jo he sigut
tot això
que vostè ha llegit
gràcies a tanta
i tanta i tanta gent
que m'ha ajudat,
que m'ha donat suport.
Uns m'han votat,
altres no.
Els que m'han votat
doncs m'han ajudat
amb el seu vot.
Els que no,
doncs m'han ajudat
amb el seu caliu
i amb el seu respecte
i quan ha calgut
doncs estan jo
amb la sensació
que la gent
estava al teu costat
i jo tinc
una oportunitat única
de tornar-los
i aquesta gent
una mica
del molt que m'han donat
i per tant
jo em dec
als ciutadans
i ciutadans de Tarragona,
als que em votin
i als que no,
a tots els que viuen,
als 700,
els que hi ha mil
que viuen aquí,
en aquesta província,
aquesta demarcació.
Què penso fer
jo al Senat?
Doncs treballar
amb intensitat,
tornar a ser
com vaig ser el diputat
amb més intervencions
i amb més iniciatives parlamentàries
de la demarcació,
tres a un,
per sobre dels altres diputats
del PP,
d'Esquerra
i dels socialistes.
Voldré ser el senador
més treballador
de la demarcació
i aniré a defensar
temes
tan bàsics,
tan bàsics,
com una xarxa
viària
a Tarragona
que ens permeti
treure aquest tap.
Tarragona,
Tarragona,
el camp de Tarragona
té un tap viari brutal.
Escolti,
la Tarragona
Baix Montblanc
és una assignatura
permanent.
Ara
han fet veure
que posin una primera pedra,
l'enterraran
i s'ha acabat.
Això ja ho hem vist
amb el coll de la Teixeta,
alguna vegada,
etcètera.
Nosaltres,
Comerciència i Unió
i jo personalment
tinc una autèntica
obsessió
amb ajudar
la ciutat de Tarragona
a resoldre
la façada
marítima o terrestre
amb el desviament
de la via fèrrea.
No hi ha dret
que durant
el comandament,
durant la direcció
d'aquesta ciutat,
l'alcalde Nadal
se li negués
el pa i la sal
amb la façada
marítima o terrestre
des de la Generalitat
i des de Madrid.
Quan va arribar
el nou alcalde
es lligués
ara, com que són
tots del mateix color,
això,
amb un plis-plàs,
escolti,
ni un plis ni un plàs,
encara estem
esperant.
El Banc d'Espanya,
una altra
riota,
no?
El Banc d'Espanya
es volia fer allà
una mena
de nou govern civil,
la subdelegació del govern,
ni volia posar oficines,
ni volia posar oficines.
Escolti,
el Banc d'Espanya
ha de revertir
a la ciutat de Tarragona
i l'Ajuntament de Tarragona
i ha de fer
el que cregui oportú.
El Port de Tarragona
ha de tenir
un creixement
encara més potent.
Va bé,
vam aconseguir
nosaltres
el traspàs
quan guarnava
Convergència i Unió.
Lluís Badia,
persona
a la que jo reconec
i públicament
agraeixo
la seva tasca
com a senador,
va ser un bon president
del Port
i va fer
una embranzida
important,
però el Port
necessita injecció.
Escolti,
nosaltres necessitem
sobretot,
sobretot,
i aquesta
serà també
una prioritat,
que els pressupostos
tinguin
quelcom a veure
amb el territori.
Els pressupostos
per la demarcació
de Tarragona
no poden tornar a ser
com han sigut
aquests quatre últims anys
de misèria.
Els pressupostos
vol dir
creixement econòmic,
vol dir
creació de treball,
vol dir
riquesa
per les famílies
i
durant quatre anys
els hem vist
espassar.
Per tant,
escoltin,
si jo vaig al Senat,
si a mi els ciutadans
i ciutadans de Tarragona
em posen la creu
i la X
i aconsegueixo
l'escor
de senador,
que no en tinguin
cap dubte.
N'iré amb il·lusió,
n'iré amb ganes,
però n'iré sobretot
amb intensitat
perquè ja n'hi ha prou
i com que ens hem de fer
respectar
i el nostre problema
és el teu vot
farà respectar Catalunya,
doncs el seu vot
farà respectar
a Tarragona,
no en tinguin cap dubte.
I caldrà explicar
especialment
en aquesta legislatura
ja d'una vegada,
senyor Maldonado,
que el Senat serveix
d'alguna cosa?
És a dir,
caldrà demostrar
al ciutadà
que anar al Senat
serveix d'alguna cosa?
Perquè continua sent
la imatge
d'una cambra territorial
en què van polítics,
si em permet l'expressió
de segona fila
o que no es discuteixen
els temes realment importants
i que afecten
el ciutadà?
Caldrà demostrar-ho, això?
Sí, miri,
jo,
a mi em fa il·lusió,
jo vaig al Senat,
ho he demanat
i agraeixo
que el meu partit,
l'altor Mas
i en Durant,
volguessin
deixar-me encapçalar,
ser cap de llista
al Senat,
perquè era un repte,
per mi,
perquè era una nova experiència,
perquè em permet
també més dedicació
al territori.
Jo soc membre
d'executiva
de Convergència,
responsable
de Convergència
i Unió d'Esports,
jo vull seguir
amb l'oficina parlamentària
a Tarragona,
vull seguir estant
en el territori,
però per mi
no sé si ho aconseguiré,
clar,
no depèn de mi sol,
depèn del poder decisiu
que tinguem,
si som decisius,
però és una gran oportunitat
d'aconseguir
allò que fa tants i tants anys
que demanem,
que és que el Senat
es converteixi,
deixi'm dir,
entre cobertes,
d'una punyetera vegada,
en la Càmera
de Representació Territorial.
Escolta,
hi ha canviat
la Constitució
i reconeix
que aquest és un estat
d'autonomies.
Escolta,
han canviat les lleis,
han canviat
moltíssimes coses,
el Senat no ha canviat.
I els dos partits,
Partit Popular i PSOE,
cada campanya electoral,
també aquesta,
porten al seu programa
un escrit,
unes lletres molt maques,
molt rimumbants,
que diuen
convertiremos el Senat
en la autèntica Càmera
de Representació Territorial.
I això ho han dit sempre.
Però sap què passa?
Que quan guanyen,
quan guanyen,
resulta
que agafen
el programa electoral,
agafen un retolador
i ho tatxen.
I se n'obliden.
I se n'obliden
perquè tenen majoria absoluta.
Clar, escolti,
fa quatre anys,
el senyor Zapatero
va tenir majoria absoluta.
i això ens va anar fatal.
Va anar fatal.
I ara algú que m'escolti
dirà,
el senyor Maldanar
ha tingut una relliscada.
Li posaran un interrogant
a l'U de majoria absoluta.
Sí, doncs no.
Miri,
el dia de la investidura,
jo estava en el Congrés
dels Diputats
sentat al meu escó.
I varen pujar
tres senyors
amb un xec gran.
Saps aquests xecs
que donen
quan juguen
als campionats de tenis?
Que són molt grans
i posen unes xifres.
Doncs van pujar
tres senyors
allà al faristol
on havia el senyor Zapatero
i li van entregar
un xec gran,
gran, gran
en blanc.
I eren
Esquerra Republicana,
PSC,
Institut per Catalunya
que li van donar
suport d'investidura.
I el senyor Zapatero
a partir d'aquí
a partir d'aquí
va tenir
quatre anys
de majoria absoluta
gratuïta.
I això nosaltres
intentarem
que no es repeteixi.
Per tant,
que els vots
dels ciutadans de Catalunya
no siguin per entregar
cap xec en blanc.
En qualsevol cas
si Convergència i Unió
té poder d'influència
en el proper govern
de l'Estat,
la transformació
d'aquesta cambra
territorial del Senat
en una veritable
cambra territorial
serà un dels objectius?
Serà una de les condicions
que posarem sobre la taula.
Moltes més.
Moltes més.
I totes
en clau catalana
i sobretot
en clau de les persones.
Miri,
ara es parla
que si hi ha
crisi econòmica.
És veritat.
Però es parla
des de dues
basen molt diferents.
El PP
catastrofista,
cau una tempesta,
torna
a l'època
on la gent
no viurà
amb dignitat
i un PSOE
que no passa res,
una gran economia,
una gran situació econòmica
i la situació
intermitja la nostra.
Escolti,
hi ha una situació
que es complica,
anem a posar
elements correctors
i aquests elements
correctors
són els que
porten el problema
de convergència i unió.
El procés
em sona a la taula.
Perquè, escolti,
sap què passa?
Que hi ha gent
que a final de mes
li costa arribar.
I quan sent
debats
com els del senyor Solves
i el senyor Pizarro
que parlen
de macropolítica
i parlen
de multinacionals
no entenen res.
Diuen,
qui se'm recorda
de mi
que estic a l'atur
o que tinc un fill
que no treballa
o que tinc
un problema
de dependència
amb una persona gran,
etcètera.
I nosaltres
el que fèiem
és portar
100
de punt de vista
de programa polític.
Doncs aquests
són els missatges
principals
de Convergència i Unió
i del seu candidat
Josep Maldonado.
Com dèiem al principi
de l'entrevista,
una de les persones
segurament de la demarcació
de Tarragona
amb més experiència
en política,
ha ocupat càrrecs
pràcticament
en totes les administracions
i en totes les institucions,
ha estat diputat
durant l'última legislatura
i ara és el candidat
de la Federació Nacionalista
de Convergència i Unió
al Senat
en aquestes eleccions
del 9 de març.
Senyor Josep Maldonado,
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als estudis
de Tarragona Ràdio.
Bona campanya
i molta sort
el dia 9 de març.
Moltes gràcies a vostès.
Intentarem
fer bona campanya.
Intentarem,
més que tenir sort,
tenir vots
i això només depèn
que els ciutadans
creguin
en el que diem
i vegin
que parlem
amb el cor
i amb un batec especial
d'il·lusió
pel futur.
Josep Maldonado
ha estat avui
el nostre convidat
en el temps
del programa del matí
de Tarragona Ràdio
dedicat a les eleccions.
Senyor Maldonado,
gràcies
i fins la propera.
Bon dia.
Gràcies.