Vicenç Cañón, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, la primera, en la frente.
A tu t'agrada aquesta cançó?
No!
I te'n vas a Eurovisió.
Me'n vaig a Belgrado dissabte que veig.
Però escolta, tu has d'animar aquest dissabte?
No, sí, aquest dissabte.
Però l'has d'animar igual?
No, no, no.
No vas amb sentit pàtrio?
No, no, no, no, no.
I tens alguna preferida?
No tinc pàtrio ni bandera.
I mi pendón és la libertà.
Quina, quina, quina, quina.
No, no, a veure, hi ha molta gent que això del Festival d'Eurovisió,
sobretot joves ho han descobert ara,
perquè ja saben vostès que en edicions anteriores,
home, una miqueta de capa caiguda, hi era.
Hi ha gent que ho hem seguint al llarg dels anys,
amb més o menys interès, perquè bé,
perquè forma part de la nostra història,
sobretot els que tenim una edat,
però estava una miqueta de capa caiguda.
Amb aquest fenomen, Chiquilí 4, doncs enguanya el festival,
per sí o per no, per crítiques o no crítiques,
ha agafat una volada,
que en definitiva, aviam, cadascú pot tenir la seva opinió,
jo des del punt de vista personal,
que no crec que li interessi a ningú per ho diré,
trobo que és un divertiment i ja està.
I ja està.
Que no cal fer drames aquí ni...
Oh, quina vergonya, no, vergonya cap ni una.
Anem a riure, a passar-ho bé.
Sí, però el que passa és que, clar,
ja que ho vas a passar-t'ho bé,
vols que, diguéssim, la representació del teu, entre cometes, país,
doncs sigui una cançó de qualitat.
I no...
És que jo penso que amb això aquí,
a Transmissió Espanyola,
li passa això de la fàbula de la Guineu i el Raïm.
Ah, sí, i el Raïm.
Que com estan verdes...
Ah, com no es guanya mai,
el que fan és que no val més res,
que està desfassat, que és una horterada...
Si es guanyés...
Mira, això va passar a Andorra.
El primer any, quan van a Rosa, a Espanya,
a l'Avui parlava del menyspreat festival d'Eurovisió,
que estava caduc, patatí, patatán, això del diari avui.
L'any següent, dos anys després,
va a Andorra al festival d'Eurovisió cantant en català, a l'Avui.
Prestigós festival internacional...
Oh, clar, clar.
Te n'adones la manipulació que pot haver...
Aquesta tonterieta que arrosseguem moltes vegades, no?
És això, és que tenim molta culpa de tot vosaltres.
Sempre ens posen...
La tele, la ràdio...
Això de matar el missatger.
En fi, el que sí que està clar és que,
el consell, modestament,
és que ens ho prenguem com un divertiment.
Però mira, Vicenç, hi ha una cosa que està molt clara.
Tu l'any passat vas estar al festival.
Jo recordo que vam fer alguna connexió,
amb la qual cosa...
En guany també en farem, eh?
Sí, sí, sí.
Farem connexions perquè ens expliquis l'ambient de Belgrat.
I estic fent un esforç per recordar-me qui va anar.
Si l'any que ve parlem,
jo t'asseguro que me'n recordaré qui va anar.
Clar, clar.
Un grup de nois va anar.
Sí, de naix.
De naix.
I que a més ens vas portar un autòràs
que ens van demanant una postal
per a aquestes tinajers que hi ha per la casa.
Per tant, a veure...
Però això ha sigut un...
Mira, la sesta,
la cadena aquesta, la sesta,
ha fet això, aquest muntatge de
Medion Broma, Medion Serio,
s'ha colat.
Si el que li deia...
Si a tu no t'agrada una cosa, no et coles,
no et fiques.
Si a mi no m'interessa les cacs,
jo no m'hi ficaré mai a parlar ni a enviar...
No sé, si a mi...
Ara imagina que tu et diuen
tu, Vicenç,
portaràs l'equip de gimnàstica rítmica
a una olimpiada, jo.
Sí.
I dic, bueno,
doncs ja està,
m'ho portaré a la Rosa Gairal.
Clar, a les noies del 45 de RPM, eh, clar.
La gent riurà molt,
s'ho passarem molt bé, m'entens?
Però el paper, diguem-ne,
a nivell olímpic...
Clar, però...
I el bé que s'ho passarem.
Clar.
Allà, m'entens?
És una miqueta això.
Si tu vols...
Però Vicenç, no deixa de ser un reflex
del moment que vivim.
No, aquí a Espanya, diguéssim,
sí, és a dir,
no hi ha, no hi ha autors,
no hi ha cantants,
vull dir, sembla que...
No te n'adones ara que no hi ha,
que hi ha gent que treu discos...
Home, però els cantants i tot això,
diguem-ne, que opten per altres línies,
més enllà dels OTs, dels festivals,
vull dir, gent seriosa que porta molts anys,
que potser treu un disc als quatre anys
perquè s'ho ha currat molt.
Exacte.
És una altra història, segurament.
Doncs això, la gent menys de Cachondeo,
això del Chiquili 4,
anem a apuntar, anem a apuntar,
i, bueno, el Bonafuente,
que no sabe si parla sempre bé,
si parla, si li s'han en foto,
en el fons li agrada,
perquè aquest ha fet...
Evidentment, el meu anabó,
el meu anabó,
vam votar pel Chiquili 4,
perquè això,
perquè Cachondeo,
però els eurofans,
que som quatre gats...
Et troba a faltar una Sandy Show,
descalça, ballant,
les marionetes en la cuerda,
no ho sé, a veure...
Algo més, alguna cosa...
Tu te'n recordes d'aquell noi de Mónaco
que era menor i que no li va donar...
Mam, mam, mam, mam...
És que mirant des momentos.
Home, per això...
Televisió.
Pensa que jo el veia a casa,
a casa, amb Eva,
amb la mamà i el papa,
després, quan vaig viure sol,
el mirava jo,
després, a un grup d'amics,
i al final,
quan va ser lo de la rosa,
és quan vam sortir tothom
de l'armari eurovisiu,
i van començar...
Conxita Bautista,
tu te'n recordes de Conxita Bautista.
Sí, que bueno, que bueno,
claro.
Peret...
Molts, molts.
Con los palmeros...
Mira, Abba,
d'on va sortir.
I Abba és un grup de culta.
He anat molt a Franco Batiato.
Franco Batiato, eh,
també va anar a Eurovisió.
Una cançó preciosa,
amb els trenes de Tosers.
Els trenes de Tosers.
Després la posarem.
Mira, ara ens ha agafat el punt.
Mira, jo et faré una cosa.
Digues.
Perquè et faré un concurs.
A mi?
Per sí.
Perquè la gent no digui que...
Perdona, però estàs invertint els papers.
Totalment, totalment.
Ets tu qui ha de respondre amb allò.
Bueno, avui canviem.
Que dolent que és.
Mira, et posaré 10 cançons.
Tu m'has de dir si va anar a Eurovisió o no,
o si és una banda sonora d'una pel·lícula,
o si ha anat a Eurovisió.
Aquí és nerviós.
I tinc premi?
Sí.
La meva dignitat.
Una xochona.
Proveu-ho, a veure.
Fixa de l'idioma que canten.
A veure, a veure.
No vo negar que sóc loco por você.
Ah, que és una cantant brasileña.
No?
Eu não vo negar...
Canta portugués.
No, és portugués.
Però a Portugal sí que participava a Eurovisió.
Participa, participa.
Aquesta és la segona, ja.
Sí, aquesta és la segona.
La primera sí o no?
No.
Vale.
Jo apunto, va.
No.
La segona.
Però he fet allò...
A veure, aquesta...
Treureu un zero.
A veure, queda una mica.
Dancing...
Psss...
No.
Jo pensava que em posaries les famoses.
Que dolent.
Va.
Això em sona de les últimes edicions, no?
És que no ho sé.
Vinga, dic que sí.
No, no encerto ni una, no, Vicenç?
Va, va, tira, tira.
Quedaré fatal.
Vinga, l'altra.
Aquesta és la tercera, encara?
Sí, sí, és que...
No, aquesta no.
Puc canviar?
Sí, i tant.
Doncs no, aquesta no.
De moment portem tres nos.
A veure, ara la segona.
A veure, a veure, la segona.
Ves que em sona d'aquestes així modernes
de senyores estupendes
que van sortir en les últimes edicions?
Senyores o nenes, perquè ja...
O nenes, sí, sí, sí.
A veure.
Això té estil d'aquelles rares,
tipus francesos últimament,
que es posen una mica nyonyos.
A veure.
Una banda sonora.
No, això és banda sonora.
Home, clar, això és una banda sonora, clar.
Per favor, estoy sintiendo tu...
m'embriagador.
Això és una banda sonora, vale?
No és.
Aquesta no, tampoc.
Va.
Vale.
I no és cap, eh?
Estar, és que...
Amb jo és cap, eh?
És jeràtic, eh?
Perquè no expressa per donar-me cap pistes,
i sí o sí no.
A veure, vostès poden jugar des de casa,
tampoc no tindran premi, però fa gràcia.
No, Jana Janini,
Velo Impossibile.
No, no, ha participat.
I és preciosa, aquesta cançó.
Punyetera.
No, no, aquesta dona magnífica italiana,
ella no, aquesta no ha participat a Eurovisió.
Molt bona, aquesta.
Aquesta molt bona,
perquè hi ha gent que la coneix,
la Gina Magini.
Vinga, anem a l'altra.
De moment he salvat la dignitat.
Sí, de moment sí.
Vinga.
Perquè pensa que molta gent
només la coneix de l'anunci.
Aquesta cançó té més anys que jo.
jo crec que no.
És bona.
Perdona, no volia dir.
Sí, a més sona banda sonora.
Sona, no.
O no, música d'un bar.
D'Ilo musical.
Sí, home, aquesta, aquesta...
No sé què posar.
Sembla que estigui fent la travessa.
I aquesta que son ara?
Bé, aquesta sí.
Perquè sí, eh?
Sembla que estiguis fent la travessa del diumenge de futbol.
Let me try.
Let me try.
Deixa'm intentar.
Ah, txan.
Sí, sí, d'aquestes ordinàries que...
Ai, que ballen així que m'amor a les tragades.
Ai, que mona, aquesta em sona molt.
Què de què és?
Si tens una vida musical...
Per què?
No ho sé.
Puñetera, perquè a més, com ella, té la mateixa d'aquelló...
Jo crec que no.
Si no és d'una època d'aquestes que van perdre de vista el festival,
jo diria que no, però espera't, que podria ser.
A veure, que té la tornada gravada, també.
Ja, nina, vinga, va.
Cada mañana, pensando en ti, me despierto.
És que jo vaig estar de viatge a una temporada de festivals.
No.
No.
Home, jo això veig allò, rotllo països d'aquests de l'est, eh?
D'aquests que surten amb les pells d'osso i ballen així a l'escenari.
No?
Sí o no?
Home, podria ser.
Espera, espera, una mica més.
Sí.
Perquè tinc poc sí.
Ja està.
Hi ha encertades, hi ha encertades.
Hi ha encertades.
La primera, Maria Betània, fracillenya.
Maria Betània, no podia ser.
Per tant, molt bé.
La segona, no, tampoc era la tercera.
Sí, era...
Sí, quina era, la tercera?
L'any passat van anar Cerebro, Rússia, van anar.
Clar.
Però mira, al començament havia posat que sí, eh?
I ratificat.
La quarta és la cançó que va guanyar Eurovisió l'any 95,
que semblava una banda sonora...
Per tant, aquesta m'he equivocat, també.
És preciosa.
Dos fallos.
Bé, l'impossible, acertada.
La cesta, que semblava una música així de bar, sí que és.
També.
Enguany, la porten enguany.
Aquesta és d'enguany, aquesta que has posat?
Ah, mira.
Sí, la Amy Trial, la s'ha encertada, també.
I l'última també s'ha encertada.
No està malament.
No, no estava ell.
No està malament.
Tens hoïda, tens hoïda.
Perquè, clar, no ha posat el congratulations ni el water rock,
que això ho treu qualsevol, eh?
És que hi ha un munt de païs que porten cançons,
per exemple, enguany, Ucrània o Rússia.
Rússia té moltes ganes de guanyar.
I enguany porta, diguéssim, el bisbal russo.
I com és, d'aspecte, com és?
És guapet.
Sí, l'he passat, el vaig veure per allà, entre el públic.
Però és igual com el bisbal, famosa, diguéssim,
a Ucrània, a Letònia, a Doanya,
tots, és molt famós i, per tant, evidentment, si és famós,
és com si aquí portéssim l'Enrique Iglesias.
Clar, però això és molt relatiu, perquè jo recordo fa dos anys
que a Grècia va portar un noi que era guapo,
però era tan guapo que feia ràbia, no?
Sí, sí.
Però, clar...
Va quedar...
Que va fatal.
No, que va.
No, va quedar bé.
El cinquè.
Ah, sí?
Sí, el xequi...
Sí, xequi, xequi...
Xequi Rubes.
Xequi Rubes, exacte.
Era guapíssim, aquell home, no?
Ja, ja, ja.
Bueno, bueno.
I pensa que els voltants de casa no miren la cançó, també.
No, no, si miressin la cançó hi ha casos que...
I el tema de portar noies així com a també molt despitrades, també té el seu punt, no?
El festival.
Tu has vist l'ambient, tu ja has estat...
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Per tant, allà...
Pensa que la posada en escena és importantíssima, pensa que allà es curra molt, que és un espectacle televisiu.
És un espectacle, ja està, la gent va a participar en lloc d'anar d'arrere una pilota, marcar golpes, és la cançó i tal, vull dir...
És un divertit.
Home, ara, jo reconec que sóc una miqueta friki, però ho reconec, però és el meu.
Jo què sé, tampoc tinc explicacions a ningú.
A la gent que li agrada, jo què sé, el macramé o...
I a mi m'agrada això.
Jo no vull ser... Perquè, clar, amb el Vicenç hi ha un efecte, diguem-ne, però jo no crec que siguis friki.
Per mi hi ha postures a la vida bastant més frikis i més en més associades.
Evidentment, jo...
I no pas que t'agradi un festival i que t'ho prenguis com tu t'ho prens, un divertiment i una cosa.
No, no, clar, i bé, mira, jo fa quasi 20 anys que treballo en col·lectius de dones de Tarragona.
Tant a Torfort, a Parc Rioclar, Rioclar, el casc antic, a la Canonja, vull dir...
I amb aquestes dones, a part de teatre, fem sempre playbacks i tal, perquè volen lluir-se.
Doncs, el 80% han fet cançons d'Eurovisió i no ho saben molta gent.
I la gent, que bonica aquesta cançó, que no sé què...
I després ho dius, ah, sí, perquè és això, no?, que relaciona moltes vegades el festival amb l'horterada.
I sí que hi ha horterades.
Enguany te ficaré les quatre frikis que hi ha, perquè enguany hi ha 43 països i hi ha quatre o cinc que són frikis.
Però només es parlen del que si el pavo d'Irlanda...
No, no, hi ha un munt de grups que ho fan.
Jo l'any passat, si no recordo malament, tinc molt mala memòria, però recordo que vaig veure un grup que cantava en anglès,
que era impecable en la seva aposta en escena, un aire així molt britànic, molt de pop britànic dels 80,
que era una delícia de grup.
Ah, sí, Bèlgica.
No recordo, eren uns nois, o Bèlgica devia ser, però d'una qualitat i un nivell i dius,
home, és que em compraria el disc, m'entens?
La cançó aquesta que tu has dit abans, que era dels països bàltics, no, era de Bèlgica.
De Bèlgica.
Sí, i va quedar fatal aquesta noia. Una cançó, la merda xula i tal, va guanyar.
Després hi van noies que criden molt i que són molt histriòniques, uau, i surten i dius,
ai, per favor, que marxi ja.
Perquè tenen tres minuts per donar-la.
També és veritat que l'any passat, per exemple, a les cançons que sortien,
ja l'havia sentit moltes vegades allà, a Helsinki, per exemple, al carrer,
i això fa que la cançó no sigui nova per tu, però hi ha molta gent que aquell dia fica a la tele
i són tres minuts per impactar. I prou, i ja està, no tres minuts.
Què agrada la cançó? Mira, per exemple, l'any 95.
L'any 95, Espanya va portar l'Anna Belconde, una noia...
Anna Belconde?
Sí, pobreta, que ara treballa en una orquesta pobreta.
No, amb tot el respecte.
No, però cantava bé.
Cantava molt bé. Tant que va quedar la segona.
Què passa? Que l'any aquell no n'hi havia política? O sí, n'hi havia política?
Va quedar la segona al festival, si no ens vam enterar?
No, perquè estava a la 2, es feia a la 2 i tot això.
Però em refereixo a això, no?
Quan no guanyen, va, política, no sé què, els països de l'est...
Els països de l'est porten de veritat les primeres figures.
Guanya Ucrània, porta una noia...
Aquí anem més sobredets per la vida.
Aquí, com no guanyem, perquè no guanyem,
diem, va, política, una merda, no sé què, no sé com.
Però és per això, perquè em guanyen el segle 4,
espero, espero i desitjo no guanyar.
Escoltem els altres temes que hi ha així com estranyots.
No, ara t'hi posaré les 5 millors balades.
Aquesta m'encanta.
A veure?
D'on és?
Noruega.
Molt bé.
Té una mica anglès d'acadèmia, eh?
Ah, sí?
Mira com s'ha.
No ho sé.
Aviam sonar.
Perquè s'entén molt, dic.
Sí, clar.
Parla de ser fort, d'estronx.
Ei, Noruega, m'agrada, eh?
Vinga, aquesta...
Puja, puja, a veure.
No, ja s'acaba, s'acaba.
Aquesta?
Polònia.
Polònia.
Molen la línia de la música pop que estem escoltant aquest any, eh?
Tant una com l'altra.
Mira, aquestes dues m'agraden molt, són boniques.
Una que també pot guanyar és Sèrbia una altra vegada, perquè porta una cançó, la que ve ara, boníssima.
Eh, Sèrbia?
A veure, ara, perquè acabem d'escoltar una mica de Polònia.
Però aquesta de Noruega m'ha agradat molt.
Com és la noia? L'has vist?
No te'n recordes?
No me'n recordo.
Canta en Sèrbia, a més a més.
Doncs jo crec que...
No?
Sí, sí.
Canta en Sèrbia.
No, no, en Sèrbia, com ha de ser.
Com ha de ser, aquí el grup d'amics que vèiem al festival, que votem a casa,
sempre donem més punts a la gent que canta en la seva llengua original,
perquè creiem que és la manera de preservar aquesta multiculturalitat que presumim tant, no?
Però...
Hauríem de penalitzar la gent que la canta en la seva llengua.
Sèrbia, l'any passat, va guanyar també, va guanyar cantant en Sèrbia.
Sí, sí, sí, sí.
És una mica avorrit, eh, aquesta de Sèrbia, no?
Rússia.
Costa a mi, Rússia, entrar-me a les cançons que fan, eh?
Doncs aquesta...
A veure, aquesta...
Sí?
Que és un xic, un grup, un xic.
El bisbal de Rússia, diguéssim.
El bisbal de Rússia.
Podem portar angus, un patinat...
Hi ha una pista de gel a la pista, perquè hi ha un patinador, una patinadora.
En 30 segons l'han de col·locar, això.
Bueno, ja va.
I és guapet, també?
Sí.
És a dir, que...
Bueno, és més guapo en fotos que en realitat.
Ja, ja, ja.
En realitat, és una miqueta morenot.
I la cinquena?
Vols que passem...
No, ara, aquestes són les quatre.
Ara passem a les que tenen una miqueta de marxa, al quatre.
A veure.
Aquesta diuen que pot ser la guanyadora, eh?
D'on és?
Ucraïna.
Música pop, dels seus pares...
No em diguis com és la noia, que ja ho sé.
Peixugona i compieles d'osso.
No, osso no, però no se l'ha posat a l'encena encara.
Sí.
Sí, és la línia aquesta de...
Armènia.
Hi ha molta percussió.
Armènia li agrada aquest toc seu.
Sí, hi ha un to així una mica oriental, també.
Sí, sí, sí, sí.
Canta l'anglès, però...
l'estribillo o la tronada és el de que de, que ho així diu.
Ja, ja.
Ara ve Suècia amb el típic tòpic d'estil...
Ava.
El filó és que no el volen deixar, sí.
És Ava.
Txam, txam, txam, txam, txam.
De seguida, ja la saps.
Sí.
Podríem cantar-la sense sentir-la.
Txam, txam, txam, txam.
Això fa molt.
Molt bé, molt bé.
I porto l'última, a veure de quin país creus que és l'última.
A veure si són...
Aquesta de la Suècia, i ara sortirà l'última, a veure si...
Oh, és horrible.
El tanto que dic.
Vés com 50.000 més.
El tanto que dic.
Perdó.
Ja demano perdó si ho fes algú.
El Casanova.
És que et va ja.
El Casanova ja.
És Andorra, i la cantant és Gisela.
És més igual, no m'agrada.
La de Gisela de O.T.
No m'agrada.
A mi tampoc.
I no canta en català.
Sí, diu una frase.
Una frase en català.
Sí, vull que m'estimi, oi, sí.
Home.
Doncs, aleshores, tant d'enrenou que vam fer, perquè no hi anàvem, perquè si hi anàvem,
ara hi anem perquè en català, i ara porten una noia que no és d'Andorra, i que a més
no canta en català.
Només diu una frase.
Però volen guanyar, Andorra, com sigui, volen guanyar.
Nosaltres el que hem guanyat és un Eurofan, que estarà també aquest any.
Sí, mira, si queden tres minuts.
Tenim més música?
No li he ficat les friquis.
Doncs ja, va, posem les friquis.
Les friquis.
Que serien els talls.
El cinc.
Vinga.
A veure.
Ah, no, no, aquesta no, no.
Són els enanitos.
No, aquesta és una cinc de cervesa.
És boníssima.
Però l'altre track.
Aquest és el tac de cervesa.
He ficat aquí.
És cervesera, és veritat, sí, és cervesera.
Vaig a ser de...
Ah, que divertida.
Stories Day.
Oh, que mona d'on és aquesta, Vicent?
Aquesta és de la Bèlgic.
Hola, Bèlgic.
Però pensa que hi ha altres semifinals, enguany, eh?
Dimarç i dijous.
Oh.
Aquesta és de Bòsnia, que aquesta surt amb una gallina a l'escenari.
Ah, aquesta és la famosa de la gallina.
No, no, una gallina, però no el pavo, eh?
Ah, vale.
La gallina, eh?
Però això va ser el vídeo, que surt allà.
Va ser horrible.
I això?
El pavo.
No és el pavo?
Sí, això, Irlanda.
La titella.
Una mica rotllo Chiquili 4, eh?
Totalment.
Potser que han ficat a dos senyores de Buen Verde, allà al costat.
I van fent.
Home, a mi la de...
Cançó tonta.
No la pots aguantar, eh?
És una cançó de rebella, és una cançó que és divertida.
Perdona, la Macarena tampoc n'hi haurà res de l'altre món.
I mira com ha triomfat, que estan visquent aquells del rió del cuento de la Macarena.
Ja, però és molt trist, que a la gent li encanta que li diguin com ha de ballar i com ha de ser i com s'ha de col·locar.
A mi no m'agrada que es vaig així de... Ara a la Mané i ara aquí.
Jo no ho he fet mai ni la CDG, que tenia suport.
No, jo tampoc.
Bueno, doncs jo penso que la gent ha de veure el dia 24.
La cervesera m'ha agradat molt, eh?
Ah, hi ha quatre més, eh?
Tenim la cervesera, podem posar-la de fons mentre li diem adéu al Vicenç?
Aquesta serà la cervesera, no?
Sí, aquesta...
Vicenç, que tinguis molt bon viatge.
Gràcies.
I estarem en contacte.
Pensa que vaig de veure com a periodista de Ràdio Tarragona, de primera categoria.
Molt bé.
Som de premsa molt bon carnet.
Va acreditat, estarà amb tothom, amb totes les televisions, ràdios i diaris del món mundial.
Sí, sí, sí.
I ens farà les cròniques aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Moltíssimes gràcies.
Bueno, la tornada us ho explico.
Home, aquí t'esperem i et guardem al lloc.
Gràcies, Vicenç.
Bon viatge.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.