a l'exterior del paranim de la Universitat de Rovira i Virgili
per parlar d'aquest congrés que, de fet, com molt ben comentaves,
arrenca oficialment demà.
Avui el que se celebra és un workshop precongrés
en què hi participen sis experts nacionals i internacionals
per parlar d'algunes qüestions prèvies,
però el congrés apropiament arrenca demà.
Parlem d'aquest congrés, dels temes que s'hi tracten.
Com dèieu, la coordinadora del congrés és Manuela Brunet.
Senyora Brunet, hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Encantada d'estar un altre cop al teu programa, Jordi.
En primer terme, parlem...
Aquest congrés és la sisena edició d'aquest congrés internacional
de l'Associació Espanyola de Meteorologia.
És una associació segurament desconeguda pel gran públic.
En primer terme, podríem explicar quina és la tasca d'aquesta associació
i què és el que es du a terme en aquests congressos.
Doncs bé, és la primera edició que té un caràcter internacional
dels sis congressos que l'Associació Espanyola de Climatologia,
no pas de meteorologia, ha vingut celebrant en els darrers anys.
Tenen aquests congressos, tenen un caràcter bianual
i bé, és un fòrum científic per debatre temes molt diversos,
temes sobre climatologia general o climatologia aplicada.
Això és com han estat els altres congressos fins ara.
Amb aquest sisè congrés hem volgut donar-li un vessant internacional,
de tal manera que hem convidat experts no tan sols nacionals,
sinó experts internacionals de reconegut prestigi,
dintre d'un camp específic del coneixement climàtic
i d'un camp que té molt d'interès a nivell social,
a nivell científic, evidentment, i a nivell polític.
És el canvi climàtic, és aquesta qüestió que s'emporta
de tots els mitjans de comunicació.
Exactament.
Però no tan sols volem adreçar els problemes
des de diferents òptiques del canvi climàtic observat,
del canvi climàtic previst, és a dir,
de les projeccions futures dels escenaris climàtics de futur,
sinó també volem adreçar, o s'adreçaran en aquest congrés,
alguns dels impactes en diferents sistemes naturals
i sistemes humans d'aquesta deriva recent del clima
forçat per les activitats de l'home,
en concret per l'emissió de gasos amb efecte hivernacle,
del que algunes vegades ja hem parlat.
Ara, si li sembla, podem parlar d'algunes qüestions concretes
que s'analitzaran fins al dia 11 d'octubre en aquest congrés,
però abans, per parlar del canvi climàtic,
fa molts anys que s'usa aquesta expressió
i segurament en els últims anys s'han establert diversos ocorrents,
un dels quals propugna que segurament això del canvi climàtic
segurament se n'està fent un gran massa
i que fins i tot se n'està difonent una visió massa apocalíptica.
Se n'està fent un gran massa,
realment el canvi climàtic existeix i és perillós,
i hem arribat a temps, com a professional, què en pensa?
Mira, totes les evidències científiques
i el debat dintre de la comunitat científica
hi ha un acord generalitzat que no s'està fent un gran massa,
potser sí, alguns grups, diguem-ne,
de radicals ecologistes, no ho sé, no ho puc dir,
doncs presenten els efectes del canvi climàtic
d'una manera molt dramàtica o molt així,
però no, penso que, per exemple,
al nostre país no s'ha fet un gran massa encara
del canvi climàtic,
de les amenaces associades amb aquesta deriva ràpida del clima
que està forçada, com deia,
per l'emissió de gasos amb efecte hivernacle.
Totes les evidències científiques,
la comunitat científica en general,
en congressos com aquest,
de caràcter nacional o de caràcter internacional,
totes les evidències que es van aportant
van indicant que no tan sols no és fals,
sinó que és cert que s'està produint una deriva,
un increment ràpid de les temperatures
en el nostre planeta,
que s'estan modificant els patrons de pluja
en el nostre planeta,
que s'està intensificant el cicle hidrològic,
que s'està modificant la circulació general de l'atmòsfera,
que a més a més s'està incrementant,
i això està sent observat en el moment,
s'està incrementant el nivell del mar,
a nivell global,
que s'estan desfent les geleres alpines,
que s'està perdent gruix de capa de gel en l'àrtic,
que s'està desglaçant el continent groenlandès,
etcètera, etcètera.
Un conjunt d'evidències directes
d'aquest forçament humà del clima
s'estan acumulant i s'estan acumulant cada vegada
amb una major preocupació
i altres evidències de caràcter indirecte
associada a l'impacte que aquest escalfament global
està tenint sobre els ecosistemes naturals,
tant terrestres com marins,
s'estan cada vegada veient
que el clima del nostre planeta
està anant cap a una situació
que no s'ha vist en el passat.
Parlem precisament d'algunes d'aquestes amenaces,
d'alguns d'aquests impactes,
són les qüestions que se desenvoluparan en aquest congrés.
Una d'elles és la variabilitat del clima.
Realment està canviant el clima regional,
és molt més variable que abans.
Com ho sabem i cap on pot anar en el futur?
Doncs la variabilitat té un component
que és un component natural,
està en funció dels factors que forcen aquesta variabilitat
i que es tradueix simplement en que un any
pot ser més càlid que el següent
o a l'inrevés, o més plujós o més humit.
Això és normal, o sigui,
òbviament hem tingut anys que fa més calor, més fred,
ara segurament això és més imprevisible, potser?
No tant més imprevisible,
però tot sembla indicar que la variabilitat
s'incrementarà del clima.
Que passarem anys en què la disponibilitat de calor
o les temperatures seran molt elevades
o que les precipitacions poden ser més intenses en anys,
que parlant de la nostra àrea,
de la regió mediterrània, etcètera,
que la precipitació veurem més perllongats
i més intensos, períodes de sequera, etcètera.
Doncs es parla a partir d'uns indicadors climàtics indirectos,
com és la desviació de tipus de les dades climàtiques,
que s'està incrementant aquesta variabilitat.
Aquesta variabilitat també porta cap a la successió
d'esdeveniments meteorològics extrems,
onades de fred, onades de calor,
pluges intenses, sequeres.
Aquests dos factors estan directament lligats?
Exactament.
I completament.
I t'endim cap aquí.
Sí, senyor.
S'estan produint,
per exemple, associat a la intensificació del cicle hidrològic,
un canvi clar en els patrons pluiomètrics.
Plou més o menys el mateix al cap de l'any.
I si parlem en termes de mitjana estadística de 30 anys,
més o menys no ens movem d'allà.
Però plou menys dies.
Ho fan més intensitat.
La distribució normal de pluges,
que són pluges, per exemple, a casa nostra, d'hivern,
de primavera i de tardor,
els dos màxims som de tardor,
clarament la primavera s'està veient alterada.
De tal manera que la primavera és més seca
i estadísticament significativa més seca.
Segurament això nosaltres ho podem notar
perquè els últims anys, si fem memòria,
els mesos d'abril i maig,
ben aviat poc ha plogut i ja anem amb manica curta.
Exactament.
Exactament.
Que és indicador de les noves condicions climàtiques
que estem sofern.
Menys pluja, més calor.
Per tant, unes condicions també potencials d'estrès tèrmic,
amb conseqüències, per exemple,
per la població vella, pels nadons, etc.
Quins impactes tenen aquestes situacions
en una zona com la nostra, la Conca Mediterrània,
que ja té un clima particular.
L'episodi de sequera que havíem viscut a principis d'any,
el podem relacionar directament amb aquest canvi climàtic?
Els científics no volen,
perquè no en tenim instruments suficients,
per separar un aconteixement climàtic extrem concret
del forçament natural
o del forçament associat als gasos d'efecte internacle.
Així com el comportament mitjà de les temperatures
o de les precipitacions sí que clarament es pot associar,
doncs som una mica reacis a dir,
aquest darrer episodi de sequera
està associat a aquest forçament de gasos d'efecte hivernacle,
a aquesta major disponibilitat de calor.
Perquè, en definitiva,
les sequeres són unes situacions normals del Mediterrani.
Ara bé, tot sembla indicar,
i els models regionals semblen indicar,
que aquests períodes de sequera,
sent normals i sent una característica pròpia
a la que la societat mediterrània s'ha anat acostumant
al llarg dels segles,
es veuen perllongats,
i el nostre cas passat,
3-4 anys de duració,
amb pluja recollida,
pluja caiguda,
molt per sota de la mitja,
de lo normal, de lo que és esperable,
doncs aquestes situacions es faran més llargues
i es faran molt més intensa,
és a dir, l'evaporació,
la pèrdua d'aigua amb sols, etcètera,
molt més important.
I això clarament té molta importància
en la disponibilitat d'aigua,
en la disponibilitat de recursos hídrics.
No és per ser catastrofista,
però la nostra societat d'avui en dia,
en el nostre ritme de vida,
està preparada per afrontar les conseqüències
d'aquest possible canvi climàtic
i aquestes alteracions del clima que hem estat comentant?
No, si no es fan,
si no es prenen mesures encertades d'adaptació,
els impactes ja,
no tan sols per cent,
sinó els impactes futurs del clima,
doncs evidentment no.
Entenim que, per una banda,
jo diria intentar mitigar el canvi climàtic,
perquè el que ens preveuen els models,
les projeccions climàtiques de futur,
d'aquí a 40, 60, 100 anys,
es quedin amb la banda baixa de la previsió,
o sigui, no arribem a la banda alta,
per exemple, es diu que cap a la final del segle,
les temperatures de la Conca Mediterrània,
s'aniran, o de casa nostra,
s'aniran entre 6 i 9 graus per sobre
del que és normal en el període,
en el trenteni, 61-90.
O sigui que les previsions més pessimistes alerten
cap a finals del segle,
les temperatures mitjanes podrien ser de 6 a 9 graus,
més elevades que actualment.
Clar, exactament.
Bé, quedar-nos en 6 o en 9,
dependrà de si actuem per mitigar el canvi climàtic,
que vol dir per reduir les emissions,
de gasos amb efecte hivernacle.
I aquesta reducció ha de venir
per part de tots els agents,
des de part dels agents econòmics,
els agents i els agents socials
i de la pròpia societat,
perquè tots estem utilitzant energia,
energia bruta, energia fòssil,
que és la responsable de l'emissió de gasos
amb efecte hivernacle.
Per tant, si aconseguim que la pròpia societat,
que les empreses,
que les diferents rames d'activitat,
utilitzin, bueno, es derivi
l'economia energètica
cap a la producció d'energia neta,
d'energia renovable per una banda.
I per una altra banda,
la societat utilitza d'una manera més eficient l'energia.
Per exemple, canvien les bombetes
actuals que tenim a casa nostra,
helógenes o del tipus que siguin,
per bombetes de baix consum
o fent mesures d'estalvi energètic, etc.
Tot això contribueix a mitigar el canvi climàtic,
a reduir les emissions
i, per tant, a que aquestes projeccions
més dolentes,
es quedin en la banda baixa.
Dues preguntes per acabar, senyora Brunet.
La primera, encara fent referència al canvi climàtic,
perquè fa anys, ja que parlem de canvi climàtic,
fa anys que els experts es reuneixen,
que en parlen,
a Tarragona se n'ha parlat en diferents ocasions,
però, en canvi, cada any,
els nous indicadors que surten
continuen sent clarament pessimistes.
Això vol dir que no ens estem posant encara les piles,
tot i que fa 6, 7, 8 anys
que estem parlant de canvi climàtic.
Aquí, qui està fent malament alguna cosa?
És evident que no ens hem posat les piles,
de cap de les maneres,
ni el govern,
ni la societat en general,
per no entrar a particularitzar.
Hi ha bona voluntat,
per exemple,
el govern català va endegar l'any passat
el pla d'acció per la mitigació del canvi climàtic,
amb la voluntat de reduir en 5 milions de tones
l'emissió de diòxid de carboni.
Sí, la mesura dels 80 quilòmetres per hora a Barcelona
s'emmarca dins d'aquest pla.
Per exemple,
o d'altres mesures,
d'intentar les noves construccions
que siguin més eficients,
energèticament parlant.
Però si estem parlant del cas espanyol,
les piles no les hem posat.
I fins i tot,
encara que s'ha parlat molt a la premsa,
als mitjans de comunicació,
sobre el canvi climàtic,
sobre els desgels, etcètera,
i que és un tema,
fins i tot,
que a la pròpia societat
li ha començat a interessar molt recentment,
en els darrers dos anys.
En aquest sentit,
la nostra societat una mica diferent
de la societat, per exemple, americana,
encara que no hagi signat protocol,
o la societat europea del nord d'Europa,
en el que el tema del canvi climàtic
és un tema que el coneixen des de fa molts més anys
i que intenten, d'alguna manera,
adoptar mesures personals
d'estalvi i d'eficiència energètica
des de fa molt de temps.
Espanya, desafortunadament,
encara que s'ha parlat,
i s'ha parlat bastant,
en els dos darrers anys,
jo no en parlaria molt més enllà,
no m'aniria molt més enllà,
s'ha parlat,
però s'està actuant poc.
I, en definitiva,
acabarem pagant.
I Espanya ha,
perquè no pot complir
amb els compromisos
de reduir les emissions
de diòxid de carboni
respecte als nivells de l'any 90,
que es va comprometre
quan va signar el...
el famós protocol de Quioto,
doncs haurà de pagar.
Què vol dir?
Que tots haurem de pagar.
Ens quedem, doncs,
amb aquesta picada de cresta,
si em permet l'expressió.
Ja per acabar,
i deixant de banda
aquesta temàtica
de canvi climàtic,
que és l'eix central
d'aquest congrés,
quines són les altres tasques
que fan uns climatòlegs?
Doncs,
a part d'estudiar el clima,
d'entendre quins són els factors
de variabilitat climàtica,
no tan sols a escala general,
sinó sobretot a escala regional,
com afecten la influència,
per exemple,
de les masses d'aigua
o de les muntanyes
o de la vegetació,
etcètera.
Bueno,
buscar,
intentar explicar
com són els climes
i per què els climes
són d'aquesta manera
i no d'una altra.
Per tant,
entendre la dinàmica climàtica,
com evoluciona el clima
i sobretot
quines són les causes
d'aquesta,
del seu comportament.
Fonamentalment,
a part de,
evidentment,
després,
això seria la climatologia
més general,
la climatologia més física
o més bàsica,
doncs hi ha parts aplicades
de la climatologia
en què, clarament,
disciplines com a la ciutat
com a l'agroclimatologia,
doncs,
intenta buscar les relacions
entre la cultura,
etcètera, etcètera.
Senyora Manuela Brunet,
coordinadora d'aquest
congrés
de l'Associació Espanyola
de Climatologia,
ho deixem aquí,
la deixem tornar
cap a aquesta workshop,
cap a aquestes sessions
precongressuals
i bona feina
al llarg d'aquest
llarg cap de setmana.
Bueno,
moltes gràcies
a vosaltres
per donar-nos
aquesta oportunitat
de, bueno,
de publicitar
l'activitat
i aquest congrés
que està tenint lloc.
Moltes gràcies
i fins la propera.
Fins la propera.
Doncs ja ho has sentit,
allò,
Landa,
i tot just estem
escalfant motors,
perquè el congrés
no renca fins a demà.
Desenes d'especialistes,
no només de l'estat espanyol,
sinó de diferents punts
d'Europa
i d'arreu del món
prendran part
en aquesta cita
que es desenvoluparà aquí
al rectorat
de la Universitat
Rovira i Virgili
fins al diumenge
11 d'octubre.