El matí de Tarragona Ràdio
Dos minuts, un quart de dues.
Seguim en els darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio.
Deixem l'actualitat estricta d'aquells temes de ciutat
que poden provocar alguns problemes o insatisfaccions,
o tot el contrari.
I jo no diria que ens endinsem en el passat,
tot i que té una referència claríssima.
La seu dels serveis territorials de cultura del carrer Major
acollirà des d'aquest vespre una exposició
en la que hi ha una selecció dels...
Atenció a la xifra, no estan tots, eh?
Parlem d'una selecció, 2.100 pergamins
que custodia l'Arxiu Històric de Tarragona.
Ricard Ibarres, el director de l'Arxiu.
Ricard, bon dia.
Hola, bon dia.
2.100 pergamins teniu a l'Arxiu?
Tenim prop de 2.000 pergamins.
I com els teniu posats allà?
Com els teniu conservats en mobiliari específic
i de la millor manera possible.
De tota manera, jo vull aclarir que el que posem
i inaugurem l'exposició aquest vespre
és una selecció dels pergamins amb segell,
penjant.
Que és diferent, no?
Sí, perquè de pergamins amb segell penjant
en tenim 79, concretament.
Dels prop de 2.000 aquests que són el total
fins a aquests 79 que et dic,
doncs, evidentment, hi ha un bon tros.
I l'exposició d'avui és una selecció d'aquests 79.
Físicament és evident la diferència
entre un pergamí amb segell i sense.
Des del punt de vista de contingut de sentit,
quina és la diferència?
No, no, des del punt de vista de contingut
no hi ha cap diferència.
El segell és un element
que certifica l'autenticitat d'aquell document.
per entendre'ns és l'assignatura electrònica de l'època.
És l'assignatura electrònica de l'època.
Hi ha segells de diferents tipus
i nosaltres hem estat de sort
en el sentit que disposem d'aquests 79
pergamins que incorporen el segell
i que en alguns casos no estan molt ben conservats,
però en d'altres encara Déu-n'hi-do
i que els podem observar.
Podem veure aquests segells que estaven fets amb cera,
motlles que eren metàl·lics,
eren segells de plom també,
segells combinats de cera amb paper.
És a dir, poder veure això diria jo que és un luxe, no?
I per això hem decidit,
després de fer un tractament de conservació
i preservació d'aquests 79 pergamins de tots,
hem decidit fer una selecció
i treure'ls de l'arxiu
perquè la societat els pugui veure.
Els pugui veure,
evidentment no els podrà tocar,
estan molt ben conservats,
molt ben guardats,
però els podrà veure molt de prop.
I diria una cosa més,
diria que és la primera vegada,
la primera vegada des de l'any 1944
en què es va crear l'arxiu històric de Tarragona,
que aquests pergamins surten de l'arxiu
per ser exposats en societat.
Per tant, és un fet, diria jo, important.
I una situació bastant única,
més enllà de l'interès històric
i per als estudiosos que té el pergament,
no podem negar que...
Té un cert toc romàntic això del pergamí, no?
Tots imaginem allò,
bom, obrim el paper i llegint,
perquè sempre se suposa
que el contingut d'un pergamí
ha de ser molt important allò que explica.
En el cas dels pergamins que exposeu de l'arxiu,
són continguts molt diversos, no?
Els continguts són molt diversos.
Bàsicament se centren en qüestions
de tipus fiscal, de tipus mercantil,
de tipus d'butlles papals, per exemple,
de tipus d'autoritzacions
que els senyors de l'època feien,
per exemple, la ciutat de Tarragona, no?
Per exemple, estic pensant en un pergamí francès
que es va tremetre des de la Casa Mare a Escaladei,
al monestir d'Escaladei,
en què s'autoritzava el prior d'Escaladei
que s'hi poguessin enterrar els contes de Prades,
per exemple, no?
És clar, trobes una varietat de continguts,
però jo insisteixo en que la selecció que hem fet
d'aquests pergamins per exposar
no s'ha fonamentat tant en el contingut,
en el text que incorporen aquests pergamins,
sinó en el conjunt de pergamins segell
que ha estat objecte, ja dic,
d'aquest procés de tractament de conservació
i de preservació,
i que els ha convertit, deixant davant d'aquest valor
que puguin tindre documental,
que evidentment entenen moltíssim,
els ha convertit, diria jo, en peces de museu,
a veritables peces de museu.
Jo, perquè en el que deia segurament
d'aquests més de 2.000 pergamins que teníeu a l'arxiu
en quant a transcendència en la investigació històrica,
n'hi ha moltíssims, molt més importants
des d'aquest punt de vista que aquests que exposeu.
En tot cas, és el valor com a objecte que tenen, no?
La idea d'aquestes posicions és aquesta,
és exposar aquestes peces
intentant ressaltar, intentant remarcar
aquest valor com a peça museística, diguéssim.
Aquesta és la nostra intenció,
òbviament, cada pergamí explica la seva història,
té el seu contingut,
i l'estudiós que toqui
la història dels contes de Prades
estarà molt interessat en aquest pergamí d'Escaladell,
per exemple, no?
Per tant, són dos àmbits diferents, complementaris,
però jo diria que l'objecte principal d'aquesta exposició
és aquest valor museístic d'aquestes peces.
Ja, home, hi ha molts per l'antiguitat
que té aquesta societat i d'aquests objectes.
Justament des d'aquest punt de vista,
quines èpoques abasten aquests pergamins?
De quins segles estem parlant, o de 15 segles, millor dit?
Aquests pergamins, el més antic, és de la primera meitat del segle XIII,
i el més modern, diguéssim, és de la primera meitat també del segle XVII.
Sob vora quatre segles, quatre segles d'història,
que la gent podrà admirar i podrà veure els diferents tipus de segell.
Incorporem també uns plafons explicatius,
un d'introductori en què s'explica el contingut de l'exposició,
una mica els criteris seguits,
i un altre en què les persones podran veure
els tipus de segell que existien,
com es confeccionaven aquests segells i les parts d'un segell.
Pensem que és il·lustratiu.
I a banda d'això,
cada una de les peces exposades,
cada un dels pergamins amb segell exposats,
compten amb un text explicatiu
en què diu qui els va generar,
l'edat en què van ser fets,
on van ser fets,
i explica el contingut.
I una explicació també del segell que hi ha.
I, paral·lelament,
hi posem també en els casos
que els segells estiguin molt trencats,
malmesos,
que malauradament hi ha algun cas així,
incorporem imatges del segell
en el seu estat original
extretes de bibliografia diversa.
Parlaves de material,
sobretot la cera.
La cera és molt delicada.
És el més habitual.
Tots són fets de cera?
No, n'hi ha en plom també.
En plom?
Sí, hi ha dues butlles papals en plom.
I què atorgaven aquestes butlles?
Ai, no ho saps, clar.
Tu el dia i demà, jo no ho sé.
Jo no sé, és molt xafanera,
que hi vols fer.
I està bé que poseu el contingut
perquè si intentéssim esbrinar
o llegir aquesta lletra...
En tot cas,
jo el que sí que voldria dir
és que és una exposició,
una selecció de 16 peces.
Concretament són 14 pergamins
i dos segells sols.
I que pot semblar, home,
una exposició de 16 peces,
doncs d'haurem acabat, no?
Però no és així.
Depèn, eh?
No és així perquè
amb l'exhaustivitat
en què s'ha realitzat
l'explicació de cada peça,
de cada pergamí,
de cada segell,
jo penso que les persones
que vinguin a aquesta exposició,
si tenen la paciència
i l'interès en llegir-se
aquests textos,
doncs hi poden passar
una molt bona estona
i, per descomptat,
poden aprofundir
en la història
de la ciutat
i del nostre entorn, no?
Clar, és que davant
de cada pergamí
mires el segell,
el tipus de material,
el contingut del pergamí.
De quin material
està fet aquell pergamí?
Això també ho expliqueu?
Els pergamins tots
estan fets
del mateix material.
Això està explicat
en els plafons
aquests introductoris.
Són de pell d'animal,
de pell de vedella,
normalment,
i, bé,
hi ha diferents mides.
El més petit
que exposem
fa 10x15 centímetres
i el més gran
fa més de dos metres,
que per raons òbvies
doncs l'hem d'exposar
encregolat parcialment, no?
Per tant,
les mides són diverses,
no hi ha dos pergamins iguals
i això fa també
que, òbviament,
els pergamins
puguin ser considerats,
de fet,
ho són,
com a peces úniques.
Fent un paral·lelisme
amb la fotografia
doncs seria l'equivalent
a un d'errotip.
Són peces úniques,
no hi ha dos pergamins iguals.
Per tant,
un altre element d'interès
perquè els tarragonins
o les persones
de les comarques de Tarragona
puguin vindre aquí
al carrer Major
a veure aquestes peces
que ja dic,
insisteixo,
que no havien sortit mai
de l'arxiu històric
de Tarragona,
per tant,
és una bona oportunitat,
tot i que,
evidentment,
l'arxiu històric
sempre està a la seva disposició,
no tan sols físicament,
sinó que estan digitalitzats
aquests pergamins
i, per tant,
la consultada
és molt més amable.
És lògic,
no es pot treginar
aquest material així com així?
No, no, no.
Bé, fins ara,
de fet,
no ho estaven digitalitzats,
no ho estaven,
es van digitalitzar
a finals d'aquest any passat,
del 2007,
no tan sols
els pergamins
amb segell penjant,
sinó tots els pergamins
del fons
de l'Ajuntament de Tarragona,
que són prop d'uns 700.
Estan tots digitalitzats.
Això implica
dues coses molt importants.
Una,
que no cal tocar
el pergamí original
perquè les persones
que vinguin
el puguin consultar.
Això,
per la conservació
de la peça,
és molt important.
I una altra és
que amb les noves tecnologies,
l'aplicació
de les noves tecnologies,
és, evidentment,
un usuari,
des del monitor
del seu ordinador,
pot ampliar
aquell pergamí
i ens podem oblidar
ja d'aquell investigador
d'avançament,
amb la bupa,
que creieu,
una mica,
segons quina llatga
té el pergamí,
és molt interessant això,
que es pugui ampliar
per pantalla.
Interessant,
però allò de la lupa
ja s'ha agut a la taula
amb una llumeta discreta,
això ha de ser molt dur,
eh?
I acaba amb la vista.
També és una altra.
És veritat.
Parlàvem de cronologia
en quan,
des del punt de vista
territorial,
per expressar-ho d'alguna manera,
tots tenen a veure
amb Tarragona
i la seva demarcació?
Com posaves l'exemple
d'aquell pergamí,
aquell pergamí
que es demanaves
de França,
Escaladell...
Sí,
aquests pergamins
que exposem
pertanyen al fons
de l'Ajuntament
de Tarragona,
que està dipositat
a l'Arxiu Històric,
i a la col·lecció
de pergamins
de l'Arxiu Històric,
la col·lecció
de pergamins
de l'Arxiu Històric
que es va crear
al llarg dels anys,
bàsicament a causa
del procés
desamortitzador
del segle XIX.
Bàsicament,
precisament aquest pergamí
d'Escaladell
que tenim,
doncs,
ha fet cap
a l'Arxiu Històric
o va fer cap
en el seu moment
perquè va sortir
d'Escaladell
amb el procés
desamortitzador.
Per tant,
formen part d'això,
però el fet
que la major part
d'aquests pergamins
formin part
del fons
de l'Ajuntament
de Tarragona
no és una cosa volguda,
sinó que és que,
precisament,
el fons
de l'Ajuntament
de Tarragona
és el que compta
amb la major part
de pergamins
amb segell.
I com que aquests són
l'objecte
d'aquesta exposició,
doncs,
és clar,
la gran majoria
són d'aquests fons,
però en tenim
molts més de pergamins,
es diu aviat
i s'ha de mantenir
en unes condicions
de temperatura,
d'humitat...
Sí,
procurem tenir
una de les millors
condicions possibles.
De fet,
ja tenim previst,
tenim pensat
fer millores
a l'arxiu,
millores que comportin
també
un increment
de la seguretat
mediambiental,
diguéssim,
dels pergamins
i dels documents
en general
en quant a temperatura
i humitat,
però bé,
mentre esperem això
intentem mantenir-ho
en les millors
condicions possibles.
Disporem d'un espai
climatitzat també
i a poc a poc
anem incorporant mesures
per afavorir
la correcta conservació.
S'inaugura avui
fins quan podrem visitar-la?
Fins l'1 de febrer.
Ah,
doncs hem de fer via.
Tampoc no hi ha masses dies.
Per això,
val la pena
apuntar les dates.
Jo crec que,
aviam,
quan hem començat la conversa
dic,
guai,
una exposició de pergamins.
Doncs després d'aquesta conversa
que hem tingut amb el Ricard,
jo no ho sé,
vostès,
a mi m'ha despertat
molt la curiositat
i no ens la perdrem.
Ricard Ibarra,
director de l'Arxiu Històric
quan traieu a passejar
altres documents
importants i interessants,
ja siguin fotografies
que alguna vegada hem parlat,
llibres,
documents de qualsevol altre tipus.
Pensem fer-ho,
pensem fer-ho.
Sí?
Doncs vinga,
ara quedem.
Molt bé.
Gràcies,
bon dia.
Gràcies a vosaltres.