Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Tenim airet avui, tenim un bon dia per al concurs.
Bé, sembla que de moment bufa en la mateixa direcció que va bufar i la nit, eh?
Vull dir que ho tindrem bastant despejadet.
Escolta, la veritat...
Diuen que ahir a la nit no va agradar molt.
Bé, d'ahir a la nit hem trobat opinions de tota mena.
La veritat és que nosaltres sempre fem cas als experts
i a tècnics de diversos portals d'internet que són especialitzats en la matèria,
també a la crítica que treuen també gent de Piroar.com, per exemple,
en altres mitjans, com pot ser Diària Tarragona,
que fan un cobriment prou ampli de les jornades.
En aquestes crítiques hi hem pogut llegir una miqueta de tot.
Realment que els portuguesos d'ahir a la nit van reparar d'alguna manera
el mal gust de boca que tenien els ciutadans, els espectadors,
després de la primera aparició d'una empresa pirotècnia portuguesa,
que va ser l'any 2000, en què es va produir la primera desqualificació
en els 19 anys d'història del concurs.
La segona la vam viure aquesta setmana amb els valencians, ho recordem.
Aleshores, a banda de reparar d'alguna manera, com dèiem,
el que aquesta altra empresa portuguesa no havia arribat a assolir,
no havia arribat a fer, sí que van ser uns focs no descafeinats,
perquè van tenir una dosi prou important de sonoritat, de potència, de tró,
però sí que en algun moment van ser escassos de ritme
o van tenir un ritme potser més pausat del que la gent està acostumada.
Sí que això es veia reforçat amb els trons i amb els dispers d'alta intensitat,
però, per altra banda, es va trobar a faltar en alguns moments
que hi hagués una miqueta més de ritme,
que el cel s'omplís de manera més generosa.
Si us sembla, entrarem en matèria
i anem a saludar, per una banda, en Romualdo Parente,
responsable del dispar d'avui aquí, d'aquesta nit,
de la pirotècnia Parente a la punta del Miracle,
en aquesta cinquena jornada del 19è Concurs Internacional
de Focs Artificial Ciutat de Tarragona,
i també saludarem la Mariona Llor, companya nostra,
que ens ajudarà a fer la traducció de l'italià, el català o el castellà,
que ja us comuniquem que a més té una tradicció simultània
i avui tindrem una traducció conjunta,
perquè tots hi posarem de la nostra part.
Bon dia, bon giorno.
Bon dia.
Bon dia, Mariona.
Hola, bon dia.
En Romualdo li preguntarem primer que tot per l'espai
i per la feina que estan duent a terme ara.
ells són coneixedors de l'espai perquè ja en el 2005
ja van venir a Tarragona i ja van guanyar un premi.
Ok. Prima li volem demanar per l'espai.
L'oro lo conozco, no?
Ma com és per voi aquest espai?
Com s'elabora?
I ara cosa has estat a fer aquesta hora, a l'una?
A l'hora, com és l'espai?
Ja ho coneixem, ja ho dicem un bel poste per fer el castell
perquè és molt bé per noi i també per el públic que mira.
A això estem per terminar la prima fase, dicem,
de preparació perquè després tenim encara tota l'altra part
de poder terminar con la candela, tot el material.
Més o menys ho hem entès, no?
Que l'espai els agrada molt, que ja el coneixen
i que, a més a més, és un lloc molt bonic,
tant per ells per treballar com per el públic.
I d'altra banda, que ara estan acabant la primera fase
i després encara queden les altres dues, doncs, per acabar de fer.
Parente és una anissaga que remunta a finals del segle XVIII.
Nombrosos premis i reconeixements.
Ells són especialment respectuosos amb el medi ambient,
són un aspecte que cuiden cada vegada més,
sobretot amb l'entorn urbà, l'entorn natural,
on es disparen els seus espectacles.
Ells, com a fets destacats,
participen a les festes de Carnaval i del Redemptor de Venècia
i han tingut premis a llocs tan exòtics com Sud-àfrica,
al Canadà i aquest segon premi que comentàvem
que van aconseguir el concurs Ciutat de Tarragona.
Li preguntarem a en Romualdo què és necessari,
o sigui, què es plantegen en cada lloc per anar a guanyar un premi,
clar, perquè depenent de si la cosa es dispara a Sud-àfrica
o es dispara a Tarragona o a Amèrica,
han de plantejar-ho diferent.
Lluís dice que es tenen una dita molt antica,
de tanti anni fa, que has vint tanti premi en Sud-àfrica.
¿Cómo se planteja un concorso un'altra volta qua a Tarragona
per sorprendere al pubblico?
Diciamo, tutti gli altri posti, Canada, così,
sono concorsi ben diversi.
La Spagna tiene una tradizione molto antica del Castillo,
perciò noi italiani, diciamo, ci dobbiamo preparare
perché l'Espanya non è un paese che non capisce lo Castillo,
ma sono buoni tentatori.
Allora bisogna elaborare bene per poter dar soddisfazione al pubblico.
Bé, pues que, sobretot a Itàlia,
ells ho tenen fàcil, no?
Fan el seu concurs, els seus focs,
i ja ho tenen per la mà.
Però aquí a Espanya saben que som un pubblic que coneixem
i que s'han d'esforçar i han de fer un treball ben complet.
Si repassem la setmana, vam començar amb suecs,
vam seguint valencians, alemanys, ahir portuguesos,
avui tenim italians, demà tenim bascos.
Com a italians, una de les nacionalitats més representades
al llarg d'aquests 19 anys de concurs,
ells creuen que encara tenen el...
bé, sorprendre segurament que sí,
però encara tenen el factor sorpresa,
aquella cosa de dir nosaltres som italians
i han vingut altres vegades,
però podem sorprendre igualment que els altres.
Ok, questi anni sono di Suèzia, di Portugal, di Valencia,
bueno, tu sai, tutti i differenti posti,
ma l'Italia è una dita che è sempre bene,
ogni anno viene qualcuno italiano,
ma ancora avete il fattore sorpresa per noi,
per questa notte?
Sì, diciamo, qualcosa di sorpresa c'è,
perché vogliamo dare, diciamo, un buon spettacolo a Tarragona,
perché lo merita, perché Tarragona, diciamo,
è un Tarragona a Valencia,
così ci sono posti che sono buoni intenditori di Castiglio
e bisogna lavorare bene,
non solo con materiale cinese,
perché lo spagnolo lavora con il suo materiale,
perché sa rinlavorare,
chi non tiene, come altre nazionalità che compri di Cina,
lo spettacolo è un po' diverso.
No italiani, teniamo la nostra especialità,
che la carcassa non è una sola apertura,
ma tiene due, tre, quattro apertures di continuo.
Questa sera tiene di mirare.
Sembra che ha detto che tenen una carcassa
di due o tre apertures di continuo,
che è una specialità seva,
che portano material non solo xinè,
che fa servizio,
sinò il suo proprio italià.
I què més hem comentato?
Sobretot che i els espagnols sono entesi, no?
Tarragona es mereix un bon concurs aquesta nit,
una bona disparada
i que esperen poder-nos sorprendre
perquè ens ho mereixem.
Joan.
Digue'm, Yolanda.
Fora interessant, una mica,
saber sobretot que ells ja coneixen la ciutat.
Sí.
Què és el que fan des que arriben fins que marxen
a banda d'organitzar tot el que ha de ser dels focs?
Els hi dona temps de fer un tomet,
els hi agrada tastar la gastronomia dels llocs.
Tenen temps de veure alguna cosa de la ciutat que es acull?
Ara li transmetem també a la Mariona que li digui,
però jo t'avanço que els que sí que tenen una miqueta de temps
són els que fan de jurat,
ja sigui jurat internacional o jurat d'aquí.
Ells venen una miqueta, la majoria,
la nit fosca de matinada munten
i la majoria d'ells en van a la mateixa nit.
Però ara els hi preguntem, eh?
Ens diuen des de l'estudi
que si ells els hi dona temps de conèixer la ciutat,
de banda de venir a disfrutar
i a participar del concurs,
tenen temps de conèixer la gastronomia,
conèixer l'entorn
o es tracta d'un viatge de pujar i baixar i prou?
La persona que en la ràdio
quede que si eten temps
de conèixer la ciutat, la gastronomia,
si conèixete Tarragona
o venite la noteprima,
domani...
Diciamo domani 6
dobbiamo rientrar
perquè domani que teníem
dos castells molt grans en Itàlia.
Que demana marxar
perquè diumenge tenen dos castells molt grans
a Itàlia.
Iolanda, ja ho has sentit, eh?
Tenen una gent de molt apretada, aquesta gent.
No et facis mai pirotècnic
que no tenen temps lliure.
Ja ho veig, ja ho veig.
Escolta, per acabar, Mariona,
el que sí que li volem fer referència
és la projecció internacional del concurs,
com la reben des d'Itàlia
i si des del 2005 fins ara
han viscut que hi ha hagut alguna variació
o una millora o no
i també si coneixen
trets i gustos del públic tarragoní.
Ok, tre cose.
Una, come si vede
il concorso di Tarragona
dall'Itàlia,
come si vede
la projecció internazionale.
Due, l'evoluzió
del concorso
perquè voi siete venuti
il 2005.
E la terza...
I gustos dels pubblicos.
Ah, ok, conoscete
il pubblico di Tarragona
che penso di sì,
ma a voi ve lo può dire meglio.
Diciamo, il pubblico di Tarragona
diciamo,
è uno che, diciamo,
capisce molto lo sparo.
Dopo, cosa che...
Sì, l'evoluzione del 2005
qua e la projecció internazionale.
Allora, diciamo,
dal 2005 a oggi
è cambiato, diciamo,
molto la pilotaconia
perché questa sera
si potrà mirare
molto il Piro Digital.
Novità, diciamo,
con macchina di sparo,
con tutto la...
sincronizzato.
E la terza,
com si vede
il concorso dall'Itàlia?
S'hi conoscen?
No, si conosce
perché, diciamo,
sono molti dici italiani
che vengono qui in Italia
e si parla molto
del concorso di Tarragona.
Per me,
il concorso di Tarragona
è uno dei migliori.
Bé, ho entès més o menys
que sí, que Tarragona
el concorso es coneix molt
a l'Itàlia
que és un dels millors
suposo que ha dit d'Espanya.
Després, l'evolució, sí,
perquè cada vegada
és més digitalitzat.
Aquest any és molt digital.
I la tercera pregunta
que ja no ens en recordem
era...
El tema del públic.
Ah, sí, sí.
Bé, he tornat a dir
que coneixem molt,
que som coneixedors
i que, i tant,
que ens coneixen
perquè creuen
que han de fer-ho molt bé
perquè en sabem molt.
Doncs moltes gràcies,
gràcies, Emile
i bona sort
per aquesta nit.
In Bocalupo.
Anem a saludar
tot seguit
en Francesc Cruz.
Ell és jurat
i tècnic
de l'Ajuntament de Granollers.
Bon dia, Francesc.
Hola, bon dia.
Primer que tot,
tècnic de l'Ajuntament de Granollers.
Què hi fa un tècnic
de l'Ajuntament de Granollers
al concurs
de focs artificials
de Tarragona?
Bé, primer perquè...
Bé, primer
està agraït
que convidin
a ser jurat
d'un concurs
d'aquest nivell, no?
I, d'altra,
l'Ajuntament de Granollers
també té un conveni
amb l'Ajuntament de Tarragona
pel qual
la primera
classificada
peninsular,
la primera empresa
classificada
de la península
ibèrica
que queda
al concurs
de Tarragona
dispara
els focs
de la festa major
dels bancs
i els blaus
de Granollers.
Aleshores,
en guany
tindrem on triar
o el fet
que la pirotècnia
valenciana
hagi quedat
fora de concurs
farà que
ja se sàpiga
qui serà
qui dispararà
els focs
de Granollers
ja que l'única
de la península ibèrica
que ens queda
són els bascos
de dissabte.
Bé,
els bascos
i els portuguesos.
És cert,
molt bé,
és veritat.
Ara,
molt malament
el tema
de la geografia,
ja ho heu vist,
però sí,
la cosa estarà
al final
entre els portuguesos
i els bascos.
Sí,
sí,
exactament,
entre Macedos
que va disparar
i l'estóndoa
de Vizcalla,
sí.
Quant temps fa
que teniu
aquesta relació
entre l'Ajuntament
de Tarragona
i el de Granollers?
Tres anys,
tres anys
que per l'Ajuntament
de Granollers
va representar
un canvi important
en el tema
dels focs.
Tenir aquest lligam
amb un concurs
de prestigi,
doncs,
clar,
hem sortit
molt beneficiat.
Això ens ha permès
créixer,
pressupostèriament,
la dotació
que es dona
pels focs
i, clar,
trobar esponsorització
que també és important
a nivell municipal.
La relació
amb una ciutat
com Tarragona
i, bueno,
el lligam
ens ha permès
obrir un marc
important
com a Ajuntament.
Quines són
les aportacions
que feu entre Ajuntament?
A més del crear
el vincle
que a vosaltres
us permet aconseguir
un castell de focs
d'una qualitat,
notable per la vostra
festa major.
És a dir,
us intercanvieu tècnics,
és un intercanvi
d'espècies econòmic,
com funciona?
No, no,
nosaltres el que fem
és la dotació econòmica
que té
per focs artificials
pel castell de focs
de la festa major.
contractem
contractem
a l'empresa
millor classificada
de la península.
El vincle
és aquest.
L'Ajuntament
de Tarragona
va i està d'acord
amb aquest tipus
de conveni
i, bé,
hem sortit,
jo crec que,
beneficiats
els dos.
Bàsicament,
granollers
perquè,
primer que hem pogut
augmentar,
important,
hem doblat gairebé
el pressupost
en aquests anys
que dediquem
als focs
i, bé,
estem contents.
Com a jurat
que ets del concurs,
com a membre del jurat,
estàs en contacte
amb persones
de diferents nacionalitats,
a banda dels mestres
pirotècnics,
altres membres del jurat
que són de procedències
molt diferents.
Has pogut veure
una diferència
de criteri
a l'hora de valorar
perquè seguiu
uns paràmetres iguals,
però sí que,
depèn de la procedència
del membre del jurat,
potser tenen en compte
més uns aspectes
que altres.
Bé,
realment no sé
les votacions
que ha fet cada un,
perquè a l'hora
de votar
cadascú va a la seva,
clar,
evidentment,
ja no com a membre
especialitzat o no,
sinó que cada persona
té una visió
molt diferenciada
o pot coincidir,
però pot ser també
molt diversa.
El que passa
és que
el bo que té
a l'hora
de tots els punts
que tenim
de control
sobre el dispar
d'ahir al dia
doncs es permet
treure un denominat
comú
que és bastant
similar.
Ha hagut
una curiositat
molts anys
que ha sigut
que ha coincidit
bastant el jurat
amb el problema
del públic,
que no deixa
de ser una
sintonia bona
del concurs
en quant a la gent
que ve a veure.
I una cosa,
un fet,
és un fet
que corrobora
que el públic
de Tarragona
cada cop
és més entès
i més expert,
no?
Potser cada cop
ens tornem més ciberites
a l'hora de veure
les exhibicions.
Bueno,
sí,
la gent té clar
que això
és un concurs,
no?
El públic
és un públic,
bueno,
que hi ha molta gent
i és un públic
diríem entès.
Entès,
bueno,
de fet,
Tarragona
amb el món
de la pirotècnia
té molt a dir.
Les festes
de Santa Tegla
volten,
giren molt
al voltant
del fet pirotècnic
i
vull dir,
no és estrany,
no és un bolet
fet al mes de juliol,
sinó que
la gent de Tarragona
està molt
avillada
a veure
focs artificials
d'una manera
o d'una altra,
no?
Des de les tronades,
des de les actuacions
dels grups de foc,
des del mateix
castell de focs
o el que s'ha anat fent
durant molts anys.
És a dir,
hi ha una relació
estret entre
la
Tarragona
i la seva comarca
amb el foc,
no?
I això
es veu,
es fa palès
amb el seguiment
que pots veure
del públic
cada dia
a la platja,
no?
A nivell de,
a l'hora de
valorar
les empreses,
les exhibicions,
evidentment que es parteix
d'una igualtat
de condicions
perquè tots els participants
són iguals,
no?
Però
es tenen en compte
factors implícits
d'alguna manera
com podria ser
la veterania
de les empreses
que disparen
o la joventut
que tenen?
es valora potser més
que una empresa jove
sigui capaç
de fer un espectacle
més espectacular
que una empresa antiga
de la que potser
ja se n'espera més?
No,
no,
no,
aquest criteri
no ve,
no hi ha una,
diguem,
no hi ha un valor afegit.
En tot cas,
sí que deu haver-hi
un valor afegit
en quant a l'hora
de triar
les empreses
que venen.
És a dir...
El procés de selecció.
El procés de selecció.
És a dir,
per el que veiem,
es té en compte
la...
Sobretot Tarragona
ho té en compte
i es pot veure
en els programes
dels anys,
no?
Hi ha un...
Hi ha la presència
d'empreses
molt històriques,
valencianes,
catalanes,
italianes
i contrastades
amb empreses
molt novells
i que és un factor
de risc
per un concurs,
però que sí
dona la porta oberta
a empreses
més petites,
més innovadores,
clar,
ajuntar focs suecs
molt tècnics,
molt d'allò,
amb focs
molt mediterranis,
doncs no deixa
de ser una aposta.
A més,
hi ha empreses
que potser fa
cinc anys
però que es valora
no hi ha un pes
tampoc molt específic
de tenir molts anys
o menys,
no?
Si no...
Si les memòries
són bones
i es creu
que està a l'alçada
del públic
que ha de rebre,
en aquest cas,
Tarragona,
doncs,
tenen cabuda,
no hi ha una predilecció.
El que si és cert
és que hi ha empreses
de molt prestigi
i empreses
molt novedoses
que acaben
tenint molt prestigi.
Una aposta
i una riquesa
també per tots
aquests dies de concurs
poder veure pirotècnies
més joves
i més veteranes.
Francesc,
moltes gràcies
per estar amb nosaltres
aquest migdia.
Bé,
gràcies a vosaltres.
I que acabin d'anar bé
les dues nits
que queden de concurs
perquè el temps
ens ha respectat.
El vent sembla
que també ha sigut
bastant benevolent
tots els dies.
Sí,
sí,
esperem haver...
clar,
aquí canviar en un moment
et canvia tot,
però bé,
han anat responent
bastant bé
inclús dilluns
que va ser una mica fruixet
ens va ajudar una mica
es va poder veure
un gran espectacle
i cada dia
hem vist espectacles
que de fet
posen el concurs
de Tarragona
entre els millors.
Gràcies Francesc
i fins la propera.
A vosaltres,
adéu.