Passa un minut, en de dos quarts, en de dotze,
continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Temps ara, com havíem anunciat, per anar a l'exterior, per anar de classe.
Vaja, nosaltres no hi anem, però sí que farem d'oients, ben atents.
Nosaltres i en Joan Maria Bartran i la Yolanda García,
que s'han desplaçat fins a l'esplai Sant Magí,
un dels esplais per a la gent gran que l'obra social de la Caixa
té a la ciutat de Tarragona,
un dels escenaris en els quals des d'aquesta setmana
s'imparteixen tallers d'informàtica per a la gent gran.
I vaja, ara ens ho explicaran, però tallers d'informàtica per a tots els tipus.
Crec que avui assistirem a una classe de taller d'iniciació,
primeres passes, però es fan tallers de tot tipus,
d'edició digital, de fotografia, de vídeo, de fulla de càlcul,
vaja, del que faci falta.
Yolanda García, bon dia a nou.
Hola, molt bon dia, Jordi.
I Déu-n'hi-do la demanda que hi ha d'aquests tallers,
absolutament de tots.
Som, efectivament, com bé deies, aquí a l'Esplai, Sant Magí,
de l'obra social de la Fundació La Caixa.
Aquesta setmana, justament, es van iniciar els cursos arreu de Catalunya,
fins a 177 centres.
I la veritat és que tenim notícia que, de tot Catalunya,
aquest que ens ocupa avui és un dels centres més actius.
Saludem primer que tot Rosa Maria Benito.
Ella és gestora d'acció temporal.
Rosa Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Hi ha un moviment aquí imparable,
no només per informàtica, sinó per tot, no?
Hi ha un moviment.
La gent gran és activa.
La gent gran ens pot aportar a tots nosaltres molt de coneixement.
I, verdaderament, ara veiem com estan sortint
els que acaben de fer el taller de gimnàstica.
El cos és important mantenir-lo, probablement també.
I per això nosaltres hem afavorit,
des de l'obra social de la Fundació La Caixa,
aquests cursos, tallers d'informàtica,
que des de l'any 99 estem portant a terme
en aquest esplai concret d'aquí de l'Esplai Sant Magí.
i, com bé us dic, la gent gran és activa
tant des de la part física com de la part mental.
Quasi una dècada oferint de forma absolutament gratuïta
aquests cursos d'iniciació i altres ja més especialitzats.
En un principi, semblava que fos una cosa força insòlita
adreçar, acostar les noves tecnologies a la gent gran.
Fins i tot a aquest propi col·lectiu,
se'ls feia una mica una muntanya.
Parlaves amb persones d'una certa edat que deien
ui, això ja no és per mi.
Clar, i deia, home, per tu i per tothom.
I s'ha comprovat que sí, que les noves tecnologies han arribat
i de quina manera aquest col·lectiu de persones, no?
Evidentment.
Al començament hi ha aquella por, perquè és la por al desconegut.
El que passa és que en PIC coneixes,
coneixes estimar, diuen, no?
I la gent, per més que bé, uns s'hi adapten més, els altres menys,
però la inquietud la tenen, la inquietud la mantenen.
Hi ha moments en què absolutament hi ha un overbooking a classe,
sobretot els d'inici i els altres ja més especialitzats,
perquè evidentment nosaltres hem anat creixent
respecte de les demandes de la pròpia gent gran.
La gent gran ha anat demanant, bé, quan hi han fet iniciació,
hi han fet internet, llavors edició, presentació de diapositives,
full de càlcul, ara estem en taller de fotografia digital,
i iniciem aquest trimestre ja com a novetat
a la xarxa de l'Obre Social de la Fundació de la Caixa
el curs de vídeo digital.
I no és una raresa això que facin un curs de noves tecnologies
i ho deixin, perquè ho tenen molt integrat a la seva vida.
Sense anar més lluny, fa un moment estàvem reunits
amb alguns dels integrants de la Junta del grup de voluntaris,
coneixent-los i parlen amb ells, i bé, escolta, et vaig enviar un correu,
vull dir, ho tenen absolutament integrat, el que són les noves tecnologies,
com a qualsevol altra persona de menys edat, no?
Sí, el cert és que nosaltres els vam afavorir perquè,
donat que la xarxa d'esplais s'ha fet tan gran,
perquè no només els esplais propis de la Caixa,
sinó també els que col·laborem en ajuntaments,
es va fer necessari que utilitzessin aquesta eina que els hi posàvem a l'abast,
com és el correu electrònic.
Vull dir, nosaltres ens comuniquem amb ells, amb correus electrònics,
els posem al dia en les coses i novetats que es requereix
pel funcionament de l'esplai.
Ara, en aquests moments, en aquesta aula,
que entrarem d'aquí uns minuts, estan fent el taller d'iniciació,
però, com bé deies, oferteu ja cursos i tallers bastant més especialitzats.
Sí, perquè la pròpia demanda ho porta, no?
Cada aula, cada ciberaula dels esplais de la Fundació La Caixa
té la seva idiosincràsia,
i llavors hi ha gent que demana més i més i més i més,
i ens hem tingut que anar adaptant els temps,
i clar, ser flexibles, i si demanen fotografia digital,
perquè ja tothom té una càmera digital,
doncs ha solit aquest repte,
i ara, com bé et dic, també videodigital.
I a més a més, veiem que també hi ha taller de recursos de gestió,
full de càlcul, taller de base de dades,
vull dir que va una mica fins i tot perquè es puguin autogestionar.
Aquí al centre utilitzen les noves tecnologies.
Sí, sí, sí.
La Junta s'autogestiona amb un programa
que ja també tenen de socis, comptabilitat,
i llavors la persona individual que ve de manera externa,
doncs diguem a l'aula, doncs perquè casa seva pugui portar
la seva pròpia economia domèstica.
La iniciativa és important i en aquest sentit
els voluntaris són bàsics per tirar endavant aquest projecte, no?
Sense ells no seríem el que som,
això per descomptat, ho he dit moltes vegades,
és una tasca a la que agraïm perquè és totalment altruista,
ells han de gestionar d'alguna manera
tot aquest volum tan gran de mil i picos socis
que són aquí a l'associació de l'Esplai Sant Magí de Tarragona,
i per tant ells són els que recondueixen les necessitats.
Vull dir, un curs es pot programar, doncs,
a lo millor la base de dades,
i un altre curs, doncs perquè no hi ha alumnes
i es necessita, en aquell cas, full de càlcul,
doncs ells mateixos saben les necessitats
de la gent que assisteix als cursos,
i realment, torno a dir-ho,
moltes gràcies a l'equip de voluntaris
que hi ha en cada aula, i especialment a la de Sant Magí.
Doncs tenim aquí una bona representació
de la Junta, del grup de voluntaris.
La seva presidenta és Carme Bericat.
Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, entrar en el món de les noves tecnologies
està molt bé, però, a més a més,
afegir-se a una feina voluntària
en la que s'hi han d'esmerçar hores,
temps, esforços, atenció...
Bueno, jo crec que és important,
no solament pel servei que dones als altres,
sinó que agüísticament, tu, d'una manera o altra,
també estàs al dia.
I el cap funciona, la mente funciona,
allò que diuen, no, en corpore sana i mente sana,
i tot t'ajuda que la vida, doncs,
no et queda tan gorronit en un racó
i que vagin passant els anys.
Per tant, és important lluitar
i estar al peu del canó.
I avui dia no es pot lluitar
i estar al peu del canó
si no es coneixen les noves tecnologies, no?
Ah, exacte.
Perquè si no et vénen els nets a casa
i et prems el número, vas a de bé, eh?
Els ha donat-hi alguna lliçó, als nets?
Doncs sí, i ells a mi també,
perquè en saben molt més que jo, encara, de petits, eh?
És interessant, a les escoles avui en dia
també, doncs, està l'últim model
i hi ha totes, tenen ordinadors,
hi ha les aules d'ordinadors, les classes,
i això crec que és molt important
perquè és la tecnologia del futur.
I això, d'una manera o altra,
és el que també ens ha animat en altres.
Veure que els nets ens guanyaven no pot ser,
però almenys, si no a la seva altura,
poder competir amb ells.
Quina és la tasca concreta
que fa aquest grup de voluntariats?
Són 14, si no m'equivoco.
Sí, som uns 14
i quasi tots som de l'aula d'informàtica.
Amb alguns, hem donat cursos
o donen cursos encara,
jo vaig donar dos o tres anys
i he donat classes,
he donat el curs d'inici.
I després també hi ha qui dona el d'edició,
perquè tenim una gran quantitat de gent
que ve, que s'apunta
i a vegades hi ha una llista d'espera
que és per fer dos cursos.
I a la mida que puguem,
nosaltres voluntàriament ajudem.
Un altre lloc també és l'aula oberta.
Què vol dir l'aula oberta?
Tenim l'aula oberta
per la gent que fa els cursos
o que d'aquí en sap
i pot utilitzar els ordinadors que tenim.
I llavors hi ha un voluntari
i a la mida de les preguntes,
si la sap, també ajuda i col·labora.
I com us organitzeu allò de dir
avui hi ha persones que estan
a l'aula d'autoaprenentatge,
qui farà aquest curs?
Com us organitzeu?
Bé, fem una reunió
i llavors distribuïm horaris
i distribuïm amb els voluntaris
cada un pels dies llibres que té
i les hores llibres
és quan s'amunta tot el conjunt.
Per tant, Carme,
vostè ha donat classe d'iniciació.
Exacte.
Molt bé, anem a preguntar-li al Pere Soler.
Pere, bon dia.
Hola, bon dia.
Vostè ha fet classes, també.
Sí, també, també.
De què?
Bé, jo sóc el coordinador
de la seva raula
i gràcies a l'ajuda que rebem
de tots els voluntaris
doncs ho fem funcionar força bé.
Aquest any hem començat
una classe d'anglès
que també té molta acceptació
i que pensem continuar.
D'anglès, també?
Sí, sí.
Utilitzant, clar, les noves tecnologies.
Exactament, utilitzant els ordinadors
perquè la gent a la vegada
fan pràctiques amb l'ordinador.
Home, el tema de l'anglès
també com altres aspectes
de la ciberaula
també ha estat a demanda
dels propis usuaris del centre?
Sí, sí.
Precisament, com deia la presidenta,
nosaltres ens adaptem
a les necessitats de la gent, no?
I captem, doncs,
el que els ve més de gust
i ens posem a la seva disposició
i procurant, doncs,
omplir totes aquestes hores
que dediquem a això.
Què tal, això de donar classes?
Bé, és molt distret
i, com deia la presidenta,
et manté en forma.
I són bons alumnes?
En general, sí.
En general, sí,
perquè les persones que s'inscriuen
és perquè tenen realment interès
i, normalment,
el que s'inscriu segueix tot el curs.
On reu la dificultat més gran
a l'hora d'aprendre llengües,
segons el seu punt de vista?
La comprensió.
La comprensió,
perquè una cosa és que ho vegis escrit
i l'altra cosa és que ho sentis.
És la dificultat de totes les llengües, no?
I aquí es faran les classes
d'una manera molt pràctica,
sobretot en temes de la vida quotidiana
i, sobretot, molt útils
pel cas que vulguis sortir de viatge,
les situacions corrents
que et trobaràs,
anar a un hotel,
preguntar si tenen o no tenen habitació,
com es va aquí, com es va allà,
com et dius, d'on vens, etcètera.
Coses de la vida quotidiana
que, diguéssim, són en caràcter pràctic
i que la gramàtica, per dir-ho d'alguna manera,
va entrant en aquestes pràctiques.
Però no és allò d'entrar teòricament
des del primer dia amb els verbs
i tot aquest rotllo.
Pel que diu, la motivació
és fer de l'aprenentatge de l'anglès
una eina pràctica.
Quan van de viatge,
no és allò només per ampliar
coneixements culturals, no?
Sí, jo crec que la gent
que s'inscriu en això,
el que els motiva, precisament,
com que ara hi ha molta tendència
a la gent a viatjar
i es troben que una vegada
surts de les fronteres nostres,
vas una mica perdut pel món, no?
En canvi, si tens un coneixement
del castellà, en aquest cas,
i de l'anglès, vas molt més bé.
Gràcies, Pere.
Joan Sales, Joan, bon dia.
Bon dia.
També íntegra a la Junta.
Quin és el seu paper?
Quina és la seva funció
dins del col·lectiu de voluntariats?
Bé, doncs el meu paper,
relativament, és una miqueta modest,
però estic donant classes
d'informàtica, de vídeo digital.
Però jo vull fer un afegit
que resulta que fa 4 o 5 anys
vaig ser un aprenent
d'aquestes classes de vídeo digital.
I l'he assimilat bastant bé
i aleshores, en aquests moments,
estic donant classes
i són molt acceptades.
I la gent ens resulta
que, com que hi ha aquesta gran afició
de què volen vídeo
i tenen vídeos recuperats
d'abans de quan eren joves,
el que volen és reconvertir-les
en les tècniques actuals,
que són molt fàcils
i costa una miqueta d'adaptar
i llavors nosaltres transformem
el de Super 8 en vídeo digital
i queda molt bé.
I això, queden enmeravellats, la gent.
El vídeo o les pel·lícules
probablement siguin
de les coses que més els atreuen
perquè, a veure,
ara tenen temps lliure,
viatgen molt
i totes aquelles fotografies
que es fan, com deia la Carme,
amb sistema digital,
després els permet jugar
en el bon sentit de la paraula, no?
I tant, si els permet jugar
inclús podria dir que
ara es pot donar vida
a les fotografies,
inclús moviment,
cosa que abans era impensable
i això la gent al·lucina.
I com que s'hi pot posar música,
text i un cimfín de coses,
queda molt bé
i la gent, doncs,
ja està molt aficionada
en aquests temps.
Fan moltes coses
i fan de professors.
Com a alumnes,
dins del que són noves tecnologies,
què li agradaria aprendre ara?
Perquè sempre es pot aprendre,
eh?
Sí, a mi m'agradaria aprendre de tot.
El que passa és que
el temps també és una mica limitat,
però jo no estic negat en cap cosa.
M'agradaria aprendre de tot.
Però hi ha alguna qüestió
des d'internet
continuar, doncs,
amb el tema audiovisual
que li cridi més l'atenció
que una altra?
Sí, a mi m'agradaria
aprendre molt idiomes,
el que passa és
que som una miqueta grans
i també, doncs,
clar, costa una miqueta, no?
Què ho sent, que diu?
Que és una mica gran
per aprendre idiomes?
Bé, jo no puc estar d'acord
amb el que diu l'amic Joan.
És un profe d'anglès.
Exacte, perquè mai és tard
per aprendre coses noves.
Déu-n'hi-do.
Ens acompanya també,
avui al matí de Tarragona Ràdio,
Francesc Pedescoll,
és voluntari de l'Aula Oberta.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Aula Oberta
s'està una miqueta a sobre
i una mica donar resposta
a la demanda puntual d'aquell moment.
No és anar en un programa ja fet,
sinó que va en el moment
que estan els alumnes
a l'aula d'autoaprenentatge
i a veure quines necessitats tenen.
Sí, és efectivament abrir l'aula
amb l'horari que se'ls assigni,
llavors tancar-la quan marxen
i el mateix tebre
està al tanto dels ordenadors
i, bueno, doncs,
com que la majoria són gent
que fan classes
o els han fet de cursos,
venen amb alguns dubtes
i llavors si tu els pots solucionar
doncs és la teva missió.
Jo no sé si ens passa
com als nostres fills, per exemple,
que estan fent alguna cosa a l'ordinador
i dius
vinga, va, plega, que hem de sopar
o vinga, va, plega, no sé què.
Un moment, un moment.
Aquí també s'utilitza molt allò d'un moment
quan està l'ordinador obert?
Sí, sí, sí,
s'hi enganxen bastant,
però, bueno, doncs,
hi ha uns horaris
perquè tampoc pots passar-te, no?
I, bueno, saben que poden tornar
el dia següent
o el dia que toca l'aula oberta
d'altra vegada
i sempre estàs receptiu
per donar-los un cop de mà
amb el que puguis.
Clar, donar el cop de mà
implica que tenir un coneixement ampli
de tots els cursos
que s'imparteixen
aquí a l'Esplai Sant Magí.
Per tant, vostè
deu estar constantment aprenent, també.
Bé, val dir que jo, doncs,
per exemple, doncs,
porto, des que m'he jubilat,
m'apunto a tots,
jo podríem dir
que podria presumir
d'un gran alumne,
perquè m'apunto
a tots els cursos
que surten.
Vam començar
per iniciació,
edició,
internet,
i aquests dibuixos
que donen tan meravellosament
els que hem parlat abans,
doncs, bueno,
m'hi apunto
i t'ho vas aprenent tot
i et sembla
que et trobes
molt satisfet
de poder estar
en aquesta edat
que no és que competeixis
amb els joves
però sí que fas una cosa
que no vas poder-ho fer
perquè aquestes tècniques
abans no hi estaven
i t'ací
sembla que vas més
a poc a poc
a entrar
a l'edat gran.
Però, de totes maneres,
clar,
és un món molt dinàmic
el de les noves tecnologies
i vostè també,
m'imagino,
que està a la guaita
si surt un nou navegador,
si ara per entrar a internet
utilitzo això,
un buscador,
vull dir que en això
han d'estar
nous programes
que sorgeixen,
abans parlàvem
de l'edició
de fotografies,
de vídeo,
clar,
vostès han d'estar
al dia de tot
perquè jo imagino
que la demanda
cada cop
és més exigent.
Efectivament,
això canvia cada dia
i llavors,
doncs,
home,
no pots competir
amb la gent jove
com he dit abans
perquè no tens
les memòries
i la cosa
et falla bastant,
però procures
a estar al dia
i no m'orgull
però sí allò
de dir
escolta,
jo sóc aquí
i no vull marxar
sense poder aprendre
aquestes coses
i m'esquerre
perquè trobes
el temps més curt.
Francesc,
gràcies.
A veure,
sempre s'ha dit
que les noves tecnologies
han d'arribar a tothom,
si parlem d'internet
és un moviment
generós i ampli
i això ho confirma
el fet d'aquest grup
de voluntariats
que de manera generosa
doncs s'en dediquen
i comparteixen
tots els seus coneixements
amb altres companys.
Carme,
abans quan estàvem parlant
em penso que volies
afegir alguna cosa.
Sí,
jo volia dir
que tots hem estat formats
les primeres lliçons
per entendre'ns
o les primeres classes
les van rebre aquí
i d'aquí
l'esperit de superació
com deia tant el Joan
com el francès
és el que ens ha portat
a anar-nos apuntant
a tots els cursos
i d'una manera
o una altra
que revertir
amb els altres
el que nosaltres
hem rebut.
Només era això.
Anem a conèixer
aquests alumnes
que s'estan iniciant
des del passat dia 13.
A mi m'agradaria
preguntar-li,
hem entrat perquè a més
els queda poquet ja de classe
uns 10 minuts,
per tant no farem
una interrupció
molt exagerada.
Rosa Maria,
hem parlat amb el grup de voluntaris
que en bona part
són els que fan les classes,
col·laboren a l'aula oberta,
perquè veiem una noieta
molt jove donant classes.
Això és el que pretenem,
la interrelació aquesta
entre gent gran
i gent jove
és fruit d'un conveni
que la Fundació La Caixa
té des d'allà
als inicis
amb la Fundació
Universitat Politécnica
de Catalunya.
Aquests alumnes
de la pròpia universitat
són estudiants,
són becaris
i fruit d'aquest conveni
és aquesta classe,
diguem-ne,
que dona aquí la professora,
que en aquest cas és la Marta,
que és una noia joveníssima
i super, super disposada,
latenta,
amb la gent gran
i tota la problemàtica
que els altres els hi pugui oferir,
com amb un curs d'aquests
que és d'inici,
que evidentment és el començament.
penseu que hi ha gent
que potser no ha fet anar
el ratolí a la vida,
i vull dir,
s'ha de tenir molta disposició
i la veritat és que la trobem.
Podem parlar amb la Marta?
Ni que sigui un momentet,
no ho interromprem,
perquè està...
Hola Marta, bon dia.
Bon dia.
A veure,
és el tercer dia de classe avui?
Sí.
Va començar el dia 13,
no sé si hi ha classe cada dia.
Sí, els dimarts i els dijous
tenim classe...
No, aquí tinc els dilluns
i dimecres, m'assembla.
Per tant, és el segon dia.
Sí.
Què heu fet fins ara?
És curs d'iniciació, recordem-ho.
Persones que mai havíem tocat
ni un ratolí ni un teclat.
No, aquestes persones
no havien tocat mai
un ratolí ni un teclat.
S'estan iniciant a la informàtica,
els dies molt nou,
però estan molt predisposats,
molt atents,
i bé, amb moltes ganes
per poder aprendre, no?,
a fer servir els ordinadors.
Fa por,
fa por tocar un ordinador,
perquè penses,
si toco un botó,
és el que ens ha passat a tots, eh?
Si toco això,
segur que acabo amb tot el programa,
acabo amb tot.
És a dir,
el primer, jo m'imagino,
és que perdin la por
i que se'l facin seu, no?
Sí.
Jo aquí ja els dic
que ho poden tocar tot,
que no ho xafaran,
perquè per aprendre
s'ha de fer coses, diguéssim,
malament,
per poder aprendre.
Aquest és el tema.
Així concretant una miqueta,
tampoc no cal que ens reproduixis les classes,
però què és el que heu fet
en aquests dos dies d'iniciació?
Primer que tot,
explicar els components
d'un ordinador,
les pantalles,
teclats,
les unitats centrals,
ratolí,
tot això,
ho hem explicat una miqueta
perquè sàpiguen
què fa cada cosa,
quina funció té,
i bé,
avui hem començat
amb obrir finestres,
tancar finestres,
obrir el Windows,
tancar el Windows,
tot això.
Home, Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí.
Agafar les bases mínimes
per després deixar-se anar.
Has notat aquesta ser de recansa
al començament?
Sí,
però bé,
ho portem bé,
amb ganes.
Amb ganes, amb ganes.
Gràcies, Marta,
que em penso que tens algun dubte més,
perquè jo no sé si a aquest senyor
el puc saludar
i li puc fer una pregunta,
el seu nom, sisplau.
Antonio.
Antonio,
segon dia,
que ve a classe.
Sí, sí, sí.
Què tal?
Com ho veu, això?
Jo bé,
per ara, bé.
Per ara, bé.
Quina és la motivació
que li ha fet apuntar-se
a aquest taller d'iniciació?
Sí, vull aprendre
a saber què
fent a l'ordinador,
però bé.
Perquè fins ara,
què feia?
Res, home.
Ni idea.
Entrar a internet,
enviar correus,
aquesta és una de les aspiracions, no?
Si puc, sí.
Si puc, sí,
però això...
Home, i tant,
que podrà,
però no ha vist la quantitat
de companys que té
el grup de voluntaris
que ja fan classes i tot?
Però, però,
vull dir, però...
Vostè s'hi troba gust,
li agrada?
Sí, al moment, sí.
Home, això és molt important.
Sí, molt important, sí, clar.
I aquesta...
sempre ha anat
d'aprendre una cosa més.
Sempre és important,
i a més, avui dia,
fixis en l'utilitat
que se pot trobar després, no?
Sí.
I aquesta senyora,
que la puc saludar,
el seu nom, sisplau.
Maria Rosa.
Maria Rosa,
vostè també,
la motivació,
m'imagino,
que molt similar
a la de l'Antoni, no?
som per ell a vostè,
són matrimoni.
Sí, sí, són matrimoni a fa.
Ara no en facin competició,
a veure qui ho fa millor, eh?
No, ho fa millor ell que jo.
Ai, ai, ai, no ho sé, no ho sé.
A mi el ratolí se m'escapa.
A veure si li han posat el ratolí
en potes a vostè, eh?
Que sempre fan la novetat d'aquí, eh?
Sembla que no li trobo ni la cua ni les potes.
Se me'n va.
Jo crec que l'han de lligar amb una cordeta, eh?
De totes maneres,
jo m'imagino que hi ha aquesta motivació
a correu electrònic, internet,
pel que sap ara,
què és el que més li crida l'atenció
a poder assolir?
Internet per buscar coses.
Me'n vaig a un museu
i obro la galeria d'un museu, per exemple.
Sí, per buscar, buscar.
Doncs enhorabona
i que acabin molt bé aquest taller.
Molt amables.
Adéu-siau.
Jo crec que podem fer un tomet per aquí.
A veure, tampoc no volem importunar
perquè jo m'imagino que estan com tancant els ordinadors.
Hola, bon dia, senyores.
El seu nom, sisplau.
Josep.
Què tal, Josep?
Com ha anat això de la classe avui?
Mira, una miqueta nerviosa.
Sí, nerviosa.
Això ens passa a tots, eh?
Perquè jo a vegades allò que també em diuen
clica aquí i dic...
Ai, a veure si explotarà o alguna cosa, no?
Tens por de que...
Ets mare, és fàcil, és fàcil.
Dic el que ho saps, sí, però...
Clar, però els fills i els nets
també han hagut d'aprendre abans.
Sí, sí, sí.
Però bueno.
Però vaja.
Tinc ajuda, una miqueta i...
I a casa també li poden donar un cop de mà,
si té dubtes, no?
Sí, sí, sí.
I digui'm una cosa,
què és el que ha après avui en aquesta segona sessió,
que és molt poquet,
és que portant molt pocs dies, clar.
Sí, hem fet anar una mica a la calculadora, eh?
El ratolí és...
Que té potes, el seu ratolí, no?
Sí.
I la seva companya, com es diu?
Teresa.
Teresa.
Vostè amb el ratolí també...
Jo, mira, jo ho tinc perquè el mon fill tenia un ordinador
que no sabia on clavar-lo,
i el va portar a casa.
I per por s'ho he de fer això.
Però el ratolí el feia anar molt bé.
Sí, sí, no.
És fonamental.
Tinc molta por al ratolí, però aquest no.
Aquest no, els de veritat són els que s'ha de tenir por.
I què és el que li fa més il·lusió
quan acabi el curs de poder fer servir l'ordinador?
Oh, doncs mira, els ratets lliures, doncs...
Entra a internet, no?
Entra a internet, per què?
No li crida l'atenció?
No, ja ho fa mon fill.
M'ho explica, sí.
No tinc temps.
Fots.
És que en acabar jo l'internet no tindré temps.
Què diu ara, dona?
Va, va.
Ja veurà.
Vostè i jo ens enviarem correus electrònics,
quan acabi.
Ja veurà.
Moltes gràcies, molt amables.
I per aquí també ve, s'estan una miqueta...
Hola, bon dia.
El seu nom.
Maria Joana Calull.
Maria Joana, la veig aquí amb el llibre,
molt entusiasmada.
Vostè té pinta de ser una alumna aplicada, eh?
Miri, aplicada em costa una mica, eh?
Però de voluntat n'en tinc molta.
I el més bonic i el que em fa més il·lusió
és que estic preparant una aula d'informàtica a Salamó
amb 10 ordinadors.
Sí, però ara s'han de buidar i els han de preparar
i amb l'ajuda del Consell Comarcal
i de l'Ajuntament de Salamó,
perquè jo sóc de Salamó,
Salamó ja, vull dir, l'Ajuntament se dona en l'aula
i per poder tenir internet...
Ah, molt bé, i la gent gran del poble,
fa feliç o en general per tothom.
Pot venir tothom,
per això ho organitzem els jubilats i pensionistes de Salamó.
Molt bé.
Perquè nosaltres perteneixem els jubilats i pensionistes d'aquí Tarragona.
I clar, per poder fer-ho, doncs, han de passar primer per l'aprenentatge.
Oh, clar.
Molt bé.
I llavors vindrà el president del voluntariat de Reus.
Ho tenen molt ben organitzat, eh?
El president de tot Catalunya.
Vindrà a fer les classes.
Molt bé.
I tenim 20 persones interessades per poder-ho fer i poder posar en marxa això.
Doncs s'ha d'aplicar, no m'estranya, i s'ha d'aplicar força perquè després li demanaran...
Moltes gràcies.
Molt amable.
I ràpidament, Jordi, jo crec que ens dóna temps de fer una darrera intervenció.
Bon dia.
El seu nom, sisplau.
Maria Dolors.
Què tal, Maria Dolors? Com ha anat la classe avui?
Bé, molt bé.
Animada, no?
Sí.
És que clar, jo quan deia, no, no, és que és de l'esplai, però a veure, això del món de les noves tecnologies,
independentment de l'edat, la primera vegada que ens enfrontem a tots ens sobta una mica, no?
Clar, clar, perquè no hi estem acostumats.
Però la motivació per apuntar-se a aquest curs...
Si no et quedes endarrerit, la força, has d'aprendre les noves tècniques.
Arribarà un moment que per saber la programació del cine, per farmàcia, per tot, haurem d'entrar a...
Se necessita per tot, l'ordenador se necessita per tot, ara.
Utilitat i després també lleure, no? Per xalar.
Sí, per passar-s'ho bé.
I aquest senyor, com es diu?
Jo em dic Jofre.
Jo ja anava a dir, no sé si és el seu marit, però no dic, calla, no vull ser indiscreta.
Ei, què tal, Jofre, com ha anat avui?
Molt bé, perfectament.
Animat, també, no?
I tant, i tant, molt, molt.
Vull dir que un cop acabi aquest, vostè fa cara d'aquells que encara s'apunten al següent, no?
Jo, sí, sí, sí. Sobretot internet.
Ah, internet, clar.
Per veure coses i...
Per veure mons, sense moure's, eh?
Clar.
Tot i que ens hem de moure, però aquí podem veure molta cosa.
Sí, sí.
Molt bé, Jofre, molt amable, eh? Moltes gràcies.
Déu-n'hi-do, estaríem aquí molta estona, perquè la veritat, l'aula està absolutament plena.
Moltes gràcies a tots, bon dia.
Bon dia.
L'aula està completament plena d'alumnes i, a més, entusiastes.
Són pràcticament les 12 del migdia i hem de posar el punt i final, en tot cas, agraint a l'obra social de la Fundació La Caixa i, en particular, les responsables de l'Esplai Sant Magí que ens hagin obert les seves portes i hagin mostrat al món, com si es tractés d'una pantalla d'ordinador, tot el que es fa aquí.
Rosa Maria, hem de marxar, ens empaiten les notícies, moltíssimes gràcies. Vindrem un altre dia, ens deixes?
Moltes gràcies a vosaltres i a veure si vens a practicar amb aquesta senyora, eh?
Jo crec que m'ensenyaran molt, perquè jo sóc bastant, allò, a nivell d'usuària, saps?
Deixa d'anar, que l'Egegrat té molt a dir-nos.
Segur que sí, per això tornarem un altre dia. Gràcies.
I això és tot, Jordi, en directe des de l'Esplai Sant Magí de la ciutat de Tarragona.
Fins ara, Jolanda. Jo crec que, de fet, dilluns, molts d'aquests avis amb qui has parlat ens acompanyaran amb l'Amadeu Roig en l'espai de noves tecnologies, eh?
Vaja, si no venen, estan convidats i de ben segur que alguns dies podrien conduir ells a alguns d'aquest espai.
Alguns ja ho veuen, eh? Potser la primera o la segona classe encara se li escapava el ratolí, com deia aquesta senyora,
però els que porten més temps veuen que això es domina fàcilment, que les classes són relativament senzilles,
i després tenen ganes de més i més, eh? Ja ho veuen. Comencen amb cursos d'iniciació i acaben, doncs, paja,
passant-se vídeos en Super 8, en formats actuals, editant-los. Deuen tenir uns vídeos de les seves vacances fantàstic.
Com deia la Jolanda, ens empaiten gairebé les notícies de les 12. De fet, només queda un minut i mig.