logo

Arxiu/ARXIU 2008/ENTREVISTES 2008/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 17d 11h 24m 11s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Tres minuts, tres quarts del migdia, tenim avui també una cita amb l'ESCAN.
Ahir sortíem dels estudis de l'Avinguda Roma,
ens anàvem fins al port per conèixer el contingut de l'exposició Talent Latent.
Un dels aspectes que recull l'ESCAN, aquest certamen fotogràfic,
que converteix o vol convertir la ciutat de Tarragona
en la capital de la fotografia catalana.
Ens acompanya al matí de Tarragona Ràdio Pep Benlloc.
Ell és professor a la Universitat Politécnica de València,
director de màster de projectes de l'Escola Elisaba, galerista,
i és el director, el responsable de les Jornades Catalanes de Fotografia.
Les segones. Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Les segones, i és curiós que quan dius les segones,
dius, home, les primeres què van ser? L'any passat? No.
Van ser fa 28 anys.
28 anys.
A Barcelona.
A Barcelona, a la Fundació Miro.
I a més a més d'allà va sortir, entre altres coses, la primavera fotogràfica.
La primavera fotogràfica.
De la que hem gaudit moltíssim durant molts anys.
Molts anys, sí.
Però jo trobo que la primavera necessitava una renovació.
Han passat molts anys i moltes edicions,
i calia adaptar-la als nous temps,
i d'alguna manera potenciar totes aquelles qüestions
i aquelles línies de treball que, en tota l'evolució que ha hagut de la fotografia,
inclouent el canvi del digital, que és la nova revolució de la fotografia,
vull dir, totes aquelles qüestions que han anat sorgint i aquelles necessitats que no han sigut cobertes,
per tot el que ha passat aquests anys.
Per tant, quan la Generalitat ens convocava un grup d'especialistes del camp de la fotografia
per tractar d'organitzar un nou festival,
vam pensar que el nou festival devia tenir una especificitat
que el marcara front a els altres festivals,
que ja han naixut molts festivals després de la primavera,
i una mica amb el model primavera.
I vam veure que hi havia una qüestió
que tots els festivals, a la que tots els festivals li deixaven un raconer de la seva programació,
que era la programació dels joves,
o la promoció dels joves,
i nosaltres vam pensar que això tenia que ser la marca del nou festival.
És una aposta valenta, perquè hi ha la tendència més que humana,
una mica d'anar barrant el pas,
ells empenyen i nosaltres ens quedem quiets perquè no empenyen,
però és una evolució natural i que s'ha de deixar que es produeixi.
I per això el talent la té,
la magnífica exposició que s'inaugurà el dilluns al Tinglado.
I l'altre tema que pensàvem que havíem de reprendre
era el tema de la reflexió,
la reflexió al voltant de les diferents qüestions que poden afectar a la fotografia.
És una cosa que no es fa,
les universitats no tenen àrea de coneixement de fotografia,
que serà una de les reivindicacions que van sortir a les jornades.
Es van fer unes primeres jornades que van avaluar la situació
i van fer propostes,
les propostes mai tiraran endavant,
va sortir la primavera d'aquelles jornades,
però la primavera va seguir una línia d'actuació,
va fer una tasca molt important en la difusió de la fotografia
i calia reprendre temes d'aquelles jornades,
posar una altra vegada a punt la situació de la fotografia a Catalunya,
que més o menys és igual que la resta de l'Estat,
i a partir d'ahí pensar quines són les coses que cal fer.
De fet, la primavera fotogràfica,
de la qual guardem un gran record,
perquè ens va donar l'oportunitat,
sobretot més enllà de la capital catalana,
de veure grans obres fotogràfiques,
sí que tenia aquest caràcter de catàleg.
No hi havia la contemplació de l'obra,
però no hi havia cap cosa més darrere.
L'escàner es planteja amb tota una setmana
en què es fa un escàner de la realitat,
d'aquí el nom, de fet.
Exacte.
Sí, al tornar a enxegar la primavera,
o l'escàner, ara en el nom d'escàner,
volíem que la reflexió tingués un paper molt important,
perquè tant a Catalunya com a la resta de l'Estat
tenim molt poques publicacions,
tenim molt poc personal format,
no hi ha investigació,
el patrimoni està abandonat,
i volíem fer un escàner de tots aquests camps
que afecten a la fotografia
per reemprendre en noves, en successives edicions,
altres coses més especialitzades
en el torn de la fotografia,
seran segurament, no ho sé, més monogràfiques.
És l'edició zero,
és una edició laboratori,
que volem, de fet,
el comitè continuarà un temps després
d'acabar el festival,
per elaborar un diagnòstic
del que ha suposat això,
i a partir d'ahí,
les següents edicions,
que es plantegen com es fan.
Clar, perquè aparentment,
i des de fora el que és la professió
i el sector en general,
amb totes les seves vessants,
que les tractareu en les jornades,
em dóna la sensació
que cada cop més en els últims anys
es valoren,
des del punt de vista artístic,
des del punt de vista testimonial,
la fotografia i la tasca del fotògraf.
No sé si això després
es tradueix en la realitat del dia a dia
entre vosaltres,
però socialment, diguem-ne
que la fotografia ja es considera
com una base de creació important,
com altres disciplines.
Sí, i jo crec que
en el camp artístic
des de meitat dels 90
ha agafat un protagonisme creixent
i avui en dia
cap galeria
que es considere moderna
i conceptual
tindrà un artista
que treballa en fotografia
entre els artistes
amb els que treballa.
I pot ser que sigui
potser el camp,
la vessant més desenvolupada
en aquests darrers anys.
Però després d'aquest any
hi ha camps
que estan
en molta crisi
com el fotoperiodisme,
la valoració,
la definició
i com encaixa
la fotografia documental
dintre dels camps
de la fotografia.
És una cosa
que no té encara...
No és que no té,
és que té
moltes vegades
una...
o se sent
o se mostren
les actituds
d'infravaloració
a aquestes tendències fotògrafiques.
Caldria estudiar
en algun moment
el tema
de les professionals.
Els freelance,
els fotògrafs que estan
en els mitjans,
diguem,
de nòmina,
són coses que
determinen molt la feina.
és molt, no?
És important,
els fotògrafs que fan
arquitectura
i publicitat,
quines són les situacions, no?
Vull dir,
en tota aquesta
constant evolució
que potser
l'escaparate
és la fotografia
artística.
Tenim que tenir en compte
que no tenim
teòrics formals
perquè a les universitats,
en les facultats
d'història de l'art
i en les facultats
de filosofia
no es dona
apenes res
de fotografia
i, clar,
hem de tenir
teòrics
que escriguen
i que
teoricen
i historiadors
que facin
la història
que està per fer
de la fotografia
tant catalana
com espanyola.
I arxivers,
perquè el patrimoni
fotogràfic
és també un tema
que és una assignatura
pendent
en aquest país,
encara no?
Sí, perquè necessitem
uns estudis
que a cada un
li donen
un poc
les eines
per a poder
desenvolupar
correctament
els seus treballs.
Fotografia,
documental
i fotoperiodisme,
el patrimoni
fotogràfic
a debat,
són dues
de les taules.
Investigació,
publicació
i difusió
és una altra?
Quin seria el sentit
d'aquesta així
en una pinzellada?
Hi ha personatges
molt importants
en aquesta taula
que fan
investigació
i fan una investigació
molt personal,
molt financió
per ells
i amb moltes dificultats.
Pensem que
els grans
arxius fotogràfics,
els grans
autors,
en aquest cas
catalans,
necessiten
ser estudiats,
es necessita
que
existeixin
tesis doctorals
sobre
el voltant
de la fotografia,
si no hi ha
reconeixement
a la universitat
és difícil
que hi hagués
doctorants
perquè no hi ha
programes.
Aleshores,
necessitem
d'alguna manera
definir
el camp
d'investigació
i els investigadors
i que es pugui
treballar
per recuperar
tota la memòria
fotogràfica
dels nostres països
que és molt important.
És un fenomen
curiós
perquè abans
que ho comentàvem
la importància
que ha pres
la fotografia
en els últims anys
tenint en compte
que el món
audiovisual
en general
té la rellevància
que té en l'actualitat
que la fotografia
en particular
no estigui
a nivell acadèmic
com poden estar
altres tipus
de formacions
dins del camp
audiovisual
del punt de vista
tècnic
o comunicatiu
és una qüestió
que
és greu
perquè
és que
a tot l'estat
no existeix
cap
perquè en el menú
del ministeri
i en les transferències
tampoc s'ha de donar
no existeix
àrea de coneixement
de fotografia
i per tant
no existeixen
a nivell universitari
estudis reglats
de fotografia
existeixen
les escoles
d'art
que estan lluitant
ara
per aconseguir
un grau
de fotografia
en aquest moment
que s'encontrem
en un moment
de canvi
de la universitat
per adaptar-se
a la carta
de Bolònia
però
necessitem
que això
es consolide
que
que
se forme
molt bé
a la gent
en fotografia
a partir
d'unes
assignatures
troncals
per a tots
i després
unes línies
curriculars
per a que
en funció
dels interessos
es puguin formar
conservadors
i restauradors
historiadors
professionals
El camp de la recerca
és el que està més orfe
el que és la recerca
generalment
fotografia i noves tecnologies
ahir quan vam anar
a l'exposició
Talent Latent
vam parlar
amb tres artistes
diferents
si no m'equivoco
i era curiós
perquè
si no recordo malament
els tres
deien que
analògic
que continuaven
hi havia una de les autores
i ja em disculparà
no recordo
el nom
i deia
és que ese granillo
ese granillo
no sale con la digital
no?

jo crec que
la tecnologia
digital
s'ha imposat
molt ràpidament
massa ràpida
potser
crec que
no cal
no cal
renunciar
a la
tecnologia
analògica
sobretot
penso que
tothom
deu de tenir
al seu abast
les diferents
tecnologies
i poder
utilitzar
en cada moment
la que més
li convinga
jo penso
que
el que
realment
important
en el tema
tecnològic
també està
lligat
a
la formació
i a la
investigació
perquè
se'n desenvolupen
unes altres formes
de mirar
ja no mires
per el visor
de la càmera
mires una pantalla
la immediatesc
del resultat
et fa canviar
la forma
de treballar
el temps
que transcurria
abans
des que fes
o ara
quan treballes
en analògic
des que fas
una foto
fins que la veus
et fa
reposar
una mica
i repensar
allò
que estàs fent
l'estalvi
d'imatges
que
realitzaves
perquè
sorties
136 fotos
en el carret
i un altre carret
a la bolxaca
pot ser
però
en l'analògic
en el digital
jo crec que
és molt important
els canvis
psíquics
que
està desenvolupant
la nova tecnologia
i és una nova forma
de mirar
i són unes noves
formes de treball
que
cal tenir en compte
tot
just
el tema
dels suports
no
no sabem
com se comporten
els suports
s'està
positivant
i muntant
amb aluminis
amb metacrilats
i no sé què
s'adhesiven
i se siliconen
però
ningú sap res
de què passa això
nosaltres a la Universitat Politècnica

jo pertanyo
a la Facultat de Belles Arts
i la Facultat de Belles Arts
està a la Universitat Politècnica
de València
i és un cas
estrany
a tot l'estat
som l'única
Facultat de Belles Arts
que està
en una Universitat Politècnica
i això ens ha facilitat
el crear
és l'inmontar
que estem muntant ara
ja el tenim pràcticament
acabat
un laboratori d'investigació
entorn a estos nous
materials
i
estos nous
muntatges
i els nous usos
de la fotografia digital
perquè pensem
se n'apuntés en aquest sentit
perquè no és
en funció de la fotografia
aquest treball
perquè com vostè deia
no hi ha moltes
facultats de Belles Arts
que estiguin
en aquest escenari
però allà comptem
en ingeniers
en materials
i químics
i físics
informàtics
que han entrat
a formar
part del nostre equip
i
bueno
doncs serem
un laboratori
en la línia
del de París
i el de Rochester
que són els únics
que hi ha a tot arreu del món
que bé
i estan a prop
de Tarragona

per nosaltres
és fantàstic
què li anava a dir
ja pràcticament
per acabar
qualsevol manifestació
cultural o creativa
en l'actualitat
en la nostra societat
no es pot entendre
si no és
com un producte de consum
és així
la fotografia
no és una excepció
també parlaran
de mercat
i col·leccionisme
exacte

jo trobo que és
un tema important
perquè
al final
viu molta gent
del tema
viuen les galeries
viuen els artistes
viuen els laboratoris
per si s'ha produït
i per tant
és un fenomen
que cal estudiar
que està molt lligat
jo crec que tot
està lligat
a la formació
perquè si
inclús a la bàsica
o la secundària
no s'estudia
alguna cosa
d'imatge
i no se sap
quin és l'estatus
de la fotografia
després
quan és major
veu una foto
i no s'acosta
ràpidament
a veure què és això
ni li concedeix
el mateix estatus
que una pintura
per tant
això és una experiència
que està ja
contrastada
en països
on la fotografia
té un altre nivell
i penso
que és important
parlar del mercat
veure què està passant
en el mercat
quin és el volum
de negoci
que és creixent
és una cosa
que fins
és una situació
que des de mitjà
dels 90
està en constant evolució
però
ja
no hi ha artistes
que treballen
en fotografia
no hi ha fotògrafs
que visquin
del seu treball creatiu
però mou molts diners
en aquest sentit
com la pintura
no?
no
lògicament
perquè
clar
jo et podria dir
que una
galeria
de pintura
en arco
pot vendre
un parell
de quadres
d'un artista
mitjanament
famós
i farà ja
la fira
i una galeria
de fotografia
ha de vendre
moltes fotografies
seran unes jornades
realment transcendents
no hem esmentat
totes les persones
que hi prenen part
són grans noms
de la fotografia
n'estem molt orgullosos
que es donin cita
aquí a la ciutat de Tarragona
fora impossible
es desenvolupen
durant tres dies
a l'aula magna
de la facultat
de jurídiques
de la Universitat
Rovira i Virgili
les segones jornades
catalanes
de fotografia
després de 28 anys
les terceres
es faran abans
no?
ho hem d'esperar
28 anys
no hi serem
ni vostè ni jo
aquí
per parlar-ne
trobo que
les següents
seran un tema
més concret
i més especialitzat
possiblement
no estiguen
en les taules
que desenvolupem
aquest any
però
sí que serà
una conseqüència
d'aquestes
i
la idea
és que continuem
perquè
el nou
festival
és cant
una de les
idees
fonamentals
és
continuar
en aquesta
oportunitat
de debatir
i reflexionar
en tornar
alguns temes
de la fotografia
de moment
seguirem
atentament
aquestes
com estem
seguint
el festival
escan
apassionant
i de veritat
jo crec que
la gent de Tarragona
ens hauríem de creure
no es pensin
que perquè es fa
Tarragona
no té valor
important
si al contrari
és una aposta
molt forta
que Tarragona
sigui la capital
de la fotografia
aquests dies
gaudeixin
i aprofitin
les exposicions
i les conferències
perquè val la pena
de veritat
Pep Benlloc
professor de la Universitat
Politécnica de València
director de màster
de projectes
de l'escola
Elisaba
galerista
i en aquest cas
també ens ha acompanyat
en qualitat
de responsable
de les jornades
moltíssimes gràcies
per venir
moltes gràcies
a vosaltres
adeu-siau
bon dia
adeu