Carme Auriol Magí Sonyer, molt bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts.
A veure, qui seria el mite propi d'aquesta època
comparat amb la llegenda de Jaume I?
Ho heu pensat vosaltres que esteu en contacte amb els joves?
Avui, que hi ha tanta mitologia,
sobretot malllevada, d'altres cultures?
En quant a intensitat, eh?
No dic en quant a imatge que desprèn, en quant a intensitat.
És una bona pregunta, però no ho sé.
En aquests moments la sabria respondre, la veritat.
Una estrella del rock, segurament, no?
Per força.
En quant a incidència, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Perquè, a més a més, aquests dies hem descobert
que el rei Jaume I era descendent directe de Zeus.
Oh, doncs, escoltar, era un semideu, aquest home, eh?
I com heu fet aquesta descoberta?
No, no, no, a través d'un text del segle XIX.
És absolutament real, eh?
La mare del rei Jaume I era neboda de l'emperador de Constantinople,
els quals eren descendants dels antics emperadors romans.
segons Virgili, descendants d'Enees, com a mínim i se diu l'Eneida.
I aleshores, Enees era fill de Farodita, filla de Zeus.
Per tant...
L'abre genealògic és clar.
Tenia una predestinació ja a ser el que ha arribat a ser avui.
Jo no sé si el mite de Jaume I, ara que es commemora en els 800 anys,
té la mateixa intensitat que en altres èpoques de la nostra cultura.
Esmentaves al segle XIX, però probablement, si retrocedíssim en el temps,
hi ha hagut moments en què la mitologia catalana,
i en particular el personatge que ens ocupa,
ha tingut una presència molt més notable que no pas ara, no?
Sí, no, no, això és evident.
El que passa és una cosa, que el rei Jaume I té dues significacions com a mite.
Una, com el que constitueix, diríem, el país,
diríem, seria la lectura patriòtica,
i una altra, el rei Jaume I recull totes les característiques de l'heroi.
O sigui, té les mateixes característiques que el rei Artur,
que Hèrcules, que Galat,
o sigui, que els grans herois de l'història de la humanitat.
punt per punt, eh? Compleix tots els requisits.
Un és aquest que dèiem, que sigui fill,
o sigui, destirp divina, pràcticament, no?
Galant, intel·ligent, una mica pendó, segons diuen,
i que és una part que atreu moltíssim,
sobretot a la societat d'ara, vull dir que tenia,
el que tu dius, tots els elements per esdevenir el que ha esdevingut,
un mite dins de la nostra història.
Sí, a més a més forma part d'aquest grup dels reis catalans antics,
començat bàsicament pel seu pare i continuat pel seu fill,
que s'explica que tenia molt d'èxit amb les senyores.
Hem de pensar que el seu pare diuen que perd la batalla de Moret
perquè havia anat a la batalla d'una nit d'urgia, per exemple.
Això és que no hi havia futbolistes
i no sabia que s'han d'abstendre la nit anterior, no?
Ja era una mica aquesta història dels futbolistes.
Abans de la batalla us heu de concentrar,
quan van anar els jugadors del Barça.
i el fill, el rei Pere II, hem de pensar que surt a tota la literatura europea
com una persona d'un atractiu extraordinari.
Però no és poca broma, eh?
Surt el de Camaró de Boccaccio, surt amb una obra de Shakespeare
i surt a tota la literatura fins al segle XIX dels grans escriptors europeus
com un personatge.
I el rei Jaume, per sobre de tots,
perquè, tal com es diu, pujava d'un pa amb els més alts.
És a dir, físicament ja tenim un senyor amb una aparència notable, no?
El que passa és que entre la llegenda i la realitat,
jo imagino que a hores d'ara és impossible saber exactament un perfil
el més real possible de com era el rei Jaume, no?
No, és clar.
Perquè, clar, s'ha dimensionat tant la seva figura...
És una llegenda, vull dir, com la majoria d'aquests personatges,
això és evident, i a més a més hi afegeix aquest element,
doncs que el fundador d'alguna cosa...
Pensem que, per exemple, Hèrcules,
es pot comparar amb Hèrcules per això que dèiem,
Hèrcules és el fundador de moltes coses,
doncs el fundador d'alguna cosa ha de ser preciós, perfecte, magnífic,
amb totes les qualitats.
I això que dius tu, amb un punt de trapelleria i...
Que això ho ha de tenir un heroi, eh?
Un heroi no pot ser un senyor correcte, formal,
allot ple de virtuts.
Ha de tenir, doncs, alguna perversió en la seva personalitat,
i això el fa més atractiu,
sobretot si ha d'entrar de ple en l'imaginari popular
i en la literatura.
Jo no imagino una obra literària basada en un personatge
com el rei Jaume,
que es dediqués a fer una crònica de les seves batalles
i de les seves conspiracions polítiques,
si no tingués, doncs, tot aquest atractiu
i tota aquesta projecció en el seu entorn, no?
Pensem que el rei Jaume, per exemple,
això la Carme ho sap millor que jo,
és un personatge de rondalla.
Tarragona té prou entitat, la universitat en aquest cas,
per tirar endavant un congrés d'aquestes característiques,
que es farà a Salou,
i no és casualitat que es faci a Salou,
que la teva és la seva motivació, també, no?
Sí, sí, això en el moment que vam plantejar aquest curs,
de fet, i la gent que vegi els programes,
en fi, ho expliquem, no?
És el tercer curs de cultura popular.
Això vol dir que abans n'hi ha hagut dos més.
Són uns congressos que es fan cada dos anys.
El primer es va fer a Alacant,
el segon es va fer a la Universitat de les Illes Balears,
i aquest tercer vam decidir que l'ubicaríem aquí, a Tarragona.
Això forma part, doncs, d'una, en fi,
unes activitats que impulsem
dins del que podíem dir que és la xarxa d'universitats
Joan Lluís Vives,
que són les universitats que estan en el territori
de llengua i cultura catalanes.
Bé, llavors, quan es va plantejar
que el tercer curs de cultura popular
l'acolliríem a Tarragona,
vam pensar que en guany calia dedicar-lo,
en fi, ja que
commemorem el 800 aniversari
del rei Jaume I,
doncs, que el dedicaríem a la seva
personalitat, no?,
a la seva figura.
Com que són cursos de cultura popular,
aquests, doncs, clar, el tema de seguida el vam tenir clar.
va ser, el tema de les jornades
és el rei Jaume I en l'imaginari popular
i en la literatura.
I llavors vam decidir que,
com que en aquesta activitat,
bé, aquí participarà professorat i alumnat
d'aquestes altres universitats que et deia.
Per tant, vindran a la Cantins,
vindran mallorquins,
alumnes, professors,
i aquí, juntament amb els nostres,
doncs, tindran com una,
en fi, gaudiran d'aquesta activitat
conjunta.
En fi, aquest era un tema
que ens anava molt bé,
perquè, doncs, territorialment,
el rei Jaume I
és un personatge molt popular
en tots els territoris.
Va tombar molt, va tombar molt aquest home.
En fi, que hi té,
és un referent clar, no?,
i llavors vam pensar
que això estaria bé
i vam decidir
fer-ho a Salou,
precisament perquè també,
a nivell logístic,
ens va més bé
per ubicar els alumnes
i aquestes coses,
i després perquè, esclar,
simbòlicament,
també és un lloc important, no?
Clar.
I bé, això.
Aquesta trobada,
aquest congrés,
té dues vessants,
lògicament,
una part més divulgativa
relacionada, doncs,
amb sortides que en parlarem,
però pel que fa
a la vessant acadèmica
és interessant perquè,
de fet,
si el rei Jaume I
com a personatge
reuneix totes aquestes aptituds
que tracen aquest perfil,
també com a fenomen
que ha evolucionat en el temps
i en tot el camp
de la cultura popular,
també és un personatge
que permet molt
l'estudi
de com evoluciona
la societat
amb els seus mites
i com es va incorporant
en el que és
la tradició oral,
la tradició escrita,
per tant,
també des d'aquest punt
de vista més acadèmic,
té totes les característiques,
no?,
per poder fer ponències
i taules rodones
molt interessants.
Sí, sí, sí,
perquè és això
que deia abans
també el Magí,
encara avui
són vives,
aquestes narracions,
aquests relats
que tenen com a protagonista
el rei Jaume,
recorden,
particularment a Mallorca
i també a València,
com un personatge
llegendari,
eh?, que,
i a més,
hi ha molts llocs
en el territori
que estan relacionats
amb el rei,
no?,
doncs que si aquí
aquest lloc es diu
doncs aquí
a la petjada
del rei en Jaume,
aquell lloc
doncs la cova
on hi va seure
el rei en Jaume
quan anava
doncs amb el seu cavall,
aquí el lloc
on va veure el cavall,
etcètera,
no?,
vull dir,
hi ha llocs
que estan particularment,
en fi,
que tenen aquest referent clar
i llavors
tot això,
doncs ha creat
una sèrie de relats
i d'aquests temes
serà dels que
parlarem.
Es basarà en ponències,
taules rodones,
si més no,
els dos primers dies
del congrés,
no?
Sí, sí, sí,
hi ha en principi
el primer dia
que és el dia
23 d'octubre
i hi haurà
doncs la inauguració,
la ponència
que farà
el professor
Josep Maria Pujol
de la URB
que va estudiar,
ha aprofundit molt
en la figura
del rei en Jaume
perquè,
entre altres coses,
doncs ha treballat
sobre el llibre
dels fets
i va fer
la tesi doctoral
i en fi,
teníem,
hi ha molt de vegades
aquí d'investigació
al darrere,
doncs ell obrirà
les jornades
amb aquesta ponència,
després hi ha
una sèrie
de comunicacions
on intervindran
doncs
professora
de les Illes Balears,
de la Universitat
de València,
la Universitat
de la Can,
també de la URB
i bé,
en horari
de matí i tarda
doncs
tindran lloc
aquestes conferències.
Simultàniament
o per cloure
diríem una mica
aquestes sessions
cap al final
del dia
hi haurà
el dijous
dia 23
a la tarda
una taula rodona
on es presentaran
els llibres
que han sortit,
alguns dels llibres
que han sortit
publicats
en guany
sobre el rei
i divendres
a la tarda
hi haurà
una comptada
de llegendes
al Club Nàutic
de Salou
i després
el dissabte
dia 25 d'octubre
doncs hi haurà
la ruta
aquesta literària
de la qual
si de cas
també
en podem parlar
després.
Però aquí
el que volia insistir
és en el fet
que ha anat molt bé
poder-ho fer
a Salou
que això en realitat
és una antena
que té la URB
de les moltes
que té en tot el territori
jo penso que això
és una
una iniciativa
interessant
de la URB
de connectar-se
el màxim
que pugui
en el territori
de manera
que en aquests anys
ha concretat
una sèrie
d'antenes
del coneixement
i una d'elles
està ubicada
a l'Ajuntament
de Salou
que és on
realitzarem
aquestes jornades
i em sembla
que això és molt interessant
perquè
apropa més
el treball
dels investigadors
el que és
el conjunt
del territori
que té
més proper
a la URB
Abans hem començat
una miqueta
el tema
Tarragona
i el camp
en general
són molt importants
en tot el mite
del rei en Jaume
per moltes raons
primerament
perquè
pensem
que la conquesta
de Mallorca
és la primera empresa
del rei en Jaume
el rei en Jaume
havia estat
com tots aquests herois
que dèiem abans
un personatge
molt desgraciat
orfe de pare i de mare
de molt jovenet
presoner
del seu pitjor
enemic
bé
li havia passat
tota mena de desgràcies
un melodrama
la seva infantesa
un antèntic melodrama
i a més era un rei
jove
i poc respectat
i pobre
i aleshores resulta
que fa
l'empresa de Mallorca
doncs
i deixa
i aleshores
comença a ser respectat
com a rei
clar
l'empresa de Mallorca
per l'empresa de Mallorca
Tarragona
és fonamental
pensem que
segons es diu
l'empresa de Mallorca
es decideix
el convit
al dinar
que ofereix
Pere Martell
el deixar
el rei
i els cortesans
més importants
i a més a més
les naus surten
de Tarragona
de Salou
i de Cambrils
això és una cosa
però després
el rei
el van enterrar
a partir d'un moment
vaja
el van enterrar
al monestir de Poblet
el començament
del segle XIX
la tercera dècada
del segle XIX
doncs
el monestir de Poblet
va ser saquejat
va ser destruït
i aleshores
doncs
es van portar
les restes reials
cap a Tarragona
i van passar
més de cent anys
fins als anys 40
del segle XX
doncs
se van estar
a la catedral
de Tarragona
les restes reials
aleshores
nosaltres ara
fem una excursió
que no és simplement
una excursió
diríem
gratuïta
sinó
que té un origen
a més a més
molt divertit
i molt interessant
l'any 1882
per iniciativa
dels valencians
de la societat
excursionista
de l'Horrat Penat
es va fer
una excursió
literària
a Tarragona
Poblet
i Sant Escreus
segle XIX
segle XIX
1882
i van participar
els principals
escriptors valencians
Teodor Llorente
al capdavant
que era l'organitzador
i van participar
Jacint Verdaguer
Jaume Cullell
Francesc Mateu
Antoni Gaudí
els principals
escriptors
intel·lectuals
catalanistes
persones de cultura
del país
hi van participar
i van dedicar
quatre dies
un dia
l'arribada
a Tarragona
van anar
amb tren
fins a Poblet
allí a Poblet
Antoni Gaudí
els va organitzar
una visita nocturna
amb torxes
a les restes
del monestir
que devia ser
una cosa espectacular
van anar amb tren
fins a La Plana
perquè aleshores
les vies
de les línies
de tren
eren diferents
van anar amb carros
vaja
fins a Valls
van visitar
Santes Creus
van tornar a Valls
i van tornar a Tarragona
o en van visitar
altra vegada
a Tarragona
uns quants
hem publicat
un llibre
sobre aquesta base
tenim
cinc cròniques
cinc reportatges
periodístics
diríem
del que van ser
aquestes excursions
una sèrie d'articles
que es van publicar
i a més a més
hi hem afegit
tota una sèrie de poesies
o que es van escriure
per a l'ocasió
de Verdaguer
de Guimarà
etcètera
o que estan relacionades
amb el tema
això serà el llibre
de La Renaixença
i la Ruta del Císter
que presentarem
en aquestes jornades
que el presentareu
en aquella taula rodona
que hi ha diferents
presentacions de llibres
molt interessant
i l'ha fet
un professor
de la Universitat de València
que es diu
Rafael Roca
que és especialista
en el tema
aleshores vam decidir
de dedicar el dissabte
a reconstruir
l'excursió
hi ha hagut alguns problemes
que ens hauria agradat
reconstruir-la
d'una manera bastant
ells hi vam dedicar
quatre dies
nosaltres un dia
és el que t'anava dir
el tema de transport
potser quatre dies
no cal
que es podria fer
també
amb calma
tampoc no ens ve bé
per un dia
tornar a destruir
Poblet
perquè
tot sigui tan realista
i a més a més
per qüestions
doncs
inevitables
hem de començar
per Santes Creus
i continuar
per Poblet
que és l'itinerari contrari
però llegirem
tant a la sortida
de Tarragona
com a l'autocar
com després
a Santes Creus
i després a Poblet
textos relacionats
tant textos poètics
com fragments
d'aquestes cròniques
periodístiques
de l'excursió
de l'any 1882
per tant
penso que és una ruta
doblement interessant
diria jo
a mi em criden molt l'atenció
les cròniques
periodístiques
d'aquests intel·lectuals
que van fer aquella primera ruta
han de ser interessantíssimes
aquella visió
que tenen
del seu espai
dels escenaris
dels comentaris
de la pròpia figura
de Jaume I
dins d'aquell imaginari
del segle XIX
que esmentàvem abans
són molt interessants
però molt
de veritat
ni en català
ni en castellà
depèn del periòdic
o no es publicaven
a més a més
eren d'escriptors
de molt bons escriptors
que estan molt ben escrites
i a més a més
cadascú dona la seva visió
hi ha qui
amb traços del viatge
els va fer a peu
o els altres
que els van fer en carro
o els altres
és molt curiós
Déu-n'hi-do
aquesta ruta
està oberta
a les persones
que vulguin participar
i amb una inscripció prèvia
o és exclusivament
i lògicament
per les persones
que participen
al Congrés
a veure
tenen preferència
les persones
que participen
al Congrés
i hi ha
un màxim
perquè tenim
dos autocars
no en tenim més
la setmana que ve
hi haurà tot just
una setmaneta
d'inscripció
per persones
que només
es vulguin inscriure
la ruta
qui tingui interès
doncs que estigui
a la White
perquè hi haurà
molt poques places
perquè hi ha bastants
inscrits
és que és molt atractiva
aquesta ruta
sobretot tenint en compte
que hi ha aquesta
lectura de textos
al llarg de la mateixa
jo no sé si
alguns dels integrants
d'aquesta expedició
després també faran
la seva crònica
podries devenir un llibre
en un futur
podria estar bé
podria estar molt bé
no estaria malament
que ara
d'aquí dos anys
un pròxim
congrés
de cultura popular
doncs escolta
la ruta
lògicament
té aquesta limitació
dos autocars
però el que és
el congrés
en general
la gent que ens escolta
que estigui
doncs
interessada
per la figura
de Jaume I
i la cultura popular
pot assistir-hi
com a públic
alguna de les ponències
o xerrades
Sí, a veure
el que és
tota la
l'oferta
diríem
de ponències
i comunicacions
això
hi ha d'haver
prèviament
una preinscripció
i després
la matrícula
aquí ara
ja estem
bé
encara hi ha
alguna mica
de marge
en la preinscripció
però de fet
ja hem començat
la matrícula
i tenim una previsió
d'unes 80 o 90
persones apuntades
segons
la preinscripció
per tant
doncs bé
encara hi hauria
possibilitat
d'algú més
en fi
que hi pogués
participar
però a banda d'això
tant a la taula rodona
com a la
comptada de llegendes
aquestes dues activitats
sí que són obertes
al públic en general
és a dir
que aquí
tant la gent de Salou
com la gent de Tarragona
que s'hi vulgui desplaçar
doncs està previst
un espai més gran
per a cadascuna
d'aquestes activitats
i per tant
hi poden
hi poden participar
doncs
estan obertes
en general
per això que deia
abans de l'antena
el coneixement
i una mica
la voluntat
d'apropar-la
a la societat
en general
per tant
aquí
si de cas
bé
hi ha el programa
d'aquestes jornades
i per la gent
que ho vulgui
en fi
que vulgui mirar
una mica més
de què es tracta
hem obert
un blog
a internet
amb l'http
dos punts
barra
barra
imaginari popular
tot junt
punt
bloc spot
punt com
que aquí trobarà
doncs
en fi
tots els horaris
els espais
on
es duran a terme
aquestes activitats
el número de contacte
el correu electrònic nostre
per si
si vol contactar directament
telèfons
sabeu per què us pregunto
això del públic
en general
perquè abans
ho comentàvem
la Carme
quan es va anunciar
800 aniversaris
Jaume I
tothom pensava
que tenint en compte
que és una figura
que crida molt l'atenció
que està molt incorporada
en la nostra tradició
que se'n farien molts actes
i molta activitat
sobretot lúdica
encara
a la societat en general
i al final
no es fa gaire cosa
més enllà
del que organitzeu
en aquest cas
des de la Universitat
Rovira i Virgili
home
recordem un fenomen
així molt popular
els llibres d'Albert Salvador
la trilogia de Jaume I
va tenir un èxit editorial
i de vendes notable
vull dir
que és com a personatge
interessa
com a mite
des d'aquest punt de vista
patriòtic
si m'apures
també
encara hi ha persones
que els hi arriba
però sembla que no s'ha fet
gaire cosa
encara queda una mica
per acabar l'any
però vaja
es fan moltes coses
en l'àmbit acadèmic
a nivell popular
però popularment
potser no
i tampoc no ho sé molt
que no sé si s'hauria de fer
no ho sé
jo ho plantejo
i sobretot
no se'n fer gaire coses
aquí
que de fet
és un lloc
que tocaria
diria
de fer més coses així
lúdiques
dona per molt
la figura del rei Jaume
però dona per moltíssim
per exemple
una de les
un serial radiofònic
Magí
no estaria bé
sobre el rei Jaume
seria magnífic
només la història
del seu naixement
per exemple
ja és una cosa
penseu que té
una
bueno una
de fet
com a mínim
una obra de teatre
prohibida
això que en diríem
porca
doncs
sobre el naixement
del rei Jaume
que està explicat
és molt particular
és molt particular
Déu-n'hi-do eh
jo aquí
sé que crec que s'han anat
fent cosetes eh
i bé
hi ha hagut
iniciatives
el que passa
és que també
tinc la sensació
que potser
no s'han divulgat
prou
o no han arribat
no han tingut
aquest ressò
que de vegades
tenen aquestes activitats
sé que el
com es diu
aquest xicot
de Lacan
el Carles Cortés
es diu
bé
ha dirigit
un grup de teatre
d'aquests
mater
d'Alcúdia
que ha preparat
una obra de teatre
precisament
referida a això
a la vida
del rei Jaume
i sé que l'an
no sé si la van
estrenar a l'estiu
i després
ha recorregut
una miqueta
però bé
un àmbit
limitat
vull dir que
sí que hi ha hagut
iniciatives
però potser
no s'ha fet
allò
un ressò
gaire
gaire gran
això sí que és una mica
sap greu
perquè
i després una cosa
que penso que
s'hauria de valorar
molt bé
el rei Jaume
ja ho hem dit abans
és un mite patriòtic
amb totes les de la llei
i tot això
molt bé
això de vegades
molts sectors
li pot proporcionar
una certa capa
com d'antic
diríem
un mite històric
un guerrer
un conquistador
no sé què
i tot això
però és moltes més coses
el mite del rei Jaume
el que sí que sap
una mica de greu
és que algú
no l'hagi agafat
com a motiu
i n'hagi fet
una celebració
realment moderna
clar
és que els mites
es renoven
es renoven perfectament
els mites
que dona
o sigui
només el que explica ell
ja dona
però tot el que s'ha escrit
sobre ell
però dona absolutament
és una figura
amb una potència
extraordinària
això sí que és greu
doncs
escolta
assistint
amb aquest procés
de renovació
si més no
amb aquestes investigacions
amb tot aquest seguit
de ponències
i de taules rodones
que fareu al Congrés
ara teniu molta feina
que esteu últim en detalls
però escolteu
en la mesura del possible
quedem un altre dia
aquí a la ràdio
parlem del rei Jaume
què us sembla?
quan vulguis
intentem modernitzar-lo
nosaltres que som admiradors
d'aquest mite
quan vulguis
podem veure perfectament
els punts
en què
en què el podem modernitzar
doncs escolta
ara mirem les agendes
com a punt de la Iolanda
segur
Magí Sonia Carme Oriol
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
molt bon dia
a tu per convidar-nos
gràcies
adeu-siau