Bé, com era d'esperar, l'Albert, el francès,
continuen intercanviant experiències amb velles coneixences,
parlant dels grans mestres de la cuina,
però nosaltres hem de sortir a l'exterior ja fa una estoneta
que em penso que el Joan Maria Bertran i el Josep Sunyer
estan envoltats d'animalons, d'aquests domèstics,
perquè avui a Sant Antoni, el gremi de pagesos,
no vol perdre la tradició de cada any de l'església de Sant Llorenç
fer la missa i després avenir els animals.
Josep, bon dia.
Hola, Joanda, bon dia.
No sento ni un sorollet, vol dir que ja s'ha acabat tot o que no ha començat?
No, no, és que estaves justament a l'interior de l'església.
Ah, que estaves a l'església, no es pot parlar fort, tens raó.
M'estan dit que està a punt d'acabar-se això, però...
No ha acabat la...
5 minutets, 5 minutets, però estan en aquest silenci.
I què et sembla? Tornem cap a la ràdio i ens esperem.
No, no, que tinc testimonis.
Ah, tens testimonis, els gossos, que hi ha gossos, ocellets, gatets...
Escolta els solafons de l'església.
Ah, ja, ja.
Sento el mossent, però...
Sembla, és que parla amb el fuixet i no...
El mossent parla fuixet, però no sentim cap a...
Ara, ara he sentit un gos.
Ara torno a ser l'exterior i aquí ja...
Ara ja vinc, alegria.
És que hi ha qui és dintre a l'església i també aquí és fora,
és a dir, que fora hi ha moltes persones que han vingut fins aquí...
I ara, no sé, potser hi ha una cinquantena de gossos aquí fora, eh?
Déu-n'hi-do, sí que té tradició això d'anar ben, eh, els animals.
No hem vist cap fura ni cap animal estrany, però...
Ni rèptils, ni cocodrils, res d'això que està tan de moda.
Sí que hem pogut parlar amb alguna persona que ens ha dit
que algun any havia vingut a una seva fura domèstica.
Això és cert, eh?
Ara ho escoltarem, perquè hem parlat amb alguns testimonis...
I dic-ho, per què vols una fura a casa?
Animal domèstic.
Jo tinc una tortuga, eh, també t'ho he de dir.
No l'he portat perquè no em donava temps.
Va lenta.
Les fures són aquells animals que empaïten els conills, els claus,
i que els fan sortir fora, saps com són, no?
I això que aquestes domèstiques, les que estan nascudes en cautivitat,
són molt dòcils, sinó, en fi, són com un gosset més, eh?
Ja, ja.
Escoltem alguns testimonis amb els que hem parlat.
Però els testimonis no seran els gossos, no?
No, no, no, escolta, escolta.
En Josep Jordà és un veí de Tarragona
que avui ha vingut fins aquí a l'Església de Sant Llorenç.
De fet, ja ho fa cada any, eh?
I no ve sol, ve acompanyat de la Cati.
Josep, què tal?
Com estem?
Bé, molt bé.
Dic que l'acompanyo.
I ho fa un dia, eh?
S'ha prest a pujar cap aquí dalt.
Dic que l'acompanya la Cati, no?
Sí.
La Cati, la Cati.
L'he pujat amb l'autobús dintre la bossa
perquè no me la deixen entrar a l'autobús
i aquí dalt l'he tret.
I ara baixaré a peu.
Pujant costa més baixar, no...
No guaitava per la bossa, la Cati?
No.
És vella, no?
Té com té? 13 anys?
9, 9, 9, 9, 10 abans, no?
11.
11.
Va per 11 anys, ja.
I fa molts anys que la tinc.
De petiteta, bueno, tenia dos mesos
quan la vaig arreplegar.
La vaig comprar, però està molt bé.
Me la porta el veterinari, i bueno...
I ahir la vaig portar a la peluqueria.
Que sorti maca a la foto, eh?
Per anar a la peluqueria s'ha de demanar dia i hora, eh?
Tant i do, eh?
Més que les senyores.
I vostè ve cada any aquí, no?
A beneir l'animal?
Sí, sí, cada any.
Bueno, des de què la tinc, se pot dir.
Perquè fa anys que estic jubilat,
i ja puc vindre.
I per què ve?
Ja vaig cap als 75 anys, i mira si fa temps.
Jove, jove.
Jo, sí, jove.
Ja ho crec.
Escolta, i per què ve?
Perquè és tradició familiar, o...?
No, no, perquè...
Doncs ho sé de cada any, i m'agrada pujar, mira.
M'agrada.
Una cosa que es fa anual,
i m'agrada pujar.
Perquè vostè ve de família de pagès?
Sí, sí, sí, t'ho he dit.
De família de pagès.
Explica'm, explica'm-ho això.
A la plaça Als Sedassos vam néixer.
El meu pare també va néixer a la plaça Als Sedassos.
I els meus avis ja vivien allà,
segur que van néixer allí.
I on tenien els sorts?
O on hi eren els sorts?
Ah, cap a la carretera de Constantí.
I però va passar...
Però vostè ja no s'ha dedicat a això, no?
No, no.
Jo treballava, últimament treballava al port,
d'aquí Tarragona.
Molt bé, Josep.
Però no era portuari, eh?
Estàvem amb un magatzem dins del port,
que arribia amb goma líquida,
cautxo,
però no era portuari, eh?
Era un magatzem, era part.
Tot s'ha fet molt gran, eh?
El port també s'ha fet molt gran.
Sí, carai, quin canvi.
De quan jo ja em vaig...
Ja fa 12 anys, que no hi soc.
O 15.
No ha canviat poc, no.
També el món de la pagèsia ha canviat molt, eh?
Abans...
El món de la pagèsia també ha canviat molt.
Cada cop costa més guanyar-se la vida.
Si ja no en deuen quedar de pagèses, no ho sé.
Molt pocs.
No ho sé, no en deuen quedar.
Home, Tarragona, ciutat, pocs, eh?
Perquè tota la volta, doncs, ja s'ha agafat,
doncs, ja s'ha edificat tot, se pot dir,
perquè el que era el plaça Imperial Tàrraco
i tot allò d'allà baix,
tot era nòrgica, que ho he vist.
Era...
Hi havia una becaria, allà,
antigüament hi havia una becaria,
que li deien el mas del por,
i allò tot ara està tot edificat,
i a diferència del moda que ho vaig veure jo,
a la plaça Imperial Tàrraco n'hi havia res.
i al final de la Rambla,
abans de la plaça Imperial Tàrraco,
hi n'hi havia res,
només hi havia una fàbrica de mostella,
que era una ximeneia alta,
i llavors anàvem a l'escola del treball,
uuuh, que era lluny,
que era lluny l'escola del treball,
i ara, fixa't, se pot dir que s'entro.
Què li era més ara o abans?
Home, ara...
Bueno, abans, per més tranquil·litat,
podíem sortir a jugar,
quan érem joves,
però ara no, ara tot cotxes i...
Es pot anar en cap lloc.
Bueno, encara que hi ha algun parc, eh,
però vaja,
que així com sortíem de casa
i estàvem al carrer jugant,
ara això no ho pots fer.
Molt bé, Josep, moltes gràcies.
Que vagi bé amb la Cati, eh?
Molt bé, i bon dia.
Adéu.
Soy el abuelo.
A veure, aquí diu que és l'abuelo
és el José García.
Josep...
Pues muy bien.
S'ha vingut també amb la seva gossa, no?
La Mandy, Mandy es diu?
Sí, és Mandy, sí.
És la nieta.
La nieta?
És per la barrita de mi hija.
Ah, de su hija.
Sí.
Diguem, Joan,
¿en deies alguna cosa?
No, no, et comentava que
ets un gran conversador fent amics
aquest senyor que t'ha explicat moltes coses.
Potser si parléssim dels animals.
Doncs mira, dels animals
podria dir que també he vist ara
per aquí algun periquíto.
Estan beneint les coques, eh?
Ah, hi ha periquítos.
Ah, clar, que també hi ha les coques.
Estan fent la medició de coques,
en aquests moments.
Podeu escoltar aquest son directe.
És el moment.
Els periquítos.
per salvar-los la vida.
Cada mena de tucells, animals,
castioles,
que s'arroseguen per la terra.
I vindrà de parella
perquè salvin la vida.
Perquè per menjar
de tota classe,
guarda'ls posició
per portar-los...
És el moment de la benedicció.
Hi ha les coques aquí al costat.
Però que estan beneint els animals
o les coques?
Les coques.
Les coques.
Els animals ja estan beneits, doncs?
No sé si és a punt,
crec que és a punt de fer-se
també la benedicció
col·lectiva d'animals
aquí fora mateixa,
però primer fa anar amb les coques
i després és tot el procés,
diguéssim,
tot el ritual, doncs,
d'aquesta jornada.
Escolta una cosa, Josep,
això encara ha de durar una estoneta?
Doncs crec que sí.
Mira, tenim molts convidats
després de les 12,
però jo crec que podem esgarrapar
algun minut
i després tornar,
si et sembla bé,
si encara no està tot a punt.
Doncs sí, mira,
intentarem parlar
amb aquesta persona
que venia cada any amb les fures
a veure què ens explicar.
Faríem una connexió breu
cita amb l'entrenament del Nasti
que ens espera aquí en Pons,
és el temps del futbol
i si et sembla,
després de les 12,
breument,
tornem aquí a les portes
de l'església de Sant Llorenç,
d'acord?
Fins ara.
Fins ara.