El matí de Tarragona Ràdio.
De ben segur que ja fa una estoneta que han passat llista,
no la d'espera, sinó la llista de presència multitudinària
un any més de joves tarragonins que participen
en la marxa de la solidaritat, que convoca un any més
mans unides a les 9 del matí es donava en cita
al Camp de Mar i començaven el seu periple.
Em penso que Jordi Sorinyac ja està amb ells
i si no m'equivoco encara no són al Llorito
que estan a l'esplanada de la Mare Nostrum.
Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda. Efectivament, estem en ruta.
De fet, estem en la primera parada en ruta
d'aquesta marxa de la solidaritat.
Els participants han sortit fa una bona estona des del Camp de Mart
i ara ens trobem a l'esplanada just davant del Camp de Mart,
els nens de Sant a punt d'agafar el camí de la bodellera
camí ja cap a Boscos de Tarragona.
Ara intentarem parlar amb algun nen, amb algun dels professors,
però abans deixeu-me saludar la Nati Moncosí,
que és una de les responsables d'aquesta marxa des de Mans Unides.
Nati, bon dia, bon hora.
Bon dia.
Avui bon dia, però mirant cap a dalt,
perquè el temps ens està fent patir una mica avui.
Sí, el temps està una mica insegur, però vaja,
jo crec que dos gotetes, però continuarem.
De moment continuem.
Recordem que tenim aquí un bon grapat de nens
d'una desena d'escoles de la ciutat,
de centres educatius, que estan fent aquesta marxa
durant tot el camí.
Ara repassarem l'objectiu amb una iniciativa
que ja fa força anys que és present a la ciutat.
Sí, aquest any ja fem la catorzena marxa de la solidaritat.
Això vol dir que, diguéssim, 13 anys,
gràcies a Déu no ha passat res, tot ha anat molt bé,
i aquesta és la catorzena ja s'ha convertit
com una activitat clàssica de mans unides.
Una activitat que pretén relacionar amb l'esforç
amb la realització d'un projecte solidari.
Sí, bé, és que aquesta marxa compleix els dos objectius
del treball de mans unides,
la sensibilització i el finançament de projectes.
La sensibilització, perquè com que ja sabem,
mans unides és una organització no governamental,
catòlica i de voluntaris.
Llavors, els alumnes ja tenen material
perquè des del mes d'octubre estan treballant
i sensibilitzant, i després també es colleixen uns manifests
que es llegiran al llorito i l'últim a la plaça de la Font
sobre la pau.
Cada escola es colleix un lema,
la pau, la solidaritat, la pobresa, la fam, etc.
I llavors els alumnes ells mateixos fan la redacció
sobre aquest lema.
I es llegeix el tarimat perquè llorito, dinem,
i llavors també fem una festa lúdica
i es llegeixen allí tots els manifests.
I després, com que el material que se'ls entrega
s'escolleix el projecte que aquest any
és de la República Democràtica del Congo,
llavors se'ls dona també el material,
uns tríptics d'inscripció
i també uns carnets
on es posa el nom de l'escola i el nom de l'alumne
i al darrere hi ha unes caselles que a mans unides
els anem cellant, que són 20...
Hola, bon dia, eh?
Són alguns dels nens que acaben de passar per aquí
que ens han reconegut.
Estàvem explicant això dels carnets, no?
Aquest sergert uns verds és el que s'està fent ara
perquè sou vosaltres cellant la primera parada en ruta.
La primera és al Camp de Mart.
I la primera en ruta, com dius tu ben bé,
és aquí, en aquesta esplanada.
Aquest segell és el certificat que els alumnes han cobert
d'aquesta primera etapa.
Aquestes 20 quilòmetres, 18-20 quilòmetres.
I l'altre serà el camí de Bosques,
la plaça de Bosques, l'altre en Llurito
i l'última serà la plaça de la Font.
Déu-n'hi-deé, una bona ruta, 20 quilòmetres.
Tenim moltes coses pendents de parlar.
Un segon, deixa'm que tenim aquí al costat l'Aleix Bordes.
L'Aleix és professor d'un dels centres.
Aleix, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
De fet, ets un dels tutors d'un dels centres.
No sé si ets veterà, si repeteixes ja en aquesta iniciativa.
Bé, veterà no, però tinc experiència.
Diguéssim que ja em va tocar l'any passat
i aquest any, doncs, repetim.
S'has curtit, ho podríem dir.
La valoració, tenint en compte l'any passat
i les horetes que porteu d'enguany?
Bé, la valoració és bona, no?
Jo crec que és un acte molt positiu,
la causa s'ho maneix,
a més, té relació amb la salut,
que està bé també educar els joves en aquest sentit
i, doncs, i normalment tinc entès
que sempre tot surt rodó, o sigui que cap problema.
Això que els nens hagin de caminar
gairebé 20 quilòmetres
en temps en què es parla molt del sedentarisme,
de la banca d'activitat física,
crec que tu ets professor d'educació física,
o sigui que això ja entens bastant.
Com ho aguanten els nens?
Home, ho aguanten bé,
perquè caminar, diguéssim que és una activitat
d'una intensitat molt suau
i, en principi, no han de tenir problemes.
I per això et comentava que,
a part que la causa s'ho mereix
i és una causa justa,
el tema de la solidaritat,
diguéssim que lligat amb aquest tema
de l'activitat física i de la salut,
doncs, la valoració encara és molt més positiva, no?
Doncs, deixem anar cap a l'Aleix,
que ja se li han escapat als alumnes.
Aleix, gràcies i que vaig bé.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Doncs, l'Aleix, que amb la resta dels alumnes
se n'anava cap endavant.
Tornem a parlar amb la Nati,
perquè hem explicat això dels carnets,
hem explicat això dels segells,
però el carnet, al revers de l'altra cara,
hi té patrocinadors.
Expliquem exactament això,
perquè recordem que una de les finalitats,
com expliquem, d'aquest projecte,
és també recaptar calarons.
Expliquem exactament com funciona això,
els patrocinadors.
Primer la sensibilització
i després el finançament de projectes.
Doncs, busquen patrocinadors
i com ara van a trobar la família,
els amics i diuen,
tu quant em pagues cada quilòmetre?
Doncs, 20 cèntims, un euro, dos euros, etcètera.
I llavors, ells quan van a cobrar
aquests diners dels patrocinadors,
ensenyen el carnet
perquè acrediten que ells han caminat
aquests quilòmetres.
Llavors, aquests diners els donen a l'escola,
l'escola, quan ha recaptat
tots els alumnes, tots els participants,
ens els porten a mans unides
i mans unides escriu una carta
a cada centre,
dient la recaptació del centre,
dirigint com ara, no sé, un dels centres,
i llavors el total que s'ha recaptat.
Abans hem comentat
que el projecte solidari d'enguanya
s'ubica al centre d'Àfrica,
a la República del Congo,
exactament en què consisteix?
A on...
Espera't que això...
Sí, a més a més,
abans ho hem mirat
i el nom del poble
és com a mínim complicat de pronunciar.
Nombe Obungu,
que es troba a la diòcesi de Xumbe,
que és el centre de la República Democràtica del Congo.
Que el que he dit abans,
que a conseqüència de la guerra,
doncs totes les instal·lacions sanitàries
estan destruïdes
i després també els mateixos sanitaris,
per por de ser perseguits,
també han fugit.
Llavors, esclar,
la gent,
per rebre una assistència sanitària,
tenen de caminar molts quilòmetres
per camins insegurs
i això comporta que,
clar,
sobretot les dones i les nenes,
doncs que no s'ofreixin violació.
Llavors,
amb la col·laboració també
de la gent d'allí
i de Mans Unides,
financen aquest projecte,
que és la instal·lació
d'un centre sanitari
d'uns 425 metres quadrats
i llavors allà servirà
per hospitalitzar
les dones embarassades,
els nadons,
la gent gran,
o sigui,
després també es faran
campanyes de vacunació,
etcètera,
tot el que és molt important
perquè,
clar,
la salut
és molt important
i també va lligat
amb el lema
d'aquest any
de la campanya
que és
mans unides,
mares sanes,
dret i esperança
i llavors la salut
és molt important.
No serà que ha de fer una competició
de veure qui
ni com es ha recollit més diners,
però tenint en compte
l'experiència
dels anys anteriors,
quants diners
en poden sortir
d'una iniciativa
com aquesta?
L'any passat,
doncs,
m'han recaptat,
penso,
uns 14.000 euros.
14.000 euros
provenents
de les aportacions
dels nens.
Sí,
perquè llavors
ells també coneixen
i llegeixen
el projecte aquest
i a més a més
se'ls hi dona
als professors
el seguiment
del projecte
de l'any passat.
L'any passat
crec que va ser a Uganda.
una escola transversal,
o sigui que
els 14.000 euros
ells han vist,
perquè això
els professors
ho comenten,
que aquells diners
que es van recaptar
a la marxa
van servir
per pagar
perquè quan es fa
un seguiment
ja es dona
per construïda
l'escola
i tot i ho ve.
I l'any que ve
si Déu vol
doncs donarem
el d'aquest any
d'aquest centre sanitari.
Si tothom té
l'oportunitat
de comprovar
com s'inverteixen
i la feina
que es fa
amb aquests diners.
Jo trobo
que
totes les ONGs
i mans unides
això ho té
de molta importància
té que ser transparent
perquè els diners
costen molt de guanyar
i llavors
vull dir
les ONGs
tenim de ser transparents
i amb això
a mans unides
vull dir
hi ha la Fundació Leialtat
que és una fundació
que estudia
i fa auditories
a les ONGs
i a nosaltres
vull dir
ens ha adonat
que vull dir
que la gestió
és bona.
Nati,
ho hem de deixar aquí
més que res
perquè els nens
ja fa estona
si no senten
xivarri de fons
vol dir que els nens
han marxat
tenim d'anar
al control de bosques
i ara ràpidament
ells van amb el cotxe
d'assistència
fan una miqueta de trampa
les coses com siguin
van amb els vehicles
d'assistència
sí, no, això sí
i ara fins a Boscos de Tarragona
després fins al Llorito
i a la plaça de la Font
dinar al Llorito
i llavors
aquesta tarda
a la plaça de la Font
Nati Moncosí
moltíssimes gràcies
felicitats
normalment
per la iniciativa
creuem els dits
perquè el dia
es mantingui
com a mínim així
que no plogui més
mira, vols que t'ho digui
tinc l'esperança que sí
perquè ja ho veus tu
cauen quatre gotes
i ara no plou
ara no cau ni una gota
a més abans ho comentàvem
amb la Yolanda
la redacció
cada any
normalment la marxa
amenaça amb el dia
i després sempre teniu sort
no, només vam tindre
un any
que la vam haver de suspendre
que per això
quan fem l'última reunió
ara
si avui hagués plogut
i la suspenem
ho teníem programat
pel dia 20
o sigui
per la setmana que ve
però clar
ha començat a ploure
quan sortíem del camp de mar
per tant
era una cosa imprevista
i ara, vull dir, ja has vist
que amb els centres
se'ls ha preguntat
i no, no, diu continuar
o sigui que continuem
doncs endavant
fins a la plaça Alfon
Nati, moltíssimes gràcies
a vosaltres
a vosaltres
molt agraïdes
perquè nosaltres
necessitem dels mitjans
de comunicació
per donar-se a conèixer
una abraçada
fins ara
doncs ja ho he comentat
els nens
ja estan camí
d'aquesta següent parada
fins a la plaça de Boscos
després fins al Llorito
fins a la plaça Alfon
ens ho tornen uns 20 quilòmetres
Déu-n'hi-do
la ruta
la patejada
que es fan aquest miler de nens
gairebé provenents
de 10 escoles
instituts de la ciutat
no ho hem dit
nens de secundari
entre 13 i 14 anys
nens que fan
que fan l'ESU
i que combinen avui
doncs aquestes dues vessants
salut, esport
i solidaritat
des aquí
des de l'esplanada
del Col·legi Mare Nostrum
ho deixem
tornem la connexió
des de l'estudi central
fins ara, Iolanda
fins ara, Jordi
moltes gràcies
efectivament
iniciativa
que diguem-ne
combina
totes aquestes disciplines
la solidaritat necessària
i l'esport
esperem que el dia els acompanyi
i que puguin
doncs aconseguir
el seu objectiu
la seva fita
i l'esport