D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
ara ampliant amb un cerr en detall
la notícia més destacada de l'informatiu
i també notícia avui de portada a la premsa local tarragonina.
Són les dades, les conclusions d'un estudi
sobre les condicions de vida de la població de Tarragona
que ha elaborat un equip de professors
de la Universitat de Roviri-Bergili
a petició de càritas interparroquial a Tarragona.
Una de les xifres, un dels titulars de l'informe
diu que una de cada cinc llars de la ciutat de Tarragona
està per sota del llindar de la pobresa.
Avui volem parlar d'aquest estudi, com dèiem,
és un tema que ja hem comentat fa uns minuts en el temps de la tertúlia,
però per ampliar les dades, les conclusions d'aquest estudi,
ens acompanya el director de càritas interparroquial, Jordi Borràs.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya Frances Valls, que és un dels membres,
un dels responsables del grup de recerca d'anàlisi social i organitzativa
de l'AURB, que és qui ha elaborat aquest estudi.
Francesc, també bon dia.
Bon dia.
Jordi, això ho vau encarregar a Càritas.
Amb quin objectiu?
És a dir, quan vau encarregar aquest estudi, què preteníeu?
Feu com una mena de fotografia de la situació de la ciutat?
Sí, efectivament, bàsicament era amb aquest objectiu.
Nosaltres des de Càritas,
bàsicament des de totes les càritas parroquials,
des de cada parròquia es treballa molt amb la base,
a nivell de voluntariat,
i allí és on es veu en totes les demarcacions de la ciutat,
vol dir, la ciutat, centre-ciutat, barris, etcètera,
es pot treballar molt bé i es veu clarament aquesta fotografia.
El que passa és que volíem anar una mica més enllà
i veure realment la fotografia, com bé dius,
real i de tota la ciutat.
Les conclusions us sorprenen a vosaltres
que esteu treballant en el dia a dia com a Càritas
en aquests sectors?
Us sorprèn o no?
Bàsicament no, no,
perquè realment ja com t'he dit
estem treballant, diguem, des de la base
amb aquesta gent, amb aquestes persones,
inclús famílies, no?
Després ho comentarem si vols.
Inclús famílies que venen a demanar ajuda a Càritas,
que venen a demanar ajuda a serveis socials de l'Ajuntament,
per tant, és bàsic treballar colze a colze
amb serveis socials, lògicament,
però nosaltres sí que vèiem
que aquesta tendència podia anar per aquí.
Francesc, anem una mica a les dades principals
o a les tendències principals de l'estudi.
El titular que destaquem avui als mitjans de comunicació
és aquest 20% de llars de la ciutat de Tarragona
que viuen per sota del llindar de la pobresa.
Això què vol dir, traduït a la pràctica,
què vol dir viure per sota del nivell
que es considera ja pobre?
A veure, hauríem d'explicar,
sense entrar en detalls tècnics,
què vol dir això?
Com es calcula que una família
o un nucli familiar viu amb pobresa?
Com la considerem pobre o no?
S'estableix un llindar, una frontera
que separaria la població, les llars pobres,
d'aquelles que no són pobres.
La manera de calcular aquest llindar
potser ser una mica tècnica
però vindria a ser un punt de referència
mitjà, per dir-ho d'aquesta manera,
del conjunt d'ingressos de totes les llars de la ciutat,
en aquest cas de la mostra d'aquest estudi.
A partir d'aquest punt mitjà,
si vols ja t'ho dic directament,
és els ingressos totals
que tenia la llar situada just a la meitat
de la mostra,
calculem el 60% d'aquests ingressos
i obtenim el llindar de pobresa per persona,
més ben dit per unitat de consum,
però aquí no cal entrar-hi potser
perquè ja són qüestions molt més tècniques.
Aquest llindar per una persona
que visqui sola és de 7.560 euros.
Això vol dir que totes aquelles llars
unipersonals amb uns ingressos inferiors a aquest llindar
les considerem com a pobres.
I a partir d'aquí anem establint,
calculant els altres diferents llindars
per qualsevol tipologia de llar de la ciutat.
En la pràctica també vol dir
que aquesta persona o aquest nucli familiar
que està en aquesta situació
té realment dificultats econòmiques
per desenvolupar la seva vida quotidiana.
La gràcia, per dir-ho d'aquesta manera,
de calcular la pobresa d'aquesta forma,
és que la relativitzem en funció de l'entorn,
de la societat.
Potser aquests mateixos 7.560 euros
en una altra societat de referència
no esdevindrien un senyal de pobresa
perquè la persona podria desenvolupar la seva vida
d'una forma digna o sense problemes.
Però en aquest context,
a tots els oients suposo que s'ho imaginen,
no vivint sols,
amb uns ingressos anuals de menys de 8.000 euros,
això no arriba a ser ni 800 euros mensuals.
Que no vol dir que siguin persones,
evidentment, que treballen
i que tinguin uns ingressos de 600-700 euros al mes.
vol dir que en molts casos
reben prestacions de jubilació majoritàriament
o que tenen una vinculació amb el mercat laboral feble
o de baixa qualitat,
vol dir ocupacions precàries,
entrades i sortides constants del mercat laboral, etcètera.
La taxa més alta es dona?
Amb dones grans que viuen soles, vídues segurament?
És aquest el perfil?
Si haguéssim de dir el perfil més greu d'actuació urgent
seria aquest, dones d'edat avançada
que no tenen el marit,
o sigui, la font d'ingressos
prové d'una pensió de jubilació majoritàriament,
o d'algunes ajudes
que els puguin remetre els familiars,
en el cas que s'ho puguin permetre, evidentment,
i això d'edat avançada.
Però per sota d'aquest perfil,
que segurament és el també més conegut,
perquè s'ha parlat altres vegades,
arran d'altres estudis i d'altres informes,
quins altres perfils podem...
Fins i tot en alguns casos ens poden sorprendre
al conjunt de la societat.
Nosaltres vam destacar,
quan vam presentar l'informe a Càritas,
els vam destacar quatre grans perfils.
El primer seria aquest, que ja hem comentat.
Un segon perfil vulnerable
també estaria molt lligat a la perspectiva del gènere,
i serien el de les dones
que provenen d'un procés de ruptura familiar.
És a dir, dones que encapçalen la seva llar
i que són divorciades, o separades, o vídues,
més enllà d'aquestes jubilades.
Aquest seria també un perfil de pobresa amb elevat risc.
I aquí s'incorpora el tema dels infants.
Infants que viuen amb aquest tipus de llars,
doncs que també pateixen la situació familiar
i també hem detectat un elevat risc de pobresa.
Un tercer perfil seria el dels joves.
Joves que s'han emancipat d'una banda
o que són la persona de la seva llar
que porta més ingressos.
Què vol dir?
Que viu amb els pares, per exemple,
però potser la mare no treballa
i el pare s'ha quedat a l'atur.
I el jove és la persona que porta més ingressos a la seva llar.
O com dic, joves emancipats.
Aquest seria un altre perfil
amb elevat risc de pobresa.
I aquí la dada destacada és que majoritàriament treballen.
Així com, per exemple, en el primer perfil
és un perfil de pobresa tradicional
lligada a la inactivitat.
En aquest cas, doncs, els joves pateixen,
doncs, això que us comentava, no?
Una relació més aviat feble
amb el mercat de treball.
Tot i que treballen, però,
tenen uns ingressos que no són suficients
com per portar una vida, entre cometes, normal.
Exacte.
I aquí hauríem d'afegir,
en el cas que siguin emancipats,
doncs, evidentment,
els costos de l'habitatge,
del lloguer o de la compra.
I el quart perfil?
I el quart perfil seria el de...
el denominem nucli divers.
Vol dir que llars,
on potser conviuen dues famílies,
és a dir, dos nuclis familiars
dins del mateix cellar,
o persones que conviuen
i no tenen cap mena de relació entre elles.
I dintre d'aquí sí que queda molt...
té un pes important
el col·lectiu de la immigració.
El col·lectiu de nouvinguts,
que he sentit que abans es comentava, no?,
durant la tertúlia,
també seria un dels col·lectius,
seria aquest quart dels col·lectius
amb elevat risc de pobresa a la ciutat.
Les conclusions de grans trets a vosaltres,
els que heu estudiat,
els que heu fet aquest informe,
a partir, per cert, de 931 casos, no?,
s'han estudiat 931 llars
al municipi de Tarragona.
A vosaltres us ha sorprès algun element?
Diguem-ne que no.
Els trets van cap allà
on pensàvem que podien anar.
Evidentment, sempre sorprèn
aquestes elevades taxes de pobresa, no?,
però cal dir que són
forces similars a les que hi ha
a nivell de Catalunya o d'Espanya,
existeixen.
Sí que cal dir que a nivell europeu,
Espanya és un dels països
amb major risc de pobresa,
però bé,
la realitat de Tarragona,
en aquest sentit,
es trobaria dintre d'aquesta tendència
de la pobresa a Catalunya i a Espanya.
El que sí que hem detectat
és que
en els darrers anys,
en els darrers 15 anys de creixement econòmic,
no s'ha produït una reducció
d'aquest percentatge de pobresa.
És a dir, tradicionalment,
als anys 70 i 80,
quan hi havia períodes de recessió econòmica,
augmentava el percentatge de pobresa,
la pobresa afectava molta més gent,
però després,
el posterior cicle de creixement econòmic,
servia per reabsorbir aquestes capes de població
i tornava a baixar el nivell de pobresa.
des de després de la crisi de primers dels 90,
això no s'ha produït.
I podríem dir que els nivells estan estancats,
els nivells de pobresa,
entre el 19 i el 20%.
És a dir, que aquestes dades s'arrossegarien
ja des de fa uns quants anys,
tot i que no tenim elements comparatius concrets.
És a dir, aquestes dades que ara ho heu fet públiques,
no les podem comparar amb un estudi similar
de fa 5 o 10 anys, aquí a Tarragona.
Existia un estudi,
però els paràmetres per al càlcul de pobresa
són diferents.
Llavors, si féssim la comparació,
si ara us digués aquí,
comparant aquest 20% amb el que sortia llavors,
diguem que estaria mentint.
O seria poc assenyat.
S'estaria distorsionat.
Exacte, perquè els paràmetres de càlcul
eren diferents.
Per què eren diferents?
Simplement perquè l'estudi del 1999
seguia les directrius de l'Eurostat,
de l'Oficina d'Esteística Europea,
que és qui marca la forma de calcular aquest fenomen,
i nosaltres també.
Però, durant aquest període,
l'Eurostat va canviar aquest paràmetre.
La mostra, com dèiem, és de 931 llars a la ciutat de Tarragona.
Es va fer entre novembre de l'any passat
i l'abril d'aquest de 2008.
Per tant, són dades relativament recents,
però que encara segurament no han pogut detectar,
en fi, la crisi econòmica
que ha crescut d'una manera espectacular
en els últims mesos.
Creieu, vosaltres, els que estudieu aquests fenòmens,
que aquestes dades, aquestes xifres, aquestes estadístiques,
han pogut augmentar en aquests últims mesos?
Ja esteu convençuts, fins i tot?
Bé, seria una mica de sociologia-ficció.
Suposem que amb l'augment de l'atur
de les darreres setmanes,
que hem detectat per Tarragona,
el percentatge, la pobresa,
segurament afecta més gent,
però sí que en això sí que hi ficaria la mà,
que segurament el que ha augmentat molt
és la percepció de la vulnerabilitat.
Llargs que ja no veuen tan clar el futur
com el veien potser en el moment
que els van fer l'entrevista, l'enquesta.
Potser les condicions objectives
no han variat tant,
poden haver variat,
però potser no tant,
com segurament haurà variat
la seva percepció de cara al futur.
Amb aquest estudi, Jordi,
més enllà de fer aquesta fotografia
de la situació de la ciutat,
què preteneu a Càritas?
Donar un toc d'alerta
al conjunt de la societat,
a les institucions?
Home, bàsicament,
tots els estudis es fan
primer perquè tinguin continuïtat
i després perquè,
amb aquesta fotografia
que parlàvem abans,
doncs cap on podem tirar,
que no donem pas de sec,
no només a Càritas,
sinó a tot el conjunt de la ciutat,
totes les administracions,
serveis socials, ajuntaments.
Per tant,
s'ha de mirar amb molta calma
i, ja dic,
dintre d'aquest llindar
de la pobresa que parlàvem,
també, clar,
s'han de veure
totes les zones,
quines conseqüències
té aquest estudi
per cada zona
i estudiar bé
i veure si realment
tots els projectes
que es duen a terme,
tant des de Càritas
com des de les administracions,
doncs s'adequen
a la realitat que estem vivint.
És molt preocupant
que es concentrin
aquestes dades de pobresa
en determinades zones
de la ciutat,
tot i que no és sorprenent,
segurament,
perquè ja ho podíem intuir,
ja ho podíem saber,
però, en fi,
les dades demostren
que la pobresa
és pràcticament inexistent
en zones de llevant
i, en canvi,
s'acumula d'una manera
segurament més que preocupant
en zones de ponent.
això no sé si
és especialment alarmant
per entitats com vosaltres
que treballeu
amb aquests col·lectius.
Sí,
i realment
que cada dia
són més
les persones
que venen
a les Càritas
parroquials
i per demarcació
parroquial
o per demarcació
d'aquestes zones
de la ciutat,
doncs, efectivament,
veiem que hi ha
zones de la ciutat
que pateixen
més pobresa
que altres.
Per això,
sempre ha estat així
i la tendència
era evident
que era així,
Les persones que venen
a Càritas
són els usuaris
que comentava ara
el francès?
Aquests perfils,
aquests quatre perfils
o potser la gent
que ve a demanar ajuda
amb una entitat
com Càritas,
en fi,
també és un altre tipus
o d'alguns
d'aquests quatre perfils
que comentàvem
n'hi ha alguns
que volen més ajuda
o que la reclamen
més que d'altres?
Nosaltres,
segurament,
segurament aquests perfils
que abans parlava
el francès
estan situats
amb la gent
amb les persones
que venen
a demanar ajut
a Càritas.
Les persones
que venen
a Càritas
poden venir
evidentment
derivats
de serveis socials,
poden venir
perquè
per la demarcació
de la zona
parroquial
que li pertoca
és on ha d'anar
però venen
des de
demanant
perquè no tenen
demanant aliments
fins a demanar roba,
habitatge,
inclús
el problema
de l'habitatge
és evident
també,
la manca
de treball,
l'atur
s'ha comportat
no poder pagar
lloguers
i estem veient
que famílies
tenen moltes dificultats
i potser
això
és el que
ens falta
per veure
aquests propers mesos.
Sí,
perquè arran d'això
que estaves comentant
en les últimes setmanes,
en els últims mesos,
arran de l'increment
de la crisi econòmica,
esteu notant
més gent,
més sol·licituds
d'ajuda,
nous perfils,
què veieu
en el dia a dia
els que esteu treballant
a Càritas?
Sí,
home,
des de Càritas
sempre diem el mateix,
atenem el primer
que truca a la porta,
el que passa
que sí que les Càritas
estan col·lapsades,
sí que és veritat
que parlant
amb serveis socials
també estan col·lapsats,
per tant,
hem de fer un esforç
i aquest estudi
ha de servir
perquè ens sentem,
ens aturem
un moment
i diem
cap a on hem d'anar
i quines actuacions
evidentment
en recursos humans,
recursos econòmics
que facin falta,
però què hem de fer
a partir d'ara?
Però qui ho ha de fer això?
És a dir,
ho podeu fer només
entitats com vosaltres?
Calen molts més diners,
moltes més aportacions
per part de les institucions?
Que a més a més,
tot això coincideix
amb un moment
de pressupostos ajustats,
amb un moment
de crisi econòmica?
Entenc que s'està fent
el que es pot
i per part nostra,
per la part que ens pertoca,
sempre aquest sentit
d'anunci
i denunciar
d'aquestes situacions.
Per tant,
quanta més gent
es pugui
involucrar
i fer
les aportacions necessàries
que calguin,
millor.
Per part nostra,
ja dic,
atendre,
acollir,
acompanyar
i atendre
aquestes persones,
famílies
que venen a Càritas
és el que estem fent
i hem de continuar
fent-ho així, no?
A partir d'aquestes dades,
a partir d'aquest informe,
encara que el col·lectiu
segurament
de Ciutadans
no es sorprengui,
vosaltres com a Càritas
canviareu
alguna de les vostres maneres
de fer
o alguna de les vostres actuacions
o impulsareu
nous programes d'ajuda?
És a dir,
esteu pensant ja
en coses noves
que heu de canviar
potser objectius
precisament
a partir
de les dades
de l'informe?
Des de Càritas
interparroquial
lògicament
en correlació
amb les Càritas
parroquials
treballem també
en projectes,
en programes
tenim programes
per exemple
de formació
i
de formació
d'inserció
tenim programes
per exemple
infantils
de seguiment
en educació infantil
i tenim programes
també
per acompanyament
a la gent gran
dintre
d'aquests programes
veurem
com podem continuar
fent aquest ajut
i sobretot
fer tots els possibles
perquè aquesta gent
surti
d'aquesta situació
de pobresa
i tiri endavant
que és l'objectiu
principal
que tenim
per anar acabant
preveieu a Càritas
un agreujament
de la situació
d'una manera immediata
les properes setmanes
i mesos
arran de tot això
que estan comentant
més crisi
unes dades de l'atur
que pujan cada mes
de manera
espectacular
més problemes
per sobreviure
amb una certa dignitat
de famílies
o persones
que viuen soles
preveieu
un agreujament
això
en el proper mitjà
per exemple
el que s'està parlant molt
i també és una opinió personal
però s'està parlant molt
a nivell d'altres entitats
inclús a nivell
d'administració
que clar
ara ens trobem
en una situació
des de fa unes setmanes
o uns mesos
en situació d'atur
de molta gent
però
que estan cobrant
d'alguna manera
la prestació d'atur
clar
la prestació d'atur
els mesos de febrer
de març
s'acabarà
per tant
serà durant aquells mesos
que preveiem
que preveiem
que augmenti
aquesta
aquesta situació
però
ja dic
continuem treballant
el dia a dia
que de moment
és el que
és el que cal fer
Francesc
vosaltres també
des de la vostra perspectiva
creieu que això
que pot agreujar-se
vosaltres que heu analitzat
tants casos
que això d'aquí uns mesos
es pot agreujar
sí
és evident
és el que comentava el Jordi
a partir del moment
que
les famílies
comencin a deixar
de rebre els ingressos
que estan rebent actualment
provenguin
de la forma
que provenguin
caldrà buscar
algun tipus d'ajuda
es parlava també
la tertúlia
que potser
no cal
no s'hauria de
donar tota la responsabilitat
a les entitats
que treballen
en el dia a dia
com Càritas
sinó
doncs
provar d'aplicar
mesures més
estructurals
per dir-ho així
més a nivell
de conjunt de ciutat
i des de l'administració
en un projecte comú
l'estudi
l'estudi tindrà continuïtat
el que heu fet
ho sabeu
si tindrà continuïtat
us agradaria
suposo que seria interessant
tant pels que treballeu
amb això
com
per entitats
com Càritas
clar
nosaltres
quan ens van comentar
la possibilitat
de fer aquest estudi
doncs
estàvem entusiasmats
poder efectuar
un estudi
d'aquest tipus
d'aquestes dimensions
a la ciutat de Tarragona
és el compromís
de la universitat
amb el territori
no sabem
si tindrà continuïtat
seria adient
fer-ho cada 5
cada 10 anys
un estudi
d'aquestes característiques
per poder
allò que abans
teníem limitacions
poder
anar
avaluant
la tendència
de les condicions
de vida
de la població
al llarg dels anys
volia afegir una cosa
que és que
en aquest estudi
la unitat
d'anàlisi
era la llar
què vol dir això?
que tots aquells
col·lectius
individus
que no tenen llar
no formaven
part de l'estudi
persones sense sostre
persones que viuen
en llars comunitàries
etc
tot i que potser
quantitativament
no siguin
una part important
de la població
del conjunt de Tarragona
sí que qualitativament
són els perfils
als quals
la pobresa
els afecta
de forma més
agreujada
i aquests
no
formaven part
d'aquest estudi
un aclariment
prou interessant
ho deixem aquí
no tenim temps per més
Francesc
Valls
membre del grup
de recerca
d'anàlisi social
i organitzativa
de la Universitat
Rovira i Virgili
Jordi Borràs
director de Càritas
i Interparroquia
a la Tarragona
moltes gràcies
per haver vingut
aquest matí
als estudis
de Tarragona Ràdio
i haver-nos explicat
les principals
dades
i trets
i conclusions
d'aquest estudi
sobre les condicions
de vida
de la població
de Tarragona
felicitats per la feina
gràcies
i fins la propera
gràcies
bon dia
gràcies