Fins demà!
Amb aquest 4 de 9 sense folre, els castellers de Vilafranca rubriquen la seva victòria en el 22è concurs de Castells de Tarragona.
Els del Penedès guanyen el certamen amb una gran actuació i es converteixen en la primera colla que s'adjudica el triomf per quarta vegada consecutiva.
El concurs aconsegueix reduir la seva durada de forma raonable i se celebra en una plaça de toros parcialment remodelada.
Però la competició encara pot patir més canvis en el futur.
Dies abans de la celebració del certamen, l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros obre a Tarragona Ràdio el debat de la periodicitat
i proposa que passi a celebrar-se anualment en lloc de cada dos anys, com fins ara.
Algú m'està començant a dir que potser l'hauríem de revisar anual.
Jo no estic tancat a discutir-ho, a parlar-ho amb les colles castelleres i a fer-ho si és necessari,
perquè tenim un suport ara molt important, que és la televisió,
i per tant això implica que també tindrem més esponsorització i més complicitat amb el rest de la feina.
La proposta ha agafat per sorpresa les colles, tot i que majoritàriament són partidàries de mantenir el format actual.
D'aquestes declaracions...
Des d'un primer moment ens hem cregut que podíem descarregar aquest 3,
i des del que estava a l'últim cordó fins a l'enxaneta s'ho creia.
Per tant, el que ens creava dubtes o el que ens havia costat més de lligar l'assaig ha sortit bé avui.
Aquesta és la part positiva. La negativa és que hi ha algun altre error que no hem sabut veure.
A aquestes altres...
Jo crec que ha sigut els nervis. No sé què més ens pot haver fallat amb aquest 3.
El tenim i l'assaig l'hem treballat moltíssim i el portem treballat potser més que el de Sant Magí.
Realment s'ha vist la feina que havíem fet a Saig, que probablement és el que no ens trobàvem mai quan actuàvem.
Només hi ha un mes de diferència.
Els protagonistes són Jeróni Bru, cap de colla del Xiquet de Tarragona,
i Jordi Crespo, màxim responsable tècnic de la colla jove.
Les seves aclaracions reflecteixen perfectament l'evolució de les colles al llarg d'aquesta temporada.
Els metalassers arrenquen l'any en forma,
i per Sant Magí aconsegueixen el 3 de 9 on folren més matiner de la seva història.
La jove, en canvi, punxa amb el 4 de 9.
En la diada de festa major, però, les tornes s'inverteixen.
La jove completa el 3 de 9 després de 9 anys sense fer-ho,
mentre que els xiquets ensopeguen amb el mateix castell.
Els liles repeteixen l'èxit al concurs i el vendrell completen un any magnífic
i es retroben amb el 5 de 8.
L'amperito roca, per tant, ha sonat en guany moltes més vegades que no pas la mental coll.
Les màquines, no hi havia màquina per cadascun dels processos,
hi havia una màquina, suposo, que liava la cigarreta,
una altra màquina que feia els filtres,
i tot això, tot això s'hi ha de manera automatitzada
i amb unes quantitats ingents, com comentava, no?
Sí, sí, efectivament, tot estava automatitzat.
Cantidades, bueno, aquí en les èpoques més fortes
hemos llegado a hacer 50 o 60 milions de cajetillas en un mes.
No al final, que hacíamos 30,
pero llegábamos a hacer 50 o 60 milions de cajetillas en un mes.
Multiplicado por 11 meses al año, pues daba una cantidad importante de tabaco.
Aquest any Tarragona Ràdio ha tingut l'oportunitat d'accedir a un recinte
en què pocs ciutadans s'han pogut entrar en els últims anys
i en què gairebé ningú pot passejar avui en dia.
De la mà de l'últim director del Tadis, José María Iza Aguirre,
aquest març hem visitat l'edifici de Tabacalera
i hem recordat el procés productiu de l'antiga fàbrica de tabacs.
L'edifici ha de ser la seu del nou museu arqueològic
i un dels seus magatzems ha d'acollir properament
al Centre de Creació Contemporània.
L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros,
ha explicat que té l'objectiu de convertir la zona
en un espai cultural de primer ordre.
És un equipament de primer ordre.
Realment, Tarragona, en aquest espai, guanya un gran equipament cultural.
Jo no diria com poques ciutats,
com cap ciutat pot tenir a Catalunya en aquest moment.
Els ex-treballadors també han rebut el compromís
que un dels edificis anexos de la fàbrica
es convertirà en un arxiu
i una mena de museu de la tabacalera a Tarragona.
S'hi poden recollir històries
com la que l'ex-treballadora Anna Guars
que ens explicava en un programa especial
des dels mateixos Jardins d'Altavis.
Vam tenir lluites molt serioses
de cara a aconseguir,
perquè els nivells de baix eren els de les dones
i per equiparar tot el nivell 5,
perquè totes les dones tinguéssim un nivell
i a partir d'aquest nivell continuar,
vam tenir lluites bastant serioses.
I després, també pel tema de la reestructuració
que va ser l'any 75,
les dones, perquè s'ha de dir així,
vull dir, els homes no van participar,
vam estar una setmana tancades
en el menjador de la fàbrica.
Precisament, la conversió d'espais industrials
en centres culturals
pot ser un dels eixos
de la candidatura de Tarragona
per convertir-se
en capital cultural europea
l'any 2016.
La ciutat s'inspiraria així en Liverpool,
que en guany ha acollit aquesta celebració.
De fet, la candidatura ha encetat aquest 2008
una nova etapa,
ja que ha obert una oficina especialitzada
que properament s'instal·larà a casa Cefos.
Al capdavant de l'oficina
s'hi troba Joan Cavallé.
Si pensem en aquesta transformació
d'un espai industrial,
però és que nosaltres estem pensant
en transformar un altre espai industrial
que es diu Chartres en escola d'idiomes
o la fàbrica de tabacs
en un equipament cultural important.
Per tant, aquesta línia
de transformar la indústria en cultura,
que és el que ha fet Liverpool,
és una cosa que aquí també està in mente.
Paral·lelament,
la candidatura ha continuat
a recollir adhesions
a diversos ajuntaments catalans.
La Generalitat també ha donat
el seu suport
de la mà del conseller de Cultura
Jaume Manuel Treserres.
Sí que és veritat
que aquests projectes,
de vegades,
susciten també molta controvèrsia.
I aquí,
a partir d'una arrencada,
potser, diguem-ne,
molt modesta,
de mica en mica,
doncs és veritat
que s'ha anat configurant
una candidatura forta
que a Catalunya
ha suscitat
un recolzament,
jo crec,
un ànima,
i jo veig l'Ajuntament
molt positivament engrescat
i, per tant,
en la mesura que l'Ajuntament
tiri endavant nosaltres
hi prestarem tot el suport.
Tarragona ha estat
aquesta primavera
la capital catalana
de la imatge.
La ciutat ha recollit
el testimoni
de la primavera fotogràfica
i ha acollit
la primera edició
del Festival Escant,
un festival sobre fotografia
de caràcter internacional.
Durant una setmana,
Tarragona
acull exposicions
com Talent Latent,
de joves criadors
o les segones
jornades catalanes
de fotografia.
El director
dels Serveis Territorials
de Cultura
de la Generalitat,
Adam Manyer,
remarca la importància
que un certamen
d'aquest tipus
no s'hagi quedat
a Barcelona.
Aquesta oportunitat
de situar
un certamen
internacional
en matèria
de fotografia
a la ciutat
i al Camp de Tarragona
per extensió
és, com deia,
una oportunitat
que entre tots
hem d'aprofitar
no tan sols
en aquesta edició zero,
diguéssim,
sinó en properes edicions.
Hem vist com realment
era el Titanic
per dins
i a mi em va xocar
molt una parella
espanyola
que anava de viatge
de noces
que a més van enganyar
els seus pares
perquè estaven a París
i van decidir
agafar el Titanic.
Trossos de carbó
de la caldera,
coses molt impressionants.
El tros d'escalinata,
que ho he vist
a la pel·lícula,
la maqueta del Titanic,
impressionant,
les fotos...
Aquestes són
les opinions
d'alguns dels milers
de visitants
que aquest any
han passat
pel moll de costa
per veure
una macroexposició
dedicada
al vaixell dels somnis.
La mostra itinerant
considerada
una de les més visitades
del món
ha revifat l'interès
pel buc enfonsat.
La vida és així,
la vida,
la vida és així,
la vida,
la vida és així,
la vida és així,
la vida és així,
la vida és així,
la vida és així,
una altra exposició
multitudinària
ha arribat
en Guany a Tarragona.
En aquesta ocasió
el Palau de Congressos
que d'aquesta manera
s'ha estrenat
com a espai expositiu.
Es tracta de la mostra
i hi havia una vegada
el cos humà
que contenia
un centenar
d'òrgans humans reals
i deu cossos sencers.
Jesús Ferreiro
és el promotor
de l'exposició de l'exposició.
En l'exposició
se muestra
la historia
de una vida
desde que
se concede
un feto
hasta el final
hasta
hasta el envejecimiento
del cuerpo humano
y se va pasando
por todas las etapas
de la vida
mostrando
cuerpos humanos
en su interior.
En l'àmbit de la literatura
l'escriptora
Montserrat Avelló
ha rebut
als 90 anys
el Premi d'Honor
de les Lletres Catalanes.
D'aquesta manera
s'ha reconegut
la trajectòria
d'aquesta terraonina
que ha brillat
tant en la poesia
com en la traducció.
Tot just
és la tercera dona
que rep aquest guardó
en les seves 40 edicions.
Clar, jo la cosa
que menys m'esperava
és que em donessin
aquest premi.
Ara, de totes maneres
quan em desigui
en realitat
perquè és el meu premi
sí, que crec
que no el mereixo.
El mereixo
encara que
per la meva
catalabilitat.
Me'n recordo
que quan
em van demanar
que digués
qui sóc
i per què esclic
una de les coses
que vaig dir
va ser que jo
sóc catalana
fins al mot de l'os.
Malauradament
Tarragona ha plorat
aquesta ciut
la mort
d'un altre escriptor
Josep Anton Baixeres.
Va dessecant
les seves facetes
de novel·lista
i escriptor de contes
i va representar
les lletres tarragonines
en la passada
fira del llibre
de Frankfurt.
Com a polític
va ser regidor
del PSUC
del primer
ajuntament democràtic.
A més
va ser un dels fundadors
d'Òmnium Cultural
a Tarragona.
Per aquest motiu
l'actual president
de l'entitat
Joan Andreu Torres
ha alluat
el caràcter
polifacètic
de Baixeres.
És un buit
persones que són
polifacetes
i policompromeses.
Per tant
la seva vida
i la seva tasca
a Tarragona
i per Catalunya
se'n va
molt més enllà
del que és
purament
com a escriptor
o com a tarragoní.
La ciutat
ha tingut
avanços
importants
en alguns
equipaments
culturals
aquest 2008.
Un dels més
significatius
ha estat
la reobertura
del Museu
d'Art Modern.
S'ha aprofitat
per reorganitzar
el contingut
del museu
per tal
de fer-lo
més didàctic.
En total
les obres
han costat
prop
d'un milió
d'euros.
El president
de la Diputació
Josep Poblet
remarca
la importància
d'aquest museu
per la divulgació
de l'art
de Tarragona.
Sense aquest museu
no hi hauria
una manifestació
d'aquestes característiques
tant pel que significa
de fons
com pel que significa
de voluntat
de foment
i d'impuls
a la creativitat
del nostre territori
i avui
en unes condicions
com mai havíem tingut.
Un equipament
que tardarà
uns quants mesos més
en obrir portes
és el Teatre Tarragona.
Aquest 2008,
però,
després de molts anys
d'espera,
han començat les obres.
El teatre
tindrà
uns 690 seients
i una caixa escènica
molt més gran
que la del Metropol.
La regidora
responsable
de l'àrea de cultura,
Rosa Rossell,
ha explicat
que el recinte
podrà acollir
grans espectacles
en òptimes condicions.
Eminentment
un ús teatral,
un ús per espectacles
per la ciutat.
Evidentment
està preparat
per poder-hi fer
òperes
amb una certa
qualitat,
no com
el que ens està passant
ara al Metropol
que no s'hi cap.
També estarà preparat
per poder-hi
sentir música
d'una manera
còmoda i bé.
Tarragona ha fet
en guany
importants esforços
per recuperar
el seu llegat jueu.
Ha organitzat
unes jornades
acadèmiques
amb diferents
especialistes
i a més
ha accelerat
les excavacions
a Cala Garça
l'últim vestigi
de l'antic call.
L'arqueòloga municipal
Ima Teixell
ha desacat
la importància
de les restes
localitzades.
Jo crec que podrem
concretar molt
més cronològicament
i quins edificis
tenim aquí.
Pistes,
què està passant
per exemple
a l'època romana
al segle I
quan tenim
tots aquests edificis
tan imponents
al mig de la para alta
què passa
entre els edificis
i la muralla.
En l'àmbit del patrimoni
també s'ha treballat
per a la restauració
imminent
del Pont del Diable.
Les obres
començaran
aquest 2009
i serviran
per consolidar
els carreus
i l'estructura
de l'aquaducte.
La portaveu
de l'equip de govern
Begoña Floria
ha remarcat
que l'objectiu
és recuperar
aquest monument.
És un projecte
molt important
per poder consolidar
tot el que és
el Pont del Diable
els sillars
la restauració
dels sectors pètreos
que van ser rehabilitats
d'una manera
poc encertada
en el seu moment
treure totes les herbes
que estan afectant
greument
l'estructura
de l'aquaducte
i tota una sèrie
d'intervencions
més que van
en relació
a consolidar-lo.
Precisament
el Pont del Diable
s'ha incorporat
en Guany
com a escenari
de les jornades
de reconstrucció
històrica
Terracó Viva
que aquest 2008
han celebrat
la seva
decena edició.
L'aniversari
ha vingut
a acompanyar
de diferents novetats
per a primera vegada
la ciutat
ha acollit
un taller de vins
així com festivals
de música antiga
o cinema arqueològic.
La tinent d'alcalde
de Patrimoni
Rosa Rossell
ha remarcat
l'evolució
de les jornades
des de l'any 1999.
Aquest festival
va començar
sent
una activitat
més
dels intents
de proclamació
de Tàrraco
com a patrimoni
de la humanitat
i que a partir
d'aquella activitat
que va ser tot un èxit
i que va agradar molt
doncs poquet a poquet
hem anat passant
doncs
de tres activitats
a l'any 1999
a 34
en el 2008
o de cinc actes
de l'edició
del primer
del primer any
que es va fer
que n'hem passat
a 200.
La consolidació
del festival
amb prop de 45.000 visitants
s'ha fet necessària
l'obertura
d'una oficina
permanent del mateix.
El seu coordinador
Magís Aritzol
diu que l'objectiu
és situar les jornades
com un referent
a nivell europeu.
Ens volem posicionar
com un dels festivals
de referència a Europa
de tipus cultural.
Per això necessitem l'oficina
necessitem l'oficina
perquè tot l'any
s'ha de treballar
per aquest tipus
de projectes.
Un festival
ara s'ha acabat
el 2008
però és que
ja estem pensant
en el 2009
i en un any
francament
és molt curt de temps
per programa
per promocionar
per comunicar.
Pel vostre bé
feu-nos cap
o li piqui a qui li piqui
quan sortiu
de dins la seu
ballarem
el xiqui-xiqui
i la xiqui-xiqui-xiqui-xiqui-xiqui-xiqui-xiqui.
El ball de Damas i Vells
ha posat
un any més
la sàtira
en unes festes
de Santa Tecla
marcades
per l'obertura
de la Casa de la Festa.
L'antic
concessionari
de cotxes a la via Augustà obre portes
el mes de juny i estrena un nou model
d'equipament que barreja museu amb local
social. La regidora de festa,
Sandra Coloma, destaca la bona acollida
dels visitants. La veritat és que al principi
jo també ho considerava, a veure com funcionarà,
perquè és una experiència que, com et deia,
no hi ha cap altre
a tot el territori, llavors
vulguis o no, fas una mica de
pioner en aquest sentit, però
tant les entitats com la gent del carrer ho entén.
De fet, la gent que ve i vint
no hi ha la cocafera,
la cocafera ha sortit
perquè ha anat a fer una sortida
o perquè l'estan arreglant o perquè
entenem que és una casa que està viva.
Al llarg dels 11 dies de festa
de Santa Ticle, els actes tradicionals
s'encavalquen amb actuacions d'artistes com
Carros Latre, Efecto Mariposa o
Los Cirex i els Mustang. Tot i la pluja,
la participació en la majoria dels actes
torna a ser massiva. Precisament,
la participació és un dels eixos del discurs
del pregoner d'enguany, el director
general del NASIC, Antoni Pinilla.
L'exfutbolista grana ha desacat les similituds
existents entre Santa Ticle i el futbol.
Les emocions poden sorgir tant a la Festa Major
com a la baixada d'ofici,
la Dia de Castegera o el Correfoc,
o en el camp de futbol,
quan el nostre equip ha estat capaç de fer història
assolint un ascens.
El NASIC ha servit per integrar a gent de fora.
La catarsia que es produeix cada tarda de partit
de futbol al nou estadi és la mateixa
amb la que tots plegats
fruïm de la nostra Festa Major.
En l'àmbit festiu, abans de Santa Ticle,
Tarragona viu al fa estiu
la nova versió del Festival d'Estiu de Tarragona.
El nou festival ha potenciat els espectacles
a carrer i les actuacions gratuïtes,
tot i que també se'n van tingut les nits
al Camp de Mart.
Una altra de les novetats ha estat el canvi de format
del Festival QS, que s'ha concentrat
en una setmana en un únic escenari.
El seu coordinador, Jordi Freixas,
ha remarcat aquests canvis.
Concentració perquè puguin dedicar-se
a venir en aquests espais tan adequats
al vespre a escoltar música
i al mateix temps pensant
que és un tipus de programació
que el públic no té per què conèixer
els músics, els grups que venen,
perquè són grups de tot el món
i que no estan dintre el que entenem
com a òrbita més mediàtica.
El març, la tradició i la fe tornen a ser els eixos
de la Setmana Santa Tarragonina.
La celebració ha estat marcada en guany
per la commemoració del 250è aniversari dels Armats.
El capità Manaies, de la cua romana,
Alfons Lorenzo, detalla les diferents passades
que fan en la processó del Sant Enterrament.
Fem passada de dos,
fem passada de quatre, passada de vuit.
Aquest any incorporem la passada de tres
que no havíem fet mai.
Fem el que es diu l'encreuament
i després fem formacions com la creu, la cadena
i després dels últims anys vam incorporar
el que diem evolucions en marxa o caminant
com són l'encreuament caminant
o una formació que fa tres anys que fem
que és la piràmide.
L'agrupació d'associacions de Setmana Santa
ha renovat la seva direcció aquest 2008
Joaquim Julià ha rellevat Josep Ignasi Boada
que havia estat vuit anys al capdavant de l'entitat.
Un dels objectius de la nova Junta
és treballar per aconseguir la designació
de festa d'interès estatal.
Es tractaria d'obrir, diguéssim, la Setmana Santa
a tots els tarragonins i a la resta d'Espanya.
Per això també hem demanat el tema de la concessió
que sigui declarada festa nacional.
No solament de Catalunya ja ho som,
però falta, diguéssim, a nivell estatal, a nivell espanyol
i això ho va demanar Josep Ignasi Boada
i ho hem de continuar i hem d'assolir-ho.
Però des del punt de vista religiós aquest 2008
serà recordat per la celebració de l'any jubilar.
Milers de Pellegrins han passat al llarg de l'any
per la ciutat per veure els indrets relacionats
amb el bisbe Sant Fructuós.
La celebració arrenca el mes de gener
amb una missa multitudinària a la catedral de Tarragona.
L'arcabisme Jaume Pujol feia una crida a la participació activa
en els actes del jubileu.
El jubileu dels nostres sants és una ocasió joyosa
per donar a conèixer les profundes arrels cristianes
de la nostra arxidiocesi, no sols als cristians, sinó a tothom.
Cal recordar que els sants màrtirs van lliurar la seva vida
per a tothom de la mateixa manera que havíem viscut,
fent el bé a tots, cristians i pagans.
Durant tot l'any s'han celebrat múltiples activitats paral·leles,
com eren noves representacions de la passió de Sant Fructuós
o lectures multitudinàries de les actes martirials del bisbe.
En l'àmbit acadèmic, un dels actes més assecats
ha estat la celebració d'un congrés.
mossèn Josep Maria Gavaldà,
director de l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós,
ha remarcat que el congrés ha servit per posar en valor
el llegat paleocristia de Tarragona.
És la ciutat de tota la península ibèrica
que posseix un dels documents més antics del cristianisme.
I això és important a nivell de promoció de la ciutat,
tant a nivell turístic.
Però des del punt de vista religiós,
aquest 2008 serà recordat per la celebració de l'any jubilar.
Miles de pelegrins han passat al llarg de l'any per la ciutat
per veure els indrets relacionats amb el bisbe Sant Fructuós.
La celebració arrenca el mes de gener amb una missa multitudinària
a la Catedral de Tarragona.
L'arcabisbe Jaume Pujol feia una crida a la participació activa
en tots els actes del jubileu.
El jubileu dels nostres sants és una ocasió joiosa
per donar a conèixer les profundes arrels cristianes
de la nostra arxidiócesi, no sols als cristians, sinó a tothom.
Cal recordar que els sants màrtirs van lliurar la seva vida
per tothom, de la mateixa manera que havíem viscut,
fent el bé a tots, cristians i pagans.
Durant tot l'any s'han celebrat múltiples activitats paral·leles,
com ara noves representacions de la passió de Sant Fructuós
o lectures multitudinàries de les actes martirials del bisbe.
En l'àmbit acadèmic, un dels actes més destacats
ha estat la celebració d'un congrés.
mossèn José María Gavaldà, director de l'Institut Superior
de Ciències Religioses Sant Fructuós,
ha remarcat que el congrés ha servit per posar en valor
el llegat paleocrisià de Tarragona.
És la ciutat de tota la península ibèrica
que posseix un dels documents més antics del cristianisme.
I això és important a nivell de promoció de la ciutat,
tant a nivell turístic com redescobriment de les nostres arrels,
i forma part de la identitat mateixa de Tarragona,
i que aquest congrés posarà fortament en relleu.
Però l'acte més multitudinari de l'any jubilar
no ha tingut d'escenari ni la catedral, ni l'amfiteatre,
ni la part alta de la ciutat.
Hem vingut a buscar el cromo amb les nenes
i a veure si intercanviem uns quants
i podem acabar la col·lecció.
Els nens tots ho volien fer,
nosaltres ens hi vam apuntar,
i mentre anàvem passant pels llocs
anàvem a buscar els cromos.
Queden unos veinte, más o menos.
Claro, cuando he llegado aquí me faltaban treinta y tantos,
y ahora me faltan unos veinte,
o sea, he encontrado unos quince, más o menos.
Yo me falta uno, el ochenta y cuatro.
No, corría toda Tarragona entera, eh, todo entero,
porque yo, como ahora,
los años que llevo en Tarragona no había corrado tanto como corría ahora.
Són alguns dels milers de tarragonins
que aquesta primavera han participat en una autèntica gimcana
per aconseguir completar l'àlbum de cromos de l'any jubilar.
La iniciativa, promoguda per la Cambra de Comerç,
s'ha convertit en un autèntic fenomen
similar al viscut fa anys pels pins del seguici popular.
Multitudinari també ha estat el seguiment
de les participacions de Chipper
en el concurs televisiu Operación Triunfo.
Aquest cantant nord-americà,
recentment afincat a Tarragona,
es queda a les portes del Triunfo en el concurs,
però ha arrencat ja una carrera en solitari.
En una visita als estudis de Tarragona Ràdio,
Chipper Cook remarca la seva passió per la música.
No tengo miedo porque me gusta mucho el escenario,
me gusta mucho cantar por la gente.
Cuando yo canto, yo canto con mi pasión
y con mi corazón mucho
y bailar con mucha fuerza.
Y me gusta mucho.
A causa de l'èxit del concurs a Telecinco,
diverses veus havien reclamat fins i tot
la participació de Chipper en les festes de Santa Tecla
o en d'altres actes de la ciutat.
Veurem si l'any vinent la febre de Chipper continua
o queda simplement com una de les anècdotes d'aquest 2008.
Sous-titrage ST' 501
Transcriz blood andetes
Transcriz blood from the spleen
Pu Brew之收
in the sky
among the clouds
in your heaven
let this groove
my opening music's alright
alright
alright
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!