Demà es representarà al Teatre Metropol de Tarragona
l'obra de Pirandelo, L'home, la bèstia i la virtut.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el director d'aquesta obra, una producció del Teatre Nacional de Catalunya,
Pep Pla, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada, primer que tot.
De res, home, i tant.
I a veure, hem estat llegint, saps?
És allò que has de fer, si vols, com a mínim,
que pugueu explicar coses sobre l'obra.
I la veritat és que jo m'he despistat una mica.
D'entrada, la crítica, que això és una bona notícia,
és absolutament unànim, el que jo he llegit com a mínim,
posant l'obra fantàsticament bé,
amb la qual cosa els oients ja saben
que van a veure segurament un bon espectacle teatral.
Però després he llegit altres coses,
que sí, és Pirandelo, però no és Pirandelo.
És una obra que s'ha adaptat i que conserva, diguem,
l'esperit de Pirandelo, però s'ha posat una miqueta
en la mentalitat catalana.
Tot això que he llegit, tu m'ho pots traduir?
Se dissen tantes coses...
Ei, que sí, vés a saber si és veritat.
...que tenia aquell títol.
No, la veritat és que hem tingut la sort
que realment la crítica, no tan sols la crítica,
sinó el públic també, unànimament,
hem vingut a veure-ho.
S'ha fet un genu absolut
des del primer dia que vam estar al Teatre Nacional,
perquè l'obra és molt còmica.
El que passa és que, evidentment, sí que és Pirandelo.
Pirandelo té diverses èpoques, diguéssim,
pels historiadors de Pirandelo diuen molt
que aquesta és de les primeres, de la primera època,
on feia teatre molt més popular,
molt més a partir de la comicitat,
però el rerefons de Pirandelo,
aquesta filosofia que té ell
de les màscares, del joc de miralls,
del si ets tu, on ets tu,
si és realitat, si no és realitat,
totes aquestes preguntes ja hi són,
però tot és amb una trama de comèdia absoluta
i la gent s'ho passa molt bé, divertidíssima,
i a més a més té aquest contingut,
però, vaja, que t'ho passes molt bé.
Jo penso que és Pirandelo 100%.
És Pirandelo i és allò que, vaja,
a mi particularment m'agrada molt el teatre,
sobretot aquest tipus de gent teatral,
l'embolic, la porta que s'obre,
que es tanca el ritme, no?
És tan important.
Sí, té un primer acte que és gairebé
bodevilesc, d'entrades i sortides de portes.
El segon acte és absolutament còmic
i el tercer acte ja comença a agafar una mica,
hi ha un moment, una pàtina,
de dir, oi, això podia anar cap a un altre lloc,
però s'acaba molt...
Tot s'acaba...
És comèdia, vull dir, no t'enganya
i té una fusteria teatral,
perfecte.
A veure, la comèdia i que al final
doncs deixa aquell puntet de reflexió
i en aquest cas és allò que és una màxima
del Pirandelo, que és de la hipocresia
i que no tot és el que sembla.
Ah, exacte.
I que durant la vida
tapem grans veritats
amb moltes mentides, no?
I és el que els protagonistes
es veuen obligats a fer,
a fer moltes mentides
per tapar una gran veritat.
La trama està una miqueta
en aquesta línia que deies
de l'equívoc,
uns personatges
estereotipats
en el bon sentit
de la paraula
i en aquest sentit
també es destaca moltíssim
la interpretació
dels actors i les actrius
en aquesta obra, no?
Tant dels que tenen els papers principals
com els que tenen
un paper més reduït.
Sí, perquè aquí
els personatges
que va dibuixar Pirandelo
tenen aquest traç, diguéssim,
inconfusible
que, per exemple,
les criades
són les típiques criades
que són xafarderes
que sempre estan
murmurant
i refunfunyant.
Bueno, hem tingut això,
la sort de comptar
amb un grup d'actors,
no tan sols els protagonistes,
que són en Eduard Farello
que és el pal de paller
que tot gira, diguéssim,
al voltant seu,
el que fa l'home,
llavors hi ha la Teresa Sánchez
que fa la virtuosa
i el Jordi Martínez
que també el coneixereu
per les aparicions televisives
juntament amb Farello
amb Vendalpla
doncs que és la bèstia, no?
Aquest mariner
que sempre està al mar
i que arriba un dia
i passa una nit
a casa seva i prou, no?
I llavors hi ha
la Teresa Horro,
la Rosa Cadafalc,
o sigui,
tot el Santi Ricard
que també l'hem vist
amb el Zoo
últimament,
vull dir que
tota una sèrie
de personatges secundaris
que tenen una escena,
dues escenes,
tres escenes
però cada intervenció
és un gran actor
que està recolzant
aquell personatge
i això és un plaer.
Deixem una miqueta
al marge
per un moment només l'obra.
Aquest tipus
de representacions
com la que veurem demà
a Tarragona
ens dona l'oportunitat
de treure
els bons actors
que tenim a Catalunya
de la televisió
i veure que tenen
altres registres.
Exacte, sí, sí,
que poden fer altres papers
els que estem acostumats
a veure'ls
i en aquest cas
més que adaptat
a una realitat catalana
jo el que havia comentat
en algun moment
era que
era un espectacle
molt mediterrani
i que per tant
el que passava
a la Sicília natal
de Pirandelo
podia passar
a una ciutat portuària
com és Barcelona.
Llavors,
aquesta cosa
dels anys 50,
aquesta iconografia
que estem acostumats
a veure
en les pel·lícules
del neorealisme italià
que tot sembla
que ho hagin vist
una miqueta
i per això
són personatges
una mica diferents
als que estem
avançats
a veure aquests actors
a la tele.
Des d'aquest punt de vista
que parlaves
de l'adaptació
a aquesta ambientació
com a més catalana
probablement val la pena
destacar
el tema
de la traducció
de l'obra de Pirandelo
perquè jo tinc entès
que en aquesta traducció
s'han buscat també
girs, expressions
frases molt nostres,
no?
Buscant el paral·lelisme
amb l'italià.
El Joan Maria Folquet,
el traductor,
penso que ha fet
una gran feina,
és el seu segon Pirandelo,
ja va fer els sis personatges
en busca d'autor
del Teatre Lliure
i aquí ha intentat
fer una feina
que és el que ell diu,
de dir,
el públic ha de sortir
sense preguntar-se
si ha vist una obra
en català o en castellà,
ha de ser tan fina
la traducció,
és tan suau,
tan casolana,
tan nostra
i alhora
ha recuperat expressions
que són gairebé
inutilitzables ja,
però en canvi
un cop posada
en l'escenari
en aquest marc
doncs
sonen precioses
i la gent
ho nota
com normalíssim,
com normalíssim.
Aquí tenim una senyora
que és molt virtuosa,
la senyora Panella,
que té una
un mestre
pels seus fills,
el mariner que deies
que és el marit
que ve de tant en tant
i en un moment determinat
no li surten els comptes
perquè la senyora
ha estat de bona esperança
i a partir d'aquí
doncs bé,
allò que dèiem,
res sempre
el que és,
no?
La trama és la visita
de la senyora aquesta
amb el seu nen
d'11 anys
perquè és a casa
del professor
per dir-li
i confirmar-li
que efectivament
està embarassada
que aquella nit
arriba el seu marit
i que fa molts anys
que amb el seu marit
no,
els deures meditals
no els compleix
el seu marit
per tant,
aquest embaràs
l'han de justificar
el professor
i amant
i la senyora
virtuosa Perella
amb tota la ironia
del món
la virtuosa
i clar
han de justificar
que t'embaràs
davant del mariner
o sigui que tot
és una trama
per tapar
una gran veritat
de dir
bueno,
nosaltres
mira,
està embarassada
i davant del que diran
la gent
la societat
i tal
prefereixen
l'engany
i la mentida
No necessàriament
vol ser alliçonadora
aquesta obra teatral
i a més
algú pot pensar
home,
en la societat actual
que vivim
que tenim tanta llibertat
que podem mostrar-nos
tal com són
que aquest tipus
d'infidelitats
entre cometes
doncs això ja no és
no està mal vist
continuem exactament igual
amb aquesta cosa
de tapar, no?
Jo crec que sí
en altres temes
potser que no tinguin a veure
amb aquests enredos
però en principi
encara intentem
doncs posar aquesta màscara
aquest embarí
i aquesta cosa
sí, jo crec que sí
fins i tot
el cas aquest
d'un embaràs
que no és
de la relació matrimonial
i que es tapa
a mi
m'han arribat
casos
que actualment
això està passant
ara també
que dius ara
i a part d'això
jo penso que en el dia a dia
contínuament
tots
almenys jo
m'incloc
absolutament
fem coses
tapem
i diem mentides
per tapar veritat
per la por del que diran
del no sé què
i sempre fem aquesta màscara
i fem el teatre
fem teatre
i fem veure
que això
no sé què
o no sé quantos
i dius
bueno, sí, en realitat
si afrontessis la veritat
potser no tindria tanta repercussió
com a tu et penses
o estaries tu més tranquil
amb tu mateix
però ho fem a diari
la societat
ens sembla que ens hi porta molt
jo crec que sí
massa i tot a vegades
en segons
que en altres coses
potser no
però en altres sí
Pep, jo tinc la sensació
que tu has passat molt bé
fent aquesta feina
sí, la veritat és que sí
perquè és molt agraït
això de la comèdia
jo últimament no
n'havia fet alguna
i els passos aquests
per la comèdia
el que és León Zilena
o així
són molt agradables
perquè el públic
respon molt bé
s'ho passa molt bé
i és això
que els hi deia
els actors
de dir
vosaltres
com el vostre personatge
s'ho passa fatal
pateix
tota l'obra
molt
però el públic
riu molt
és allò típic
de la pell de plàtan
que el personatge
es rellisca i cau
i tu ho veus
i et fas un fart de riure
doncs aquí
passa una mica el mateix
veiem aquests personatges
que pateixen molt
moltes trames
moltes aventures
per sortir-se'n
amb la seva
però ens fa riure
és d'una comicitat
extraordinària
tinc entès
és una obra
que com bé deies
el públic
s'ho passa
d'allò més bé
demà sou a Tarragona
heu de girar molt
l'obra
per Catalunya
fora de Catalunya
en realitat
és coproducció
entre el Teatre Nacional
i el Centre d'Arts Escèniques
de Terrassa
del qual soc director
i la gira
l'hem assumit
nosaltres
des del Centre d'Arts Escèniques
de Terrassa
i aleshores hem fet
ben sembla que són
14 o 15 poblacions
i ara ens en queden 4 o 5
ens queda Lleida i Tarragona
aquest cap de setmana
i llavors ja anirem
doncs
cap a
continuarem 3 o 4 més
hi ha algun projecte més
en cartera
a banda del tema
de la direcció del centre?
sí
de moment
és la direcció del centre aquesta
perquè
bueno
ja porta prou de feina
i de projectes de direcció
cap a l'any que ve
no en tinc cap
o sigui que de moment
ens posarem aquí de ple
a treballar
i bueno
a preparar tota la temporada que ve
que prou de feina ja
l'home, la bèstia
i la virtut
qui sap
algú potser s'emmirallen
en algun dels personatges
que hi ha
pot ser
del metropol
segur
si observem
algun espectador
que es mira la punta
de les serrates
així dissimuladament
dius
aquest té alguna cosa
per amagar
Pep Pla
moltíssimes gràcies
molt a tu
i molta sort
fins la propera
moltes gràcies
adeu-siau
bon dia
adeu-siau